Transhumanisme

   

Erro al crear miniatura:

Símbol H+ del transhumanismo

L'evolució segons el transhumanisme

El '___protected_title_0___' (abreviat com a '___protected_title_1___' o '___protected_title_2___') és un moviment cultural i intelectual internacional que té com a objectiu final transformar la condició humana per mig del desenroll i fabricació de tecnologies àmpliament disponibles, que milloren les capacitats humanes, tant a nivell físic com a sicològic o intelectual. Els pensadors transhumanistas estudien els possibles beneficis i perills de les noves tecnologies que podrien superar les llimitacions humanes fonamentals, com també la tecnoética adequada a l'hora de desenrollar i usar eixes tecnologies. Estos especulen sostenint que els sers humans poden aplegar a ser capaços de transformar-se en sers en extenses capacitats, mereixedors de l'etiqueta ___protected_title_5___.

El significat contemporàneu del terme transhumanismo va ser forjat per un dels primers professors de futurologia, Fereidoun M. Esfandiary, conegut com FM-2030, que va pensar en «els nous conceptes de l'humà» en La Nova Escola al voltant de 1960, quan va començar a identificar a les persones que adopten tecnologies, estils de vida i visions del món transicionales a «posthumanas» com «transhumanos». Esta hipòtesis se sostindria en els treballs del filòsof nortamericà Max More, qui escomençaria a articular els principis del transhumanisme com una filosofia futurista en 1990, i a organisar en Califòrnia un grup intelectual que des d'eixe llavors va créixer en lo que hui es diu el moviment internacional transhumanista.

Influenciat per treballs i obres primàries de ciència ficció, la visió transhumanista d'una futura humanitat diferent ha atret a molts partidaris i detractors d'una àmplia gama de perspectives. El transhumanismo ha segut descrit per Francis Fukuyama com ___protected_title_5___, mentres que Ronald Bailey considera que és un ___protected_title_6___. Alguns autors consideren que l'humanitat ya seria transhumana, perque els progressos mèdics en els últims sigles han alterat de manera significativa nostra espècie. No obstant, no ho seria d'una forma conscient i, per tant, transhumanista.

Història

Nikolái Fiódorovich Fiódorov.

Segons Nick Bostrom, impulsos transcendentalistas d'esta índole s'han expressat a lo manco des de la mateixa busca de l'immortalitat en el Poema de Gilgamesh, aixina com també en les missions històriques de la font de la joventut, l'elixir de la vida, i atres esforços de voler véncer a l'envelliment i la mort. Un dels primers precursors de les idees transhumanistas està en el Discurs del método (1637) de René Descartes, en a on Descartes va imaginar un tipo de medicina que podria otorgar tant immortalitat física com a ments més fortes.

En la seua primera edició de Political Justice (1793), William Godwin va incloure arguments a favor de la possibilitat de la «immortalitat terrenal» (lo que ara es cridaria immortalitat física). Godwin va explorar els temes de la prolongació de la vida i l'immortalitat en la seua novela gòtica St. Leon, que es va fer popular (i notòria) en el moment de la seua publicació en 1799, pero que ara està casi oblidada. St. Leon va poder haver segut l'inspiració per a la novela Frankenstein de la seua filla Mary Shelley.

Existix un debat sobre si la filosofia de Friedrich Nietzsche pot considerar-se com una influència del transhumanisme, a pesar de l'exaltació del «Übermensch» (el superhombre), pel seu émfasis en l'autoactualizaació en lloc de la transformació tecnològica. Els filòsofs transhumanistas Max More i Stefan Lorenz Sorgner han segut fortament influenciats pel pensament nietzscheano. En contrast, The Transhumanist Declaration "advoca pel benestar de tota la sensibilitat (ya siga en intelectes artificials, humans, posthumanos o animals no humans)".

El cosmisme rus ha tingut una posterior repercussió en el transhumanisme. D'esta forma, el filòsof cosmista Nikolái Fiódorovich Fiódorov va ser un precursor del transhumanisme.

Primeres propostes transhumanistas

Julian Huxley, net de T. H. Huxley, biòlec, va ser un dels primers que va falcar el terme transhumanismo en 1957.

Les idees fonamentals del transhumanisme varen ser plantejades per primera volta en 1923 pel genetista britànic J. B. S. Haldane en el seu ensaig Dédalo i Ícaro: La ciència i el futur, que va predir que els grans beneficis provindrien de les aplicacions de les ciències alvançades a la biologia humana. En particular, ell estava interessat en el desenroll de la ciència de l'Eugenèsia, en l'ectogénesis (la creació i la sostenibilitat de la vida en un ambient artificial), i en l'aplicació de la genètica per a millorar característiques humanes, com la salut i l'inteligència.

El seu artícul va provocar una remugada d'interés acadèmic i popular. J. D. Bernal, un cristalógrafo de l'Universitat de Cambridge, va escriure El món, la carn i el diable en 1929, en la qual especula sobre les perspectives de colonisació espacial i sobre canvis radicals en el cos humà i l'inteligència a través de la biónica i les millores cognitives.

El biòlec Julian Huxley és generalment considerat com el fundador del «transhumanismo», falcant el terme en un artícul escrit en 1957:

Fins ara la vida humana ha segut, en general, com Hobbes la va descriure, «desagradable, brutal i curta»; la gran majoria dels sers humans (si encara no han mort jóvens) han segut afectats en la misèria... podem sostindre justificadament la creència de que existixen estes terres de possibilitat, i que les actuals llimitacions i frustracions miserables de la nostra existència podrien ser en gran mida sobrellevadas... L'espècie humana pugues, si ho desija, transcendir-se a sí mateixa - i no només de forma esporàdica, un individu ací d'una manera, un individu no d'una atra manera, sino en la seua totalitat, com a humanitat.

Esta definició diferix, encara que no substancialment, del seu únic us comú des dels 1980s. Les idees plantejades per estos pensadors varen ser explorades en la ciència ficció dels 1960s; notablement en la película 2001: Una Odissea de l'espai de Stanley Kubrick, basada en el relat El centinela d'Arthur C. Clarke, en la que un artefacte alienígena otorga un poder transcendental al seu portador.

Inteligència artificial i la singularitat tecnològica

Vore també: Singularitat tecnològica

El científic informàtic Marvin Minsky va escriure sobre les relacions entre el ser humà i l'inteligència artificial escomençant en els 1960s. En les décades següents, este camp va seguir generant pensadors influents, com Hans Moravec i Raymond Kurzweil, que va oscilar entre l'àmbit tècnic i en especulacions futuristes en la vena transhumanista. La coalescencia d'un moviment transhumanista identificable va començar en les últimes décades de el XX. En 1972, Robert Ettinger va contribuir al concepte de «transhumanidad» en el seu llibre Man into Superman. FM-2030 va publicar el Upwingers Manifesto en 1973.

Creiximent del transhumanisme

Els primers autodenominats transhumanistas es varen reunir formalment a principis de 1980 en l'Universitat de Califòrnia en Los Àngeles, que es va convertir en el centre principal del pensament transhumanista. Allí, FM-2030 va donar classes sobre les seues idees futuristes. En el local del EZTV, freqüentat per transhumanistas i atres futurista, Natasha Vita-More va presentar Breaking Away, la seua película experimental de 1980, que tracta de la destrucció de les llimitacions biològiques, comparant-les en la gravetat terrestre, que es va ser superant a mida que nos aventurem en l'espai. FM-2030 i Vita-More varen escomençar a organisar trobades de transhumanistas en Los Àngeles, als que acodien estudiants dels cursos de FM-2030 i públic de les produccions artístiques de Vita-More. En 1982, Vita-More va escriure el Transhumanist Arts Statement, i sis anys més vesprada va produir el programa de televisió per cable TransCentury Update sobre la transhumanitat, un programa que va aplegar a tindre més de cent mil espectadors.

En 1986, Eric Drexler va publicar Engines of Creation: The Coming Era of Nanotechnology, que discutia les possibilitats de la nanotecnología i els ensambladors moleculars, i va fundar el Foresight Institute. Per la seua banda les oficines del Alcor Life Extension Foundation, com a sèu de la primera organisació sense ànim de lucre destinada a l'investigació i el foment de la criónica, varen passar a ser un centre d'importància per als futurista. En 1988, durant l'auge de la cibercultura, el filòsof Max More va fundar l'Institut Extropiano i, en 1990, va anar el responsable principal d'una doctrina formal transhumanista que va prendre la forma de Principles of Extropy. En 1990 va establir els fonaments del transhumanisme modern donant-li una nova definició:

El transhumanisme és una classe de filosofia que busquen guiar-nos cap a una condició poshumana. El transhumanisme compartix molts elements del humanisme, incloent un respecte per la raó i la ciència, un compromís en el progrés, i una valoració de l'existència humana (o transhumana) en esta vida. […] El transhumanisme diferix del humanisme en reconéixer i anticipar les alteracions radicals en la naturalea i les possibilitats de les nostres vides resultat de vàries ciències i tecnologies […].

En 1998 els filòsofs Nick Bostrom i David Pearce varen fundar la World Transhumanist Association (WTA), una organisació internacional no governamental que treballa pel reconeiximent del transhumanisme com un objecte llegítim de l'investigació científica i la política. En 1999, la WTA va redactar i va aprovar la Declaració Transhumanista. The Transhumanist FAQ, preparat per la WTA, va donar dos definicions formals de transhumanisme:

Anders Sandberg, un acadèmic i transhumanista prominent, ha recopilat vàries definicions similars. El terme «transhumanismo» s'ampra a sovint com a sinònim de «millora humana».

El transhumanismo rep a voltes el nom erròneu de ___protected_title_2___. Segons una interpretació, el transhumanismo està subordinat a la crítica posmoderna del humanisme conegut com poshumanismo, i encara que tots els transhumanistas poden ser en este sentit poshumanistas, no s'ha dit, ni es deu dir, que tots els poshumanistas són transhumanistas.

En contrast en l'Institut Extropiano, els membres de la WTA consideren que l'impacte tecnològic sobre la societat fa necessari prestar la mateixa atenció a les qüestions socials que a les tècniques. Una preocupació en particular és l'accés igualitario a les tecnologies de millora humana de totes les classes socials i regions. En 2006, una batalla política en l'interior del moviment transhumanista entre el lliberalisme libertario i l'esquerra lliberal ascendent va resultar en una reubicació de la WTA en el centre esquerra de l'espectre polític baix la direcció de James Hughes. En 2006 el consell directiu de l'Institut Extropiano va detindre les operacions de l'organisació i varen declarar que la seua missió estava ___protected_title_3___. Açò va deixar a la World Transhumanist Association com a principal referent del moviment transhumanista.

La Humanity Plus o Associació Transhumanista Mundial és una organisació sense fins de lucre que treballa per a promoure la discussió de les possibilitats de millora radical de les capacitats humanes per mig de les tecnologies basades en la nanotecnología, en l'ingenieria genètica i en la cibernètica, fundada originalment per Nick Bostrom i David Pearce en 1998.

El blog temàtic transhumanista de Zoltan Istvan esta en mijos mainstream com Psychology Today i The Huffington Post.

El primer transhumanista membre electe d'un Parlament és Giuseppe Vatinno, en Itàlia.

En 2017, el Penn State University Press, en cooperació en el filòsof Stefan Lorenz Sorgner i el sociòlec James Hughes, va establir el Journal of Posthuman Studies com la primera revista acadèmica dedicada explícitament al posthumanisme, en l'objectiu d'aclarir les nocions de posthumanisme i transhumanisme, aixina com comparar i contrastar abdós.

Manifest transhumanista

La primera declaració transhumanista va ser formulada per FM-2030 en la seua Upwingers Manifesto en 1973, com una visió optimista del futur i una referència a l'idea política de que ni l'esquerra ni la dreta realisarien els canvis necessaris en un futur positiu.

En 1990, un còdic més formal i concret per als transhumanistas libertaris va prendre la forma dels Principis Transhumanistas de Extropía (Principis Transhumanistas de Extropía), sent el extropisme una síntesis del transhumanisme i el neoliberalisme. I finalment, en 1999, l'Associació Mundial Transhumanista, els membres de la qual són centristas abrumadorament convençuts de les virtuts de la democràcia lliberal, escriu i adopta la Declaració Transhumanista:

1. En el futur, l'humanitat canviarà de forma radical per causa de la tecnologia. Preveem la viabilitat de redissenyar la condició humana, incloent paràmetros tals com lo inevitable de l'envelliment, les llimitacions dels intelectes humans i artificials, la psicologia indesijable, el sofriment, i el nostre confinament al planeta Terra.
2. L'investigació sistemàtica deu enfocar-se en entendre eixos desenrolls venidors i les seues conseqüències a llarc determini.
3. Els transhumanistas creem que sent generalment receptius i acceptant les noves tecnologies, tindrem una major provabilitat d'utilisar-les per al nostre profit que si intentem condenar-les o prohibir-les.
4. Els transhumanistas defenen el dret moral d'aquells que desigen utilisar la tecnologia per a ampliar les seues capacitats mentals i físiques i per a millorar el seu control sobre les seues pròpies vides. Busquem creiximent personal més allà de les nostres actuals llimitacions biològiques.
5. De cara al futur, és obligatori tindre en conte la possibilitat d'un progrés tecnològic dramàtic. Seria tràgic si no es materialisaren els potencials beneficis a causa d'una tecnofobia injustificada i prohibicions innecessàries. Per una atra part, també seria tràgic que s'extinguira la vida inteligent a causa d'algun desastre o guerra ocasionats per les tecnologies alvançades.

1. Necessitem crear fòrums a on la gent puga debatre racionalment qué deu fer-se, i un orde social en el que les decisions séries puguen portar-se a terme.
2. El transhumanisme defén el benestar de tota consciència (siga en intelectes artificials, humans, animals no humans, o possibles espècies extraterrestres) i comprén molts principis del humanisme llaic modern. El transhumanisme no recolza a cap grup o plataforma política determinada.

Teoria

És una qüestió de debat si el transhumanisme és una branca del «posthumanismo» i cóm el posthumanisme deu ser conceptualizado en relació en el transhumanisme. Este últim es referix a sovint a una variant o forma activista del posthumanisme per les seues crítiques des del conservadurisme, el cristianisme i el progressisme. Una característica filosòfica comuna del transhumanisme i del posthumanisme és la visió de futur d'una nova espècie inteligent, cap a la qual l'humanitat va a evolucionar, que complementaria a l'humanitat o inclús la suplantaria. El transhumanisme emfatisa la perspectiva evolutiva, incloent a voltes la creació d'una espècie animal altament inteligent per mig de millores cognitives (elevació biològica), pero s'aferra a un «futur posthumano» com la seua meta final l'evolució participe.

No obstant, l'idea de crear inteligència artificial, proposta, per eixemple, per l'investigador en robòtica Hans Moravec, ha influenciat el transhumanisme. Les idees de Moravec i el transhumanisme també han segut caracterisades com «complacentes» o «apocalípticas» variants del «posthumanismo» i contrastades en el «posthumanismo cultural» en humanitats i en les arts. Els transhumanistas es autocaracterizan com una continuació del humanisme i de l'Ilustració.

Alguns humanistes seculars conceben el transhumanisme com un descendent humaniste del moviment de librepensamiento i argumenten que els transhumanistas diferixen de la corrent humanista per tindre un enfocament específic en els enfocaments tecnològics per a resoldre problemes humans i també sobre la qüestió de la moralitat de la mort. Encara que uns atres progressistes han argumentat que posthumanisme, ya es tracte de les seues formes filosòfiques o activistes, equival a un alluntament de les preocupacions sobre la justícia social, de la reforma de les institucions i d'atres preocupacions de l'Ilustració, cap a un narcissisme a través la transcendència del cos humà en busca del perfeccionisme. En este punt de vista, el transhumanisme és l'abandó de les metes del humanisme, l'Ilustració i la política progressista.

La filosofia del transhumanisme està estretament relacionada en els estudis de l'identificació tecnològica; un domini interdisciplinari de l'investigació acadèmica front a tots els aspectes de l'identitat humana en una societat tecnològica, que se centra en la naturalea canviant de les relacions entre la tecnologia i humans.

Objectius

Raymond Kurzweil creu que un conte arrere para quan "es transformarà irreversiblemente la vida humana" es pot fer per mig de la representació dels grans acontenyiments mundials en un gràfic.

Encara que molts teòrics i partidaris del transhumanisme busquen aplicar la raó, la ciència i la tecnologia per a reduir la pobrea, les malalties, les discapacitats i la malnutrición en tot lo món, el transhumanisme es distinguix en el seu enfocament particular en l'aplicació de les tecnologies per a la millora dels cossos humans de forma individual. Molts transhumanistas valoren activament el potencial de les tecnologies futures i els sistemes socials innovadors per a millorar la calitat de tota vida, al mateix temps que tracten de fer efectiva l'igualtat consagrada en els sistemes polítics i llegals democràtics per mig de l'eliminació de les malalties congènites.

Els filòsofs transhumanistas argumenten que no solament existix l'imperatiu ètic perfeccioniste de tractar de progressar i millorar la condició humana, també és possible i desijable per a l'humanitat l'entrar en una fase de l'existència poshumana, en la que els humans controlen el seu propi futur com un procés evolutiu. En tal fase, l'evolució natural seria reemplaçada pel canvi delliberat.

Alguns teòrics, com Raymond Kurzweil, pensen que el ritme de l'innovació tecnològica s'està accelerant i que en els pròxims 50 anys es pot produir no solament radicals alvanços tecnològics, pero, possiblement, una singularitat tecnològica, que pot canviar fonamentalment la naturalea dels sers humans. Els transhumanistas que preveuen este canvi tecnològic massiu en general sostenen que és desijable. Encara que alguns també tenen que vore en els possibles perills del canvi tecnològic extremadament ràpit i propondre opcions per a assegurar que la tecnologia alvançada s'utilisa de manera responsable. Per eixemple, Bostrom ha escrit molt sobre el risc existencial per al benestar futur de l'humanitat, incloent els riscs que podrien ser creats per les tecnologies emergents. Martine Rothblatt, fundadora de United Therapeutics, va afirmar que «la vida té un propòsit; la mort és opcional; Deu és tecnològic; l'amor és essencial».

Encara que moltes persones creuen que tots els transhumanistas s'esforcen per a l'immortalitat, açò no és necessàriament cert. Hank Pellissier, director general del Institute for Ethics and Emerging Technologies (2011-2012), ara manejat per Kris Notaro (2012- ) varen enquestar transhumanistas, i de 818 enquestats, 23.8% no volia l'immortalitat. Algunes de les raons eren que seria avorrit, la superpoblación de la Terra, i que «volien anar a l'atra vida».

Ètica

Els transhumanistas s'involucren en enfocaments interdisciplinaris per a entendre i evaluar les possibilitats de superar les llimitacions biològiques recorrent a la futurologia i varis camps de l'ètica. A diferència de molts filòsofs, crítics socials, i activistes que posen el valor moral en la preservació dels sistemes naturals, els transhumanistas veuen el mer concepte específic de lo «natural» com a problemàtic, que es convertix en un obstàcul per al progrés. En consonancia con açò, molts defensors transhumanistas destacats es referixen als crítics del transhumanisme en la dreta i l'esquerra política en forma conjunta com «bioconservadores» o «bioludistas», l'últim terme aludix als antiindustrialistas de el XIX, que va anar un moviment social que s'oponia al reemplazamiento dels treballadors humans manuals per màquines.

Molts creuen que el transhumanisme pot causar millorament humà injust en molts àmbits de la vida, especialment en el pla social. Açò pot ser comparat en l'us d'esteroides, en el que si un atleta els usa en els deports, té una ventaja sobre aquells que no ho fan. El mateix escenari pot ocórrer quan les persones tenen certs implants neuronals que els dona una ventaja en el lloc de treball i en els aspectes educatius.

El filòsof transhumanista David Pearce creu i promou l'idea de que existix un fort imperatiu ètic per a que els humans treballen cap a l'abolició del sofriment en tota la vida sensible. El seu manifest The Hedonistic Imperative descriu cóm les tecnologies com l'ingenieria genètica, la nanotecnología, la farmacologia i la neurocirugía podrien convergir per a eliminar totes les formes d'experiències desagradables entre els animals humans i no humans, reemplaçant el sofriment en gradient de benestar, un proyecte al que es referix com a «ingenieria del paraís».

Corrents

Hi ha una varietat d'opinions o posicions dins del pensament transhumanista. Molts dels principals pensadors transhumanistas sostenen punts de vista que estan en procés de revisió i el desenroll constant. Algunes corrents distintives del transhumanisme s'identifiquen i enumeren ací en orde alfabètic:

• Abolicionisme, una ideologia ètica basada en una obligació percebuda d'usar la tecnologia per a eliminar el sofriment involuntari en tota la vida sensible.
• Extropianismo, una escola primerenca de pensament transhumanista caracterisada per un conjunt de principis que advoquen per un principi proactivo en l'evolució humana.
• Inmortalismo, una ideologia moral basada en la creència de que la prolongació de la vida radical i l'immortalitat tecnològica és possible i desijable, advocant investigació i desenroll per a garantisar la seua realisació.
• Posgenerismo, una filosofia social que busca l'eliminació voluntària del gènero en l'espècie humana a través de l'aplicació de la biotecnología alvançada i tecnològiques de reproducció assistida.
• Postpoliticismo, una proposta política transhumanista que apunta a la concreció d'un Estat Postdemocrático que permeta la millora econòmica necessària per a aplicar biotecnología a el home i potenciar les seues capacitats. Planteja la superació de les quatre teories polítiques clàssiques en una nova basada en llibertat, el benestar i la raó.
• Singularitarianismo, una ideologia moral basat en la creència de que la singularitat tecnològica és possible, i promouen una acció delliberada per a efectuar i garantisar la seua seguritat.
• Tecnicismo, un sistema filosòfic, socioeconòmic i polític que fa referència a una confiança predominant en la tecnologia i al coneiximent tècnic com a factors benefactors primordials per a la societat en el seu conjunt. Promovent aixina una tecnocracia, ecologisme i una economia post-escassea.
• Tecnogaianismo, una ideologia ecològica basada en la creència de que les noves tecnologies poden ajudar a restaurar el mig ambient de la Terra, i que desenrollar tecnologia ambiental tindria que ser un objectiu important dels ambientalistas.

• Transhumanismo democràtic, una ideologia política que sintetisa la Democràcia lliberal, socialdemocracia, democràcia radical, i el transhumanisme.
• Transhumanismo libertario, una ideologia política que sintetisa el libertarianisme i transhumanisme.

Espiritualitat

Encara que alguns transhumanistas mostren una forta espiritualitat, la majoria no són creents. Una minoria de transhumanistas, no obstant, seguixen formes lliberals de tradicions de la filosofia oriental com el budisme o el yoga o han mesclat les seues idees transhumanistas en religions occidentals com el cristianisme lliberal o el mormonisme. A pesar de l'actitut llaica prevaleciente, alguns transhumanistas tenen esperances associades tradicionalment a les religions, com l'immortalitat. Molts nous moviments religiosos, originats a finals de el XX, han abraçat explícitament les metes transhumanistas de transformar la condició humana per mig de l'aplicació de la tecnologia per a l'alteració de la ment i el cos, com el raelisme. Mentres que la majoria de pensadors associats en el moviment transhumanista se centren en les metes pràctiques de l'ocupació de la tecnologia per a ajudar a alcançar vides més llargues i saludables, alguns consideren que la comprensió futura de la neuroteologia i l'aplicació de la neurotecnologia permetrà als humans obtindre un major control dels estats alterats de la consciència, a sovint interpretats com «experiències espirituals» i alcançar d'esta forma una major autoconciencia.

Per a conseguir-ho, els tranhumanistas seguixen perspectives interdisciplinar per a entendre i evaluar les possibilitats de superar les llimitacions biològiques. Recorren a la prospectiva i a varis camps de l'ètica com la bioética, principalment, pero no de forma exclusiva des d'una perspectiva humaniste secular, socialment progressiste i políticament lliberal. Al contrari de molts filòsofs, crítics socials i activistes que donen un valor moral a la preservació dels sistemes naturals, els transhumanistas veuen el concepte mateix de lo «natural» com una nebulosa problemàtica en el millor dels casos i un obstàcul al progrés en el pijor. A este respecto, molts partidaris del transhumanisme es referixen conjuntament als crítics al transhumanisme de la dreta i l'esquerra com «bioconservadores» o «bioluditas», terme que aludix al ludisme, moviment social de el XIX que s'oponia a la tongada de treballadors manuals per màquines.

Mentres que molts transhumanistas adopten una perspectiva abstracta i teòrica sobre els beneficis de les tecnologies emergents, uns atres han oferit propostes específiques per a modificar el cos humà, algunes d'elles hereditàries. Els transhumanistas a sovint estan preocupats en els métodos de millora del sistema nerviós humà. Encara que alguns proponen modificar el sistema nerviós perifèric, mentres que el cervell en ser considerat el denominador comú de l'humanitat es troba en el centre de les ambicions transhumanistas.

De forma més general, els transhumanistas recolzen l'emergència i convergència de tecnologies com la nanotecnología, biotecnología, tecnologia de l'informació, ciència cognitiva (NBIC), i tecnologies futures hipotètiques, com la realitat virtual, inteligència artificial, transferència mental i criónica. Creuen que els humans poden i deurien usar estes tecnologies per a tornar-se ___protected_title_0___.

Recolzen el reconeiximent o la protecció de la llibertat cognitiva, la llibertat morfològica i la llibertat reproductiva com llibertats civils, per a aixina garantisar als individus l'elecció d'amprar les tecnologies de millora humana en sí mateixos i en els seus fills, i convertir-se progressivament en transhumanos i finalment en poshumanos, lo que està considerat el clímax de l'evolució participativa. Alguns consideren que les tècniques de millora humana i atres tecnologies emergents podrien facilitar esta transformació a mitan de el XXI.

Un informe de 2002 titulat ___protected_title_1___, encarregat per la National Science Foundation i el Departament de Comerç dels Estats Units, conté descripcions i comentaris sobre l'estat de la ciència i tecnologia NBIC de destacats científics d'estos camps. L'informe discutix els usos potencials d'estes tecnologies per a alcançar les metes transhumanistas de millora del rendiment i de la salut i també, els treballs actuals en la planificació d'aplicacions d'eixes tecnologies de millora humana en l'eixèrcit i en la racionalisació de l'interfaç home màquina en l'indústria.

Encara que els debats internacionals sobre les tecnologies convergents i els conceptes de NBIC inclouen fortes crítiques a les orientacions transhumanistas i el seu presunt caràcter de ciència ficció, les investigacions en tecnologies d'alteració del cervell i del cos s'han accelerat baix el patrocini del Departament de Defensa dels Estats Units, que està interessat en les ventages en el camp de batalla que proporcionarien els ___protected_title_2___.

Alguns teòrics, com Raymond Kurzweil, creuen que el ritme de l'evolució tecnològica s'accelera progressivament, i que en els següents cinquanta anys no solament apareixeran alvanços radicals, sino que sobrevindrà una singularitat tecnològica, que pot canviar la naturalea fonamental dels sers humans. Els transhumanistas que preveuen este canvi massiu per lo general sostenen que és desijable. No obstant, també estudien els possibles perills d'un canvi tecnològic extremadament ràpit, i, conseqüentment, proponen opcions per a assegurar que la tecnologia siga usada de forma responsable. Per eixemple, Bostrom ha escrit molt sobre els riscs existencials per al futur benestar de l'humanitat, incloent els possibles riscs de les tecnologies emergents.

En un àmbit més pràctic, com proponentes del desenroll personal i la modificació corporal, els transhumanistas tendixen a amprar les tecnologies i tècniques existents que supostament milloren el rendiment cognitiu i físic, i a seguir estils de vida dissenyats per a millorar la salut i la longevitat. Depenent de la seua edat, alguns transhumanistas expressen la seua preocupació per no viure lo suficient com per a gojar els beneficis de les tecnologies futures. No obstant, molts tenen gran interés en les estratègies d'extensió de la vida, i en les investigacions en criónica. D'esta forma s'han teixit rets i comunitats transhumanistas regionals i globals per a proporcionar respal a dits objectius i fòrums per a la discussió de proyectes colaboratius.

Pràctica

Encara que alguns transhumanistas adopten un enfocament abstracte i teòric dels beneficis percebuts de les tecnologies emergents, uns atres han oferit propostes específiques per a modificar el cos humà, incloent els hereditaris. Els transhumanistas a sovint es referixen als métodos de millora del sistema nerviós humà. Encara que alguns proponen la modificació del sistema nerviós perifèric, el cervell es considera el denominador comú de la persona i per lo tant és un objectiu principal de les ambicions transhumanistas.

Com proponentes de l'automillorament i de la modificació corporal, els transhumanistas tendixen a utilisar les tecnologies i tècniques existents que supostament milloren el rendiment cognitiu i físic, mentres que participen en rutines i estils de vida dissenyats per a millorar la salut i la longevitat. Depenent de la seua edat, alguns transhumanistas expressen la seua preocupació de que no van a viure per a collir els beneficis de les tecnologies futures. No obstant, molts tenen un gran interés en estratègies d'extensió de vida, i en la finançació de l'investigació en criónica en la finalitat de fer que este últim siga una opció viable en lloc de permanéixer com un método no provat. Existixen rets i comunitats en una série d'objectius transhumanistas regionals i globals per a proporcionar respal i fòrums de discussió i proyectes de colaboració.

Tecnologies d'interés

Vore també: Nanomedicina

Tecnologies Convergents, un reporte del 2002 explorant el potencial per a la sinèrgia de lo nano-, bio-, info- i cogni-tecnologies, s'ha convertit en un punt de referència en un futur propenc l'especulació tecnològica.

Els transhumanistas recolzen l'emergència de noves tecnologies i la convergència de tecnologies com la nanotecnología, biotecnología, tecnologia de l'informació i ciència cognitiva, i hipotètiques futures tecnologies incloent la realitat simulada, inteligència artificial, superinteligencia, transferència mental, preservació química cerebral, i criónica. Ells creuen que els sers humans poden i deuen utilisar estes tecnologies per a convertir-se en superhumanos o més que humans. Per lo tant, recolzar el reconeiximent i / o protecció de la llibertat de coneiximent, llibertat morfològica, i llibertats procreativa com llibertat civils, a fi de garantisar als particulars la possibilitat d'usar tecnologies de millora humana en sí mateixos i els seus fills. Alguns especulen que les tècniques de millora humana i atres noves tecnologies poden facilitar la millora humana més radical a més tardar el punt mig de el XXI. El llibre de Kurzweil's La singularitat està prop, i també el llibre de Michio Kaku La física del futur abdós promouen diverses tecnologies de millora humana i donar una idea de cóm estes tecnologies poden impactar en la raça humana.

Política

Artícul principal → Extrapolítica.

Com tot moviment, conta en les seues postures ideològiques que definixen el partit i qui els defén. Es diu extrapolítica a la política transhumanista, que significa eixir de la política clàssica o bioconservadora, i rep el seu nom de l'intent de la filosofia transhumanista per superar els llímits humans. Li la reconeix com la pràctica que promou una reforma estatal a fi de conseguir un Estat Postdemocrático que resolga els problemes socials i a futur conseguixca implementar polítiques per a la millora tecnològica del home. Conta en distintes branques que definixen cada criteri polític. Estes es manifesten segons la seua prioritat respecte a l'us de tecnologia per a millorar el cos humà o no, cóm actua l'Estat per sobre esta implementació, entre uns atres.

Extropianismo

Seguit del moviment, varen aplegar els principis que defenen la seua posició. En els començos, es reconeixia als transhumanistas en el principi de proacción, és dir, fomentant el creiximent d'una idea sobre el restant. Propost per Max More, va basar la seua filosofia en la millora del home amparant un sentiment anarcocapitalista. l'extropianisme, o filosofia de l'extropía, defén la modificació i creiximent continu a voluntat de la ment i el cos humà. Es considera que la ciència i la tecnologia és lo que permetrà a l'humà créixer indefinidament, treballant en els ideals d'evolució humana i progrés. Va ser reconegut per ser el moviment polític transhumanista més antic.

El transhumanisme forma part d'un moviment intelectual i cultural la possibilitat del qual i conveniència afirma una millora fonamental de l'humanitat a través de la raó aplicada. [..] El progrés no deu inclinar-se davant la por, sino que deu procedir en els ulls ben oberts.

Max More

Transhumanismo Lliberal

Zoltan Istvan proyecta una societat científica, el fi de les guerres i el sorgiment de pràctiques deportives concordes al potencial dels nous transhumanos. És un moviment polític internacionalista que admet la participació estrangera en la seua agrupació. “Transhumanist Party” va ser el primer partit polític transhumanista que va dur a reconéixer la posició lliberal del moviment en EE. UU., el lema del qual és “Posar la ciència, la salut i la tecnologia en la primera llínea de la política americana”. Entre els valors que defén, busca promoure la llibertat morfològica, és dir, fomentar el principi de sobirania individual sobre el cos de cada u per a que tots puguen decidir sobre sí mateixos, sense lastimar a uns atres. Defén una doctrina política que afirma el desenroll de la llibertat individual sobretot dret. També proporcionen el proyecte de poder treballar en la ciència i la tecnologia per a eliminar totes les discapacitats humanes i els sofriments innecessaris.

Postpoliticismo

Difòs per l'Institut de Extrapolítica i Transhumanismo, una organisació peruana fundada per l'estudiant Piero Gayozzo i dirigida pel professor Víctor García-Belaúnde, dedicada a l'estudi i desenroll de polítiques transhumanistas (extrapolítica), el postpoliticisme és un alvertent del transhumanisme democràtic. Apunta cap a la millora del home com un proyecte de lliure accés que un estat Postdemocrático deu assumir en benefici de conseguir la posthumanitat i la pràctica postpolítica. Propon la necessitat de superar les quatre teories polítiques vigents i rescatar lo millor de cada una d'elles per a implementar-les en qualsevol país fixant com a punt de partida el coneiximent científic. Se centra en la consecució d'una Societat Alvançada, Tecnològica i Transhumanista. Es basa en l'ètica humanista secular i la filosofia científica de Mario Bunge.

Tecnooptimismo

Promogut per Kurztweil, és un pensament a favor de la bestreta tecnològica que ha conseguit la formació d'una agrupació denominada Singularity University avocada al desenroll d'una súperinteligencia artificial. L'iniciativa de Ray Kurztweil destaca el desig manifeste d'utilisar la tecnologia per a construir un “món millor”.

La Singularitat constituirà la culminació de la fusió entre la nostra existència i pensament biològic en la nostra tecnologia, donant lloc a un món que seguirà sent humà pero que transcendirà les nostres raïls biològiques. En la post-Singularitat, no hi haurà distinció entre humà i màquina o entre realitat física i virtual. Si es pregunta sobre lo que seguirà sent inequívocament humà en un món aixina, la resposta serà: la nostra és l'espècie que inherentement busca expandir el seu alcanç físic i mental més allà de les seues llimitacions actuals.

Raymond Kurztweil

Tecnoprogresismo

El tecnoprogresisme és reconegut com un alvertent del transhumanisme democràtic d'orientació izquierdista. Accepta que la millora humana dega ser d'accés general en la societat i es basa en la convergència entre l'auge tecnològic i social. Lluiten per l'ideologia d'un creiximent humà tecnològic sempre i quan este siga regulat democràtica, transparent i equitativament per a les persones.

Consideren a la ciència i a la tecnologia com a pilars de l'investigació pero no com les úniques branques per a estudiar-la. Les dimensions ètiques i socials són les que poden identificar els costs, riscs i beneficis reals d'una implementació de tal magnitut. Recolzen la decisió de les persones, siga mantindre o modificar el seu intelecte o físic, a través de la tecnologia disponible. No obstant, promouen que siga per mig d'un us segur, responsable i liberador de tecnologies emergents com l'elecció genómica en la reproducció, els organismes genèticament modificats, la nanotecnología, l'inteligència artificial i la geoingeniería.

Mantenen la creència de que els problemes causats per la tecnologia poden ser manejats en l'ajuda de vigilància i regulació democràtica. Promou el respecte pels drets com a solució als problemes que puga causar la tecnologia. Un atre dels eixemples a esta política és l'afirmació de la globalisació econòmica estable sempre i quan estiga acompanyada de drets laborals, protecció al treballador, lleis ambientals i gobernanza democràtica mundial dels fluix de capital.

Transhumanismo en els mijos

Artícul principal → Transhumanismo en la ficció.

Els mijos i la ciència ficció mai es queden arrere a l'hora d'explorar un moviment nou. El pensament de l'humà millorat per la tecnologia és, per a alguns, una aspiració i, per a uns atres, un malensomi. En diversos casos, el moviment és representat per una persona o robot en inteligència i habilitats superiors a la tradicionals que es troba dispost a ajudar i cooperar per a les persones. En uns atres, li l'expressa com una societat distópica en la que un enemic tecnològic posiciona als humans com a inferiors al punt de solament causar destrucció. No obstant, existixen obres que representen abdós posicions ideològiques i, a pesar de tractar el mateix terme, mostren al transhumanisme diferent.

Lliteratura

Ya en 1984, una posició ideològica molt forta respecte al transhumanismo es va destacar en Neuromante (1984), escrita per William Gibson. Neuromante és considerada com la primera gran novela que va donar forma al gènero cyberpunk, retraent a l'espectador en un futur invadit per microprocessadors i en el que l'informació és la matèria primera.

Escolte -va dir Case-, és una IA, ¿Sap? Inteligència artificial. La música que vostés varen sentir provablement es va ficar en els bancs d'ací i va cuinar lo que pensava que els agradaria... [...] Wintermute era el cervell de la colmena, el que prenia les decisions, el que feya canvis en el món exterior. El Neuromante era la personalitat. El Neuromante era l'immortalitat. [...] En els búnquers, tot aquell...Gran escàndal. Despilfarraron una bona porció de carn jove i patriòtica per a provar alguna nova tecnologia, coneixien les defenses dels russos, com es va saber despuix, coneixien els empos, armes de pols magnètic. Varen enviar a eixos chics sense importar-los res, només per a vore.

William Gibson

En dos anys de diferència entre una obra i l'atra, William Gibson va llançar els dos llibres següents a Neuromante, conformant aixina la Trilogia del Sprawl. Comte Zero (1986) es desenrolla en un futur en el que les persones es conecten al ciberespai per mijos neuronals i la societat conta en multinacionals que dominen el món i inteligències artificials en la ret. Seguida per la mateixa trama, la trilogia concep el seu últim llibre en Mono Lisa Accelerada (1988).

Les més importants noveles que han encarat directament els temes transhumanistas i han estimulat el debat són ___protected_title_0___ de Bruce Sterling (1985), ___protected_title_1___ (1985) de Greg Bear, ___protected_title_2___ (1987-1989) de Octavia Butler; les noveles ___protected_title_3___ (1987-2000) d'Iain Banks; ___protected_title_4___ (1990-1994) de Nancy Kress; molts treballs de Greg Egan des de principis dels anys noranta, com ___protected_title_5___ (1994) i ___protected_title_6___ (1997); ___protected_title_7___ (1995) de Lindo Nagata; ___protected_title_8___ (2002) i ___protected_title_9___ (2003) de Jacek Dukaj; ___protected_title_10___ (2003) de Margaret Atwood; ___protected_title_11___ (2005) de Robert J. Sawyer; i les obres de Michel Houellebecq ___protected_title_12___ i La possibilitat d'una illa___protected_title_13___best seller de Donen Brown "Inferno" (2013), és una èpica centrada en una visió que fa realitat un connotado transhumanista, que assumix la correcció del problema de la superpoblación per mig d'alteració genètica, transcendint fronteres i paradigmes sociològics. La novela explica que el moviment transhumanista, és una realitat de noves filosofia acompanyat de la ciència, que pronte deixarà de ser minoritari. Natasha Vite-More també és reconeguda per la seua obra The Transhumanist Reader: Classical and Contemporary Essays on the Science, Technology, and Philosophy of the Human Future (2013).

Cine i televisió

Tenint en conte les obres audiovisuals en sí, podem destacar dos mijos importants. A pesar de que el cine i la televisió no tinguen el mateix alcanç ni siguen lo mateix, moltes obres resurgentes en un mig varen ser adaptades per a funcionar en l'atre.

Entre els casos més reconeguts pertanyents a estos mijos, es troben diverses posicions ideològiques respecte al transhumanisme. Per un costat, Yo, robot comença en una societat en la que les persones i els robots ya conviuen pero després una màquina és la principal sospitosa d'un crim. No obstant, molts espectadors la consideren com una visió cap a un possible futur si se seguix treballant en priorisar les habilitats del robot per sobre les persones.

En les décades immediatament anteriors al sorgiment d'un explícit moviment transhumanista, varen sorgir dispersos elements transhumanistas en diferents obres de ficció científica, entre atres Slan (1940) d'A. E. van Vogt; la série Lazarus Long (1941-87) de Robert A. Heinlein; Yo, robot (1950) d'Isaac Asimov; El fi de l'infància (1953) i 2001: Una odissea de l'espai (1968) d'Arthur C. Clarke; Ciberíada (1967) de Stanisław Lem.

Algunes obres en relació en el transhumanismo són les películes (Star Trek, 1979; Blade Runner, 1982; Gattaca, 1997; The Matrix, 1999, Lucy, 2014), les séries de televisió (Ancient de Stargate SG-1 i Borg de Star Trek), mànega i vaig animar (Ghost in the Shell, Neon Genesis Evangelion) i series (The Six Million Dollar Man, Futurama, Black Mirror ) o comprenent coses d'este com Kamen Rider 555. Molts d'estos treballs es consideren part del moviment cyberpunk o gènero denominat Postcyberpunk.

Videojocs

El moviment transhumanista va aplegar també als videojocs. Entre els destacats i més reconeguts es troben les sagues Deus Ex (2000) i Metal Gear (1987). La primera saga mencionada retrata una societat futurista els habitants de la qual estan dividits entre els que usen implants per a millorar les seues qualitats físiques i intelectuals. La segona planteja directament una espècie mitat humà mitat màquina. Entre atres proyectes també es troben Bioshock (2007), Crysis (2007), Half-Life (1999), System Shock 2 (1999) i Cyberpunk 2077 (2020).

Art

Ademés de l'obra de Natasha Vita-More, abans mencionada, el transhumanisme ha estat representat en les arts visuals pel Carnal Art, una forma d'escultura originada per l'artista francesa Orlan, que usa el cos com a mig i la cirugia plàstica com a método. El treball de l'artiste australià Stelarc se centra en l'alteració del seu cos per mig de pròtesis robòtiques i ingenieria de teixits. Atres artistes el treball dels quals va coincidir en el floriment del transhumanisme i que varen explorar temes relacionats en la transformació del cos són l'artista sèrbia Marina Abramović i el nortamericà Matthew Barney. En l'any 2000 es va donar inici a un moviment artístic lligat al concepte del cyborg, terme falcat per Manfred E. Clynes i Nathan S. Kline en 1960 per a referir-se a un ser humà millorat que podria sobreviure en entorns extraterrestres. Un dels proculsores del art ciborg és l'artiste d'orige hispà-irlandés Neil Harbisson i l'artista espanyola Moon Ribas . Si ben els exponenetes dins d'estes disciplines tenen com a orige Europa i Estats Units , en l'últim temps han sorgit artistes en Llatinoamèrica com és el cas del chilé Esteban Celis, qui s'implante distints dispositius per a sentir el camp magnertico de la terra en el seu cos.

Debat

La mateixa noció i perspectiva de millorament humà i les qüestions relacionades desperten controvèrsia pública. Les crítiques al transhumanisme i les seues propostes tenen dos formes principals: els que qüestionen el verosimilitut de les metes transhumanistas (crítiques pràctiques); i els que qüestionen els principis morals o visió del món que sostenen propostes transhumanistas o subjacents transhumanisme (crítiques ètica en sí). No obstant, estes dos corrents a voltes convergixen i es solapan, en particular quan es considera l'ètica de canviar la biologia humana en la cara d'un coneiximent incomplet.

Els crítics o opositors a sovint veuen les metes transhumanistas com a amenaces cap a l'humanisme o els valors humans. Alguns també argumenten que la ferma defensa d'un enfocament transhumanista per a millorar la condició humana podrien desviar l'atenció i els recursos del canvi social o de problemàtiques socials. A voltes, no obstant, hi ha forts desacorts sobre els principis involucrats, en punts de vista divergents sobre l'humanitat, naturalea humana, i la moralitat de les aspiracions transhumanistas.

Algunes de les crítiques més conegudes del programa transhumanista es referixen a les noveles i películes de ficció. Estes, a pesar de presentar móns imaginaris en lloc dels anàlisis filosòfics, s'utilisen com a pedres de toc per a alguns dels arguments més formals. Antonio Diéguez en el seu llibre Transhumanismo: La busca tecnològica del millorament humà fa un anàlisis crític sobre si el propòsit transhumanista és a la llarga no només siguen realisable sino desijable. Des d'un punt de vista científic, Diéguez posa de manifest cóm la necessitat de finançació ha convertit l'investigació científica en el “negoci de les promeses".

Viabilitat

El sociòlec Max Dublin, en el seu llibre Futurehype: The Tyranny of Prophecy (la traducció del qual és ‘l'exageració del futur: la tirania de la profecia’), comenta vàries prediccions fallanques passades sobre el progrés tecnològic i argumenta que les prediccions futuristes modernes seran també desacertades. També critica lo que veu com cientifisme, fanatisme i nihilisme en el transhumanisme i troba paralelismes històrics entre les religions milenàries i les teories marxistes.

En el seu llibre de 2002 Redesigning Humans: Our Inevitable Genetic Future ("Redissenyant humans: el nostre inevitable futur genètic"), el biofísic Gregory Estoc, a pesar de les seues simpaties cap al moviment transhumanista, es mostra escèptic sobre la viabilitat tècnica o la possible popularitat d'una cyborguisació de l'humanitat a l'estil de la predita per Raymond Kurzweil, Hans Moravec i Kevin Warwick. Creu que durant el XXI, molts humans s'integraran profundament en sistemes mecànics, pero seguiran sent principalment biològics i pronostica que els canvis principals en la forma i el caràcter no provindran del cyberware, sino de la manipulació directa de la genètica, el metabolisme i la bioquímica.

Els pensadors que defenen el verosimilitut del canvi tecnològic massiu a curt determini emfatisen lo que descriuen com un patró d'increment exponencial en les capacitats tecnològiques humanes. Este émfasis és molt clar en l'obra de Damien Broderick, especialment en The spike (La púa, 1997), que conté pronòstics sobre un futur radicalment modificat. Kurzweil desenrolla esta llínea en més detall en el seu llibre de 2005 The singularity is near (La singularitat està prop). Broderick destaca que moltes de les prediccions que semblaven impossibles en els inicis de la ciència ficció s'han complit, com l'energia nuclear i els viages espacials a la lluna. També argumenta que les prediccions actuals es basen en el racionalisme, i que observadors com Kurzweil han predit en èxit passades innovacions.

Excessiva autoconfianza

La primera categoria es basa en lo supostament inapropiat del fet de que els sers humans es coloquen a sí mateixos en el lloc de Deu. Este punt de vista està ejemplificado per la declaració del Vaticà de 2002 Comunió i corresponsabilidad: Persones humanes creades a image de Deu, en la que es declara que «Canviar l'identitat genètica del home com a persona humana per mig de la producció de sers infrahumanos és radicalment immoral», ya que tal cosa supondria que «el home té ple dret de dispondre de la seua pròpia naturalea biològica». Al mateix temps, califiquen la creació d'un superhombre o d'un ser espiritualment superior com a «impensable», ya que la verdadera perfecció solament pot provindre de l'experiència religiosa. Els teòlecs cristians i activistes llaics de vàries iglésies i denominacions han expressat objeccions similars al transhumanisme i afirmen que els cristians alcançaran en el més allà lo que prometen algunes corrents radicals del transhumanisme, tals com una extensió de vida infinita o l'abolició del sofriment. En este punt de vista, el transhumanisme és solament un atre representant de la llarga llínea de moviments utòpics que tracten de crear «el cel en la terra».

L'espiral de la biocomplejidad és una representació de la complexitat dels múltiples nivells d'organismes en el seu mig ambient, que és vist per molts crítics com l'últim obstàcul per a l'ambició transhumanista.

Una atra crítica es dirigix principalment a la genètica, la qual Jeremy Rifkin definia com «la modernisació dels organismes existents i disseny d'uns atres totalment nous en l'intenció de perfeccionar la seua eixercite», i, més específicament, els intents per a conseguir les metes transhumanistas per mig de la modificació genètica humana d'embrions per a crear «bebés de disseny». Es fa recalcament en el tema de la biocomplejitat i l'imprevisibilitat dels intents d'orientar el desenroll de productes d'orige biològic evolutiu. Este argument, elaborat en particular pel biòlec Stuart Newman, es basa en el reconeiximent de que la transferència nuclear celular i germinal d'ingenieria genètica en els animals és propensa a errors que inherentement perjudiquen a la morfologia i desenroll embrionari. En conseqüència, per lo que s'argumenta, crearia riscs inacceptables per a utilisar tals métodos en embrions humans. La realisació d'experiments, en particular els que tenen conseqüències biològiques permanents en els sers humans en desenroll, serien una violació dels principis acceptats que rigen l'investigació en subjectes humans. Per una atra part, per millores en els resultats experimentals d'una espècie no són automàticament transferibles a una nova espècie sense experimentació, s'afirma que no existix cap ruta ètica cap a la manipulació genètica dels sers humans en les etapes primerenques del desenroll.

No obstant, des d'un punt de vista pràctic, els protocols internacionals sobre investigació de la condició humana no representen un obstàcul llegal als intents dels transhumanistas de millorar les seues capacitats per mig de l'ingenieria genètica. D'acort en l'experta en lleis Kirsten Rabe Smolensky, les lleis existents protegirien als pares que elegiren millorar el genoma dels seus fills.

Els pensadors religiosos que recolzen les metes transhumanistas, com els teòlecs Ronald Cole-Turner i Ted Peters, rebugen el primer argument, sostenint en canvi que la doctrina de la cocreación obliga a l'us de l'ingenieria genètica per a millorar la biologia humana.

Els transhumanistas i atres partidaris de l'ingenieria genètica no rebugen completament el segon argument, puix hi ha una gran incertitut sobre els resultats dels experiments en ingenieria genètica en humans. No obstant, els transhumanistas diuen que el major risc descansa en ___protected_title_0___ usar ingenieria genètica, perque les tecnologies actuals ya amenacen l'entorn i un gran número de humans mor per causes potencialment solucionables. Açò implica que els beneficis potencials de les tecnologies de millora humana superen els perills potencials, aixina que l'imperatiu moral, si hi ha algun, seria escomençar a usar estes tecnologies tan pronte com siga possible. Ademés, els transhumanistas afigen que ___protected_title_1___ és alguna cosa que els humans han fet durant milenis en beneficis tangibles. Davant açò, el bioético James Hughes sugerix la possibilitat de construir models computarizados del genoma humà, aixina com de les proteïnes i els teixits que es troben codificats en el mateix. Els alvanços exponencials en la bioinformática permetran, segons Hughes, anticipar els possibles efectes de l'ingenieria genètica en humans per mig de la seua prèvia experimentació en un model virtual. Per la seua banda, el professor de salut pública Gregory Estoc considera els cromosomes artificials com una opció més segura que les tècniques d'ingenieria genètica existents.

Trivialisació de l'identitat humana

En Estats Units els Amish són un grup religiós conegut per evitar de certes tecnologies modernes. Els transhumanistas argumenten que en el futur propenc és provable que existixquen els "Humanish", referència a persones que opten per "seguir sent humans", l'elecció del qual creuen que deu ser respectada i protegida.

En el llibre de 2003 Enough: Staying Human in an Engineered Age, l'ètic ambientalista Bill McKibben va argumentar extensament contra bona part de les tecnologies recolzades pels transhumanistas, incloent l'elecció en la llínea germinal, la nanomedicina i les estratègies de prolongació de la vida. Assegurava que estaria moralment mal que els humans modificaren aspectes substancials de sí mateixos (o dels seus fills) en un intent de superar llimitacions universals com l'envelliment, la mortalitat, i la llimitació biològica de les habilitats cognitives o físiques. Els intents de millorar-se a sí mateixos a través de tal manipulació comportarien eliminar les barreres que formen el necessari context de l'experiència humana i la seua llibertat d'elecció. Argumenta que en un món a on tals llimitacions hagueren segut superades per la tecnologia, la vida humana hauria deixat de tindre sentit. Deuria inclús renunciar-se, segons McKibben, a l'objectiu de l'elecció parental en la llínea germinal en objectius clarament terapèutics, ya que de permetre's no tardarien en sorgir tentacions de dur la modificació a terrenys com el de les capacitats cognitives. McKibben afirma que és possible que una societat renuncie voluntàriament a certes tecnologies i posa per eixemple la China Ming, el Japó Tokugawa i als actuals Amish.

Giuseppe Vattino, un partidari del transhumanisme elegit com a membre del Parlament en Itàlia, creu que encara que transhumanisme pot fer-nos menys humans, hi ha conseqüències tant positives com a negatives. Ell creu que transhumanisme farà a les persones "menys subjectes als caprichos de la naturalea, com les malalties o els fenomens climàtics extrems".

Els transhumanistas i atres partidaris de la modificació tecnològica de la biologia humana, tals com el periodiste científic Ronald Bailey, rebugen, per extremadament subjectives, les afirmacions de que la vida seria percebuda com a carent de sentit si algunes de les llimitacions humanes foren superades gràcies a les tecnologies de perfeccionament humà. Des del seu punt de vista, dites tecnologies no eliminarien el gros dels reptes als que s'enfronten l'individu i la societat. Sugerix que una persona en majors capacitats s'enfrontaria a majors i més complexos reptes, i continuaria trobant un sentit en la lluita per superar-los i alcançar la perfecció. Bailey també argumenta que els eixemples històrics de McKibben són equívocs i que duen a distintes conclusions quan s'estudien en deteniment.

Divisió genètica

Alguns autors crítics en la corrent del transhumanisme libertario s'han centrat en les conseqüències socioeconòmiques que estes tecnologies tindrien sobre societats en creixents desequilibris en la renda. Bill McKibben, per eixemple, sugerix que les tecnologies de perfeccionament humà estarien desproporcionadament a disposició d'aquells en més recursos financers, ampliant, per tant, la brecha entre rics i pobres i creant una brecha genètica.

Llig Silver, biòlec i divulgador científic que va falcar el terme ___protected_title_0___ i que ha recolzat les seues aplicacions, ha mostrat, no obstant, la seua preocupació de que tals métodos podrien crear una societat profundament dividida entre els que tenen accés a tals tecnologies i els que no, si les reformes de caràcter socialdemócrata continuen sense anar al pas de l'alvanç tecnològic. Els crítics que expressen tals preocupacions no accepten necessàriament la tesis transhumanista de que la modificació genètica siga un valor positiu; segons pareix d'alguns, deuria ser desanimada, o inclús prohibida, ya que dotaria d'encara més poder a aquells que ya són poderosos.

Estes crítiques també són compartides pels transhumanistas no-libertarios, especialment els denominats transhumanistas democràtics en el sí de la WTA, que creuen que els problemes socials i ecològics deuen ser tractats per mig d'una combinació de reformes polítiques i tecnològiques (tals com una renda bàsica universal o les energies alternatives). Per tant, el bioético James Hughes, en el seu llibre Citizen Cyborg: ¿Per qué les societats democràtiques deuen respondre davant el home redissenyat del futur? considera que els progressistes i en especial els tecnoprogresistas deuen formular i aplicar polítiques públiques (tals com a abonaments de sanitat pública universal que cobrixquen les tecnologies de perfeccionament humà) en l'objectiu d'atenuar la divisió causada per la disparitat en l'accés a les tecnologies emergents, en lloc de senzillament decidir prohibir-les. Esta última opció, argumenta, seria encara més perillosa, puix podria agravar el problema, originant una situació en la que estes tecnologies solament estarien a disposició dels rics, be en el mercat negre o en països a on dita prohibició no s'aplicara.

Deshumanisació

Tant l'activiste biopolítico Jeremy Rifkin com el biòlec Stuart Newman accepten que la biotecnología té el poder de dur a canvi profundes modificacions en l'identitat dels organismes. No obstant s'oponen a la modificació genètica dels humans davant el temor de que es difumine la frontera entre el home i la seua creació. El filòsof Keekok Leeve considera tals canvis com a producte d'una accelerada modernisació en la que la tecnologia s'ha usat per a transformar lo ___protected_title_2___ en ___protected_title_3___.

En la revista Reason, Ronald Bailey ha acusat a estos crítics de l'investigació en animals de caure en l'alarmisme quan figuren que tals experiments duran a la creació de criatures subhumanas en una inteligència o cervell semblats als del ser humà. Bailey insistix que l'únic objectiu de dites investigacions és conseguir alvanços mèdics.

Una resposta diferent procedix dels teòrics de la personalitat, transhumanistas que objecten contra lo que consideren una antropomorfobia a l'estil de lo que l'escritor Isaac Asimov va cridar el complex de Frankenstein. Segons la seua visió, qualsevol clon humà, animal modificat o inteligència artificial que demostrara ser autoconsciente, seria considerat una persona mereixedora de respecte, dignitat i drets de ciutadania. Conseqüentment argumenten que el problema no estaria en la creació de suposts mònstruos, sino en el factor-repugnància i en l'especisme que jujaria i tractaria a tals sers com monstruosos.

Bibliografia adicional

• Hernández; Sebastián, {{{nom2}}}. de_les_ciències_humanes_i_socials_Gustavo_A_Mu%C3%B1oz_Mar%C3%ADn_Jes%C3%BAs_David_Cifuentes_Yarce_comp_Colecci%C3%B3n_Ciències_Socials_18_Medell%C3%ADn_UPB "¿És 'humà' el transhumanisme". En, Humanisme i Transhumanismo: reflexions des de les ciències humanes i socials, Gustavo A. Muñoz Marín, Jesús David Cifuentes Yarce, comp. Colecció Ciències Socials 18) Medellín: UPB, 2021.

Hernández Valéncia, Juan Sebastián, "¿Vinum novum in utres novos? El posthumanismo i l'ideologia dels androides que somien en ovelles elèctriques", en Humanisme i cultura ciutadana, Medellín: UPB, 2019. ISBN ISBN 978-958-764-715-0. ___protected_title_4___

• Hernández Valéncia, Juan Sebastián, "Malensomis poshumanistas: Frankenstein com a cas d'estudi", en Perseitas 9 (2021), 494-509 [1]
• Ballesteros, Jesús; Fernández Ruiz-Gálvez, María Encarnación (2007). Biotecnología i poshumanismo, Editorial Aranzadi. ISBN ISBN 978-84-8355-095-3.
• Casas, Miquel, El fi del Homo sapiens: La naturalea i el transhumanisme (Pròlec de Riccardo Campa), 2017, Ápeiron. ISBN 978-84-16-99635-3.
• Cortina, Albert; Serra, Miquel-Àngel (eds.) ¿Humans o posthumanos? Singularitat tecnològica i millorament humà, Fragmenta Editorial, Barcelona, 2015, 258 págs. ISBN 978-84-15518-14-3
• Damour, Franck, La tentation transhumaniste, éditions Salvator, París, 2015. ISBN 978-2706712111
• Diéguez, Antonio (2017). Transhumanismo: La busca tecnològica del mejoramiento humà (en és), Herder Editorial. ISBN 978-84-254-3963-6.
• Filosofia & co. (2021). Transhumanismo, TAUGENIT EDITORIAL. ISBN 9788417786397.
• Llig, Newton (2019). The Transhumanism Handbook (en en), Springer. ISBN 978-3-030-16920-6.ç

Navaixes, Santiago, El home tecnològic i el síndrome Blade Runner. Còrdova: Berenice, 2018.

• Negre, Dalmacio, El mit del home nou. Madrit: Trobada, 2009.
• Postigo Solana, Elena: «Transumanesimo i postumano: Principi teorici i implicazioni bioetiche», en Rivista Internazionale vaig donar Deontologia i Bioetica (Medicina i Morale), 2: págs. 267-282, 2009. (L'artícul conté numeroses referències bibliogràfiques. Esta nota ha segut afegida per l'autora. L'artícul va ser elaborat despuix d'una estància d'investigació en l'Universitat d'Oxford i en contacte en el professor Nick Bostrom, un dels màxims exponents i teòrics del transhumanisme, director del Future of Humanity Institute).

Osuna, Ángel, Transcendental - El puzle de la matèria. Màlaga, 2018, 650 págs. Autopublicado: descàrrega en www.trascendental.org (La novela, de calat transhumanista, arreplega el viage a la singularitat a través de la nanotecnología, i el seu impacte en l'economia, medicina, política, religions...)

• Hurtado-Clot, Elías i col. L'era global i l'época del transhumanisme. Una reflexió sobre l'evolució i el desenroll de l'espècie humana. Revista de l'Associació Mèdica Argentina 134 (3): 15-23, 2021. ISSN 0004-4830. [2]

Vore també

• Bioética
• Ciborg
• Coneiximent situat
• Escala de Kardashov
• Ingenieria genètica humana
• L'aposta transhumanista
• Longevitat
• Medicina regenerativa
• Noogénesis
• Respirocito
• Reprogenética
• Singularitat tecnològica
• Tecnicismo
• Transferència mental
• Posthumanismo

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Transhumanisme en el Viccionari. Diccionario de la lengua española

• Transhumanismo.org Associació Transhumanista Mundial (en espanyol).
• Transhumanism.org [3] archivat en Wayback Machine. Associació Transhumanista Mundial (en anglés).
• Veu Transhumanismo en Philosophica: Enciclopèdia filosòfica online
• Política transhumanista (en anglés)
• Artícul de Fukuyama en Foreign Policy
• Entrevista als cofundadores de l'Associació Transhumanista Mundial
• Institute for Ethics and Emerging Technologies
• Center for Genetics and Society
• Institut Extrópico (en anglés).
• Institut Eudoxa (en anglés i espanyol).
• WorldWatch Publicació ecologista que s'ha mostrat contrària a les idees transhumanistas
• Artificial General Intelligence Research Institute
• Centre per a una nanotecnología responsable (anglés).
• Technocalipso [4] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• Cryonics Institute
• Genetics & Public Policy Center
• Immortality Institute
• Sarif Industries
• Transhumanismochile.org Pàgina de l'Associació Transhumanista Chilena (cache) (en espanyol).
• Grup Transhumanismo en Facebook (espanyol i portugués)
• Pàgina Transhumanismo en Facebook (espanyol i portugués)
• Transhumanistas vs Bioconservadores (1) (en espanyol)