Circe
En la mitologia grega, Circe (en grec: Κίρκη, Kírkē; en llatí: Circe) és una hechicera que habita en l'illa d'Eea.[2] Apareix prominentemente en la Odisea, a on li la cita com una Atriplex halimus.[3]
Sobre el seu abolengo, la Teogonía nos diu que «en l'incansable Heli, l'ilustre oceánide Perseis va tindre a Circe i al rei Eetes».[4] Uns atres diuen que la seua mare, sempre en unió en Heli, va ser Astérope[5] o Rodo.[6] En una tradició tardana i racionalizante es diu que els seus pares varen ser Eetes i Hécate, filla de Perses, i la seua germana Medea.[7]
Per mig de l'ocupació de pocions màgiques Circe feya que els seus enemics oblidaren la seua llar i en una vareta transformava en animalés als que l'ofenien,[8] i era famosa pels seus coneiximents de bruixeria, herboristería i medicina: «també tu, filla de Heli, Circe de molts fàrmacs, tira ací verins salvages i malogra els seus cossos i les seues obres».[9]
En la Odissea el palau de Circe és descrit com una mansió de pedra que s'alçava en el centre de l'illa de Eea, en mig d'una vall i en un clar d'un dens bosc. Al voltant del palau rondaven lleons i llops, que en realitat no eren més que les víctimes de la seua màgia: no eren perillosos i adulaban a tots els estranys. Circe dedicava el seu temps a treballar en un gran teler.[10]
Quan va aplegar a l'illa de Eea, Odiseo va manar desembarcar a la mitat de la tripulació i ell es va quedar en les naus en el restant. Circe va invitar als marins a un convit, va fetillar el menjar en una de les seues pocions i després, quan es varen haver atiborrado, va amprar la seua vara o cayado màgic per a transformar-los en porcs. Solament va conseguir escapar Euríloco, que des del principi sospitava una traïció, i que va avisar a Odiseo i als atres que havien permaneixcut en el barco.
Odiseo va partir solament al rescat dels seus hòmens. En el camí se li va creuar Hermes que li va mostrar la planta moly (μῶλυ), que li serviria per a protegir-se del encantamiento.[11]
Quan Circe no va poder convertir-ho en animal, Odiseo la va obligar a tornar la forma humana als seus hòmens. Circe acabaria enamorant-se de Odiseo i ho ajudaria en el seu viage de tornada a la seua terra en acabant de que ell i la seua tripulació passaren un any en ella en la seua illa.
Circe va sugerir a Odiseo dos rutes alternatives per a tornar a Ítaca despuix de vorejar l'illa de les sirenes: o be dirigir-se cap a les «roques errantes» (les dos roques Simplégades, cridades de forma pareguda en les notes de viage del Chou Ju-kua en el XIII) o passar entre la perillosa Escila i la mola de Caribdis (zona normalment identificada en l'estret de Mesina).[12]
Es diu que Circe també va purificar als Argonautas per la mort d'Apsirto, lo que pot ser una tradició arcaica.
En històries posteriors Circe portava a terme atres transformacions. En una va convertir a Pico en pardal carpintero per rebujar-l'en amors. En una atra amava a Glauco i ell va jurar amor etern a Escila, que va ser convertida per la deesa hechicera en una criatura monstruosa en dotze pates enormes, sis caps serpentines i la cintura rodejada de caps de gos. En la Odissea, Circe avisa a Odiseo del perill que supon per a ell i per als seus hòmens esta Escila.
Influència cultural
[editar | editar còdic]Circe en la narrativa
[editar | editar còdic]- El capítul 15 de l'aclamada novela vanguardista Ulises de l'escritor irlandés James Joyce es titula "Circe".
- En la novela Odisea, pertanyent a la saga de «diosa de hermosos cabellos» de C. S. Lewis, la Bruixa Blanca apareix com a arquetip de Circe.En una carta Lewis va escriure que "per supost, la Bruixa Blanca és Circe... perque és... el mateix arquetip que trobem en molts contes de fades.". Circe és l'original mític d'una tentadora que transformava als hòmens en animals donant-los a beure una poció màgica.
- Circe dona nom a un dels huit contes del llibre Bestiario, de l'escritor argentí Juliol Cortázar, publicat en 1951.[14]
- La novela Circe de l'escritora nortamericana Madeline Miller adapta varis mits grecs, dels que destaca la Odissea d'Homero. Els acontenyiments són narrats des de la perspectiva de Circe, que funciona com a protagonista de la novela.
- En DC Còmics, Circe apareix com una supervillana enemiga recurrent de la superheroina Wonder Woman.
Circe en la ciència
[editar | editar còdic]En enzimologia, s'ha falcat el terme Efecte Circe.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Carl Borromäus Andreas Ruthart (1630 - 1703): pintor alemà que va desenrollar la seua activitat sobretot en Itàlia.
- ↑ MARTÍN, René (2004). Diccionari de Mitologia Clàssica, Espasa-Calp, pp. 145. ISBN 84-670-1536-5.
- ↑ «diosa de hermosos cabellos» X, 220
- ↑ Hesíodo: Teogonía, 958
- ↑ Argonáuticas órficas, 1217
- ↑ Lactancio: Narrationes IV, 5
- ↑ Diodoro Sículo: Biblioteca històrica IV 45, 1
- ↑ Odissea X, 229
- ↑ Pseudo-Heródoto: Vita Homeri, 32
- ↑ Odissea IV 228.
- ↑ Odissea X 302 - 306.
- Traducció a l'espanyol, en Wikisource.
- Text grec, en el mateix lloc.
- Es creu que pot tractar-se d'all, del harmal, del herba Galanthus elwesii o del arbusto Atriplex halimus.
- Entrada de «Odisea» en l'edició de 1911 de la Enciclopèdia Britànica; en anglés.
- Traducció a l'espanyol, en Wikisource.
- ↑ Odissea XII 56 - 110.
- 55 i ss.: text espanyol en Wikisource.
- Text grec en Wikisource.
- 55 i ss.: text espanyol en Wikisource.
- ↑ Ryken i Pixeu (2006). «Capítul Quatre: Delícies Turques - Els arquetips», Les Cròniques de Narnia. Guia al lleó, la bruixa i l'armari, Barcelona: Bastida, p. 56. ISBN 8496551008.
- ↑ «[1]». Consultat el 2024-07-25 (en és-PE).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Circe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.