Anar al contingut

Filistea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Filistea (פלשת, Pəlišet, «Filistea»; ארץ פלשתים, ʾerets pilishtīm, «terra de filisteos»; en griego: γῆ τῶν Φυλιστιείμ, gḗ tṓn Phylistieím, «terra dels filisteos») era, d'acort en fonts bíbliques,[1] una pentápolis ubicada en el suroest del Llevant mediterràneu i comprenia el territori de cinc ciutats principals: Ascalón, Asdod, Ecrón, Gat i Gaza.[2] Apareix mencionada com parusata (convencionalment transcrito peleset) en fonts egipcíaques i com palastu en fonts asirias.[2]

El terme Palestina té el seu orige en el poble filisteo, que es va assentar en la zona en el XII, i al que els judeus aludien com a «P'lishtim», els acadios «Palastu» i els egipcíacs «Palusata».[3]

Geografia

El territori s'estenia des del barranc d'Egipte (el Shihor, al sur) fins a la frontera de Ecrón (al nort). A l'oest estava llimitat pel mar Mediterrànea i a l'est per un territori poc definit marcat per Judea. Es tractava, per tant, d'un país molt reduït, d'uns 45 km de nort a sur i un esgambi mig de 20 km d'est a oest.

En tot, es tractava d'una terra molt fèrtil i contenia vàries ciutats i llogarets; cinc d'elles (Ascalón, Asdod, Ecrón, Gat i Gaza) controlaven el territori formant una espècie de federació.[4]

Entre els sigles XII i XI la població era relativament numerosa per a la regió, lo que va permetre a les ciutats mantindre la seua independència i una certa predominancia política sobre les demés tribus.

Història

Artícul principal → Filisteos.

Aparte del registre arqueològic, la principal font d'informació sobre el història filistea són les mencions que apareixen en l'Antic Testament. Allí es descriu la regió com en constant lluita i interacció en els egipcíacs, israelites i cananeos, absorbint gradualment la cultura cananea.[5] Si be a l'assentament de filisteos en la costa va seguir una expansió pel sur de Canaán, les guerres en els israelitas i atres pobles els varen acabar confinant al territori de la pentápolis.[5] La federació filistea va perdre la seua autonomia despuix de la conquista asiria de 722 a. C.[5]

Referències

  1. ↑ Vegen-se per eixemple Josué 13:3 o 1 Samuel 6:17
  2. ↑ 2,0 2,1 Orr, The International Standard Bible Encyclopaedia, IV, p. 2376.
  3. ↑ Douiglas Harper etymology dictionary. «Philistine» (en inglés). Consultat el 6 de març de 2018.
  4. ↑ Machinist, biblical traditions: the Philistines and Israelite history.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Machinist, Biblical Traditions: The Philistines and Israelite History, p. 53 i ss.

Bibliografia


Referències