Cíborg

Archiu:Blender 2.78b Splash (cropped).png

Cíborg

Archiu:Serengeti Cyborg, by Fanuel Leul.jpg

Ilustració artística d'un cyborg.

Archiu:Unknown engraver - Humani Victus Instrumenta - Ars Coquinaria - CAPS 0 .jpg

Humani Victus Instrumenta: Ars Coquinaria de 1569

Un cíborg o cyborg (del acrònim en anglés cyborg: de cyber [‘cibernètic’] i organism [‘organisme’], ‘organisme cibernètic’) és una criatura composta d'elements orgànics i dispositius cibernètics generalment en l'intenció de millorar les capacitats de la part orgànica per mig de l'us de tecnologia.

El terme va ser falcat per Manfred E. Clynes i Nathan S. Kline en 1960 per a referir-se a un ser humà millorat que podria sobreviure en entorns extraterrestres. Varen aplegar a eixa idea despuix de pensar sobre la necessitat d'una relació més íntima entre els humans i les màquines en un moment en que escomençava a traçar-se la nova frontera representada per l'exploració de l'espai. Dissenyador d'instrumentació fisiològica i de sistemes de processament de senyes, Clynes era el director científic del Laboratori de Simulació Dinàmica del Rockland State Hospital, en l'estat de Nova York. El terme va aparéixer per primera volta en forma impresa, 5 mesos abans, quan The New York Claves va reportar sobre els aspectes psicofisiològics del Simpòsium de Vol Espacial a on Clynes i Kline varen presentar per primera volta el seu treball, en la següent definició: «Un cíborg és essencialment un sistema home-màquina en el qual els mecanismes de control de la porció humana són modificats externament per medicaments o dispositius de regulació per a que el ser puga viure en un entorn diferent al normal».

D'acort en algunes definicions del terme, la conexió física i metafísica de la humanitat en la tecnologia ya ha escomençat a influir en l'evolució futura del ser humà, en escomençar a convertir-nos en cíborgs. Per eixemple, una persona a la que se li haja implantat un marcapasos podria considerar-se un cíborg, ya que seria incapaç de sobreviure sense eixe component mecànic. Atres tecnologies mèdiques, com l'implant coclear, que permet que un sort senta a través d'un micròfon extern conectat al seu nervi auditiu, també fan que els seus usuaris adquirixquen accés a un sentit gràcies a la tecnologia, aproximant la seua experiència a la d'un cíborg.

A finals de el XX, l'image del cíborg com ser que no és ni humà ni màquina, ni home ni dòna, va ser recuperat per autores com Donna Haraway en la seua A Cyborg Manifesto.

El terme se sol utilisar erròneament en numerosos escrits en confondre-ho en un robot del tipo androide.

Orígens

El concepte de l'híbrit home-màquina va ser generalisat en la ciència ficció ans que ocorreguera la Segona Guerra Mundial. Frankenstein, de Mary Shelley, una de les obres pioneres de la ciència-ficció, anticipa algunes de les qüestions plantejades pel concepte de cyborg, com el transhumanismo, l'inteligència artificial, la consciència i l'identitat pròpies i si estes són possibles en un ser creat artificialment. En The Man That Was Used Up (1839), Edgar Allan Poe, per eixemple, descriu a John A. B. C. Smith, un héroe de guerra en un cos compost de múltiples pròtesis. En 1910, l'escritor francés Jean de la Hire presenta a Nyctalope (per a alguns el primer superhéroe i també el primer cíborg lliterari) en la novela L'homme qui peut vivre dans l'eau (‘L'home que pot viure en l'aigua’). En el poc conegut díptic de noveles La poupée sanglante/La machine á assassiner (La nina sanguinosa/La màquina d'assessinar), del francés Gastón Leroux, més conegut com l'autor d'El Fantasma de l'Òpera, i publicades per primera volta en 1923, apareix un autómata cridat Gabriel, al que se li implanten el cervell i la mèdula espinal de Bénédicte Masson, un home eixecutat en la guillotina per uns assessinats que ell en realitat no va cometre, i que utilisarà el seu nou cos mecànic per a perseguir i desemmaixquerar als verdaders culpables dels crims. Per la seua banda, en The Comet Doom (1928), el nortamericà Edmon Hamilton descriu exploradors espacials els cossos dels quals combinen parts orgàniques i mecàniques. Este mateix autor és conegut pel peculiar cervell vivent i parlante, sempre surant en un receptàcul transparent, que acompanya al superhéroe Captain Future (1939). Hamilton utilisa el terme de forma explícita en el conte After a Judgmente Day (1962) per a referir-se als "les còpies mecàniques d'humans" cridades "Charlies", explicant que "cíborgs és com se'ls hi havia cridat, des del primer [el primer Charlie] a inicis de la década de 1960... organismes cibernètics".

El cíborg en la societat

Finances

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar Per alvanços en les tecnologies de l'informació, inversionistes humans han segut capaços d'amprar computadores per a participar en operacions a una major velocitat a través de fronteres mai abans vistes. Les finances en l'actualitat s'estan veent afectades en part pels sers humans i en part per les màquines, per lo que ara es definix com a “finança cíborg”. El nou inversioniste cíborg és distint a les concepcions anteriors degut a que esta nova concepció és més ràpida, es veu una major orientació les senyes automatizado, a la seua volta una major cantitat d'informació. Una característica clau de la “finança cíborg” és l'us d'ordenadors verdaderament ràpits i poderosos per a analisar i eixecutar oportunitats comercials basades en models matemàtics complexos.

Medicina

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar En medicina, hi ha 2 tipos de cíborg: els de restauració i de millora. Les tecnologies de restauració s'encarreguen de “restaurar funcions perdudes, òrguens i extremitatés”. L'aspecte clau de la “ciborgización” restaurativa és la reparació de processos tant trencats o faltantes per a revertir-los i convertir-los a un nivell de funció saludable o a un nivell promig. No hi ha cap millora a les facultats originals i els processos perduts.

Pel contrari, el cíborg encarregat de millora “seguix un principi, el principi de rendiment òptim, el cuan consistix en la maximización d'eixida i la minimisació de les entrades”. Per lo tant, un cíborg millorat intenta superar els processos normals o inclús adquirir noves funcions que originalment no estaven presents. Encara que les pròtesis en general suplementan cossos danyats o perduts en l'integració d'un artificio mecànic, implants biónicos en medicina permeten que models d'òrguens o parts del cos siguen capaços d'imitar la funció origina d'una manera més exacta. Michael Chorost va escriure un llibre de memòries de la seua experiència en implants coclears, o oïts biónicos, titulat “Rebuilt: How Becoming Part Computer Made Em More Human”. Jesse Sullivan es va convertir en una de les primeres persones en operar una extremitat totalment robòtica a través d'un esgall de nervi-múscul, permetent-li un ranc complex de moviments més allà de les pròtesis anteriorment utilisades. Per al 2004, un cor artificial completament funcional va ser desenrollat. El continu desenroll tecnològic de la biónica i la nanotecnología escomença a plantejar preguntes de la millora, i les futures possibilitats de cíborgs que sobrepassen la funcionalitat original del model biològic. l'ètica i el desig per “pròtesis millorades” han segut debatudes; els seus proponentes inclouen el moviment transhumanista, en la seua creència respecte a que les tecnologies emergents poden assistir a la raça humana per al desenroll més allà dels seus presents, llimitacions normatives com l'envelliment i les malalties, aixina com incapacitat més generals, com lo són les llimitacions en velocitat, força, resistència i inteligència. Els oponents del concepte descriuen lo que creuen respecte als biaix que impulsen el desenroll i l'acceptació de dites tecnologies, a saber, un biaix feya la funcionalitat i eficiència que podria obligar a asentir una perspectiva del ser humà que resta importància en definir les característiques de les manifestacions actuals sobre humanitat i la persona, a favor de la definició de térmens de millores, versions i utilitat.

Àmbit militar

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar Investigacions d'organisacions militars s'han enfocat en l'utilisació de cíborgs animals en el propòsit d'una suposta ventaja tàctica. DARPA ha anunciat el seu interés en el desenroll de “insectes cíborg” per a transmetre informació a través de sensors implantats en l'insecte durant l'etapa de bua. El moviment es controla des d'un sistema microelectromecánico (MEMS) i que possiblement podria ser capaç d'examinar l'entorn o detectar explosius i gas. A la seua volta, DARPA està desenrollant un implant neural per a controlar el moviment dels taburons. El sentit únic dels taburons podria ser explotat per a proporcionar retroalimentación d'informació en relació al moviment d'un barco enemic o podria revelar la presència d'explosius baix l'aigua.

Art

Una persona tocant un tambor, davant d'una pantalla que posa 212

L'artista Moon Ribas, fundadora de la Fundació Cíborg, actuant en el seu implant sísmic a TED (2016).

El concepte de cíborg és normalment associat en ciència ficció. No obstant, molts artistes han intentat crear una consciència pública d'organismes cibernètics; estos anant des de pintures fins a instalacions. Alguns artistes que varen crear un sinnúmero de treballs són Neil Harbisson, Moon Ribas, Patricia Piccinini, Steve Mann, Orlan H.R. Giger, Lee Bul, Wafaa Bilal, Tim Hawkinson, Esteban Celis i Stelarc. Les màquines són cada volta més omnipresents en el procés artístic, en quaderns de dibuix computarizados remplazando a la ploma i el paper, i caixes de ritme tornant-se tan populars com els bateristas humans. Açò és tal volta lo més notable en l'art i música generativos. Compositors com Brian Eno han desenrollat i utilisat software capaç de construir partitures completes en tan sol una miqueta de paràmetros matemàtics bàsics. Scott Draves és un artiste generativo el treball del qual és explícitament descrit com una “ment cibernètica”. El seu proyecte “Ovella Electrònica” genera art abstracte per mig de la combinació de treball d'un sinnúmero de computadores i persones a través de l'internet.

Modificació corporal

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar A mida que la tecnologia mèdica alvança, algunes tècniques i innovacions han segut adoptades per persones interessades en la modificació corporal. Si ben encara no són cíborgs, segun la definició de Manfred Clynes i Nathan Kline, els desenrolls tecnològics com la seda de silici implantable, i els còdics QR han anat tancant al brecha entre la tecnologia i el cos humà. Tecnologies hipotètiques com els tatuages digitals podrien aportar interactividad i funcionalitat a la modificació del cos, permetent una manera de vida transhumanista en el món actual.

Ètica Cíborg

“La preocupació del ser humà per millorar tot no és alguna cosa nou i pot dir-se que ha acompanyat a l'història de la humanitat”. És prudent preguntar-se en quin moment les millores que nos proporciona la tecnologia són un respal, o es convertixen en una problemàtica que nos allunta de la nostra humanitat; que, per tant, té distintes implicacions en els factors humans que poden aplegar a ser perjudicials.

La problemàtica del cíborg, es presenta en moltes qüestions, que van des de lo social, lo econòmic, lo cultural i fins a lo ecològic. Pero, per a poder plantejar les estructures, necessitats i posteriorment, una solució clara, cal partir des d'un raonament objectiu i que es desenrolle des de l'ètica.

L'ètica té distints plantejaments en les seues diferents corrents, pero, considerant a el “cíborg” com una discussió actual i pertinent dins de el “posthumanismo” (per les característiques que afligix). Açò nos dona la pauta per a propondre a l'ètica dels contes i l'ètica de la sustentabilidad com una base sòlida per a crear una proposta sòlida.

Abans de definir un plantejament ètic, contextualicemos la problemàtica en evidències de la realitat:

D'acort a Konsa: “Artificial cultures llaure purposefully created information environments that ensure that groupings and organizations would have the most suitable cultural acting conditions.” En està conferència es propon que la tecnologia (en l'entés de la globalisació, accessibilitat i facilitats que brinda), és capaç de canviar la constitució natural de l'home, transformant el camí que recorre d'acort a les intencions dels que són capaces de controlar-les.

• “In my analysis, I rely on post-colonial and cyborg theories of hybridity, on the Baudrillard concept of simulacra, and on the Marxist notion of “false consciousness” to illustrate how postSoviet, post-colonial, and post-truth aspects of war-torn Ukraine conflate in Seitablaev’s and Loznitsa’s works to bring to the fore the recent shift in the nature of warfare, now defined not baix much by high-tech armed operations and direct annihilation of the opponent as by contactless warfare and its consequences for those directly influenced by it.” En estiga artícul l'autor tracta el tema de la guerra, des de l'anàlisis de 2 cintes; d'acort al seu raonament, les guerres actuals sofrixen de diverses implicacions per les facilitats de la tecnologia. Mentres que cada civil, soldat i personage implicat en un conflicte s'ha tornat en un mig de difusió massiu (per la “hibridació” en les ferramentes tecnològiques), tenim, per l'atre costat a mandataris en poder infinit en la punta del seu dit, capaços de destruir el món sense alçar-se del seu assent.

• “Lo tecnològic, la socialisació del qual i expansió sense precedents ha segut guiada per les tecnologies de l'informació i la comunicació i les plataformes de mijos socials i no per la medicina o una atra forma de socialisació del seu us, co-produïx i és crecientemente apuntalado per una construcció de la vida quotidiana que, com a realitat soci-tecnològica, s'assumix com a fonamental per a la condició humana, incloent la salut, sense donar conte de la seua sustente “inhumà”.” En este artícul, els autors comparen a lo tecnològic en l'esclavitut. Açò podria definir-se i explicar-se com a nostra deshumanisació per part de la tecnologia; en açò ixen diversos conceptes a flotació, com la mencionada realitat soci-tecnològica, que nos encadena a viure esclaus de la nostra creació, i pijor encara descuidar i inclús oblidar les nostres relacions (físiques i materials) en els atres per a concentrar-les dins d'esta esfera.

• “La tecnologia com a mirada didàctica dona possibilitats d'accés al coneiximent, en este cas l'activitat lúdica com a mig que enriquix i humanisa.” D'acort en este artícul d'investigació, es va utilisar al joc com una ferramenta lúdica per a tornar a la tecnologia en una ferramenta, que fungiera com un mecanisme d'enriquiment; conseguint en açò la humanización de la tecnologia en un procés natural de lo humà, convertint-se en “la ferramenta”.

• “La tendència a simplificar les respostes de les persones utilisant la tecnologia o atres mijos com a protocols, reduïx al mínim el significat i sentit de tot el procés salut-malaltia de la persona. Elimina l'aspecte complex de tot acte humà davant el sofriment, el dolor, la discapacitat i plantejaments vitals davant la vida i la mort de les persones.” En este artícul es tracta el tema de lo ètic en la tecnologia de la salut. D'acort a lo establit, el constant us de la tecnologia dins de l'àmbit de la salut, i la creixent substitució dels sistemes “humans” provoca la deshumanisació del tracte medico; és dir que es perden característiques pròpies de l'humà. Tals com la resolució de conflictes ètics i morals a l'hora de cuidar a un pacient, per eixemple.

En tot lo expost anteriorment, podem catalogar a la problemàtica “cíborg”, dins d'una ambigüitat que a dia de hui és potser irresoluble. Mentres que per un costat tenim la globalisació i mostra done diversos conflictes, per l'atre tenim la deshumanisació i el tractament indiscriminat de casos mèdics.

És per açò, que més allà de propondre una postura ètica que responga a estàs problemàtiques, és més fàcil catalogar a el “cíborg” com una materialisació ficcional d'una característica de lo humà i la seua relació en la tecnologia; és dir que la tecnologia no és una invenció humana, si no que és directament una part “natural” de l'humà. Que no li permet únicament modificar l'espai al seu antoix, si no que li conferix capacitats per a modificar-se i millorar-se a sí mateixa.