Dòna Maravella

Archiu:Lynda Carter Wonder Woman.JPG

Dòna Maravella

La Dòna Maravella o Wonder Woman és una superheroína fictícia creada per William Moulton Marston i H. G. Peter per a l'editorial DC Comics. La filla de Zeus i Hipólita, també Amazona i Olímpica. És una princesa guerrera de les Amazones, poble fictici basat en el de les amazones de la mitologia grega. En la seua terra natal és coneguda com la princesa Diana de Temiscira pero fòra d'esta utilisa l'identitat secreta de Diana Prince. Està dotada d'una àmplia gama de poders superhumanos i habilitats de combat superiors, gràcies als dons otorgats pels deus i el seu ampli entrenament. Posseïx una gran atarassana d'armes, incloent-se entre les principals el Llaç de la Veritat, un parell de braçalets màgics indestructibles, el seu tiara, que servix com a arma, i en alguns relats, en l'edat d'or, va tindre un avió invisible. Pero més alvance, se li va ser mostrant en la capacitat de volar cada volta en major freqüència per lo que l'avió invisible va ser deixant d'utilisar-se.

El personage va aparéixer com a tal publicat per primera volta en la revista d'historietes All Star Comics #8 (de decembre de 1941) i en el seu alter ego en el Sensation Comics #1 (de giner de 1942). El títul d'historietes de la Dòna Maravella ha segut publicat per DC Comics casi contínuament a excepció d'un breu periodo a on no va tindre série en 1986. La seua representació com una heroïna que lluita per la justícia, l'amor, la pau i l'igualtat sexual ha dut a la Dòna Maravella a convertir-se en un icon feministe. Creada durant la Segona Guerra Mundial, el personage va ser representat inicialment en la seua lluita contra les forces militars d'ocupació del Eix, aixina com una gran selecció de supervillanos. La Dòna Maravella ha guanyat un gran elenc formidable d'enemics empenyorats en l'eliminació de l'amazona, incloent vilans clàssics com Baronesa Paula Von Gunther, Cheetah, Llaures, Doctor Poison, i la bruixa Circe, i entre els més nous com Maxwell Lord, aixina com també l'enemistat i/o rivalitat de molts deus i mònstruos de la mitologia grega. Dòna Maravella també ha aparegut regularment en les historietes en els grups de superhéroes com en la Societat de la Justícia d'Amèrica (des de 1941) i la Lliga de la Justícia (des de 1960).

Ademés de les historietes, el personage ha fet aparicions en atres mijos de comunicació; més notablement, la série de televisió Wonder Woman (1975-1979), protagonisada per Lynda Carter, aixina com séries animades com els Súper amics, la Lliga de la Justícia i un atre sinnúmero de cameos d'atres séries animades, o referències en películes tals com Superescuela d'Héroes. A raïl de la série de televisió de Carter, varis estudis han lluitat per introduir una nova versió de la série d'acció en viu de la Dòna Maravella per al públic, encara que el personage ha continuat figurant en una gran varietat de joguets i mercaderies, aixina com les adaptacions animades en películes per a DVD, incloent una película animada del 2009 (Wonder Woman) com una d'acció real en 2017 (Wonder Woman) per al personage. Els intents de tornar a la Dòna Maravella a la televisió han inclós un episodi pilot fallanc per a la NBC en 2011, seguit de prop per una atra producció estancada per part de The CW. En 2013 es va anunciar que l'actriu i model Israelita Gal Gadot interpretarà a la Dòna Maravella en les películes del Univers estés de DC Batman v Superman: Dawn of Justice (2016),Lliga de la Justícia (2017), Wonder Woman 1984 (2020) i Lliga de la Justícia de Zack Snyder (2021). També apareixerà en futures películes del DCEU com ¡Shazam! La fúria dels deus i The Flash (abdós; 2023). Kimberly Von Illberg va fer d'esta personage en un cameo final de la série Peacemaker (2022).

És una de les poques heroïnes que no té una contraparte masculina i li la considera informalment junt en Batman i Superman com a integrant de la "Trinitat" de DC Comics, sent considerats estos tres superhéroes com els més importants d'esta companyia. A lo llarc dels anys, el títul de Dòna Maravella ho han dut també atres amazones, com la mateixa Reina Hipólita, i la seua germana, Donna Troy.

Història de la seua publicació

Creació del personage: Edat d'Or

En una entrevista realisada el 25 d'octubre de 1940 en la revista Family Circle, William Moulton Marston va discutir el mig potencial que mai s'havia pogut explotar. En este artícul va cridar l'atenció de l'editor d'historietes Max Gaines, qui va contractar a Marston com a consultor educatiu per a National Periodicals i All-American Publications, dos de les empreses que es fusionarien per a formar DC Comics. En eixe moment, Marston va decidir desenrollar a un nou superhéroe; en l'ajuda de la seua esposa, Elizabeth, va sugerir que creara a una superheroína femenina:

"William Moulton Marston, un sicòlec ya famós per inventar el polígrafo (el que seria l'idea per a ser el precursor del fictici Llaç de la Veritat, la ferramenta de la Dòna Maravella), va coincidir en una idea per a un nou tipo de superhéroe, en el que triumfaria no en els punys o potència de fòc, sino en l'amor." "Be", va dir Elizabeth. "Pero que anara una dòna."

Marston va introduir l'idea de Gaines, cofundador d'All-American Publications. Donant-li el vist i plau, Marston va desenrollar a la Dòna Maravella junt en la seua esposa Elizabeth, a qui Marston creu el model de la poc convencional dòna lliberal de l'época. Marston també es va inspirar en Oliva Byrne, una jove que vivia en el matrimoni en una relació poliamororsoa. Les dos dònes varen ser la principal influencia com a models per a la creació del personage. Dòna Maravella va debutar en All-Star Comics #8 (decembre de 1941), en un guion de Marston i en els dibuixos d'Harry G. Peter. El personage va ser nomenat inicialment "Suprema" en el primer guion de Marston, pero este nom va ser descartat.

Ademés, Marston va ser el creador d'un aparat que medix el sistema de pressió de la sanc, que va ser crucial per al desenroll de la prova del polígrafo (el detector de mentires). L'experiència de Marston en el polígrafo li va convéncer de que les dònes eren més honestes i confiables que els hòmens i podien treballar més eficientement.

En una edició de 1943 de The American Scholar, Marston va escriure:

"Ni tan sols les chiquetes volen ser dònes en el nostre arquetip de femineidad que carix de força i poder. No volen ser chiques, no volen que li les veja sensibles, sumisas, com a bones dònes amants de la pau. Les qualitats fortes de les dònes s'han convertit en alguna cosa despreciable per la seua debilitat. El remei obvi era crear un personage femení en tota la força de Superman, ademés de tot l'encant d'una dòna bona i bella."

Inicialment, la Dòna Maravella va ser una campeona amazona que guanyaria el dret a retornar a Steve Trevor ("un pilot i oficial d'inteligència nortamericana l'avió de la qual s'havia estrelat en l'illa Paraís, la pàtria aïllada de les amazones, llunt del món de l'home") i que després es va integrar en dit món per a poder lluitar contra el crim i la maldat dels nazis.

Durant eixe temps, la Dòna Maravella s'uniria a la Societat de la Justícia d'Amèrica com la secretària de l'equip.

Edat d'Argent i Edat de Bronze

Durant l'Edat d'Argent, el personage va quedar baix el guion de Robert Kanigher, i l'orige de la Dòna Maravella va ser renovat, junt en atres personages. La nova revisió sobre els seus orígens va permetre donar a conéixer nous personages d'orige helènics i les seues raïls mitològiques: rebria la bendició de cada deidad en el seu naiximent, Diana estaria destinada a convertir-se tan bella com Afrodita, sapient com Atenea, tan forta com Hércules, i tan ràpida com Hermes.

A finals de la década de 1960, baix la direcció de Mike Sekowsky, Wonder Woman entregaria els seus poders en la finalitat de permanéixer en el món exterior en lloc d'acompanyar a les seues companyeres amazones a una atra dimensió. La Dòna Maravella començaria a utilisar l'àlies de Diana Prince i va obrir una tenda de roba. Deprendria arts marcials d'un mentor chinenc cridat I Ching, ademés d'habilitats en l'us d'armes. Usant la seua capacitat de combat en lloc dels seus poders, Diana participaria en aventures que varen comprendre una varietat de gèneros, des de l'espionage fins a la mitologia.

A principis de 1970 el personage tornaria a les seues raïls com superheroína en la Lliga de la Justícia d'Amèrica i des de la Segona Guerra Mundial en el seu propi títul.

Edat Moderna

Despuix del crossover de 1985, la "Crisis on Infinite Earths", l'escritor George Pérez, i els dibuixants Len Wein i Greg Potter varen rellançar una volta més el personage, reescrivint una volta més, l'orige de la Dòna Maravella sent esta una emissària i embaixadora de Temiscira per al món exterior, encarregant-li la missió de dur la pau al món exterior. Pérez incorporaria una varietat de deidades i conceptes de la mitologia grega en les històries de l'orige de la Dòna Maravella. El rellançament del personage va actuar com la base per a noves històries més modernisades sobre la Dòna Maravella, ampliant l'orige en a on les Amazones i la princesa Diana són ànimes de dònes reencarnadas dutes novament a la vida per gràcia de les Deeses de l'Olimp i en a on Diana en particular seria l'amazona més valiosa que posaria fi als demenciales plans del deu Llaures. Este rellançament va tindre un enorme èxit en la crítica i per part del públic.

Les històries sobre el personage: Post Crisis Infinita

En agost de 2010 (en l'edició número 600), J. Michael Straczynski va assumir el mando de la série i va introduir a la Dòna Maravella en una realitat alternativa creada pels deus en la que l'Illa Paraís havia segut destruïda i les amazones havien segut repartides per tot lo món. En esta llínea de temps, Diana és una òrfena criada en Nova York que està deprenent a bregar en els seus poders. Tot lo món ha oblidat l'existència de la Dòna Maravella i l'història principal és que Diana tracta de restaurar la realitat a pesar de que no recordava quí era realment. Un trio de deeses de la mort conegut com Els Morrigan va actuar com a principal enemic de la Dòna Maravella. En esta història, la Dòna Maravella usa un nou trage dissenyat per Jim Lee. Straczynski va determinar la trama i va continuar escrivint fins a Wonder Woman número 605; l'escritor Phil Hester ho va rellevar de l'escritura de l'historieta, i finalment va concloure l'història en Wonder Woman 614.

La publicació en Els Nous 52

Artícul principal → The New 52.

DC Comics rellançava tota la seua llínea de publicacions per a atraure a una nova generació de llectors, i el personage també va ser rellançat en l'event conegut com Els Nous 52. Brian Azzarello i Cliff Chiang varen ser assignats al guion de les seues històries i el dibuix de la série, respectivament, i varen reformar l'història del personage de manera considerable. En esta nova continuïtat, Dòna Maravella du un trage similar al trage original, pero té un nou orige, i este orige s'ha convertit en l'orige canònic de Dòna Maravella des de llavors fins ara, reemplaçant l'orige de la creació a partir d'argila. Ya no és una figura d'argila duta a la vida per la màgia dels deus; en canvi, és una semidiosa i la filla nata d'Hipólita i Zeus. La modernisació de Azzarello i Chiang sobre el personage va ser aclamada per la crítica.

Història del personage

Edat d'Or

Debutant en All Star Comics #8, Diana era membre d'una tribu de dònes anomenades les Amazones, nativa d'Illa Paraís. Esta era una illa aïllada situada en mig d'un vast oceà, allí el capità Steve Trevor va tindre un accident aéreu a on va conseguir a penes aterrisar la seua aeronau prop de l'illa, va ser trobat viu pero inconscient. Diana ho va trobar junt a una companyera amazona. Diana li va cuidar fins que va sanar pero va terminar enamorant-se d'ell. Es va portar a terme una competència entre totes les amazones davant la cort de la mare de Diana, Hipólita la Reina de les Amazones, en la finalitat de determinar quí era la més digna d'entre totes les dònes per a dur de tornada a Steve al món exterior; Hipólita li adjudicaria a la guanyadora la responsabilitat d'entregar-li al capità Steve Trevor la seua tornada a l'exterior i per a poder lluitar per la justícia. Hipólita li prohibia a Diana participar en el concurs; no obstant, aixina i tot va prendre part, usant una caraça per a ocultar la seua identitat. Va guanyar el concurs i es revela a sí mateixa, sorprenent a la seua mare Hipólita, que al final es deixaria dur pel desig de la seua filla Diana per a que anara al món dels hòmens. Llavors retorna fòra de perill a Steve Trevor de regrés a la seua casa i se li concedix un vestit especial fet per la seua pròpia mare per a dur el seu nou paper com a Dòna Maravella.

Despuix d'este succés aplega al món de l'home per primera volta, a terres dels Estats Units. La Dòna Maravella es troba en una enfermera de l'eixèrcit plorant cridada Diana Prince. Esta li pregunta sobre la seua situació, per lo que li relata que com a enfermera desijava partir a Amèrica del Sur en el seu nóvio, pero no va poder degut a que no tenia suficients diners per a costejar-se el viage. Com abdós semblaven estar en una mateixa situació i com a Dòna Maravella necessitava un treball i una identitat vàlida per a cuidar de Steve (al com va ingressar al mateix hospital de l'eixèrcit), li dona els diners que havia guanyat anteriorment per a ajudar-la per a que anara en el seu promés a canvi d'obtindre les seues credencials. L'enfermera li revela que el seu nom és Diana Prince i, per lo tant, prendria dita identitat com a seua i seria l'identitat secreta de la Dòna Maravella, començant a treballar com a enfermera en l'eixèrcit.

Dòna Maravella despuix prendria part en vàries aventures, sobretot al costat de Trevor. Els seus enemics més comuns durant este periodo serien les forces nazis, i a voltes supervillanos com Circe, Giganta, La Baronesa Paula Von Gunther, Chita, Doctor Psycho i el Duc de l'Engany.

Edat d'Argent

En l'Edat d'Argent, l'història de la Dòna Maravella va rebre varis canvis. En el seu orige anterior, que tenia llaços significatius en els fets que varen marcar la Segona Guerra Mundial, va ser canviat i els seus poders, es varen mostrar ser el producte de la bendició dels deus. Va ser descrita com: bella com Afrodita, sapient com Atenea, més forta que Hércules i més ràpida que Hermes Els conceptes de Wonder Girl i Wonder Tot també varen ser introduïts durant este periodo.

El còmic Wonder Woman Vol. 1 número 179 (novembre de 1968) va mostrar a la Dòna Maravella renunciant als seus poders i devolviéndo el seu trage i títul a la seua mare per a poder seguir permaneixent en el món de l'home. La raó darrere d'açò és que totes les amazones estaven traslladant-se a una atra dimensió, pero Diana no va poder acompanyar-les per lo que tenia que quedar-se en el món per a ajudar a un Steve condenat de manera injusta. Per lo tant, com ya no ostentava el títul de Dòna Maravella i despuix d'esta reunió es va convertir en aprenenta d'un vell mestre de les arts marcials cridat I-Ching, Diana recomençaria la lluita contra el crim com l'impotent Diana Prince. Per a ocultar la seua activitat, es va dedicar a instaurar un almagasén de roba i vestint-se en una série de trages mentres lluitava contra el crim. Durant este temps, Samuel R. Delany va assumir les funcions d'escritor en l'edició #202. Delany se suponia que inicialment anava a escriure un arc argumental de sis números, que culminaria en una batalla en una clínica d'aborts, pero Delany va ser retirat segons pareix per les crítiques fetes per Gloria Steinem qui, sense saber el contingut de l'història que planificava Delany escriure, simplement es va tornar molest que la Dòna Maravella ya no duguera el seu trage tradicional.

Edat de Bronze

En Wonder Woman Vol 1 204, Diana tornaria a tindre els seus poders i el seu vestuari tradicional i una volta més tornaria a ser la Dòna Maravella. I-Ching resulta sent assessinat per un loco francotirador en la mateixa edició. Més vesprada, Diana es reuniria en la seua germana Nubia, que és una atra filla de la reina Hipólita que va ser formada d'argila obscura (d'ahí la pell obscura de Nubia). Nubia era una atra Dòna Maravella que procedia de la "Illa flotant", i desafia a Diana a un duel que termina en un empat. Tornant a casa, Nubia tindria més aventures junt a Diana.

En l'última edició del Volum 1 va mostrar a Diana i a Steve Trevor en el qual anunciaven el seu amor l'un per l'atre i després es casaven.

Edat Moderna

Crisis en les Terres Infinites i etapa Post Crisis

En posterioritat, i com a conseqüència de la saga Crisis on Infinite Earths, el seu orige va ser revisat per George Pérez. Atres autors que han realisat grans aportes a l'història de Wonder Woman són: Mike Deodato Jr, en la saga titulada "El torneig"; Phil Jiménez, qui en l'història "La bruixa i la guerrera" va narrar una saga èpica a on Diana reunix a un eixèrcit d'heroïnes per a lluitar contra la hechicera Circe; i, més recentment, Greg Rucka en una controvertida etapa que va dividir als fanes del personage, i Gail Simone, que para molts significa el resorgir de la princesa amazona, sumida en els últims temps en una calitat mediocre, pero que també dividix als fanes respecte de la seua calitat. Més recentment, Brian Azzarello posa el seu orige en que en lloc de ser formada per argila, va anar el frut d'una relació entre Hipólita i el Deu Zeus, relació prohibida, lo que du a la seua mare a inventar-se l'història de l'argila.

L'etapa de George Pérez

Despuix d'haver realisat para DC Comics séries tals com Els Nous Titanes i Crisis on Infinite Earths, el gran George Pérez va ser l'encarregat de refer l'image de la mítica amazona. Especialment impressionant és el primer número, a on presenciem el mòvil primari de l'orige de Wonder Woman, detindre a un dement Deu Llaures en el seu pla de destruir el món i a unes determinades Deeses Olímpiques en el seu afany de detindre-ho. Observem una detallada explicació de la creació de Temiscira, l'Illa Paraís, en la mítica història de la guerra entre Hércules (al que dibuixa pràcticament igual que al Hércules de Marvel Comics) i Hipólita, cóm va modelar a Diana en fanc i les proves que esta va tindre que passar per a guanyar el mant de "Dòna Maravella", la Guerrera Suprema. Este primer número és a tots els efectes una obra mestra plena d'èpica i raïls superheroicas.

A partir del segon número ya tenim al coronel Steve Trevor en acció i vorem les raons que conduïxen Diana a ser defensora de la Terra. Estos episodis corresponen als números dos i tres de la colecció de 1987, a on Pérez realisa un atre dels millors treballs de la seua carrera, incloent l'aparició dels diabòlics Phobos i Deimos, fills de Llaures el deu de la guerra, junt en el dimoni de destrucció cridat Decay, que desemboquen en una batalla d'autèntic malensomi que res té que vore en l'aspecte pop de la série de televisió protagonisada per Lynda Carter.

L'etapa de Phil Jiménez

Lo millor d'esta etapa serien les sagues "Deus de Gotham", "La bruixa i la guerrera" i "El món perdut de Skartaris". "La bruixa i la guerrera" és una saga molt especial perque narra una aventura èpica en la que la bruixa Circe ha llançat una fetilla sobre la ciutat de Nova York a on tots els hòmens es convertixen en indefensos animalitos i solta un eixèrcit de supervillanas per a que els donen caça. Dòna Maravella contacta a Oràcul i juntes convoquen a l'eixèrcit de totes les heroïnes DC (encara que falten Caçadora i Catwoman). Aixina s'entaula una batalla d'heroïnes contra vilanes com mai s'ha vist en un còmic.

La saga ha segut criticada pels aficionats per tindre massa personages, sent molts de "segona fila" dins del Univers DC. La portada de l'edició americana és de Jim Lee. En este mateix tom assistim a la reconstrucció de l'Illa Paraís, que va ser destruïda en la saga "Paraís Perdut", en molt més esplendor i molt més espectacular. "La bruixa i la guerrera" seria un tom imprescindible i molt important dins de la continuïtat interna de la moderna història de Dòna Maravella. El seu dibuixant, Phil Jiménez, té un estil semblat al de George Pérez.

L'etapa de Greg Rucka

El títul tracta sobre Diana que, convertida ara en embaixadora davant les Nacions Unides, ha publicat un llibre titulat "Paraules maravelloses" a on conta les seues memòries i expon la seua doctrina. Utilisant el mateix esquema que se sol seguir en el plantejament de les séries de televisió, Rucka construïx un guion que nos adinsa en el funcionament de l'embaixada de Temiscira a on coneixerem al seu ajudant personal, a la seua advocada, al seu representant, a la seua mestra d'armes i inclús fins a a el cuiner (que no és un atre que "el minotaure").

És un enfocament de "serial" certament nou per al personage, a on la seua faceta com superheroína pansa a un segon pla en alguns moments. La narració discorre de manera absolutament envolvente, en un apassionant tractament del personage de Llaures, fins al número 6 a on nos trobem en un número especial que commemora el número 200 de la série americana Wonder Woman.

Crisis Infinita

Les quatre parts de "Sacrifici" narren (dins de la llínea argumental de Crisis infinita) com a Diana trenca el còdic de no matar dels superhéroes de DC. Superman, controlat mentalment per Maxwell Lord, va colpejar brutalment a Batman i va tindre una lluita alterada en Dòna Maravella, mentres pensava que era el seu enemic Doomsday.

En mig del seu baralla en Superman, Diana comprén que aun cuando ella ho derrote, ell encara permaneixeria baix l'absolut control mental de Maxwell Lord. Per això, crea una distracció que dura una miqueta de temps per a córrer despuix de Max Lord i demanda que li diga cóm lliurar a Superman del seu control. Llimitat pel seu llaç de la veritat, Max contesta: "Mata'm". Dòna Maravella llavors trenca el seu coll. (Vore Proyecte OMAC per a saber més sobre esta llínea argumental). En la seua recuperació, Batman rebuja l'esforç de Diana per explicar les seues accions; Superman no és capaç d'entendre els seus motius. En un moment crucial, una brecha profunda s'obri entre els tres héroes centrals de l'Univers DC. En les pàgines finals del Proyecte OMAC, el satèlit Germà Ull (corrompe el seu Inteligència artificial controlant als OMACs) transmet imàgens de l'heroïna matant a Maxwell Lord en els mijos de comunicació de tot lo món, acompanyada pel text ASSESSINA.

Al principi de Crisis infinita, Batman i Superman desconfien de Diana: l'últim pot vore-la només com una assessina a sanc freda, l'atre veu en ella una expressió de varis de la Lliga de la Justícia, quan ell va intentar detindre a la Lliga de borrar la ment del Dr. Light en acabant de que el vilà va violar brutalment a Sue Dibny, també li varen alterar la memòria a Batman (vejau Crisis d'Identitat). Empijorant les coses, en Crisis Infinita N.º 2, Germà Ull inicia el protocol final, "Veritat i Justícia", que apunta a l'eliminació total de les Amazones. Una invasió massiva a Temiscira es posa en moviment, utilisant a cada OMAC restant. Diana i les seues companyeres, ara aïllades i expulsades del món exterior, deuen lluitar per les seues vides. En Crisis Infinita N.º 3, les amazones es preparen per a destruir als OMACs en una nova arma poderosa (el Raig púrpura de la mort, una alteració del Raer púrpura de curació). Comprenent, no obstant, que la batalla està sent transmesa per televisió en tots els canals al voltant del món, per a fer semblar a les amazones com a assessines a sanc freda, Dòna Maravella convenç a les amazones que apaguen l'arma. Llavors congrega a les amazones en la plaja de Temiscira per a decidir el seu pròxim moviment.

Diana crida a Atena per a que transporte a l'Illa Paraís i les amazones a una atra dimensió, pero decidix no unir-se'ls, i es va per a enfrontar als OMACs sola. En Crisis Infinita N.º 5, quan Diana aplega a Boston, enfronta un rebombori i és interrompuda per una dòna que creu igual que la Reina Hippolyta. No obstant, l'intrús s'identifica com la Dòna Maravella de Terra-2, Diana Prince, que ha eixit voluntàriament del Monte Olimp per a proporcionar-li informació vital i guia a Diana. Ella aconsella al seu colega post-Crisis ser "l'única cosa que no ha segut durant un temps molt llarc... humana" i, més pretenciosament, impulsa a Diana per a intervindre en una lluita que té lloc en eixe moment entre el Superman de l'Edat Moderna i la seua contraparte, Kal-L. Havent deixat el Mont Olimp, i en les bendicions dels seus deus anant-se, Diana Prince es desvanix. En l'edició de tapa dura de Crisis Infinita Diana Prince és enviada a un regne desconegut.

Dòna Maravella tracta de detindre als Superman de lluitar, mentres els permet que treballen junts derrotant les forces desplegades per Alexander Luthor, Jr. i Superboy Prime (quí es revelen com els verdaders culpables darrere de la Crisis). En la Batalla per Metròpolis, Diana es redime convencent a un angustiat Batman para no disparar-li a Alexander Luthor, Jr. a mort. En la conclusió de l'història, Diana, Bruce Wayne i Clark Kent actuen recíprocamente com els amics que ells eren en el passat, i Diana declara la seua intenció per a fer algun canvi abans de tornar al seu paper com a Dòna Maravella.

Prop de la conclusió de la Crisis l'història de la Terra és modificada. El passat de l'Edat d'Argent de Dòna Maravella es restaura i es revela que ella també ha servit com un membre fundador de la Lliga de la Justícia. DC va anunciar que Wonder Woman (vol. 2) seria un de varis títuls cancelats en concloure Crisis Infinita ; el número 226 (febrer de 2006) va ser l'últim d'esta etapa.

Post Crisis Infinita: Wonder Woman vol. 3 (2006-2011)

Junt en els events de "Un Any Despuix" de DC, la tercera série de Wonder Woman es va llançar en un nou número 1 en juny de 2006, oferint a Allan Heinberg com a escritor i Terry Dodson com a artiste.

Donna Troy ha pres el mant de Dòna Maravella, un any despuix en que Diana ha estat extraviada (una escena retrospectiva mostra a Diana que deixa el seu trage i llaç baix el conte de Donna).

Diana reapareix en un trage familiar de Diana Prince, l'agent secret, completa en una versió posada al dia del trage blanc que va lluir en els primerencs anys 70 (Batman li va ajudar a crear la seua nova identitat secreta.) Diana s'unix al Departament d'Assunts Metahumanos, i és companyera de Nemesis. Durant la seua introducció a l'equip, ella es planteja per a accelerar en l'informació de vigilància disponible de Dòna Maravella. Abans de deixar-se vore, Dòna Maravella va ser vista per última volta en la companyia d'un místic oriental cridat I Ching (una referència a la versió del final dels anys 60 i principis dels anys 70). A pesar del fet que la Cort Mundial ha deixat arrere els càrrecs contra Diana per la mort de Maxwell Lord, en Manhunter número 26 Dòna Maravella li pregunta a una advocada Kate Spencer per a encapçalar una defensa contra els càrrecs d'assessinat archivats pel govern dels Estats Units.

La seua primera missió per a salvar a Donna Troy d'un equip de supervillanos és reunida per Cassie Sandsmark, Robin, Némesis i el nou campeó dels deus, Hércules. Despuix apareix Circe qui es revela a sí mateixa per a furtar els seus poders i Diana és traïcionada per Hércules que revela que ell i Circe són els únics deus que varen desafiar el decret de Atenea per a abandonar el pla mortal. Circe traïciona a Hércules llavors i ho despulla dels seus poders també. En el futur els poders de Diana es restauren i ella torna a ser Dòna Maravella per a entregar eixe títul a la seua germana Donna. En número 3, Wonder Woman (vol. 3) es va tornar una publicació bimestral.

Heinberg i oficials de DC han anunciat eixe deute per a fixar els números la conclusió de "¿Quí és Dòna Maravella?" la llínea de temps serà lliberada en una data futura. Wonder Woman 5 serà enviat en la data solicitada; el número, serà escrit per Will Pfeifer, proporcionarà un punt de vista per el "¡Les amazones ataquen!" l'event de l'història. En la Lliga de la Justícia d'Amèrica (vol. 2) N.º 1, Diana es troba en Superman i Batman per a re-formar la Lliga de la Justícia.

La Dòna Maravella dels nous 52: Nou orige i redisseny conceptual de les seues aventures

Artícul principal → The New 52.

En setembre de 2011, DC Comics va rellançar tota la seua llínea de publicacions, en el llançament de l'event conegut com Els Nous 52. Entre els principals canvis en el personage, la Dòna Maravella torna a tindre el disseny del trage original, pero reemplaçant el color dorat de l'emblema de l'àguila i el cinturó del trage per platejat, i el seu orige és completament nou. En esta nova continuïtat, la Dòna Maravella ya no és un ser creat de l'argila duta a la vida per la màgia dels deus, pero que és la filla bastarda i semidiosa sorgida de la relació entre Hipólita i Zeus, el rei dels deus grecs. Actualment, Diana forzósamente va assumir el paper i el títul com la nova "Deesa de la Guerra". El mensager dels deus i deu, Hermes, li confia a Dòna Maravella junt en la protecció de Zola, d'una jove dòna, que està embarassada del fill de Zeus, Hera, mostrant a cabalidad les seues fortes celosies i en la decisió de matar al chiquet. En l'aparició d'un estrany nou enemiga anomenada Strife, la deesa Discòrdia, Dòna Maravella descobrix que ella mateixa és filla nata de Hipólita i Zeus, qui despuix d'un violent enfrontament, es varen convertir en amants. Hipólita li va revelar que l'història sobre l'orige de Diana abans que anara una mentira i s'estenguera entre totes les Amazones i per a protegir a Diana de l'ira de Hera, qui és coneguda per caçar i matar a varis fills illegítims de Zeus. El primer d'estos germans mig mortals en revelar-se a la Dòna Maravella era el seu mig germà major, Lennox Sandsmark, que podia el mateix transformar-se en vida, prendre la forma d'una roca i abans de la seua mort, va ser revelat que és el pare de Wonder Girl (Cassie Sandsmark).

L'història llavors se centra en la busca de la Dòna Maravella per rescatar a Zola de les mans d'una nova versió d'Hades (una versió retratada més infantil i destacant-se físicament per posseir unes veles en el cap), que l'havia seqüestrat i li l'havia dut al inframundo, al final de la sexta entrega de la série. Els fills varons de les amazones són introduïts i Diana deprén sobre el naiximent dels seus "germans" (les amazones solien invadir alguns bucs que s'acostaven a l'illa i obligaven als mariners a tindre relacions abans de matar-los. Despuix de nou mesos, donaven al naiximent de chiquetes per lo que era molt celebrada i eren admeses en les files de les Amazones, mentres que els fills varons varen ser rebujats. En la finalitat de salvar als chiquets varons de ser ofegats fins a morir per part de les Amazones, Hefesto s'encarregava de canviar-los en les Amazones a canvi d'armes. Despuix salvar a Zola de Hades, la Dòna Maravella intenta protegir-la lo més llunt possible d'Apolo, ya que es profetizó que un dels fills de Zeus serà la seua caiguda, i a qui Apolo considera ser fill de Zola. La Dòna Maravella rep el seu poder de volar gràcies a les plomes d'Hermes que li travessa la cuixa i el bebé de Zola és furtat llavors per Hermes per a donar-li-ho al recapte de Deméter. En l'última pàgina de l'història es mostra a un home obscur i misteriós alçar-se de la neu, tenint un caixco i desapareixent.

L'història que es va contar en el tom Wonder Woman Vol.4 número 0 del més de setembre de 2012, va explorar l'infància de Diana i que va estar baix la tutela de Llaures, el deu de la guerra, (ací ara cridat en el nom Guerra). L'història va ser narrada a l'estil d'una típica història dels còmics de l'Edat d'Argent, mostrant l'infància de Diana. La trama principal de l'història va ser la formació Diana baix la tutela de Llaures, en la qual la mostrava a una chica extraordinària en un immens potencial. L'història conclou en la que Diana deprén i experimenta l'importància de la misericòrdia, puix vacila i es nega a matar a el "Minotaure", una tasca que li havia donat Llaures. No obstant, esta mostra de misericòrdia que té es veu com un fracàs davant els ulls de Llaures.

Dòna Maravella després és presentada com un dels personages principals en la nova versió de la Lliga de la Justícia títul escrit per Geoff Johns i dibuixada per Jim Lee. En agost de 2012, ella i Superman compartixen un polèmic bes en Lliga de la Justícia Vol. 2 # 12, iniciant una relació romàntica. Segons l'escritor de la série Justice League Geoff Johns, la seua unió és el seu nou statu quo. Johns va revelar que tant Superman i la seua relació en la Dòna Maravella anirà terminant mal. DC va anunciar des de llavors que tindrien una série del tipo Team-Up Superman/Wonder Woman debutant en autumne de 2013. l'historieta ys les seues històries se centren no només en la seua romançada, sino que també en les amenaces suficientment poderoses com per a desafiar inclús a esta super parella.

DC Renaixença

En 2016, DC Comics de nou va reescriure la seua història durant el llançament de l'event cridat DC Renaixença, sent part del pla d'una nova série d'historietes enfocades a dur de regrés els conceptes originals que han caracterisat als personages.

Despuix dels acontenyiments ocorreguts en la Guerra de Darkseid, la Dòna Maravella se li revela una gran veritat, una moribunda Myrina Black li diu que en la nit del naiximent de Diana, Hipólita va donar a llum a un chiquet bessó. Este chiquet li va ser revelat que és del sexe masculí, conegut com Jason, i pel qual es diu que és increiblement poderós. Per lo tant, Wonder Woman decidix que la seua nova missió és trobar-ho. Al mateix temps, entera de la veritat darrere del seu orige i l'història apareix ara alguna cosa desordenada, ya que ella apareixeria en un orige fals i un atre verdader, pero que no sabia a cual correspon realment: entre els orígens possibles es trobava la versió pre-Flashpoint, i el relatat de la versió de Els Nous 52. Com ara no podia localisar a Temiscira o a les seues companyeres Amazones, i el llaç de la veritat ara havia deixat de funcionar.

Dòna Maravella: Any Un

Per lo tant, a partir de l'arc conegut com a Dòna Maravella: Any Un, es torna a contar l'orige de Diana, a on es relata que havia creixcut en Temiscira. Vivia una vida idílica i havia posat el seu interés en el món exterior, i la primera conexió en dit món va ser en Steve Trevor, que es va estrelar en l'illa i seria l'únic supervivent. Un concurs es portaria a terme per a determinar que Amazones seria la millor candidata per a retornar a Steve a casa, en una Diana voluntària per al treball, a pesar de saber del cost que va tindre per a poder eixir de l'illa, lo que implicava que mai tornaria. Diana guanyaria finalment el concurs i es duria a Steve en un avió invisible fet en els restants de l'avió de combat de Steve i la tecnologia màgica de les amazones, en el moment en que apleguen a Amèrica, Diana seria detinguda pel govern per a declarar davant un tribunal sobre els seus orígens. Es troba en Etta Candy (ara afrodescendiente) i en Barbara Ann Minerva, a lo llarc del camí en qui va entaular inicialment una amistat. Estant en la presó, Diana és visitada pels deus en forma d'animals i li concedixen els seus poders de força, velocitat, agilitat, durabilitat, i el vol, tot lo que es va fer evident quan se li va permetre anar a un centre comercial i un combat contra uns membres d'un grup cridat Sears. Diana despuix interrogaria a cada u en el llaç d'or de la veritat i descobrix que estan baix l'efecte d'un gas, que feya que les persones entraren en un estat de ràbia assessina. Minerva descobrix que "Sear" pot ser traduït com "Llaures", el deu de la guerra, per lo que temps despuix el deu l'atacaria. Diana s'enfrontaria a Llaures en l'oferta per a revelar-li l'ubicació de Temiscira a canvi de deixar en pau a la humanitat deixant-la sola, pero descobrix que ya no té el coneiximent de l'illa des de que va eixir. En l'acceptació del seu nou paper en el món de l'home, Diana, i en l'ajuda dels deus en forma d'animal, subyuga a Llaures en el llaç. Ella i Steve conseguixen conseguir les coordenades a on troben la toxina, i rastregen el lloc, Diana usaria el llaç per a evitar caure baix l'influència de la toxina. Ara, cridada com a Dòna Maravella, Diana es convertix en una de les heroïnes més grans del món.

En l'arc "Mentires" un arc de l'història que va córrer de manera paralela en les pàgines de la revista Wonder Woman, s'explora la busca de Diana: Al no poder entrar a l'Olimp, Diana seguix la pista de Barbara Ann Minerva, Chita, per a obtindre d'elles la seua ajuda. Chita inicialment no va voler ajudar-la, no obstant, quan accedix, es compromet a ajudar a canvi de que Diana l'ajude a matar el deu Urzkartaga i acabar en la maldicció final de Minerva. La parella lluitaria en el seu camí contra els subordinats de Urzkartaga, Bouda, i Andrés Cadulo a els qui derrota, per lo que resulta temerosa de que Urzkartaga sacrificara a Steve Trevor davant el deu planta. Una volta tornada a la seua forma humana, Minerva acceptaria ajudar a Dòna Maravella trobar el seu camí de tornada a l'Illa Paraís. Durant este temps, Dòna Maravella es retroba en Steve, tenen una conversació en la qual revelen els seus sentiments i s'dar. Minerva finalment es dona conte d'Illa Paraís és part d'una representació emocional en lloc d'un lloc pròpiament físic, per lo que Dòna Maravella i Steve encapçalen per a trobar l'illa. Després, estos tenen èxit, per lo que Dòna Maravella és rebuda per la seua mare i les seues germanes, encara que Steve sent que alguna cosa va mal. Dòna Maravella es dona conte de que res és com recorda, despuix d'usar el llaç de la veritat, descobrix tot lo que pensava que sabia que era havia segut una mentira: ella mai va tornar a Temiscira despuix d'eixir en Steve anys despuix. La revelació destruïx la ment de Diana i per poc queda enfollida, quedant devastada. Veronica Cale, una dòna de negocis que ha estat desijant trobar Temiscira i el líder de l'organisació Godwatch, envia un grup paramilitar cridat "Poison" despuix d'ella, pero en l'estat mental de Diana que l'ha deixat vulnerable i alié al perill que ella i Steve estaven per sofrir. Steve conseguix alluntar-les lo suficient com per a que puguen ser rescatats, i de mala gana du a Diana a un hospital mental per a que puga obtindre ajuda. Si ben no es tractava de fer captar la realitat, va pensar que lo que sabia era fals, i en el temps eixiria del seu estupor i seria capaç d'unir-se als demés en la busca de Veronica Cale, que està tractant de trobar Temiscira.

Els Nous 52: Terra-2

La nova versió de la terra alterna del nou multiverso DC (coneguda com Terra-2) va ser introduït en les pàgines de Terra 2 #0 i #1 (2012). En els tres números, que varen iniciar en el #0, La Dòna Maravella de Terra 2 va ser introduïda per mig d'un flashback. Junt en la versió d'esta terra de Superman i Batman, és representada en la seua última batalla ya que esta lluita termina en la vida dels tres héroes contra les forces de Apokolips cinc anys en el passat. Esta versió de Dòna Maravella adora a les deidades de la mitologia romana en lloc de la grega; els deus romans perixen com a conseqüència del conflicte. La versió anterior de Terra-2 de Dòna Maravella, abans de l'invasió de Apokolips, es veu en el còmic Superman/Batman, en la que se li veu montant un pegaso.

En Terra 2 #8 (2013), Dòna Maravella, té una filla, cridada Fury, un atre personage de DC que va ser reintroducida. Ella és lleal a Steppenwolf membre de l'eixèrcit d'Apokolips.

Identitat secreta

La Dòna Maravella sempre ha segut coneguda en l'àlies de Diana Prince, dita identitat va ser creada per William Moulton Marston.

Durant el temps en que Marston va escriure les seues primeres històries, Diana Prince era el nom d'una enfermera de l'eixèrcit a qui Dòna Maravella va ajudar. L'enfermera volia anar a a on estava el seu promés, qui havia segut traslladat a Amèrica del Sur, pero va ser incapaç reunir els diners per al viage per a poder-se reunir en ell. Com a Dòna Maravella necessitava una identitat secreta per a poder vigilar i cuidar a Steve (que va ingressar al mateix hospital militar a on Diana Prince va començar a treballar), i perque abdós semblaven idèntiques, la Dòna Maravella li va donar els seus diners a l'enfermera per a anar en el seu promés a canvi donar-li les seues credencials de l'enfermera i va prendre l'identitat de Diana Prince com el seu àlies. Ella va començar a treballar com a enfermera de l'eixèrcit i més tarde com a secretària de l'USAF.

L'identitat de Diana Prince va jugar un important paper en les aventures de Dòna Maravella durant la década de 1960, contant en una Diana retroalimentada de les seues històries quan lluitava contra el crim sense els seus poders místics. Com ella ya no va ser per un temps la Dòna Maravella, ella va usar l'àlies de Diana Prince, mentres que la seua lluita contra el crim va ser ocultada en instalar com a frontera un almagasén de roba.

L'àlies de "Diana Prince" tornaria a guanyar de nou un paper important en eixercitar en les aventures de Dòna Maravella despuix dels acontenyiments de la Crisis infinita. Pels acontenyiments que varen comportar a Dòna Maravella a assessinar a l'ara vilà Maxwell Lord i que després va ser transmesa la transmissió a tot lo món, puix ell era la ment que controlava en els seus poders telepáticos a Superman, ya que este tractava de matar a Batman. Quan la Dòna Maravella ho va nugar en la seua llaç màgic de la Veritat, exigint-li que deixara controlar la ment a Superman, Maxwell li va revelar que l'única manera de detindre-ho era que ella ho matara, aixina que com a últim recurs Diana li va trencar el coll. Per la trauma que va causar en matar a una atra persona, va fer un exili d'un any en el seu poble natal les Amazones en la finalitat de redescubrirse a sí mateixa. Una volta que va retornar a la vida pública, Diana es va donar conte de que la seua célebre vida com a superhéroe a temps complet, i com a embaixadora l'havia mantingut retirada de la humanitat. Per açò, ella va posar va crear l'identitat de Diana Prince i es va convertir en una agent del Departament d'Assunts Metahumanos (DEO). Durant una batalla que va tindre més tart en Circe, la bruixa li va fer una fetilla a Diana per a que deixara a Dòna Maravella impotent quan es trobe en el paper de Diana Prince.

En el reinicie del Univers DC en Els Nous 52, Diana encara no té una identitat secreta com ho va mencionar en una entrevista realisada l'escritor de la série Brian Azzarello.

Caracterisació

Mentres que molts escritors han representat Diana en personalitats diferents, lo que ha permaneixcut constant és la seua capacitat per a poder sentir la compassió i donar amor sense discriminació.

Esta traça ha segut la raó per la qual va ser admesa en el Cos de #Safir Estelar. La versió moderna del personage ha demostrat que realisa accions letals i fatals quan es queda sense alguna atra alternativa. Un primer eixemple d'açò va ser quan ella va matar a Maxwell Lord, a fi de salvar la vida de Superman.

La personalitat de la Dòna Maravella i el to com a dòna ha oscilat entre el d'una típica i èpica guerrera, una embaixadora molt compassiva i serena, i en atres ocasions també com una persona ingènua i inocent. Tot lo que va ser favorable a l'essència del personage... el seu equilibri entre el costat marcial de les coses i el costat amorós. L'escritor Gail Simone li va ser aplaudida les seues històries de la Dòna Maravella durant la seua carrera en escriure la série, en la rebuda d'una molt bona crítica realisada per Donen Phillips del portal web IGN, senyalant que va fer molejar el personage de Diana en un personage molt fàcil d'identificar-se i simpàtic al mateix temps.

Pero un dels pilars, i la tercera intenció original, de la seua personalitat era ser una forastera, el que la diferenciaria front al seu actual statu quo, sobretot aquell que representa a nom de la humanitat i l'amor. La nova versió d'els nous 52 del personage ha segut retratada com una persona més jove, molt testaruda, amorosa, fera i obstinada. Brian Azzarello va declarar en una entrevista en video a DC Comics que estan construint a un personage molt "confident", "impulsiva" i "de bon cor". Es va referir a la seua traça de sentir compassió ya que açò representa tant la seua força com la seua debilitat.

Poders i habilitats

Posseïx una gran força que fàcil rivaliza la dels Kryptonianos més poderosos (Superman, Supergirl) i posseïx una increible inteligència, puix té coneiximent de màgia, ciències, sap més de 10 idiomes i és considerada un dels membres més sapients i inteligents de la Lliga de la Justícia. Pot volar a grans velocitats. És vulnerable pero és considerada a un nivell de deesa pel restant dels superhéroes ya que no envellix, és immortal, i posseïx una bellea extraordinària. Junt a açò, es tracta d'una excepcional combatent cos a cos en o sense armes, entrenada en formes de combat utilisades per les amazones i té coneiximent d'arts marcials orientals, entrena diàriament en membres de la Lliga com Batman o Black Canary, aplegant inclús a superar-los en combat mane a mà. En vàries ocasions, se li ha vist entrenant en I-Ching, un excelent artiste marcial, antic mestre de Bruce Wayne.

Ademés de ser l'embaixadora de les amazones cap al restant del món, Dòna Maravella posseïx estupendes habilitats i dons superhumanos, que li han segut concedits pels deus grecs en la seua victòria. Entre ells s'inclouen un llaç màgic que obliga a dir la veritat, fa perdre la memòria i és indestructible. El seu tiara, que servix com bumerán i uns braçalets reflectantes d'una aleació de materials, entre ells un metal oriunt de l'Illa Paraís cridat "feminum" (en l'edat d'or) a prova de tot tipo de rajos, bales i atres proyectils, "amazonium" (edat d'argent), molt similar a l'anterior, i fragments de l'escut de Zeus, la Aegis (post crisis). Sempre preferix fomentar la pau en lloc de la guerra i utilisar la seua persuasió en lloc del seu superfuerza per a sometre als malfatans.

Dòna Maravella té dos debilitats en l'etapa post crisis: pert els seus poders quan és nugada en el seu propi llaç màgic, i també si un home unix els seus braçalets de modo que la deixen immovilisada com si es tractara d'unes esposes.

Fòra de cànon, els seus poders de deesa li varen fer capaç de fer-se en el Mjolnir de Thor, encara que pot ser que per les seues característiques com a noblea, valentia, entre atres inherents a este personage, siga digna del seu poder, açò va ocórrer en el crossover de Marvel vs DC Comics en a on es va enfrontar a Tormenta.

Evolució dels seus poders

Poders i habilitats en l'etapa Pre Crisis

Durant Edat d'Or, la Dòna Maravella tenia una força que era comparable a la que Superman tenia en dita época. Un eixemple d'açò es va donar quan va ser capaç de trencar una porta d'acer en els seus braçalets. En una de les seues primeres aparicions, va ser mostrada corrent fàcilment a 96.5 km/h, i després botava d'un edifici a un atre i/o caïa en la terra en la punta del seu peus.

La seua força seria debilitada d'acort en la Llei de Afrodita si permetia que anara obligada a llevar-se les seues polseres o ser encadenades o amarrada per un home.

També tenia una atarassana d'habilitats mentals i psíquiques, ya que corresponia als interessos del Dr. Marston sobre les habilitats psíquiques i de lo paranormal. Eixe conjunt s'inclou alguna cosa cridat el ESP, la proyecció astral, telepatia (en o sense l'us d'una radiofrecuencia mental), el control mental sobre l'us de l'electricitat en el seu cos, etc. En Wonder Woman (vol. 1) #105 va revelar que Diana va ser formada d'argila per la Reina de les Amazones i estava envolta en els atributs de la deesa grega i romana Atenea/Afrodita: bella com Afrodita, sapient com Atenea, més veloç que Hermes, i més forta que Hércules. La formació amazona de la Dòna Maravella li va donar una llimitada telepatia, una miqueta sobre coneiximent científic en profunditat, i la capacitat de parlar tots els idiomes coneguts per l'home i més allà (inclús parlar idiomes primitius tan antics com els que parlava l'home de les cavernes i fins a l'idioma marcianà ho parlava.

Entre 1966 i 1967, varen aparéixer nous poders, com el súper alé i la telepatia.

En l'edat d'argent i bronze dels còmics, la Dòna Maravella va ser capaç d'aumentar encara més la seua força. En temps de gran necessitat, sense l'us temporal de les seues polseres podia aumentar temporalment la seua força dèu voltes, pero feya que es tornara loca en el procés.

Estos poders rebuts varen canviar despuix dels acontenyiments de la "Crisis on Infinite Earths ".

Poders i habilitats en l'etapa Post Crisis

Despuix de la Crisis on Infinite Earths, la Dòna Maravella es va reescriure entre els seus orígens la forma en que va adquirir els seus poders, sent una bendició dels propis deus olímpics, rebent cada u els següents deus:

• Deméter, la deesa de l'agricultura i la fertilitat, va beneir a Diana en la força extreta de l'esperit de la Terra (Gea), fent d'ella un dels héroes més forts físicament en l'Univers DC i l'heroïna femenina més forta de tot l'Univers DC. La seua conexió en la terra li permet sanar a un ritme accelerat, sempre i quan estiga en contacte en el planeta. En casos excepcionals en els que ha segut greument ferida, Diana ha mostrat la capacitat de combinar-se físicament en la terra, fent lo que siga per a sanar les seues lesions o verins ingerits para siguen expulsats del seu cos; tal és l'acte que és considerat sagrat, i només es pot ser utilisat en casos extrems.
• Pallas Atenea, la deesa del saber i de la guerra, va concedir a Diana un gran saber, inteligència i destrea militar. Este regal de Atenea li ha permés a Diana dominar més d'una dotzena d'idiomes terrestres (inclosos els de orige extraterrestre), múltiples oficis complexos, ciències i #filosofia, aixina com la capacitat de liderage, estratègia militar i combat armat i desarmat. Recentment, Atenea va lligar la seua pròpia visió a Diana, otorgant-li una major empatia.
• Artemisa, la deesa de la caça, els animals, i la Lluna, Diana és agraciada en els Ulls de caçadora i la seua unitat en les bésties. La capacitat dels ulls de caçadora dona Diana una àmplia gama de sentits millorats, incloent la visió telescòpica i súper oït.
• Hestia, deesa del fòc i de la llar, li va concedir a Diana la germandat en el fòc. Este poder s'ha demostrat sobre el control que posseïx del "Fòc de la Veritat", que Diana esgrimix a través del seu llaç, el Llaç de Hestia, lo que fa que qualsevol persona vinculada pel mateix siga incapaç de mentir. Esta capacitat també li otorga la seua resistència al fòc normal i poder crear a través del llaç un camp de fòc protector.

• Hermes, el deu mensager de velocitat, li va concedir Diana velocitat superhumana i la capacitat de volar. És capaç de volar a velocitats propenques a la mitat de la velocitat de la llum. Pot reaccionar en la suficient rapidea per a desviar les bales, làsers, i atres proyectils en els seus braçalets fent-la pràcticament impenetrable com a forma de defensa. Despuix del reinicie de l'Univers DC en 2011 en el rellançament del personage, la Dòna Maravella no posseïx naturalment el poder de volar. Ho guanya una volta que és tocada per una ploma que Hermes li tirada.
• Afrodita, la deesa de l'amor, li va concedir a Diana una impressionant bellea, aixina com noblea i un cor compassiu.

Si ben no és totalment invulnerable, és altament resistent a grans cantitats de força bruta i soportar temperatures extremes. No obstant, l'us d'armes blanques o bales de pistoles o ametralladores ben aplicades en la suficient força són capaces de penetrar la pell. Pels seus orígens divins, Diana pot resistir moltes formes de manipulació màgica.

Ella és capaç de proyectar-se astralment a sí mateixa en vàries móns del mit. El seu cos físic reacciona a lo que li passe a ella en el pla astral mític, deixant el seu cos en la possibilitat de ferides, ser colpejada, o a voltes, una volta enfortit la seua ment i cos es retroben. Segons pareix, pot deixar el planeta a través de la meditació, com ho va fer en el cas de rescatar a Artemis mentres ella va estar en el inframundo.

En el reinicie de l'Univers DC, Diana va guanyar nous superpoderes. Com a filla naixcuda natural entre Hipólita i Zeus, ha heretat alguns poders del seu pare, pero que són reprimits per l'us dels seus braçalets. Usa estos poders en la batalla contra Artemisa (la deesa, no l'amazona) i ràpidament torna al seu estat inconscient en la mateixa facilitat en realisar una série de contraatacs cuidadosadament coordinats. També, en estos poders divins, ha pogut mantindre una baralla en Superman que estava sent infectat per Doomsday. Mentres utilisa la força divina, el seu vestuari i el seu trage s'allumena i els seus ulls lluïxen com els de el seu pare. Despuix de convertir-se en la nova deesa de la guerra quan va reemplaçar a Llaures despuix de la seua eventual mort en les pàgines de Wonder Woman Vol. 4, Diana va heretar les seues habilitats divines. Diana no ha exhibit com a tal dits poders en forma com Llaures, pero se li veu en les pàgines de Superman/Wonder Woman #5 que s'esgola fàcilment una relació telepática en un soldat, explicant-li: Yo soc Guerra. Sé que tots els soldats, i les meues em coneixen.

Atres habilitats i ferramentes

Diana ha segut representada com una atleta magistral, acróbata, lluitadora i estratega, la seua formació i experiència en moltes formes antigues i modernes de combat armat i desarmat, incloent l'us d'arts marcials exclusivament amazónicas i inclús orientals. En algunes versions, la seua mare la va entrenar, com Wonder Girl, per a una futura carrera com a Dòna Maravella. Des del principi, es presenta com una persona altament capacitada en l'us dels seus braçalets amazones per a detindre bales i empunyant la seua Llaç de la Veritat. Batman una volta la va cridar com la millor lluitadora cos a cos en el món. La versió moderna del personage considera l'us de la força letal com a últim recurs quan ho considere necessari. En la continuïtat dels Nous 52, les seues habilitats de combat superiors són el producte de la seua formació en l'infància que va estar en Llaures. En la continuïtat de Nous 52, Hermes també li va dotar d'un parell de pistoles automàtiques dorades màgiques.

Diana té una atarassana de poderoses armes forjades pels deus que estan dispostes a la seua disposició, pero les seues millors armes són els seus braçalets indestructibles i el Llaç de la Veritat.

Aegis de Atenea

Els seus braçalets antibalas es varen formar a partir dels restants de l'escut llegendari d'Atenea, les Aegis, que va ser assignada al seu campeó. L'escut va ser fet de la pell indestructible de la gran cabra, Amaltea, que va alletar a Zeus quan era un nene. Fins ara estos protectors de les gobanelles han demostrat ser indestructibles i capaces d'absorbir l'impacte dels atacs entrantes, permetent que la Dòna Maravella desvie les bales d'armes automàtiques incendiàries i les explosions d'energia. Diana al sol donar un colp en els braçalets junts creen una ona de força de commoció que és capaç de fer fortes ones de sò que pertorben a sers com Superman en fer-li sagnar els seus propis oïts. Recentment, va guanyar la capacitat de canalisar el raig de Zeus a través de les seues polseres. Zeus li va explicar que este poder havia segut contingut dins de les polseres des de la seua creació, ya que una volta varen ser part de la Aegis, i que només recentment a penes us gràcies a que els braçalets li'l varen permetre. Despuix del reboot de l'editorial en 2011 en rellançar l'orige del personage, es va revelar que Diana era la filla de Zeus i d'Hipólita i que els braçalets són capaços de mantindre els poders que ha heretat de Zeus en tindre'ls baix control. Ademés, Hefesto li ha modificat els seus braçalets per a que la Dòna Maravella tinga la capacitat de poder manifestar una espasa de metal de color gris en cada braçalet. Cada espasa, marcada en una estrela roja, pren forma a partir de la formació d'una llampada, i quan la Dòna Maravella les deixa d'utilisar, les espases desapareixen, supostament, de regrés a les seues polseres. Com a tal, ella ha reproduït atres armes de les polseres d'esta manera.

El Llaç de la Veritat de Hestia

El Llaç de la Veritat, o també conegut com el Llaç de la Veritat de Hestia, va ser forjat per Hefesto de la faixa d'or de Gea. Obliga a tots els sers que estan en contacte en ell en dir-li la veritat absoluta i és pràcticament indestructible, en Crisis d'Identitat, Flecha Verda ho descriu com "l'únic detector de mentires dissenyat per Zeus." Les úniques voltes que s'ha trencat va ser quan Dòna Maravella es va negar a acceptar la veritat revelada pel llaç, com quan es va enfrontar a Branca Khan en Jarhanpur, i per Bizarro en la série llimitada de Matt Wagner (série no canònica de Batman/Superman/Wonder Woman: Trinity). També per algun un moment va tindre el poder d'obligar aquell que estiguera atrapat en el llaç a obedir en ordenar-li qualsevol orde que li haja donat, inclús anulant el control mental dels demés; açò era lo suficientment eficaç com per a derrotar a sers de caràcter fort com al Capità Marvel. Diana maneja el llaç en gran precisió i exactitut i es pot utilisar com una tralla o soga.

Atres

Diana ocasionalment usa armament adicional en una batalla formal, com per eixemple l'us d'una armadura ceremonial d'or en ales dorades, un yelmo o caixco dorat adornat en el cap d'un àguila i una placa pectoral. Ella posseïx una espasa màgica forjada per Hefesto que és lo suficientment esmolada com per a tallar els electrons d'un àtom. Ya en la década de 1950, la Tiara màgica de Dòna Maravella també l'ha utilisat com un arma que es llança ya que té vores esmolades, tornant a ella com un Búmeran, de la mateixa manera que en la série televisiva va ser utilisada. La Tiara li permet a la Dòna Maravella ser invulnerable front a atacs telepáticos. A Diana li permet contactar telepáticamente tant en atres persones com a atres amazones demanar-li que retorne a Temiscira, en utilisar el poder telepático del rubí de l'estrela roja en el centre del seu tiara.

Les versions de l'edat d'or, argent i bronze de la Dòna Maravella varen mostrar l'us d'un avió invisible que podia ser controlat per orde mental a través de la seua tiara. L'aspecte ha variat en el pas del temps; originalment era un avió propulsado per hèlices, més tart va ser canviat per un avió a reacció semblant a un avió furtivo.

En la versió Post-Crisis de l'Univers DC, la Dòna Maravella pot volar, independentment de les corrents de vent, i per lo tant té poca necessitat del Jet Invisible. No obstant, l'història de l'avió també va ser redissenyada més alvance.

L'orige del Jet Invisible en l'Edat Moderna va ser descrit durant la participació del guioniste i artiste John Byrne en el títul, en informació més detallada en ¿¿Wonder Woman Secret Files 1¿¿.

El ser que un dia seria cridat com el Jet Invisible va començar la vida com un "cristal metamòrfic" alienígena que circunda un planeta distant en el seu "família", atres cristals metamòrfics que es dien colectivament l'Anell. En el seu estat natural, l'avió i els seus companyers de l'anell s'assemblen a ous fets de plàstic semitransparente. En el temps, va ser separat de la seua família i va ser trobat pels Lansinarios, un poble cego subterràneu que va viure baix de l'Antàrtida. Els lansinarios no podien reaccionar en la suficient rapidea com per a canviar el seu entorn. Aixina que varen desenrollar el cristal metamòrfic que havien trobat en un dispositiu viu que va abastir i va cobrir les seues necessitats. Estos sers més tart otorguen el dispositiu a la Dòna Maravella en gratitut per salvar-los. L'avió, que posseïx una sofisticada inteligència artificial, respon als pensaments de la Dòna Maravella. És capaç de fer-se invisible, aixina com alterar la seua forma, transformant-se en qualsevol forma de vehícul, ya siga un jet, submarí, motocicleta, o carro tirat per cavalls. Dòna Maravella en un principi no va ser conscient de que el seu Jet Invisible en realitat es tractava d'un ser viu, pero el cristal sempre va ser conscient de que era tractat per la seua ama com una ferramenta sense vida.

Quan la Reina Hipólita va prendre el mant de la Dòna Maravella com a penitència i sense contar en la facultat de volar de la seua filla, fa un bon us del Jet durant el seu viage al passat com la primera Dòna Maravella de la década dels 40. Per a adaptar-se a l'época, va desijar que el dispositiu metamòrfic assumira la forma d'un avió prop-conduït i va prendre l'apariència del Jet original dels còmics anteriors. Despuix de la seua tornada a l'Edat Moderna, l'avió novament va començar a mostrar una personalitat i de la mateixa manera que quan permaneixia integrat a el “anell” va poder finalment desenrollar la facultat del parla. Durant l'enfrontament de Cronos i els seus fills contra la Dòna Maravella, el Titán Oblivion manipula els sentiments d'ira de l'entitat metamòrfica per la Dòna Maravella afectant d'igual manera a Superman i a Batman, pero despuix de donar-se conte de lo que havia ocasionat, mostra culpa i remordiment transformant-se per a compensar lo succeït en una ciutadella flotant sobre Gateway City per a la seua ama. Mostrant-se ara com un excelent aliat, encara que casi sempre silenciós i sense rostre, l'entitat rep un nom propi: The Wonderdome. Més vesprada la tecnologia viva de l'entitat s'incorpora en la Nova Temiscira despuix de la seua reconstrucció a raïl de la Guerra Imperiex, reunint-se inclús en alguns membres de la seua família.

En Wonder Woman 201 (de Greg Rucka) el Wonderdome se sacrifica per a evitar que un immens tsunami mat a mils de persones inocents. Havent “mort” per a salvar a tants, Wonderdome va ser lo equivalent a un cadàver humà. Encara que va poder funcionar en la seua forma tradicional de Jet Invisible, ya no va poder alterar la seua forma i es va transformar finalment en un objecte inanimado sense vida que no és inteligent ni conscient de sí mateixa.

Com a nou membre temporal recent de les Cos dels #Safir Stelar, Dòna Maravella va obtindre accés a l'anell de poder violeta de l'amor. Este anell li permetia alterar el seu trage a voluntat, crear construccions energètiques sòlides de llum i es va revelar el verdader amor d'una persona per a sí mateixa. Va ser capaç de combinar l'energia en el seu llaç per a millorar la seua capacitat.

Enemics de Dòna Maravella

Artícul principal → .

Entre els pijors enemics de Dòna Maravella es troben:

• El sobirà
• Home raton
• Grail
• La matriarca en el futur

Apariència

El Trage de Dòna Maravella ha variat en el temps, a pesar de que casi la totalitat de les seues apariències en les seues #encarnació han conservat una certa forma d'armadura, la tiara, els braçalets i els seus símbols d'estrela en el seu disseny. Encara que el disseny del seu trage s'ha basat originalment en el simbolisme d'Estats Units i la seua iconografia, que va permetre explicar més arraïlada les raïls amazónicas. Durant una escena en retrospectiva en el volum 3 de Wonder Woman, Hipólita ordena l'emissió de tindre una penyora creada per a Diana, que va ser inspirada en el cel nocturn en la nit en que Diana va nàixer; una lluna roja caçadora i en un camp d'estreles de blava profunt i el pectoral l'àguila, que és un símbol de les representacions antropomórficas d'Atenea.

En el moment del seu debut, la Dòna Maravella lluïa una camiseta roja en un emblema de l'àguila en or, un cinturó blanc, esguitat d'estreles blaves en la seua falda i unes botes go-go roges i dorades. Este uniforme es basaria totalment en la bandera d'Estats Units, com la Dòna Maravella en eixe moment era purament un icon nortamericà. Més vesprada, en 1942, el trage de la Dòna Maravella va rebre un llauger canvi (la falda va ser convertida per complet un pantaló curt cenyit i duya sandalias Si be la majoria de les voltes en el que es va expondre la seua esquena, durant l'imposició de l'época del Comics Code Authority a mitan de la década de 1950, el trage va ser rectificat per a fer-la tornar a cobrir substancialment les seues parts més obscenes, en la finalitat de complir en la regla de censura possible. Durant els treballs de Mike Sekowsky a finals de 1960, a on Diana entregava els seus poders, va començar a usar la seua pròpia habilitat per a combatre el crim. Duya una serie dissenys en el seu parament, el més popular d'ells va ser un trage blanc. En acabant de que la carrera de Sekowsky havia terminat en el personage a principis de 1970, les raïls de Diana es varen tornar als seus antics orígens mitològics i duya una versió més modernisada del seu trage original, un predecessor de lo que seria el seu trage vaig dur de bany. Més vesprada, en 1976, el seu cinturó blanc va passar a ser de color groc.

Despuix de la Crisis on Infinite Earths, George Pérez va reiniciar l'orige del personage en 1987. Duya un trage similar al de la década de 1970, pero ara en un cinturó d'or més gran. Este equip es va mantindre fins a l'arribada de William Messner-Loebs, que tenia Diana li passava el mant del paper de la Dòna Maravella a Artemis. Com ya no era Dòna Maravella, Diana lluïa un nou trage negre dissenyat per l'artiste Mike Deodato Jr. Diana va ser reinstalada com la Dòna Maravella al final de l'última història escrita per Loebs, i quan John Byrne es va fer càrrec dels guions i dibuixos, va redissenyar una volta més la seua apariència, unint l'emblema i la faixa en una sola.

El seu equip no va rebre cap canvi important fins al cap de la Crisis infinita. De la mateixa manera que en la placa pectoral, el cinturó també se li va donar la forma d'una W. Este equip va continuar fins a l'edició 600, a on baix la direcció de J. Michael Straczynski va escriure l'història a on es contava que la llínea temporal havia segut alterada per a Dòna Maravella i ella va canviar el seu parament dràsticament. El seu parament va ser redissenyat per Jim Lee i s'incloïa un emblema redissenyat, un top dorat i roig, pantaló negre i una jaqueta de color blau-negre que després va ser descontinuada posteriorment.

Un atre canvi important es va produir en acabant de que l'equip de DC Comics va fer en rellançar tota la seua llínea de publicacions, en l'event Els Nous 52. El seu trage de bany original va ser restaurat, encara que la combinació de colors roig i blau va ser canviat a un to roig i blau més obscurs. El pit de la placa, el cinturó i tiara també varen ser canviats d'or a un color platí/platejat pur. Ara du nous accessoris com el brazal i una gargantilla en el coll, abdós com a referència a la "WW". El disseny previ va incloure novament un pantaló negre, pero ho varen canviar a últim moment i l'aspecte del trage de bany va ser restaurat durant el moment de la seua publicació. Esta nova encarnació de Dòna Maravella du part del parament original, el qual, ademés de que el seu trage ya no és fet de tela, ara s'assembla a una espècie d'armadura d'us lliure i flexible. Les seues botes ara són de color blau petròleu en lloc de roig obscur, l'inspiració del qual es basa en les armadures femenines del mànega Saint Seiya.

Impacte cultural del personage

Artícul principal → Impacte Cultural de la Dòna Maravella.

Dòna Maravella ha estat present des de 1942, i des d'eixe moment ha segut un model a seguir, una influència per a moltes persones. No solament les seues històries han segut publicades en innumerables historietes de l'editorial DC Comics, sino també en atres mijos com a llibres, televisió i cine, i inclús ha segut objecte de paròdies. S'ha fet referència al personage en programes de televisió com Frasier, That 70's Show, Family Guy, The Naked Truth, The Simpsons, Charmed, WWE, Scrubs, The OC o #MTV Movie Awards, o películes com Desperately Seeking Susan, Back to Schol, They Still Call Em Bruce, Muriel's Wedding, SpiceWorld, Mystery Men o Sky High.

També ha segut objecte d'estudi en llibres dedicats al personage a on es fa un repàs ya siga de la seua història com del seu creador, autors i escritors.

Embaixadora de la bona voluntat de l'ONU

El 21 d'octubre de 2016, l'Organisació de les Nacions Unides va nomenar a la Dòna Maravella Embaixadora Honoraria de bona voluntat davant l'ONU per al Empoderamiento de les Dònes i Chiquetes en el món, en una cerimònia a la que varen assistir el secretari general de les Nacions Unides Ban Ki-moon, Lynda Carter i Gal Gadot.

Versions alternatives de la Dòna Maravella

Les dònes que han portat l'identitat

• En la continuïtat post crisis, La Reina Hippolyta es va convertir en la Dòna Maravella com a part d'una penitència i va retornar en el temps a la década dels anys 30, a on es va unir a la Societat de la Justícia d'Amèrica i posteriorment va participar en la Segona Guerra Mundial. En la continuïtat Pre Crisis on Infinite Earths, Hipólita va assumir el mant de Dòna Maravella en una aventura del número 26 de la revista Sensation Comics.
• Artemis Guerrera de la tribu perduda de les amazones, les Bana-Mighdall,es va convertir en la nova Dòna Maravella durant una estratagema orquestada per la Reina Hipólita per a evitar que la seua filla Diana morira.
• Orana, un personage similar a Artemis, va derrotar a Diana en un nou desafiu i es va convertir en la nova Dòna Maravella en la continuïtat Pre Crisis. Va morir durant la seua primera i única missió.
• Nubia, que era la germana bessona de Dòna Maravella en la continuïtat Pre Crisis, també havia reclamat el títul com la Dòna Maravella. La versió Post Crisis es va convertir en Nu'bia, una Dòna Maravella que hi havia va precedir a Diana històricament.
• Cassandra Sandsmark, l'actual Chica Maravella, es va convertir en la Dòna Maravella en un futur alternatiu, com va succeir en la miniserie Titanes del Matí en Teen Titans (vol. 3) # 14-16.
• Donna Troy va ser la primera Dòna Maravella segons la miniserie "¿Quí és la Dòna Maravella?" història revelada en Wonder Woman (vol. 3) ans que Diana retornara. En el seu més recent continuïtat, Donna mateixa va ser creada originalment com un duplicat màgic menor de Diana.

Atres versions de #univers alternatius

• En Terra-3, la contraparte de la Dòna Maravella és coneguda com "Superwoman" i és membre del Sindicat del Crim d'Amèrica (Tant en la versió Pre Crisis i Post Crisis), sent la contraparte anàloga a la Lliga de la Justícia d'Amèrica, en la série semanal Conte regresiva a la Crisis Final, seguix sent una atra versió d'ella mateixa pero pertanyent al Sindicat del Crim d'Amèrica que és diferent a l'atra versió ya que és anàloga a la Societat de la Justícia d'Amèrica de Terra 2. A diferència de la seua contraparte amazónica estàndart, la Terra-3 de la Dòna Maravella, aparentment posseïa habilitats poc característiques, tals com a visió de calor.
• La Dòna Maravella que va aparéixer en l'univers de Tangent Comics va ser una alienígena creada per ingenieria genètica desenrollada per a salvar les diferències que existixen entre les dos espècies alienígenas en guerra: una que desenrolla la força bruta, l'atra en poders psíquics. Esta Dòna Maravella posseïa abdós habilitats.
• La versió de Terra 11 (La Terra que va sorgir en el nou multiverso DC Post Crisis Infinita) en este món els personages són el gènero invertit dels personages del Univers DC, per lo tant, la contraparte de la Dòna Maravella és un home cridat Home Maravella, mencionat per Superwoman com Dane. Més violent i agressiu que el seu contraparte femenina, el Home Maravella va ser expulsat de la Lliga de la Justícia per la seua postura impertinent en la mort de Maxine Lord. Després va passar a guiar als seus germans amazónicos, en un atac contra el món modern.

• En Terra 15 (Post Crisis Infinita), es va demostrar que Diana havia mort, i que Donna Troy l'havia reemplaçat com la Dòna Maravella. El personage va debutar en Conte arrere a la Crisis Final #30 (2007).
• En el crossover JLA/Vengadores, Dòna Maravella va aparéixer en la #present Lliga de la Justícia durant la batalla contra Terminus en Keystone City i també li les va arreglar per a agarrar a l'últim Nulificador davant els Vengadores quan estos varen aplegar i els va enviar de tornada al seu univers. Quan Diana i Aquaman varen ser a la ciutat d'Asgard en l'Univers Marvel, ella va atacar brutalment al Vengador Hércules, creent que el va violar a la contraparte d'Hipólita d'este univers com ho va fer Heracles en l'Univers DC. Va participar en la busca dels dotze artefactes abans que Krona atacara tant al Gran Mestre i Galactus fusionara als dos #univers. Mentres vea que en la verdadera realitat Diana havia segut testic de la mort de la seua mare, ella havia decidit seguir lluitant contra Krona. Prop del final de la batalla contra les forces de Krona, la Dòna Maravella, She-Hulk, i una atra versió d'Hipólita com la Dòna Maravella es varen quedar per a defendre el camí en contra de l'eixèrcit de vilans que varen deixar diezmados l'eixèrcit d'héroes.
• La Terra 18 (Post- Crisis Infinita) corresponent al elseworld Justice Riders, una minserie llimitada presenta una versió de la Dòna Maravella, que era una mariscal que operava en el Salvage Oest.
• La Terra 21 (Post- Crisis Infinita) corresponent al elseworld i película animada Justice League: La Nova Frontera de la miniserie llimitada DC: The New Frontier presenta una versió de la Dòna Maravella que era similar a l'encarnació del personage de 1950.
• El Kingdom-Comeverso de Terra 22 (Post Crisis Infinita) corresponent al elseworld una miniserie llimitada presenta una versió de la Dòna Maravella alternativa que era similar a la versió convencional. Despuix d'haver segut creada pels deus immortals, va conservar la seua joventut a pesar del pas de les décades, i va tindre una relació sentimental en un Superman longeu de mijana edat.
• En Terra 30, món elseworld Superman: Fill Rojo, (Post Crisis Infinita) es presenta una realitat a on la nau espacial de Superman va aterrisar en l'URSS en lloc dels Estats Units, i la Dòna Maravella va ser una embaixadora en l'Unió Soviètica de Superman. Es va enamorar d'este Superman (qui va permanéixer inconscient davant la seua atracció per ell), pero finalment es va desilusionar quan es va convertir en un dictador. En el temps es va alçar un eixèrcit per a detindre-ho, pero va ser derrotat.
• Terra 31 (Post Crisis Infinita) la terra de la novela gràfica de Batman: The Dark Knight Strikes Again l'encarnació de la Dòna Maravella, seguix existint eternament jove a pesar de la seua edat, i en Superman va tindre una filla híbrida entre Amazona i kryptoniana, cridada Lara. El seu trage era una miqueta diferent, en una falda i una protecció en el seu nas incorporat en el seu tiara.

Frank Miller va afirmar que este és el mateix personage que apareix en All-Star Batman i Robin #5, en el qual, és representada com molt més agressiva i misándrica que en qualsevol atra versió notable. Va ser membre fundador de la Lliga de la Justícia d'este univers, junt en Superman, Llanterna Verda, i a Plastic Man. Ella va tindre una acalorada discussió en ells en un moment donat sobre cóm bregar en Batman. La discussió va terminar en un repentí bes en Superman (inclús quan ella va insistir que ella ho odiava).

• Terra 34 (Post Crisis Infinita) retrata l'elseworld Dòna Maravella: Amazònia, série llimitada en a on representa una versió alternativa de Diana, naixcuda en el XIX en un moment en que Jack el Destripador es va fer en el control del Imperi Britànic. Va ser arrebatada d'Illa Paraís pel capità Steve Trevor i la Royal Marines. Es va vore obligada a casar-se en Trevor i es va convertir en l'estrela d'un espectàcul teatral en Londres, recreant els relats sobre les dònes de la Bíblia. En el temps es va demostrar a sí mateixa com una gran heroïna, en la lliberació de les dònes que eren oprimides en tot l'Imperi i va assumir el terrible regnat del Rei Jack. Esta versió va ser posteriorment elegida per Monarch en Conte Arrere: Arena (2007) per a ser part del seu eixèrcit.
• l'Univers Wildstorm de Terra-50 (Post Crisis Infinita) va albergar a les seues contrapartes, els colegues de la JLA, que apareixien en la série Planetary. Esta Dòna Maravella posseïa uns braçalets canvia-formes. En Stormwatch, va demostrar que tant Apollo i Midnighter varen ser una volta les cuasicontrapartes del Team-Up format per Superman i Batman, ya que també tenen a una dòna contraparte de Maravella, cridada Amaze. Va ser assessinada en la seua primera missió.
• Ademés, una atra Diana alternativa va aparéixer com a principal protagoniste de Planetary/JLA: Terra Amagada, que va tindre lloc en una història alternativa, a on es mostren entre atres diferències, que Jakita Wagner havia destruït Temiscira i matat a totes les amazones que residien allí. Al final de l'historieta, Diana va venjar a la seua gent en derrotar a Wagner i matar a la seua parella, Elijah Snow.
• Crisis Final #7 representa una realitat en la que la Dòna Maravella era d'ascendència africana i va ser nomenada "Nubia". Més vesprada es va revelar com la Dòna Maravella de Terra-23 en Action Comics vol. 2 # 9 (2012).
• Una versió alternativa de la Dòna Maravella ha existit en la seua forma Bizarra, cridada Bizarra, que va ser introduïda per primera volta en DC Comics Presenta #71, després en Action Comics #856 i 857. Es va demostrar que Bizarra més tart estava en les files del Monarch en les pàgines de Conte Arrere Presenta: Lord Havok i Els extremistes #1-3.
• Una versió animada anterior del personage es mostra en la temporada de 1985 de la série de televisió L'equip de Súper Poderosos: Guardians Galàctics en l'episodi "El super equip poderós de Bizarra". En l'episodi, va ser cridada Dòna Maravella Bizarra.
• El crossover de la série llimitada dc: Un Milló la Dòna Maravella del sigle 851 era una estàtua de marbre concebuda de vida com la Deesa de la Veritat. Tenia poders similars a l'original i també duya dos armes de manera que canviava la seua naturalea similar al jet invisible de Diana. Per lo general, actua com els seus sensibles braçalets i varen ser nomenats com a Caritat i Harmonia. Operava en Venus i era membre de la Legió de la Justícia Alfa.

Artícul principal → Flashpoint (série llimitada).

• En una llínea de temps alternativa mostrada en la miniserie Flashpoint, esta versió de la Dòna Maravella està en guerra contra Aquaman i els atlantes. Quan era chiqueta, Diana va conéixer i va entaular amistat en un jove Arthur Curry. Quan apleguen a l'edat adulta, es comprometen a un matrimoni de conveniència per a mantindre les relacions diplomàtiques entre Themisyra i Atlantis, en els que estaria per revelar que les seues societats i el món en general convixqueren junts. El dia de la seua boda, Hipólita va ser assessinada per una llança tirada per un Atlante. Sense el coneiximent de la nóvia o el nóvio, la mort d'Hipólita era part d'un pla maquiavèlic de Mestre de l'Oceà, Artemis i la tia de la Dòna Maravella, Pentesilea, per a evitar l'unió d'Aquaman i Dòna Maravella (ya que Diana era l'objectiu previst, pero Hipólita s'hi havia va interpondre en el camí). Com a represàlia, la Dòna Maravella li declara la guerra a l'Atlántida. Aquaman i el seu eixèrcit de atlantes després visitar Temiscira per a negociar la pau, Artemis ordena l'us de bombes que llança en Temiscira, provocant que la Dòna Maravella estant airadamente creïa que els atlantes estaven darrere del complot. L'única opció de Maravella va ser terminar la destrucció de Temiscira per a després escapar en els plans invisibles d'Amazonía. Llavors conduïx a les seues amazones a la conquista del Regne Unit, i en prendre possessió d'esta terra la renombra Nova Temiscira. Dòna Maravella despuix es topa a Steve Trevor i ho envol en la seua Llaç de la Veritat i comença a interrogar-ho en acabant de que ell es troba temporalment capaç de resistir els efectes del llaç. Steve li explica que va ser contractat per a rescatar a Lois Lane de Nova Temiscira perque ella havia segut enviada a arreplegar informació sobre les amazones per a Cyborg. La Dòna Maravella afirma que la seua contraespía estava dient alguna cosa similar sobre Cyborg i els superhumanos que varen aplegar a detindre la lluita entre ella i Aquaman. Els seus súbdits li demanen respostes a Steve sobre els seus assunts en el lloc. Més vesprada, Dòna Maravella ataca a Penny Black, membre de la Resistència, pero Penny li demostra que les persones que varen ser encarcerades i internades va ser la seua tia Pentesilea. La Dòna Maravella, enfurida, llibera a la gent de les seues presons, i creu que no són acceptats en la presó. Durant este mateix periodo, les #Fúria amazónicas ataquen els reforços d'un grup de atlantes enviats a matar a Terra, que s'estava sent utilizanda per a mantindre a Nova Temiscira en peu; La Dòna Maravella s'unix personalment a la batalla, enfrontant al líder, Aquaman. Durant la seua lluita, ella li diu a Aquaman que abdós han segut enganyats, quan descobrix que la seua tia Pentesilea besa al seu germà el Príncip Orm, i que abdós són abdós responsables de la guerra entre els Atlantes i les amazones, que era un pla ideat per ells. Mentres que l'eixèrcit atlantes van a la superfície, este atac va resultar ser el tir per la culata del Príncip Orm, Aquaman creu que Dòna Maravella li ha tendit una trampa. Dòna Maravella llavors escapa de Aquaman, que es nega a parlar en ella. Dòna Maravella es posa en contacte a les amazones per a defendre la seua llar. En el camp de batalla, Dòna Maravella i Aquaman es troben lluitant; No obstant, a abdós se li acosta Flash i els demés héroes que estan ací per a detindre la guerra. Kal-L'es esforça per detindre a la Dòna Maravella, que té l'intenció d'atacar-la en l'última batalla.
• La Dòna Maravella de l'historieta Wednesday Comics apareix com l'última de les Amazones i no està familiarizada en el món més allà d'Illa Paraís, fins que ella viaja allí en els seus somis. Ella es diferencia en molts detalls de la continuïtat de Dòna Maravella i les seues aventures ya que s'inspiren en la tira còmica Little Nemo in Slumberland.
• La série de Roy Thomas de 1980 del El Capità Carlota i el seu sorprenent Zoo Crew! varen presentar la Terra paralela coneguda com a Terra-C-menor (Pre Crisis), un món poblat per còmics personages animals superhéroes paralels a la corrent principal del Univers DC. En Terra-C-menor vivia Wonder Wabbit, una princesa conill Animalazona de la "Illa d'Ulls de Loro", formant equip en els superhéroes del seu món, la Just'a Lotta Animals. En la versió Post Crisis Infinita, El seu món pertany a Terra 26.
• La Dòna Maravella de l'univers Ame-Comi és una versió més jove de Diana. Inicialment a l'abric de la seua mare, la princesa Diana aplega a ser Dòna Maravella per primera volta despuix de noquear al seu guardaespales, Areto, i furta la seua armadura en la finalitat d'impulsar una invasió a Kasnia.

Uns atres

Artícul principal → Elseworlds.

• El sagell Elseworld Superman/Wonder Woman: Whom Gods Destroy, Establixen un futur distópico a on els nazis governen, ací la Dòna Maravella traïciona a Illa Paraís i s'unix a un Superman que va traïcionar les seues creències en favor del règim Nazi.
• Wonder Woman: The Blue Amazon, el tercer volum Elseworld de la trilogia Superman: Metròpolis va contar en una Diana Prince basada en la película del cineaste austríac Josef von Sternberg Der blaue Engel.
• En l'història del sagell Elseworld Superman: Fòc Distant, Dòna Maravella es va trobar a un Superman impotent despuix d'un holocaust nuclear i ho va dur a un poble habitat per sobreviviente metahumanos. Un adult Billy Batson i Superman es disputen el seu afecte. Encara que Superman va guanyar, i varen tindre un fill cridat Bruce en honor a l'últim Batman. Açò va dur a Batson a matar a Dòna Maravella.
• En un Món Alternatiu d'un tom especial de 80 pàgines jaganta en l'història del sagell Elseworld Rockumentary, un dels músics de Lex Luthor era una diva del pop anomenada Diana. Esta versió de la Dòna Maravella va ser una mescla entre ella i Madonna.
• La série llimitada creada per Stan Llig com el seu únic treball per a DC Comics, conegut com Just Imagine..., creat junt a Jim Lee, reimaginó com seria la creació dels personages de DC Comics per Stan Llig, la Dòna Maravella és mostrada com una dòna peruana cridada María Mendoza, renaixcuda com una guerrera que blandía una forja personal feta pels deus incas. Maria és activiste, protesta contra l'excavació corporativa d'un lloc sagrat antic prop del seu llogaret. El CEO (un malvat criminal) té un pla: guanyant el poder del lloc arqueològic per a apoderar-se del món. Quan María es cola en el lloc, es troba en una gran placa, i es compromet a decodificarlo. Quan ho fa, dos esperits (un de llum i un d'obscuritat) ixen de la placa. A continuació, un premi donat per un esperit de llum li són concedits a María, donant-li habilitats d'energia solar. El premi de poders de l'esperit de l'obscuritat li'ls otorga a CEO, convertint-ho en mònstruo. Jura destruir el llogaret per a recuperar abdós esperits, i després es va. Per a salvar a la seua família, María viaja a Los Àngeles i es disfrassa com una dòna normal.

Fòra de DC

En els còmics "The Boys" com el seu série,el personage de Queen Maeve és prou similar al personage de l'Amazones

Aparicions en atres mijos

Televisió

Artícul principal → Dòna Maravella (série de televisió).

Més allà de les seues aparicions en els còmics, també li la coneix per una popular série de televisió protagonisada per Lynda Carter, que va ser filmada entre 1975 i 1979. Va haver abans una fallanca primera versió televisiva sobre el personage, estrenada l'any anterior i protagonisada llavors per Cathy Lee Crosby.

L'exitosa série televisiva en Lynda Carter va conseguir sòlits índexs d'audiència i va ajudar a que el personage de Dòna Maravella fora popular. Va començar en un programa pilot basat en els còmics de la guerra i referix els orígens de Dòna Maravella en l'Illa Paraís, ubicada en mig del Triàngul de les Bermudes per més de dos mil anys sense aparéixer en cap mapa, ha estat habitada solament per Amazones, dònes que fugien del masclisme del Món Antic, i que han trobat en eixe aïllament els secrets de l'Immortalitat i el Poder. Pero en 1942, el malferit major Steve Trevor, pilot nortamericà que acabava d'abatre en combat a un avió nazi, s'estrela en eixa mateixa illa. Per mig d'ell, les Amazones s'enteren de que el món exterior està en guerra contra el Nazisme, que planeja esclavizar a tota la humanitat. La regna amazona Hipólita decidix enviar a la més poderosa guerrera que ajude als Aliats a derrotar al Tercer Reich, que sembla una reedició d'eixe Imperi Romà del que una volta va fugir el seu poble. L'elegida resultarà ser la bella princesa Diana, qui anirà armada de potents artilugios màgics. Una volta en els Estats Units, deixa a Steve en un hospital i casi immediatament comença la seua lluita contra espies i saboteadores alemans, que planegen el bombardeig de Washington. Ara, les forces de la Tirania i el Terror tenen una poderosa enemiga, qui lluita per la Llibertat i la Democràcia: ¡Dòna Maravella!.

Per a esta nova versió es va triar acertadamente a la llavors desconeguda Lynda Carter, i es va escriure un nou guion, més fidel al còmic original que la seua desastrosa predecessora. Situada a inicis de 1942, en plena Segona Guerra Mundial, mostra a l'amazona Diana Prince, immortal súper-dòna de l'Illa Paraís, enviada a Amèrica per la seua mare, la Reina Hipólita interpretada per Carolyn Jones i per Cloris Leachman, per a combatre a l'Alemània nazi. La princesa Diana du el típic uniforme dels còmics (inclús inicialment també usa una famosa falda que després seria eliminada per a "sentir-se més cómoda"), a banda de les seues tradicionals armes: el cinturó de força, la tiara telepática, els famosos braçalets protectors de feminum i el llaç dorat màgic. També fa la seua aparició el seu misteriós "avió invisible" (misteriós al mai aclarir cóm i on aterrisa). Entre la seua debilitat demostrada en la primera temporada, consistix en llevar-li el cinturó màgic i els nazis per a atrapar-la la dormien en cloroform, éter o bombes de gas. El major Steve Trevor (Lyle Waggoner) és el pilot nortamericà rescatat per les Amazones.

Per a la seua primera aventura, Diana (ya en Washington) deté a uns assaltants de bancs, cau en mans del corrupte empresari teatral Ashley Norman (Ret Buttons), descobrix a la doble-agent nazi «Marcia» (Stella Stevens) conspirant contra el restablit Steve i, per a acabar, deurà enfrontar al coronel alemà Von Blasco (Kenneth Mars), enviat a bombardejar objectius militars en la capital dels Estats Units. Curiosament, ací apareix un poder adicional en Dòna Maravella: l'habilitat d'imitar veus; i el famós "gir de trompa" al moment dels seus "transformacions" va ser considerat com "massa simplón". Posteriorment, en les següents entregues, el seu súper-ventriloquia desapareixeria, i els seus "tornades estil ballet" seran acompanyades per uns efectistes centelleigs/centellejos i trons, per idea de la pròpia Lynda Carter i adoptarà una segona identitat com la militar Diana Prince (en anteojos grossos i pentinat conservador), sent esta l'encoberta nova secretària de Steve.

L'èxit d'este pilot va fer que després vinguera una teleserie regular, també protagonisada per Lynda Carter i Lyle Waggoner. Despuix de la primera temporada, la série va canviar de mans. L'ABC va cedir els drets a la CBS, que va mostrar noves aventures de Dòna Maravella pero alguna cosa més modernes i esta volta ambientades en l'Amèrica dels anys 70.

Nous intents per tornar a la televisió

Despuix de molts anys, vàries cadenes de televisió d'Estats Units varen intentar tornar a dur a la televisió a la Dòna Maravella, entre atres productores la CBS, l'ABC i Warner Bros. a través de The CW entre 2011 i 2012 varen fer dos pilots que mai es varen concretar, un de cridat Wonder Woman de 2011, i un atre que mai es va conseguir produir, cridat Amazon de 2012.

Séries animades

• Dòna Maravella també va aparéixer en les séries animada Súper amics, en els 70 i 80, i Lliga de la Justícia i Lliga de la Justícia Illimitada del 2001 al 2006.
• Apareix com a membre de la Lliga en la série animada Young Justice en el 2010.
• Dòna Maravella apareix com un dels tres personages principals de Justice League Action. Esta encarnació va començar a eixir en Superman en l'episodi "Repulse", pero els dos decidixen mantindre-ho en secret dels atres membres de la Lliga de la Justícia.
• També apareix en DC Super Hero Girls. En esta versió, té 317 anys i es escabulló de l'illa de Themyscira, l'illa de les amazones, per a complir el seu somi de protegir el món mortal. En aplegar a la ciutat de Metròpolis, deprén a fer-se passar per una estudiant de secundària típica en l'ajuda dels atres personages principals.

• Dòna Maravella apareix en Scooby-Doo i ¿quí crees tu? episodi "The Scooby of a Thousand #Faç" en Rachel Kimsey repetint el seu paper de Justice League Action. Ella s'unix a Mystery Inc. quan estan en Grècia i s'enfronten a un Minotaure que ataca un museu que Dòna Maravella creu que és un verdader Minotaure enviat per Hades. Una mordaça corrent té Mystery Inc. tractant de demostrar que el Minotaure és fals. Mentres que Dòna Maravella entrena a Daphne i Velma, deixa a Shaggy i Fred fora de l'entrenament. A Scooby-Doo li agrada. Finalment, ella va entrenar a Shaggy i Fred quan es tracta d'atrapar al Minotaure. Quan el Minotaure va quedar atrapat, Mystery Inc. ho desemmaixquera per a ser el curador del museu. El seu llaç de la veritat trenca el disfràs de Minotaure quan el curador afirma que estava darrere del Cap Dorat d'Apolo per a poder vendre-ho i retirar-se. En acabant de que el curador és entregat a la policia, ella retorna a Themyscira mentres anima a Mystery Inc.

En el cine

Películes animades

• També este personage ha aparegut en vàries películes animades, ya siga com a personage principal o secundari:
  • Wonder Woman
  • Justice League: The New Frontier
  • Justice League: The Flashpoint Paradox
  • Justice League: Doom
  • Justice League: Crisis on Two Earths
  • Superman/Batman: Apocalypse
  • JLA Adventures: Trapped In Clave
  • Justice League: War
  • Justice League: Throne of Atlantis
  • Lliga de la Justícia: Deus i mònstruos
  • Justice League vs. Teen Titans
  • Justice League Dark
  • Death of Superman
  • Reign of the Supermen
  • Justice League vs. The Fatal Five
  • Wonder Woman: Bloodlines
  • Superman: Ret Són
  • Justice League Dark: Apokolips War
  • DC Lliga de Supermascotas

Acció en viu

Artícul principal → Univers estés de DC.

Batman v Superman: Dawn of Justice (2016)

Artícul principal → Batman v Superman: Dawn of Justice.

Batman v Superman: Dawn of Justice és una película de superhéroes nortamericà de 2016 i la segona entrega d'Univers estés de DC. També és la primera película teatral d'acció en viu que presenta a Dòna Maravella i la seua identitat secreta, Diana Prince, interpretada per l'actriu i model Gal Gadot.

El 10 de juny de 2013, es va anunciar que el director Zack Snyder i el guioniste David S. Goyer retornarien en una seqüela de L'home d'acer. Goyer ya havia firmat prèviament un contracte de tres películes, les quals incloïen L'home d'acer, el seu seqüela, i la Lliga de la Justícia en Superman. El 16 de juny de 2013, The Wall Street Journal va reportar que l'estudi està planejant estrenar la seqüela en 2014. Finalment el 20 de juliol de 2013, Zack Snyder va confirmar en la Convenció Internacional de Còmics de Sant Diego que l'estrena de la seqüela serà en 2016 i que reunirà a Superman, Batman i a Dòna Maravella en una mateixa película per primera volta, aixina com també ell i David S. Goyer co-escriuran l'història i este últim tornarà a escriure el guion. El 22 d'agost es va confirmar que Ben Affleck interpretarà a Batman i el 4 de decembre de 2013 s'anuncia que Gadot interpreta el paper de Dòna Maravella en la película.

Wonder Woman (2017)

Artícul principal → Wonder Woman (película de 2017).

Gadot va tornar a interpretar el paper en la película Wonder Woman en 2017, la quarta entrega de DC #Estendre Universe i la primera película en solitari de Dòna Maravella. La película està dirigida per Patty Jenkins, en un guion d'Allan Heinberg, d'una història de Heinberg, Zack Snyder i Jason Fuchs, i les seues coestrellas Chris Pine, Robin Wright, Danny Huston, David Thewlis, Connie Nielsen i Elena Anaya. El paper de Jenkins com a director la convertix en la primera directora femenina d'una película de superhéroes d'estudi.

Ambientada en 1918, la película conta l'història de la Princesa Diana, que creix en l'illa amazónica Themyscira. En acabant de que el pilot nortamericà Steve Trevor (Pine) s'estrela en la costa de l'illa i siga rescatat per Diana, ell li conta sobre l'actual guerra mundial. Després abandona la seua llar per a terminar el conflicte, convertint-se en la Dòna Maravella en el procés. El desenroll de la película va començar en 1996, en Jenkins firmant per a dirigir en 2015. El rodage va començar el 21 de novembre de 2015, i la filmació va tindre lloc en el Regne Unit, França i Itàlia abans de finalisar el 9 de maig de 2016, la 123a. Natalici del creador, William Moulton Marston. El rodage adicional va tindre lloc en novembre de 2016.

Wonder Woman es va estrenar en Shanghái el 15 de maig de 2017 i es va llançar en els Estats Units el 2 de juny de 2017, en 2D, 3D i IMAX 3D. Va rebre crítiques en gran mida positives, en crítics elogiant la direcció, actuacions, seqüències d'acció i partitura musical. La película va establir récorts per a la major obertura domèstica per a una directora ($ 103.3 millons), la major obertura per a una película de còmics dirigida per dònes, la película d'acció en viu dirigida a dònes en major recaptació i l'història de superhéroes de major recaptació a nivell nacional. Ha recaptat més de $ 812 millons en tot lo món, lo que la convertix en la sexta película més taquillera de 2017.

Lliga de la Justícia (2017)

Artícul principal → Lliga de la Justícia (película).

Mesos despuix dels acontenyiments de Batman v Superman: Dawn of Justice. i inspirats en el sacrifici de Superman per la humanitat, Batman i Dòna Maravella reunixen a un equip de metahumanos format per Flash, Aquaman i Cyborg per a enfrontar la catastròfica amenaça de Steppenwolf i el seu Eixèrcit de Parademonios que estan a la caça de tres Caixes Mare en la Terra (en Themyscira, Atlantis i el mateix Victor Stone).

La Lliga de la Justícia va ser estrenada per Warner Bros. Pictures en els Estats Units i en algunes parts del món en formats 2D, 3D i IMAX el 17 de novembre de 2017.

Wonder Woman 1984 (2020)

Artícul principal → Wonder Woman 1984.

En 1984, durant la Guerra Freda, Diana Prince entra en conflicte en dos formidables enemics: l'home de negocis de mijos de comunicació Maxwell Lord i la seua amiga convertida en enemiga Bàrbara Ann Minerva, mentres es retroba en el seu interés amorós Steve Trevor.

Wonder Woman 1984 va tindre una estrena en varis països el 15 de decembre de 2020 a través de la plataforma virtual DC FanDome. Es va estrenar el 25 de decembre de 2020 en Estats Units i Canadà baix la distribució de Warner Bros. Pictures; també s'emetrà digitalment en HBO Max en Estats Units durant un més a partir d'eixa mateixa data. Es va estrenar en cines en els mercats internacionals que no tenen HBO Max en un horari escalonat a partir del 16 de decembre de 2020.

Zack Snyder's Justice League (2021)

Artícul principal → Zack Snyder's Justice League.

La versió de Lliga de la Justícia estrenada en cines en 2017, va sofrir una producció difícil. El seu guion va experimentar canvis importants abans i durant la producció entre 2016 i 2017. En maig de 2017, Snyder va renunciar durant la postproducció despuix de tantes ingerències de l'estudi, i Whedon es va fer càrrec, completant la película com a director sense acreditar. Whedon va supervisar els reshoots i atres canvis que varen agregar un to llauger i més humor, i va reduir el temps de duració a 120 minuts d'acort en un mandat de Warner Bros. La versió de cines va ser un fracàs comercial i va rebre crítiques mixtes, lo que va dur a Warner Bros. a revaluar el futur del DCEU.

Quan varen sorgir detalls sobre la problemàtica producció de la película i el seu estat ans que Snyder renunciara, molts fanàtics varen expressar interés en un brot alternatiu més fidel a la visió de Snyder. Els fanàtics, els membres de l'elenc i l'equip varen solicitar el llançament d'est, al que varen malnomenar «Snyder Cut».

De la mateixa manera que l'estrena teatral, Zack Snyder's Justice League seguix a l'equip del mateix nom: Batman, Superman, Wonder Woman, Flash, Aquaman i Cyborg, mentres intenten salvar al món de la catastròfica amenaça de Steppenwolf i el seu eixèrcit de parademonios.

Zack Snyder's Justice League estrenarà el 25 de març de 2021 en HBO Max. Inicialment s'estrenarà com una miniserie de quatre parts, i cada episodi durarà una hora. A açò li seguirà una versió que combina els episodis en una película de quatre hores.

¡Shazam! La fúria dels deus (2023)

Artícul principal → ¡Shazam! La fúria dels deus.

En 2022, Prince, que està al tant de Billy Batson / Shazam i de lo que havia passat, aplega al regne d'Anthea i restaura el bastó del Mac, imbuyéndolo en els seus poders. Després ho usa per a tornar-li la vida a Shazam i finalment els deixa.

The Flash (2023)

Artícul principal → The Flash (película).

Poc despuix, Prince, qui apareix en salvar a Batman i Alberto Falcone en el seu Llaç de la Veritat, es troba en Flash, qui també està nugat, Després, ella els deixa en anar-se volant.

Videojocs

• És un dels personages del videojoc Justice League Task Force.
• És un dels personages jugables de Mortal Kombat vs. DC Universe.
• En la veu de Gina Torres, és un dels mentors dels héroes del videojoc free-to-play DC Universe Online.
• Personage jugable en Injustice: Gods Among Us i Injustice 2, en el qual forma part del règim d'un tirà Superman.
• És un personage jugable en MultiVersus.

Serie web

• Apareix en la serie web DC Super Hero Girls, en la veu de Grey DeLisle.

Imitacions

Distints artistes gràfics han imitat a Dòna Maravella en la finalitat de desenrollar les fantasies que els autors d'esta superheroína han despertat, ya no falten les opinions qualificades que coloquen als còmic de superhéroes dins del gènero eròtic. Una de les imitadores és Ms. Americana the Queen of Justice, renderizada per Mr. X, qui la dota d'uns poders inferiors a Dòna Maravella i un cos molt més voluptuoso. Sent el seu tiara i el seu trage els elements que té més en comú en el personage de DC. De tota la série és la més reconeixible, per damunt de Got-Gal, Got-Chic o Omega Woman.

Atres versions

Artícul principal → Donna Troy.

Recepció del personage

Dòna Maravella va ser nomenada el 20° millor personage de les historietes del còmic per la revista Empire. Es troba entre les sis millors superheroínas per la Comics Buyer's Guide's d'una llista de les 100 dònes més atractives dels còmics. En maig de 2011, la Dòna Maravella va ser classificada 5° pel portal IGN d'entre els 100 millors héroes del còmic de tots els temps.

Personages relacionats

• Steve Trevor
• Cassie Sandsmark (Wonder Girl II)

• Donna Troy (Wonder Girl I/Troia)
• Reina Hipólita

Terra 2

• Diana Trevor (Wonder Woman de Terra 2)

Enllaços externs

• Cronologia de Wonder Woman (en espanyol)
• Wonder Woman en TV
• Wonder Woman en còmics
• Biografia del personage
• Wonder Woman Official website [10] archivat en Wayback Machine. en DC Comics.com
• Origin story of Wonder Woman [11] archivat en Wayback Machine. en DC Comics.com
• Lloc oficial de Carol A. Strickland's Wonder Woman [12] archivat en Wayback Machine.
• AmazonArchives.com Archius sobre Wonder Woman
• Wonder of Wonders
• Jett, Brett. "Who Is Wonder Woman?", " (Unpublished manuscript) (2009): 1–66.
• «[13]», The Boston Globe.
• «[14]», The New York Claves.