Anar al contingut

Belcebú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Belcebú
Ilustració de Belcebú pertanyent a la novela El progrés del peregrí de John Bunyan.

Belcebú (del hebreu: בַּעַל זְבוּב Ba'al Zəḇūḇ, entre atres variants)[1] és un nom derivat d'un deu adorat en la ciutat filistea d'Ecrón, associat en el deu Baal de la religió cananea. En temps posteriors va ser considerat pel judaisme i el cristianisme com el nom d'un dimoni.

En fonts teològiques cristianes, Belcebú és un atre nom per a Satanás. Segons alguns texts demonológicos, és un dels sèt príncips del infern. El Diccionario Infernal ho descriu com un ser capaç de volar, conegut com el Senyor de les Mosques.[2]

En la tradició de Càbala, junt a Belial, són els regentes del qlifá cridat Ghagiel.

En els cults satànics, es considera un dels dimonis principals que conformen la falsa trinitat demoníaca junt a Lucifer i Leviatán.

Etimologia

Es creu que el terme Baal-Zebub (pronunciat en hebreu Baal Zevuv), el significat del qual és Senyor de les Mosques, originalment hauria fet referència a Ba’al Zebûl, és dir, «senyor de la casa/morada/habitació», modificat pels masoretas com a forma de burla de l'ídol i els seus adoradores.[3]

Descripció

Belcebú pel Diccionari Infernal

Belcebú en les seues formes alegóriques pren a voltes una apariència colossal; de rostre unflat, coronat en una cinta de fòc, cornudo negre i amenaçant, pelut i en ales de rat penat.

En la lliteratura cristiana es va amprar per a designar al príncip dels dimonis, d'acort a l'antiga costum hebrea de representar deïtats alienes en forma maligna.

En el Testament de Salomón (obra pseudoepigráfica d'orige incert), es diu que Belcebú va ser esclavizado per Salomón; i baix el seu mando, Salomón va dispondre de tots els dimonis que Belcebú tenia a les seues órdens per a construir el temple de Jerusalem.

L'escritor anglés i premi Nobel de lliteratura en 1983, William Golding, va escriure una novela alegórica de la condició del home. La novela es titula El senyor de les mosques (epítet de Belcebú). En la novela se li representa per mig del cap d'un javalí clavada en una pica en un clar d'un bosc i cortejada per mils de mosques que revolotean a la seua entorn mentres es va podrint.

En el relat bíblic el dimoni assumix diversos noms, que corresponen a distintes manifestacions de la seua maldat i de les tentacions de pecat que oferix a les seues víctimes incesantement. No obstant originalment, en la tradició judeocristiana existixen des del dimoni dels diners, Mammón, fins al que produïx olors fétidos, Belial.

Vore també

Referències

  1. ↑ Ademés de Beelzebub, Ba‘al Zebûb, and Ba‘al Z'vûv (Plantilla:Hebreu), hi ha moltes atres variants, com Belzebud, Beezelbub, Beezlebub, Beazlebub, Belzaboul, Beelzeboul, Baalsebul, Baalzebubg, BelzebutBeelzebuth i Beelzebus.
  2. ↑ Luis Cencillo (1998). Els mits, els seus móns i la seua veritat, Biblioteca d'Autors Cristians. ISBN 978-84-7914-385-5. Consultat el 17 d'agost de 2011.
  3. ↑ https://www.biblia.work/diccionarios/baal-zebub/


Referències