Implant coclear
.jpg)
El implant coclear és un producte sanitari implantable actiu d'alta tecnologia que consistix en un transductor que transforma les senyals acústiques en senyals elèctriques que estimulen el nervi auditiu.[1] Estes senyals són processades per mig de les diferents parts que formen l'implant coclear, algunes de les quals es coloquen en l'interior del cràneu i unes atres en l'exterior. Ajuda a sentir a persones sordes o en moltes dificultats auditives. No és lo mateix que un audífon, puix s'implanta quirúrgicament i funciona de manera diferent.
Definició
[editar | editar còdic]L'implant coclear és un producte sanitari implantable actiu, d'alta tecnologia i precisió, encaminat a restablir l'oïment d'aquelles persones que patixquen una sordera causada per la destrucció de les cèlules ciliadas de la cóclea, estimulant directament les cèlules ganglionares (nervi auditiu) per mig de senyals elèctriques encarregades de transmetre l'informació codificada al cervell.[2] Cal recordar que, en ser una pròtesis, no cura definitivament la sordera.
L'oït humà és un sistema d'òrguens que, en el seu conjunt, té la missió de captar, codificar i transferir al cervell l'informació sonora que emana de la naturalea. El sistema auditiu està format per l'unió de tres parts diferents especialisades: l'oït extern, l'oït mig i l'oït intern. És en este últim a on es coloca l'implant coclear.
La disfunció auditiva origina diferents escales d'hipoacusias, des de la sordera lleu a la profunda (cofosis). Cada u dels tres elements que integra el sistema auditiu realisa una funció especialisada; si una de les tres parts falla, les parts sanes deixarien de complir en la seua funció. L'objectiu de l'implant coclear és reemplaçar la funció de la cóclea danyada, situada en l'oït intern, estimulant per mig de senyals elèctriques directament el nervi auditiu. En estimular directament la cóclea, es tornen inservibles els components de l'oït extern i mig, sent estos substituïts pels components externs de l'implant coclear.
En l'oït intern es troba la cóclea o caragol, l'orgue cortical que conté al verdader orgue de l'oït; té forma d'espiral i està ple de líquit pegajoso que corre a través del seu conducte, a lo llarc d'este, i sobre una tira d'os hi ha prop de 20 000 minúsculs vellitos que convertixen les oscilacions en complicats processos químics i impulsos nerviosos que, a través del nervi auditiu, apleguen al centre auditiu del cervell. Allí és a on la percepció els dessifra en paraules, música o soroll. També allí es troba l'orgue de l'equilibri, la regió vestibular de l'oït intern composta per tres conductes en forma d'arc, plens de líquits limfàtics. Per l'inèrcia dels líquits, es formen llaugeres corrents a cada moviment del cap, que són registrades com a impulsos nerviosos que apleguen al cervell. Quan l'equilibri està en perill, estos impulsos produïxen reaccions reflectixes de l'aparat muscular i dels ulls, i modifiquen la postura del cos.
Composició de l'implant coclear
[editar | editar còdic]El dispositiu es compon de dos parts: una interna, que es coloca dins del cràneu del pacient, i una externa, ubicada fòra d'ell:
- Part interna
- És la part que requerix cirugia en anestèsia general o, en casos excepcionals, en anestèsia local. Durant l'operació, es colocarà el dispositiu transductor en un iman posicionador, fent prèviament un buit en l'os temporal per mig de fresado. Del transductor ixen dos fils: el fil de massa, estajat en interior del múscul temporal, i un segon fil en un joc d'electrodos —més un o dos electrodos de referència segons el model— que serà introduït, prèvia obertura de la finestra oval, en la rampa timpànica de la cóclea.
- Part externa
- És la part a on es processa el sò i que transmet informació codificada del sò ambiental recollit a la part interna. La part externa es coloca un més despuix de l'operació i consta de dos parts clarament diferenciades:
- Processador de sons
- Capta l'informació sonora de l'ambient a través del micròfon i l'envia al microprocessador, que és l'encarregat de seleccionar els sons útils i de codificar l'informació sonora, per a posteriorment enviar-li-la a la bobina. Hui en dia es preferixen processadors de disseny retroauricular, més cómodo de dur que el processador en forma de petaca.
- Bobina
- La bobina conté un iman que, per efecte del camp magnètic, la manté unida a la part interna. Esta colabora arreplegant l'informació codificada del microprocessador i transmetent-la al transductor per radiofrecuencia que, a la seua volta, estimularà el nervi auditiu.
Vore també
[editar | editar còdic]- Sordera
- Sistema auditiu central
- Producte sanitari implantable actiu
- Llengua de signes
- Llengua de signes espanyola
- Cultura Sorda
- Bucle magnètic
- Escolta segura
Referències
[editar | editar còdic](2006).
- 51.Consultat el 22 d'abril de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Implante coclear» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.