Peganum harmala
Peganum harmala, cridada comunament alharma o harmal, és una planta de la família Nitrariaceae autòctona en les regions compreses entre l'est del Mediterràneu i Índia. També és coneguda com ruda síria.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herbàcea perenne de fins a 80 cm d'altura en tallos glabros.[1] Els fulls de fins a 50 mm, alguna cosa carnosas, 2-3 palmatisectas, en lòbuls linear-lanceolados, desiguals, mucronados, glabros o puberulento-glandulosos. Estípulas molt menudes, setáceas. Les flors terminals, pediceladas. Sépals de 5-16 mm, lineares, desiguals, glabros o en màrgens puberulenro-glandulosos, a sovint pinnaúfidos. Pétals de 10-16 mm, glabros, groguencs. Fruts de (3-) 5-8 x(4-) 6-9 mm, globosos, alguna cosa comprimits, triloculares, en estil recte i persistent. Florix de maig a juny.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Li la troba en estepas i sols arenencs. Es distribuïx per les regions Mediterrànea, Àsia Central, el nort d'Àfrica i el Propenc Oriente.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]P. harmala va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 444–445, en l'any 1753.[2]
Número de cromosomas de P. harmala (Fam. Nitrariaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=24.[3]
- Sinonímia
- Harmala multifida All.
- Harmala peganum Crantz
- Harmala syriaca Bubani
- Peganon harmalum (L.) St.-Lag.[4]
Farmacognosia
[editar | editar còdic]Usos tradicionals
[editar | editar còdic]S'han identificat restants de Peganum harmala i Nimphaea nouchali var. caerulea en un gerro ritual egipcíac Bes, de el II[5]
Les llavors i atres parts de la planta són utilisades en la medicina tradicional del nort d'Àfrica, Espanya, Itàlia, Índia i el Propenc Oriente per a tractar la malaltia de Parkinson, algunes condicions psiquiàtriques, el nerviosisme i aliviar el dolor agut.[6][7]
La ruda síria s'usa en Turquia i Iran com a protecció talismánica contra el mal d'ull. En Iran és costum molt estesa i freqüent cremar les llavors seques, en ocasions combinades en atres ingredients, a modo d'incens.[1] La pràctica data de temps preislámicos.
Les parts usades de la planta són les llavors, els fruts, la corfa i les raïls.[1]
Les llavors s'usen com a remei medicinal, en forma de tintures. Un dels seus usos tradicionals és el afrodisiaco.
Principis actius
[editar | editar còdic]Els principis actius continguts en les llavors de P. harmala són #alcaloide del grup de les beta-carbolinas: harmina, harmalina, harmalol, harmano i tetrahidroharmina, entre uns atres,[1] que poden alcançar el 4 % del pes de les llavors.
Els principals #alcaloide en la planta són la harmalina —identificada per primera volta en els clafolls de les llavors per Göbel en 1837 i reportada en 1841— i la harmina identificada per primera volta en les clafoll de les llavors per Fritzsche en 1848.[6][7]
Algunes de les propietats farmacològiques de la planta es deuen a la seua activitat inhibidora sobre l'enzima monoamino oxidasa (MAO).[1][8]
Usos mèdics
[editar | editar còdic]En el laboratori, la harmina ha conseguit, segons un estudi liderat per investigadors del Hospital Monte Sinaí en Nova York, actuar sobre les cèlules beta del pàncrees lo que podria tindre implicacions en el tractament de la diabetis.
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: alargama, alárgama, alfarma, alfármega, alhamega, alhargama, alharma, alhármaga, alharmega, alhármega, alharmel, alhármel, aljamega, arjamega, armalá, catarrecino, catarrocín, catarrofic, catarrofin, catarrucín, crujir, contes de ruc, estacarracin, estacarracín, gamarsa, gamarza, harmaga, hármaga, harmaga blanca, harmaga real, harmala, hármala, harmel, hediondo, herba de les ferides, jamega, matacán, matarocín, matarrocín, matarrufín, meaperros, ruda broda, ruda-harmala, ruda hármala, ruda-harmel, ruda salvage, ruda selvada, tacarrecín, venenera.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pharmacological and therapeutic effects of Peganum harmala and its main alkaloids».Pharmacognosy Reviews.7(14)
- 199.ISSN 0973-7847.doi:10.4103/0973-7847.120524.Consultat el 2021-09-13.
- ↑ Peganum harmala en Tròpics
- ↑ Cromosomes de plantes de la estepa d'Aragó, III. Lorenzo Andreu, A. (1951) Anals Estac. Exp. Aula Dei 2: 195-203
- ↑ Peganum harmala en PlantList
- ↑ «Multianalytical investigation reveals psychotropic substances in a ptolemaic Egyptian vase».Scientific Reports.14(1)
- 27891.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-024-78721-8.Consultat el 2024-12-02.
- ↑ 6,0 6,1 Bernard., Foley, Paul (2001). [1], [s.n.]. OCLC 76333740.
- ↑ 7,0 7,1 «Ueber dones Harmalin».Annalen der Chemie und Pharmacie.38(3)
- 363–366.doi:10.1002/jlac.18410380318.Consultat el 2021-09-13.
- ↑ «Peganum Harmala, the “Ayahuasca” of North Africa and Eurasia» (en en-us). Kahpi. Consultat el 27 d'abril de 2019.
- ↑ «Peganum harmala». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 28 de decembre de 2011.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Àfrica 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III. 614 pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Ruda Síria, i la seua preparació com IMAO
- Erowid Syrian Rue Vault
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peganum harmala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.