Univers DC
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El Univers DC (UDC) (originalment cridat Terra-1, més vesprada pels events contats en les Crisis i despuix de les següents seqüeles de les mateixes històries denominada com a Nova Terra, Terra-0 i més recentment, Terra-Prime) és l'univers de ficció compartit en el que ocorren les històries dels còmics publicats per DC Comics, en el que tots els personages de l'editorial conviuen entre sí. Açò ajuda a donar-li coherència i sentit de la continuïtat a les històries. Els personages ficticis Superman, Batman, i la Dòna Maravella són superhéroes famosos d'este univers.
Des de fa uns anys, DC s'ha estat promocionant com «The Original Universe» (l'Univers Original) puix en els seus primers anys (quan era coneguda com National Publications) varen publicar el número un de Action Comics, revista en a on va aparéixer Superman, donant orige al gènero de superhéroes dins del camp de la historieta. Atres editorials que publiquen superhéroes han creat univers similars (com l'Univers Marvel). De tant en tant, el «Univers DC» és utilisat per a indicar la seua relació principal en el «Multiverso DC», per a relacionar a tota la colecció de totes les continuïtat de les històries contades en els seus còmics que DC Comics ha publicat en els anys.
Concepte
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Edat d'or dels comic-books.
El concepte d'un univers compartit va ser iniciat originalment per l'editorial DC Comics (que en eixe llavors va ser coneguda com National Periodical Publications)[1] i en particular per l'escritor Gardner Fox. El fet de que els personages de DC Comics coexistien en el mateix món, es va establir per primera volta la seua coexistència en el mateix en la revista de còmics ___protected_title_10___,[2] a on varis superhéroes (que protagonisaven històries separades de la série fins a eixe moment) es varen conéixer quan es va conformar un grup anomenat la Societat de la Justícia d'Amèrica; després, en la petició de tornar a introduir a la Societat de la Justícia d'Amèrica molts anys en acabant de que s'havia decidit crear una versió modernisada dels héroes de l'Edat d'Or, la cridada Lliga de la Justícia d'Amèrica, abdós equips varen ser creats degut a que varen rebre l'inspiració del nom que rebien la ___protected_title_12___ i la ___protected_title_13___ en les ___protected_title_14___ de Béisbol, la font del qual va ser l'inspiració per a abdós noms dels dos equips. No obstant, en el cas de que va introduir com a historieta a la Lliga de la Justícia va ser en el historieta anomenada The Brave and the Bold;[3] No obstant, la majoria de les publicacions National/ DC varen continuar sent escrites en poca consideració per a mantindre la continuïtat entre sí durant les primeres décades.
A lo llarc de la seua història editorial, DC ha introduït diferents versions dels seus personages, a voltes presentant-los com si l'anterior versió mai haguera existit. Per eixemple, es va introduir noves versions de Flash[4] Llanterna Verda,[5] i Home Falcó,[6] en la década dels anys 1950, en els mateixos poders similars, pero en diferents noms i històries noves i personals. De la mateixa manera, tenien personages com Batman les aventures establides dels quals a principis de la década de 1940 no podrien ser fàcilment mesclades en històries protagonisades per una versió més jove en la década de 1970. Per a explicar açò, es va introduir l'idea del multiverso en The Flash # (1961),[7] a on el Flash de l'edat d'argent es va reunir en contraparte de l'edat d'or. Ademés de permetre que les històries que anaren contradictòries a «coexistir», va permetre crear les diferents versions dels personages a on estes es portaren a terme en diferents continuïtat, i inclús s'unint-les per a lluitar contra les amenaces creues entre univers. Els escritors varen donar designació com a «___protected_title_1___, ___protected_title_2___, i aixina successivament, a certs univers, designació que a voltes també varen ser utilisats pels propis personages.[8] En conclusió, finalment es designava '___protected_title_7___' ('___protected_title_8___') era el món principal de la continuïtat de les noves publicacions de la corrent principal de DC havia creat en l'edat d'argent, i la qual, seria la base de la conexió principal a atres móns en continuïtat diferents i un atre tipo de situacions.[1]
L'Unificació de les llínees argumentativas de l'Univers DC: La Crisis i Post-Crisis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Crisis on Infinite Earths.
En els anys, com el número de títuls editats va ser aumentant i el volum d'anteriors històries es varen ser acumulant, es va fer cada volta més difícil mantindre una coherència interna. En la finalitat de seguir les publicacions de cada històries dels seus respectius personages més populars, el manteniment del ___protected_title_9___.[1] es va fer cada volta més necessària. Encara que els «retcons» (alteració dels fets prèviament establits) varen ser cada volta més utilisats com una forma per a explicar aparents inconsistencias en les històries escrites, els editors de DC varen aplegar a considerar que la variada continuïtat de les terres múltiples era massa difícil fer-li un seguiment, i temia que açò es convertira en un obstàcul a l'accessibilitat per als nous llectors. Per a solucionar açò, es va publicar la miniserie crossover llimitat la «Crisis on Infinite Earths», que en 1985, que va permetre la fusió de univers i de personages, lo que va reduir al Multiverso a un únic univers sense cap denominació i en una sola història que contar. No obstant, esta disposició eliminaria el mecanisme que DC va estar usant per a tractar el pas del temps en el món real, sense tindre en conte l'edat de cada personage dels còmics. La crisis també havia establit una història més coherent per al futur del Univers DC, en versions contradictòries del futur. La miniserie crossover llimitada Hora Zero (publicada en setembre de 1994) els va donar l'oportunitat de revisar la continuïtat i tornar a reescriure el història de l'Univers DC.
Com a resultat, casi una volta per década des dels anys 1980, l'Univers DC experimenta una crisis important que permet que qualsevol número de canvis derivats a les noves versions dels personages per a que semble com una espècie de reinicie de l'univers, un reinicie nominal per a que tots els personages tinguen una nova i modernisada versió de les seues vides.
Mentrestant, DC ha publicat relats ocasionals cridats «Elseworlds»,.[1] que a sovint s'han presentat versions alternatives dels seus personages. Per eixemple, es contava el història d'un Bruce Wayne com Llanterna Verda. una atra història, titulada, «Speeding Bullets», en la que es conta que l'eixida que va dur de bebé a Superman a la Terra va ser descobert per la família Wayne en Gotham City en lloc la granja dels Kent. En 1999, The Kingdom una sub-seqüela de Kingdom Menja re va introduir una variant del vell concepte del multiverso DC cridat Hipertiempo, que establia essencialment l'existència de versions alternatives de personages i móns nous. Tot este procés va ser possiblement inspirat per Alan Moore en el seu megacomic, «Supreme: Story of the Year» de (1997).
La restauració parcial de la seua status que en el Multiverso DC Post Crisis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Crisis infinita.
L'event crossover llimitat de la «Crisis infinita» (2005-2006) rehízo a l'Univers DC una volta més, donant-li nous canvis. La maxi-série llimitada «52» (2006-2007) va establir que un nou multiverso havia tornat a existir, donant-li la denominació a l'Univers DC Terra-0 com la primera Terra.[1]
El status quo del Univers DC en Els Nous 52
[editar | editar còdic]- Artícul principal → The New 52.
El rellançament de l'Univers DC en 2011, també denominat «Els Nous 52», va permetre ser l'event que rellançaria a l'Univers DC una volta més despuix del creuament Flashpoint. L'event implicaria canvis tant en el format de publicació i una nova continuïtat per a atraure a nous llectors. En els canvis editorials inclouen la publicació física com a plataformes digitals dels còmics de l'editorial, cancelant tots els títuls relacionats a l'Univers DC.[1] o renovades en un nou #1, pero esta volta unificant als personages de l'antic sagell editorial WildStorm (adquirida a Image Comics en 1999) i el sagell de còmics adults vigent Vertigo Comics sent absorbits per a formar part de la nova continuïtat de l'Univers DC, i els nous títuls es varen iniciar per a ser de nou publicats en el número de série en curs sent estos publicats mensualment fins a alcançar el #52. La série de canvis en l'univers DC tenen l'intenció de fer personages més moderns i accessibles, encara que l'alcanç d'estos canvis varia d'un personage a un atre.
Descripció
[editar | editar còdic]El concepte bàsic del Univers DC és igual al món real, pero en la diferència de que existixen superhéroes i supervillanos i que normalment no existixen en el nostre món real. No obstant, hi ha atres diferències relativament resultants que són justificacions implícites per a la concessió principal. Entre estes diferències per eixemple, és l'existència de varis països ficticis, com Qurac, Vlatava, Markovia i Zandia, que en el nostre món són països imaginaris. A pesar de que les històries a sovint s'establixen en els Estats Units d'Amèrica, que són tan a sovint com aquelles que són establides en les ciutats fictícies com Gotham o Metròpolis.[1] Estes ciutats són efectivament arquetips de ciutats, en Gotham que incorpora els aspectes negatius de la vida en una gran ciutat, i Metròpolis com el reflex més dels aspectes positius. Espècies exòtiques alienígenas (tals com els kryptonianos i Thanagarianos) i inclús el funcionament de les societats interestelares són generalment conegudes en la seua forma de com estes coexistixen entre sí, i la presència de naus extraterrestres és lo més usual. Les tecnologies que solament són teòriques en el món real, tals com l'inteligència artificial o que són totalment impossibles d'acort en la ciència moderna, com els viages que apleguen a ser més ràpits que la llum, són funcionals i reproduibles en el seu context habitual, encara que a sovint es presenten com a experimentals i difícils de conseguir. Adicionalment és demostrador l'existència de la màgia i que esta pot ser depresa. El història general del món fictici del Univers DC és similar a la real (per eixemple, es relata el història del home que s'ha manifestat en la vida real com a tal, com per eixemple, va haver un Imperi romà, i la mateixa Segona Guerra Mundial i inclús, s'ha retratat l'event del 11/9), pero inclús existixen moltes adició fantàstiques, com la coneguda existència de l'Atlántida o l'event que va crear Ciutat Gorila, món fantàstic i tecnològic que s'evidencia l'evolució d'un grup especial de simis que varen evolucionar gràcies a un event catastròfic producte d'un misteriós event que va fer que els simis evolucionaren, com a evidència d'això, el seu governant Solovar. En els últims anys, les històries han descrit cada volta més events que duen a l'Univers DC més llunt de la pròpia realitat, com la possibilitat d'una Tercera Guerra Mundial en un futur altern, un Lex Luthor elegit President dels Estats Units en l'any 2000, i ciutats i països sancers totalment destruïts, com va ser el cas de lo succeït en el regne àrap de Kahndaq. Hi ha atres variacions de menor importància, com que la Terra és llaugerament més gran que la nostra (per a donar cabuda a atres països ficticis), i que el planeta Saturn té 18 llunes en lloc de 19, perque Superman va destruir una.[1]
Els superhéroes
[editar | editar còdic]Molts dels superhumanos de la Terra li deuen els seus poders al «metagen», una característica genètica d'orige desconegut, lo que fa que algunes persones desenrollen les seues superpoderes quàn s'exponen a substàncies i/o a forces perilloses. Uns atres li deuen els seus poders a la màgia, la manipulació genètica (o producte d'una mutació o la modificacions o millores cibernètiques). Hi ha una gran brecha entre el poder que residix entre la majoria dels superhéroes i els humans comuns. Aixina com també hi ha superhéroes i supervillanos que posseïxen poders sobrehumanos, uns atres no tenen poders, i depenen de les seues pròpies habilitats especials, com l'inteligència, el combat cos a cos i la ciència per a ajudar-se a complementar la seua absència de poders i igualar als que posseïxen poders (per eixemple Batman, Robin o Flecha Verda), pero la seua principal efectivitat en combat, es deu a l'us de ferramentes especialisades o un entrenament que realisen per a superar els seus «llímits absoluts del propi potencial humà» adquirint habilitats especials, un eixemple és la pràctica d'arts marcials.[1]
Els sers humans del Univers DC que es varen convertir en superhéroes o vilans varen començar a utilisar identitats secretes per a lluitar contra el crim o cometre delictes durant la década de 1930. Els primers personages superhéroes inclosos com el Crimson Avenger i The Sandman. En novembre de 1940, el primer equip de superhéroes que va existir, va ser La Societat de la Justícia d'Amèrica. Durant la Segona Guerra Mundial, tots els héroes d'Estats Units es varen unir per a formar un equip de superhéroes que poguera lluitar en la guerra, llavors varen prendre la base de la Societat de la Justícia d'Amèrica i varen formar l'All-Star Squadron per a protegir als Estats Units de les potències de l'Eix. No obstant, per una fetilla màgica llançada erròneament per Adolf Hitler (en l'us de la Llança del destí i el Sant Grial) els héroes més poderosos no varen ser capaços d'entrar en els territoris en poder de l'eix, deixant que la guerra anara lluitada principalment per sers humans normals, entre els que es destaca el Sargent Roc i el seu companyia Easy,.[1] també es destaquen el grup de soldats conegut com Els Perdedors (resaltant el seu principal personage el Soldat Desconegut). Despuix de la guerra, baixe la pressió un paranoico món de postguerra, sobretot per l'alvançada del comunisme, va aparéixer el Comité d'Activitats Antiamericanas, donant la primera persecució del tipo Macartista en la seua busca per saber la veritat sobre els supuerhéroes. Per lo tant, això va comportar que la JSA es dissolguera. Mentres que alguns héroes estaven actius despuix la guerra (principalment aquells que no necessitaven de cobrir el seu rostre en un antifaz o tindre un alterego, com els Challengers of the Unknown o el mateix Detectiu Chimp), no va ser sino fins al debut públic de Superman que una nova generació de superhéroes disfrassats es va fer activa. Poc despuix, es formaria la Lliga de la Justícia, i han fet que la permaneixia equip siga l'equip per excelència de la Terra; la majoria dels héroes de DC (com els Jóvens Titanes) han anat en el temps convertint en membres de la Lliga de la Justícia en algun moment, o han tingut conexions en ella.[1]
Com a regla general, ser un superhéroe no requerix poders com per a aplegar a ser omnipotent. Per una atra part, inclús els grans héroes i les entitats còsmiques tenen diferents vulnerabilitats, tals com són el cas de Superman, com la seua debilitat a la màgia, la kryptonita, i un sol de llum roja; Llanterna Verda de l'edat d'or tenia inicialment problemes en la fusta o el color groc en el cas de Llanterna Verda.[1] de l'edat d'argent (que en el temps, experiència i superació de les seues pròpies pors permeten afiançar l'eliminació de dita debilitat en el seu respectiu cas); o està també la principal debilitat de Batman sobre la seua falta de poders metahumanos, ya que és complementat en un agut intelecte, constant capacitació i tecnologia especialisada aixina com la defensa personal.[1]
Els superhéroes són generalment acceptats o inclús elogiats com ho ha segut en Superman i Flash, a on inclús tenen els seus propis museus dedicats a ells per part del públic en general, encara que algunes persones han decidit que «els metahumanos» deuen ser tractats en menys confiança. Per lo tant, a això també va fer que es formara una organisació anomenada «La Cúpula» per a ajudar als superhéroes que necessitaven en la seua lluita contra el crim a escala internacional; en este cas, va sorgir llavors un grup de superhéroes cridat els Guardians Globals, que es va convertir com els seus principals agents. No obstant, «La Cúpula» finalment va perdre el seu prestigi, com el seu respal per part de les Nacions Unides que va decidir donar-li el seu respal a la més famosa la Lliga de la Justícia. En general, DC Comics ha fet una paròdia als seus propis equips i organisacions despuix de l'exitós còmic Watchmen i inclús recordant aquell Batman en el que se li vea fugint l'estil del humor negre que es va iniciar durant la década de 1980 i va terminar a principis dels anys 90. Atres equips de superhéroes, com Doom Patrol i Lliga de la Justícia Internacional ha dut als escritors obtindre un enfocament més sotil d'este tipo de humor negre semiòtic en la seua pròpia versió en establir un excés de personalitats que dominen els seus egos potencials.[9]
No obstant, el govern nortamericà ha tingut un enfocament molt cauteloso. Si tornem a reprendre els successos de la Segona Guerra Mundial, varen començar un proyecte denominat el «Proyecte M», que s'encarregaria de crear supersoldados per a poder lluitar en la guerra, com va ser el cas dels Creature Comandos. La majoria d'estos experiments seguixen sent un secret per al públic. Actualment, el govern s'ocupa del seu tractament dels metahumanos i sers similars a través del Departament d'Operacions Extranormales (DEO). Secretament, utilisen una organisació d'agents disfrassats (pero no metahumanos) coneguts com «Checkmate» per a vigilar les accions dels metahumanos, i més recentment en els nous 52 un equip a l'estil S.H.I.E.L.D., i que ha servit d'enllaç en la Lliga de la Justícia, l'organisació A.R.G.U.S. Ademés, el govern també va formar el Task Force X[9][1] (també conegut com el «Esquadró Suïcida») per a «operacions encobertes». La majoria dels seus membres han supervillanos capturats (i per lo tant són prescindibles), i se'ls ha «encorajat» d'evitar la presó i els obliguen a unir-se (a sovint en promeses especials si sobreviuen les seues missions extremadament perilloses).
Fòra d'este tipo de personalitats, són alguns a sovint relegats al món com els supervillanos de l'Univers DC. Ells llavors es dediquen a cert tipo de delictes, com a seqüestres i robos. Els vilans en superpoderes li les ingenien en la creació de plans d'extraordinària complexitat, no obstant «a causa del seu talent» que simplement terminen cridant l'atenció de superhéroes impotents com Batman, o superhéroes de menor reputació com Booster Gold. Quan són atrapats, cap presó és suficientment adequada com per a contindre tots estos vilans. Pero els vilans més poderosos s'esforcen per competir per grans metes com la dominació del món i/o l'aclamació universal (per part de la societat i dels seus propis companyers vilans). Per lo general, supervillanos més poderosos són encarcerats en presons de màxima seguritat com la Penitenciària Belle Reve (que també ha segut secretament la sèu del Task Force X) o inclús en certes dimensions alternatives o l'espai exterior, açò és per no poden en certs casos ser simplement assessinats per una bala, per l'us d'electricitat, o ser enverinats.[1]
Els supervillanos a voltes també formen els seus propis equips, pero estos tendixen a ser de curta duració, perque la majoria dels vilans simplement no confien entre sí. La majoria d'estos equips estan formats per una ment criminal carismàtica i/o un temible ser per a fins específics; un eixemple és el cas de la Societat Secreta de Super Vilans, dels quals ha tingut vàries versions. La majoria dels equips de vilans solen ser menuts, despuix de haver segut format per individus que es coneixen personalment, com l'els Rogues de Ciutat Central, o aquells que tenen alguna que una atra raó per a treballar junts com els grups de mercenaris com H.I.V.E., sectes fanàtiques com el Cult a Kobra, etc.[9][1]
La tecnologia alvançada
[editar | editar còdic]La Tecnologia més alvançada que existix actualment en la vida real és disponible. Pero per lo general és molt cara, per lo que certs individus i les principals organisacions (o aquells genis científics que treballen en la creació de dites invencions) per lo general són prou rics i/o poderosos els que tenen accés a dites tecnologies, d'estos alvanços científics, els laboratoris S.T.A.R. és potser un dels laboratoris d'investigació independent que treballen en conjunt en el desenroll a sovint molts d'estos dispositius, mentres que companyies multinacionals com LexCorp és la principal empresa que ven tot tipo de tecnologia d'este tipo, que inclús conseguixen fins a tindre acorts en els governs de tot lo món per l'us de dites tecnologies, senyalant que inclús fins al mateix govern també eixecuten les seues pròpies tecnologies encara que de caràcter secret, com el Proyecte Cadmus que té les seues instalacions en les montanyes prop de Metròpolis, en a on es dediquen a proyectes de biotecnología desenrolle de la manipulació genètica (com el desenroll de la genètica de la clonació superhumana) sense el coneiximent del públic. Ademés, la tecnologia també pot vindre de l'espai exterior o de diferents llínees de temps. L'armament d'Apokolips és venut a sovint en Metròpolis a l'organisació criminal coneguda com Intergang.[1][9]
Entre els Robots i atres creacions similars, incloent la tecnologia per a la creació de Cíborgs, en a on s'ha donat un alt alvanç en la creació del poder inteligència superior quan estos són creats com a sers sensibles. En este selecte grup destaquem els Manhunters, les creacions del Doctor Will Magnus, el creador dels Hòmens de Metal, el robot Tornado Rojo antic robot creat pel supervillano científic T.O. Morrow, entre atres robots o cyborgs destaquem també a Robotman, Hourman i fins als supervillanos coneguts com Metallo. Estos «sers» solen ser generalment creats per individus que posseïxen grans intelectes, com a científics tals com: el ya mencionat professor T.O. Morrow (el fabricant de la Tornado Rojo), Will Magnus (qui va construir als Hòmens de Metal) i el Professor Ivo (qui va fabricar al androide Amazo i atres androides alvançats utilisant una forma de nanotecnología desenrollada per LexCorp). En el cas de Brainiac, un cyborg que també emula este tipo de tecnologia, aixina com la tecnologia d'atres móns més alvançats. De la mateixa manera, alguns personages utilisen la tecnologia per a millorar les seues armadures o modificar funcions cibernètiques, per eixemple Acer, el superhéroe Cyborg i el supervillano Cyborg Superman (Hank Henshaw).[9]
La races amagades
[editar | editar còdic]Hi ha algunes races inteligents que viuen en la Terra que el públic en general no té cert coneiximent fins a temps més recents. Entre elles es troben els últims supervivents de l'Atlántida, que varen evolucionar per sí mateixos per a adaptar-se a la respiració baixe l'aigua, incloent els Poseidonianos en apariència humana i els Tritonios mitat peix i mitat humà, més exactament formes sirénidas. Atres espècies, com els Warworlders, varen ser subjectes de prova breument per part del de Proyecte Cadmus fins que varen fugir a regions subterrànees baixe la ciutat de Metròpolis. També hi ha una tribu de criatures molt inteligents, una super alvançada i poderosa raça de supergorilas en poders telepáticos que viuen en una ciutat invisible de l'ull humà amagada en Àfrica; esta és la casa del supervillano conegut com el Gorilla Grodd i l'amic de Barry Allen, el Rei Solovar.[10]
Certes criatures han segut creades com a sers angelicales, entitats que han segut impulsats fòra de la seua pròpia llínea de temps, deformitat experimentals i criatures de dimensions en les quals no es consideren races amagades, ya que simplement no estan incloses. No obstant, és solament perque la majoria dels mònstruos tenen un paper menys important en l'Univers DC. Les llínees argumentals de les històries d'Illa Dinosauri i Skartaris són solament alguns eixemples dels experiments del univers DC que s'han creat, no obstant, el seu paper en les historietes de DC es reproduïxen baix la demanda de la competència contra les demés empreses, per lo tant, algunes d'estes s'inclouen com una raça de la Terra. Una influència remasterizada més recentment evident en la majoria de les historietes de Marvel Comics, mentres que en el cas de DC Comics són exagerades, la virtut que influencia o sosté una creència sobre la realisació de paròdies còmiques, per eixemple, les llínees argumentals sobre alienígenas, chiques monstruosas, i el seu afluent estil de vida com a adolescents recluso els qui es convertixen en mònstruos o com per eixemple en el propòsit del cas d'Asmodel, un ser interdimensional angelical conceptual sobre el cel qui ve a la Terra. Per lo tant estes races en particular no es consideren amagades pero alienes i extradimensionales.[10][1]
Les races extraterrestres
[editar | editar còdic]També hi ha moltes races extraterrestres inteligents. Curiosament, un gran número d'ells són humanoides, encara que similar a l'espècie humana, en la seua forma física (per eixemple, els kryptonianos, que per fòra semblen idèntics als sers humans naixcuts en la Terra, pero que el seu desenroll intelecte milenari són molt superiors a la raça humana de la Terra); alguns inclús s'han creuat en l'espècie terrestre. Algunes d'estes races tenen superpoderes naturals, pero són per lo general es dona com a característica principal que es dona per a tots els individus de la mateixa raça, a diferència dels cridats metahumanos de la Terra. Açò s'explica el fet de que en el passat lluntà de Mart la raça marcianana en el passat de la Terra varen experimentar una forma de humanitat, i que el sacrifici va ser severament el potencial per a ser metahumano; significant que una espècie que se supon que tenen una àmplia gama de poders, com els Tamaranianos o els kryptonianos, terminen sent «convertits simbòlicament en sol... un ser humanisat». No obstant, també hi ha un montó de races no humanoides.[9][10][1]
El Univers DC ha tingut molts desastres naturals i còsmics que li succeïxen a les civilisacions alienígenas. Els marcians varen ser destruïts per la guerra, els kryptonianos per un planeta moribunt, i els czarnianos per la pesta. Inclús l'Imperi d'Almerac va ser víctima de la destrucció imminent pel conquistador de móns Imperiex.[9][10][1]
L'orde s'ha manteido per eones al voltant de tota la galàxia pels Guardians de l'Univers i els seus agents, el Cos de Llanternes Verdes. Atres organisacions per al manteniment de la pau rivals també es troben els Darkstars (creats pels rivals dels Guardians, els Controladors) i l'organisació de mercenaris interplanetaria L.E.G.I.O.N. Entre les organisacions criminals més destacades, són els antics sirvientes i corrompidos expolícias cibernètics els Manhunters, també es destaca El Gremi de l'Aranya i el Círcul Obscur.
La majoria dels alienígenas són de planetes diferents, que tenen una font d'orige, prop del Sistema solar i de la Via Làctea, i encara que, a diferència del Univers Marvel, les colónies extraterrestres són comunes dins del sistema solar. Els dominadors són una raça imperialista terrorista conquistadora que controlen la major part del cosmos desconegut en la finalitat d'extraure els recursos genètics dels planetes. Una atra raça, denominada la casta també se li coneix colectivament com el Domini. Atres alienígenas de galàxies distants controlen armades com són el poderós Imperi Imperi Khund, els Gordanianos, els Thanagarianos, el Gremi de les Aranyes i, més recentment, El Reach (L'alcanç en espanyol). A pesar de que la major part de l'Univers DC està vigilat pel Cos de Llanternes Verdes, i més alvance en el Sigle XXXI la Federació de Planetes Units, la majoria de les carreres criminals s'esforcen per la conquista de l'univers conegut.
Una rarea és el sistema de l'Estrela Vegan. Per un acort en l'espècie coneguda com els Psions, els Guardians no intervenen en eixe sistema, lo que permet l'existència d'un imperi cruel cridat «La ciutadella» per a governar allí, fins que va ser derrocat pels Hòmens Omega.[9][10][1]
Entitats còsmiques
[editar | editar còdic]La principal entitat còsmica, encara que de per sí jamai vista pero si present és la concepció que es té de Deu, ací cridada com «'___protected_title_0___'», a qui se li atribuïx com el creador de l'Univers DC i tota la realitat, sempre associat en l'entitat de la venjança, L'Espectre, a qui se li apareix com La Veu, també ha segut associada com la màxima autoritat que està darrere del Mur de la Font, quí es comunica en els Nous Deus, s'ha associat en La Mà en els primers billons d'anys de l'Univers DC quan se li apareix a Krona entre atres noms que té dita manifestació. També és el ser més poderós del Multiverso i del més allà.[9]
Hi ha varis sers còsmics inferiors en l'univers DC aixina i tot posseïxen poders divins, per mig de la manipulació d'energia, facultats per al maneig de la màgia, o algun tipo d'alvanç tecnològic. La màgia i lo sobrenatural es representen a sovint com alguna cosa real en l'Univers DC, encara que alguns escèptics com Mister Terrific sostenen que existixen explicacions científiques a tots estos events. La narració de la dura realitat mística i de l'obscuritat és més comuna en els personages de DC Comics del sagell editorial Vèrtic perque les seues històries s'amaguen fòra de la fantasia dels superhéroes; la serie Vèrtic té sers que es relacionen millor a la vida humana normal, encara que abdós univers estiguen subjectes a regnes fantàstics, i a dimensions mundanes. La màgia és molt poderosa en el món físic, a on la màgia és aprofitada perfectament pot distorsionar i inclús destruir la realitat si no es controla adequadament (és dir, si el Senyor de l'Orde sucumbix a certs events ho faran que es convertixca en un Senyor del Caos).[9]
Hi ha varis tipos d'entitats còsmiques, tals com:
- Els Deus: Els primers sers que es fan cridar «deus» varen aparéixer per primera volta fa mils de millons d'anys en un atre planeta, encara que que es varen destruir a sí mateixos en una guerra terrible. Açò va desnugar la «Ona Divina», una ona d'energia còsmica derivada al «Mur de la Font». Açò va donar orige a atres deus a través de tot l'univers, incloent a la Terra. En els restants del planeta es varen formar els móns d'Apokolips i Nou Génesis, habitats per sers que es fan cridar els «Nous Deus». La mur de la font és un arquetip d'influència budista que és reconegut com la vora univers conegut. Certs velocistes creuen en l'allumenament per a poder formar part de la Força de la Velocitat. Kismet és un deu immortal i l'encarnació de la realitat. Ell va ser emparellat en el seu equivalent de Marvel en els Eterns quan es va realisar el Creue JLA/Els Vengadores. En forma mortal va ser membre dels Senyors de l'Orde. Depenent dels personages, atres diverses deidades religioses de les cultures antigues són molt comunes. Héroes com Aztek i Còndor Negre, o vilans com Black Adam, que han trobat el coneiximent de les seues raïls natives en els seus orígens.[9][10][1]
- Cel i l'Infern: Tant el Cel com l'Infern existixen en l'Univers DC, pero no poden existir en la mateixa continuïtat. La concepció de DC/Vertigo sobre l'univers pel que fa a l'Infern és que va ser governat durant dèu mil millons anys per l'àngel caigut Lucifer Morningstar. Al final de l'història de Swamp Thing publicada per DC Comics «American Gothic», una força anomenada la «Gran Béstia del Mal» va sorgir de l'obscuritat i es va fusionar en La Presència. Açò va desencadenar una guerra civil en l'infern, en última instància, obligant a Lucifer a compartir el poder en un triumvirat que va incloure als senyors de l'infern més poderosos: Belcebú, Azazel i ell mateixa. Este triumvirat era principalment tan sola una formalitat ya que Lucifer seguia sent el de facto el governant de l'Infern, fins fa poc va tindre que abdicar el tro i li va entregar la clau a l'infern a Somi dels Eterns en el història de The Sandman «Estació de Boires». Somi no estava segur de qué fer en la clau de l'infern, i despuix de haver negociat en moltes parts interessades, li'l va donar als àngels Remiel i Duma, que varen governar l'infern en nom de La Presència fins que en la série spin-off Lucifer va vore la possessió de la clau en atres mans una volta més. Des de que el señorío sobre l'Infern canvia en freqüència, numerosos dimonis s'han proclamat els seus governants, entre ells el dimoni Nerón i inclús el Ángel caigut Azmodel). Estes representacions genèriques de Satanás, els àngels, els dimonis i Deu també apareixen en molta freqüència. Versions varien de la série que es publica en Vèrtic i al Univers DC segons en els escritors del Univers Vertigo/DC en el que representen la relació entre la religió i la mitologia, mentres que els escritors de l'Univers DC tenen una tendència per a narrar la fantasia. En la série Vertigo de Swamp Thing, el Cel i l'Infern semblen estar restringit a la Terra, creant la possibilitat de que cada planeta vivent tinga les seues pròpies versions de l'atra vida. En la série Vertigo The Sandman Lucifer renuncia com a governant de l'Infern i es retira a la ciutat de Los Àngeles, en a on la série li fa seguiment a Lucifer a on este representa la busca de l'obtenció de la seua pròpia creació independent de La Presència.[9][10][1]
- La mort és representada diferents personages del Univers DC. Una personificació de la mort és el Flash Negre, que representa a la mort com una figura interna per als velocistes metahumanos de l'Univers DC. Una atra és la «mort», que residix en al final dels temps. El Corredor Negre (La personificació de la mort entre Els Nous Deus) apareix com la mort en la vida futura. També està Nekron, senyor de la terra dels sense vida, i personificació de la «Mort» com el seu últim opositor. La mort és també una Eternals, i és l'última personificació de la Mort en l'Univers DC, també cap senyala una atra personificació de la mort és el deu grec Hades, un personage que ha segut representat com l'entitat del inframundo entre el poble de les amazones, pero esta entitat deidad se li associa a Wonder Woman en l'Univers-Pre 52 com el seu pare i enemic, pero, en Els Nous 52 ara és representat com un chiquet i posseïx vés-les en el seu cap per a allumenar el inframundo, també s'encarrega del Tàrtar.[9][10][1]
- Els Senyors de l'Orde i el Caos: Estos dos grups de sers màgics han estat lluitant l'un contra l'atre des del principi dels temps, i que a sovint faculten als demés (en el «Mágia de l'Orde» o la «Màgia del Caos») a canvi del seu ser els seus agents representants. Molts dels héroes màgics i supervillanos han segut manipulats per ells. Els Senyors de l'Orde i el Caos varen ser assessinats pel Espectre durant els acontenyiments de «Dia de la venjança: Crisis Infinita Especial #01».[11][9][10][1]
- Els Elementals: La Terra mateixa té un esperit vivent cridat «Maya», que, durant mils d'anys, ha segut la creació dels seus propis campeons, un per a cada u dels elements místics per a poder ser protegit, utilisant sers humans com a amfitrions. Entre els destacats són: La Cosa del Pantà (entitat de lo Verda), Firestorm (entitat del fòc), atres entitats a les que va adoptar va ser a Naiad (entitat de l'aigua) i a Tornado Rojo (com a entitat de l'aire), i Animal Man (com a entitat de la Terra).[10]
- Els Homo Magi: És una subespecie de l'humanitat en la capacitat natural per a usar la màgia, esta raça casi ha desaparegut despuix de molt mestiçage entre els seus germans humans normals. Els últims Homo Magi varen decidir (aquells que la gent en l'univers DC hereten el habilitat d'usar màgia) retirar-se a una màgica ciutat invisible fa sigles, i ara se'ls coneixen com «Els Amagats». L'hechicera i superheroína Zatanna coneix molts dels seus secrets de dita professió, i Traci Thirteen és investigadora de fenomens màgics i amagats per a la Croatoan Society, abdós dònes són les últimes Homo Magi existents entre els humans.[10]
- Els Eterns: Són manifestacions físiques dels fenomens eterns i universals que afecten a la condició humana (com són el Destí, Mort, Somi, Destrucció, Desespere, Desig i Deliri), estos són relatats principalment en les pàgines de les séries de The Sandman.[10]
- Manifestacions emocionals: De la mateixa manera que el ser «sense fi», estos sers varen ser creats a partir de l'energia emocional generada per sers sintientes. Cada una de les sèt manifestacions emocionals de l'Univers DC estan representats per un color diferent (Ira: el roig, Taronja: la codícia, la por: el groc; la voluntat: el vert, l'esperança: el blau, la compassió: el índigo, l'amor: el violeta) i el ser. El cos base de cada anell de poder de varis personages de l'univers DC, sobretot el Cos de Llanternes Verdes i Cos de Sinestro utilisen estes energies d'estos sers.[1]
- Macs i hechiceros: Varis hechiceros aguaiten a l'univers DC. Dr. Fate, Circe, el hechicero Shazam!, Mordru, Arión, Zatanna, Zatara, Morgana, Merlín, John Constantine, i Felix Faust són descrits com a principals personages que usen màgia per a crear i destruir. Les dimensions, els rituals i els regnes espirituals són fonts de poder màgic, per eixemple la Roca de l'Eternitat, el Pou de Lázaro de Ra's Al Ghul, el pla astral del Doctor Ocult i les transformacions de Shazam![1]
- Les Entitats Demoníaques: Estes varien des del Dimoni Etrigan, Blaze i Satanus fins a Nerón. Les entitats demoníaques són abundants i vénen de l'infern, encara que alguns com Eclipse, el dimoni de venjança (també conegut com el Príncip de les Tenebres), residixen en la Lluna. Entitats demoníaques dels còmics de la Dòna Maravella estan directament vinculats a la mitologia grega, com Hades i Llaures. En els còmics de sagell Vertigo, personages com John Constantine s'oponen a dimonis influenciats per la mitologia cristiana. La majoria dels dimonis no són, no obstant directament relacionats en la demonologia.[1]
- Els Monitors: Són uns sers còsmics increiblement poderosos. Originalment, existien un monitor i un Antimonitor, eren subproductes de l'event que va crear el multiverso. Com archienemigos, varen lluitar durant mils de millons d'anys, abans d'obtindre l'ajuda de poderosos guerrers i causant la crisis, en la que abdós varen ser assessinats. Despuix va tornar a renàixer el multiverso, els orígens dels monitors va ser revisat. En la continuïtat Post-Crisis i Pre Nous 52, els monitors són una vasta civilisació la tasca de la qual és la de protegir i guiar als distints móns del multiverso. Ells també alguns prenen certes identitats dels seus respectius móns, també són vampirs, ya que tenen que resistir l'impuls d'alimentar-se dels univers dels que varen nàixer i que protegixen.[1]
Atres dimensions
[editar | editar còdic]L'Univers DC ademés es compon d'un número de diferents dimensions alternatives, les més notables són les anomenades Terres paraleles o Univers Paralels (vore el «Multiverso DC»), pero estes últimes varen ser eliminades quan la realitat va ser alterada pel Antimonitor (encara que les històries protagonisades per estes terres paraleles han continuat les seues històries posteriors quan varen sorgir alguns canvis en els anys següents). Aixina i tot, existixen un atre tipo de dimensions, no obstant, incloent al univers d'antimatèria, la Pax dimensional, la 5° Dimensió i La Porga. Ademés, existixen dimensions presó, com la Zona Fantasma, que estan destinades a albergar a criminals superpoderosos que són massa poderoses per a qualsevol mig convencional els tinga continguts.[9]
Les dimensions es componen de molts univers, dels quals alguns es creen i es destruïxen en l'ajuda de forces sobrenaturals i/o elements dels que s'extrau el seu propi poder. Ademés, certes dimensions funcionen com les principals oportunitats per a realisar crossovers per a que els héroes de diferents companyies de còmics interactuen, ya siga d'empreses de la competència, o de societats absorbides pels competidors. L'eixemple més notable d'este tipo de creuament ha segut d'entre Marvel Comics i DC Comics (DC vs. Marvel), i el segon cas ha segut com l'adquisició del sagell WildStorm Comics. Un eixemple d'este tipo de creuament va ser quan DC va adquirir els personages de Fawcett Comics, Quality Comics i Charlton Comics i l'absorció a la continuïtat de l'Univers DC de personages com el Capità Marvel, Plastic Man i el Capità Atom. D'esta manera, els héroes publicats originalment en estes diferents empreses són ara partix del mateix univers de ficció, i les interaccions entre estos personages ya no se'ls consideren creus d'estes antigues companyies.[9]
Ademés, l'Univers Marvel es diu que també existix en el Univers DC, com un dels molts univers alternatius. Ho contrarie també pot dir sobre l'Univers Marvel. Est és un método per a poder explicar les diverses històries de creuament copublicadas per les dos companyies.[10]
La força de la velocitat és una font d'energia extradimensional que proporciona el poder als velocistes del Univers DC i els seus poders. Per a l'accés a la força de la velocitat fa que siga possible el funcionament de velocitats increibles, inclús ser més ràpit que la llum, i inclús per a poder botar dins i fòra de la corrent temporal, i inclús, botar a una atra terra paralela, viajant d'esta manera encara que en un grau llimitat de control de la velocitat (per al cas dels viages a través del temps). La força de la velocitat també actua com una espècie de Valhalla para velocistes fallits. Els successos contats en The Flash: Renaixença es revela que Barry Allen és un generador de vida per a la força de la velocitat des de l'accident que ho va transformar en Flash.[10]
La Corrent del Temps
[editar | editar còdic]És possible viajar en el temps en este univers per varis mijos, entre ells és que es mou més ràpit que la velocitat de la llum. La Legió de Super-Héroes que habita 1000 anys en el futur, en particular, tenen accés a la tecnologia per als viages en el temps (encara que en el tercer reboot de la Legió caria d'esta tecnologia per als viages en el temps), mentres que l'amo del temps Rip Hunter és l'autoritat actual de dita tecnologia. Originalment, era impossible canviar el passat, o d'existir en dos llocs al mateix temps (un viager del temps que apareix en un periodo determinat en el que ell o ella ya existia es convertiria en un solament, es voria un fantasma invisible ineficaç tan pronte es manifestara l'alteració temporal). No obstant això va ser canviat en acabant de que l'Antimonitor va tractar de reescriure el història al començ del temps durant la «___protected_title_1___. Ademés, una série de realitats alternatives - coneguda com el Hipertiempo era l'última explicació per a la creació de vàries llínees temporals per un bon temps. Un grup que s'autodenomina els hòmens llineals es va formar per a que ningú puga canviar el història. Ademés, un enorme supervillano cridat el Trampero del Temps (Clave Trapper), clàssic enemic de la Legió, sap cóm manipular la corrent temporal, inclús creant els denominats «univers de bojaca»; no obstant, no és l'únic supervillano que és capaç de viajar en el temps, també estan destacats l'Amo del Temps, Warp, i el Rei Rellonge.[10]
Vore també
[editar | editar còdic]- Multiverso (DC Comics)
- Univers Paralels de DC Comics
- Univers estés de DC
- Anex:Videojocs basats en DC Comics
- Terra 2
- Terra 3
- Terra Primera
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 1,24 1,25 1,26 1,27 1,28 DC Universe, DC Wikia - DC Unvierse.
- ↑ ___protected_title_11___
- ↑ Eury, Michael (2005). The Justice League Companion, TwoMorrows Publishing, p. 10. ISBN 1-893905-48-9. «The readers were more familiar with 'League' from the National League and the American League.»
- ↑ (September–October 1956) Showcase.
- ↑ (September–October 1959) Showcase #22.
- ↑ (February–March 1961) The Brave and the Bold #34.
- ↑ The Flash # (1961)
- ↑ (1961) Flash of Two Worlds - ___protected_title_3___ (escritor: ___protected_title_4___, Entintador: ___protected_title_5___ Dibuixant: ___protected_title_6___).
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 9,14 9,15 DC Universe - DC Multiverse comicvine.com
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 The DC Comics EncyclopediaThe DC Comics Encyclopedia, The definitive guide to characters of the DC Universe Updated and Expanded- Dorling Kindersley (2008)
- ↑ "Dia de la venjança: Crisis Infinita Especial #01"
Bibliografia consultada
[editar | editar còdic]- The DC Comics Encyclopedia, The definitive guide to characters of the DC Universe Updated and Expanded - Dorling Kindersley (2008).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Universo DC» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.