Anar al contingut

Star Trek

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Star Trek
Est artícul o secció té referències, pero necesita més per a complementar la seua verificabilitat.
Busca fonts: «Star Trek» – notícies · llibres · acadèmic · imàgens
Este aviso fue puesto el 1 de març de 2013.
Atención: Por ahora no estamos clasificando los artículos para referenciar por televisió. Per favor, elegix una categoria de esta lista.

Plantilla:Portal associat

Per a atres usos d'este terme vore Star Trek (desambiguación).
Per a la franquícia Star Trek vore Star Trek: la série originala primera série de televisió de Star Trek.

Star Trek és una franquícia de mijos nortamericà creada per Gene Roddenberry que va començar en la série de televisió homònima de 1966 i ràpidament es va convertir en un fenomen mundial de la cultura popular. La franquícia s'ha ampliat a vàries películes, series de televisió, videojocs, noveles i còmics. En uns ingressos estimats de 10 600 millons de dólars, és considerada com una de les franquícies de mijos més reconeixibles i de major recaptació de tots els temps.[1][2][3]

La franquícia va començar en Star Trek: la série original, que va debutar en els Estats Units el 8 de setembre de 1966 i es va emetre durant tres temporades en NBC. Es va emetre per primera volta el 6 de setembre de 1966 en el canal CTV de Canadà.[4] Seguix els viages de la nau espacial USS Enterprise, una nau d'exploració construïda per la Federació Unida de Planetes en el XXIII, en una missió de cinc anys per a «explorar nous i estranys móns, buscar noves formes de vida i noves civilisacions, atrevir-se a aplegar a a on ningú ha anat jamai». En crear Star Trek, Roddenberry es va inspirar en la série de noveles sobre Horatio Hornblower de C. S. Forester, la novela Els viages de Gulliver de Jonathan Swift de 1726, la película Planeta prohibit de 1956 i wésterns de televisió com Wagon Train. el cànon de Star Trek inclou la série original, nou séries de televisió derivades i una franquícia cinematogràfica; també existixen atres adaptacions en varis mijos. Despuix de la conclusió de la série original, les aventures dels seus personages varen continuar en els 22 episodis de Star Trek: La série animada i sis películes. Una renaixença televisiva que va començar en la década de 1980, tres series seqüeles i una precuela: Star Trek: The Next Generation, que seguix a la tripulació d'una nova nau estelar Enterprise un sigle despuix de la série original; Star Trek: Deep Space Nine i Star Trek: Voyager, ambientades en la mateixa era que Next Generation; i Enterprise, ambientada abans de la série original en els primers dies dels viages interestelares humans. Les aventures de l'equip de Next Generation varen continuar en quatre llarcmetrages adicionals. En 2009, la franquícia cinematogràfica es va reiniciar, creant una continuïtat alternativa coneguda com «La llínea Kelvin»; tres películes s'han ambientat en esta continuïtat. La renaixença televisiva més recent de Star Trek, que va començar en 2017, inclou les séries Star Trek: Discovery, Picard, Short Treks, Lower Decks, Prodigy i Star Trek: Strange New Worlds que es transmeten exclusivament en plataformes digitals.[5][6]

Star Trek ha segut un fenomen de cult durant décades.[7] Els fanàtics de la franquícia es diuen trekkies o trekkers. La franquícia comprén una àmplia gama de productes derivats que inclouen jocs, figuritas, noveles, joguets i còmics. De 1998 a 2008, va haver una atracció temàtica de Star Trek en les Vegas. A lo manco dos exhibicions de museus d'accessoris viagen pel món. Ellenguage construït klingon va ser creat per a la franquícia. S'han fet vàries paròdies de Star Trek. Ademés, els espectadors han produït vàries produccions d'aficionats.

Star Trek es destaca per la seua influència cultural més allà de les obres de ciència ficció.[8] La franquícia també es destaca per les seues postures progressistes de drets civils.[9] La série original va incloure un dels primers elencs multirracials en la televisió nortamericana.

Concepte i ambientació

[editar | editar còdic]

Ya en 1964, Gene Roddenberry va redactar una proposta per a la série de ciència ficció que es convertiria en Star Trek. Encara que ho va comercialisar públicament com un western en l'espai exterior —el cridat "Wagon Train to the stars" —, en privat els va dir als seus amics que ho estava modelant segons Els viages de Gulliver de Jonathan Swift, en l'intenció de que cada episodi actuara en dos nivells: com una història d'aventures i suspens i com un conte moral. [10][11][12][13]

La majoria de les històries de Star Trek descriuen les aventures d'humans i extraterrestres que servixen en la Flota Estelar, l'armada espacial humanitària i de manteniment de la pau de la Federació Unida de Planetes. Els protagonistes tenen valors altruïste i deuen aplicar estos ideals a dilemes difícils. Molts dels conflictes i dimensions polítiques de Star Trek són alegoria de realitats culturals contemporànees. La série original va abordar temes de la década de 1960, de la mateixa manera que les séries derivades posteriors varen abordar temes de les seues respectives décades. [14]Els temes tractats en les distintes séries inclouen la guerra i la pau, el valor de la llealtat personal, l'autoritarisme, l'imperialisme, la lluita de classes, l'economia, el racisme, la religió, els drets humans, el sexisme, el feminisme i el paper de la tecnologia. Roddenberry va declarar: "[En crear] un món nou en noves regles, podria fer declaracions sobre sexe, religió, Vietnam, política i missils intercontinentals. De fet, les vàrem fer en Star Trek: enviàvem mensages i afortunadament tots varen passar per la ret. Si parlaves de persones morades en un planeta lluntà, ells (la cadena de televisió) mai es varen donar conte. Estaven més preocupats per l'escot. "Censurar fins al set per a medir l'escot d'una dòna i assegurar-se de que no es veja massa del seu pit". [15]

  • Roddenberry pretenia que el programa tinguera una agenda política progressista que reflectira la contracultura emergent del moviment jovenil, encara que no va anar completament comunicatiu en les cadenes al respecte. Volia que Star Trek mostrara en qué podria evolucionar la humanitat si deprenguera de les lliçons del passat, més específicament posant fi a la violència. Un eixemple extrem són les espècies alienígenas conegudes com vulcanos, que varen tindre un passat violent pero varen deprendre a controlar les seues emocions. Roddenberry també li va donar a Star Trek un mensage contra la guerra i va descriure a la Federació Unida de Planetes com una versió ideal i optimista de les Nacions Unides. [16]La cadena es va opondre als seus esforços per preocupacions sobre la comerciabilidad; per eixemple, es varen opondre a l'insistència de Roddenberry en que Enterprise tinguera un equip racialmente divers.

Marque fictici

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
L'emblema de la Flota Estelar.

l'univers de ficció de la producció està protagonisat per l'història de la Federació Unida de Planetes, i els anys previs a la seua fundació en la Terra, comprenent des de l'any 2063, quan ocorre el primer contacte entre els humàs i una raça extraterrestre, els vulcanos, fins a l'any 2379, quan la Federació passa per moments gloriosos pero al mateix temps molt difícils en presentar-se la possibilitat de tindre que enfrontar-se a les dos majors superpotencia de la galàxia: el Domini i el colectiu Borg. En esta Federació, la situació de la Terra és prou particular, ya que des del primer contacte en 2063, el seu desenroll no ha conegut barreres, aplegant a ser un planeta paradisíaco, a on els humans viuen en constant progrés; aixina mateix, des de l'any 2161, la Terra és la capital de la Federació, tenint com a sèu de govern a la ciutat de París, França i del mando i de l'acadèmia de la Flota Estelar en Sant Francisco, en l'actual Califòrnia i havent dut el seu enorme desenroll com a civilisació fins als confines de l'espai conegut, que suma casi la quarta part de la Via Làctea.

Star Trek ha demostrat ser prou realiste en la majoria de les facetes de la vida real del ser humà, com militar —puix la Flota Estelar és una institució castrense—, com ciutadà, com polític, com bienhechor, com a malfatà, etc.; aixina com tindre la virtut de mostrar als personages extraterrestres com a sers similars a nosatres, en certes ventages i desventages respecte dels humàs, superant en este aspecte a la gran majoria de les produccions del gènero, que més be s'han enfocat en els extraterrestres com a amenaces per a la Terra i l'humanitat, sent presentats moltes voltes com mònstruos. Segons Jonathan Frakes —un dels principals actors de la segona série, Star Trek: la nova generació, i de vàries películes com comandant William Riker—, Star Trek representa «la realisació més gran de la humanitat en el marc d'una història èpica del futur».

Tecnologia

[editar | editar còdic]

En els diversos capítuls de la série es poden apreciar que usualment s'han amprat dispositius o mijos tecnològics innovadors per a l'época. Més tarde varis d'ells s'han convertit en realitat, inclús de manera massiva. Un eixemple d'això són les pantalles tàctils, inventades en 1971, els taulers de senyes similars a les PDA o tabletas, aixina mateix la comunicació inalàmbrica per a la transferència de senyes entre computadores, que va escomençar a usar-se en realitat quatre anys despuix de l'estrena de la série, i inclús els auricularés en sistema mans lliures —com el que usa la tinent Uhura—. l'intercomunicador que usen els personages per a comunicar-se en la nau Enterprise és el model dels actuals teléfons mòvils. Molts dels aparats utilisats en la série original com les portes automàtiques, l'escàner del Dr. McCoy, que permet un diagnòstic de l'interior del cos sense necessitat d'obrir-ho, premonitorio de la Tomografía Axial Computarizada o TAC, la computadora personal, la computadora que obedix a comandos de veu, les sofisticades ferramentes del senyor Scott, entre uns atres, són similars a solucions tecnològiques posteriorment desenrollades. cal destacar en este sentit, l'us en la série original de «cintes de memòria», d'aspecte i tamany idèntic als disquets de 3,5" que varen aparéixer en 1983, o en un capítul, l'us d'un CD, a on es podien vore episodis de diferents époques de l'història. Un atre dispositiu innovador per a l'época, basat en la nanorrobótica varen ser les nanosondas per a us medicinal, tecnologia en la que hui en dia s'experimenta de distintes maneres o l'us de l'antimatèria com a font d'energia. D'igual manera, els aparats intercomunicadors que utilisaven varen ser un alvanç dels poderosos transmissors que hui s'usen per a comunicació entre els astronautes i la base en la NASA.[17]

Impacte social

[editar | editar còdic]
L'actriu Nichelle Nichols en el paper d'Uhura.

La tinent Nyota Uhura, oficial de comunicacions i quarta al mando de la nau, va anar el primer personage principal negre i femení de la televisió nortamericana que no era un estereotip. El seu intérpret, Nichelle Nichols, pensava deixar la série despuix de la primera temporada per haver rebut una oferta per a cantar en Broadway, pero va ser animada pel propi Martin Luther King a continuar, per haver-se convertit en un símbol del moviment pels drets civils que seria oblidat si era reemplaçada per una chica blanca. Quan Nichols va comunicar a Gene Roddenberry el seu canvi d'opinió i el motiu, est li va donar a entendre que això pretenia transmetre en el personage.[18][19]

En una entrevista de giner de 2011 per a la cadena de televisió NPR a on relatava la seua trobada en Martin Luther King, contava que va conéixer a Whoopi Goldberg quan treballava en Star Trek: The Next Generation. Li va dir que quan va aparéixer Star Trek, ella tenia nou anys i al vore-la en la televisió, va córrer per la casa cridant: «veuen ràpit, veuen ràpit. Hi ha una dama negra en la televisió i no és una donzella».[19] Nichelle Nichols no apareixia com un personage del servici domèstic o com una delincuent, lo que implicava que en el XXIII no hi hauria segregació racial. El capítul dècim de la tercera temporada, Els fillastres de Platón, que va ser emés el 22 de novembre de 1968, està considerat com a històric per ser la primera volta que es veu un bes interracial en la televisió nortamericana.[20] Va ser interpretat per Nichelle Nichols en el seu paper de la tinent Uhura i per William Shatner que interpretava al capità Kirk, que va assegurar que les seues boques no varen aplegar a roçar-se. En Star Trek: Voyager es mostra a una dòna en un lloc de mando, la capità Katherine Janeway —Kate Mulgrew— i al primer oficial membre dels pobles originaris (minoria indígena en Amèrica) Chakotay. En Star Trek: Discovery, l'actriu negra Sonequa Martin-Green interpreta a la protagonista de la série Michael Burnham, l'actriu d'orige oriental Michelle Yeoh apareix com la capitana Philippa Georgiou i Jayne Brook com l'almirant Katrina Cornwell. L'idea d'una federació de planetes, es pot interpretar com una alegoria de les Nacions Unides i moltes voltes la seua temàtica, una representació de totes les cultures i països, i els seus conflictes.

Resenya històrica de producció

[editar | editar còdic]

Era de La série original (1965-1969)

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
El comandant Spock i el capità James T. Kirk, interpretats per Leonard Nimoy i William Shatner, fotografiats ací en la série original.

A principis de 1964, Roddenberry va presentar un breu tractament per a una série de televisió a Desilu Productions, cridant-la "un vagó de tren cap a les estreles". La directora de l'estudi Desilu, Lucille Ball, va jugar un paper decisiu en l'aprovació de la producció de la série. [21] L'estudi va treballar en Roddenberry per a desenrollar el tractament en un guion, que després es va presentar a NBC. NBC va pagar per a fer un pilot, "The Cage", protagonisat per Jeffrey Hunter com el capità del Enterprise Christopher Pike. NBC va rebujar "The Cage", pero els eixecutius encara varen quedar impressionats en el concepte i varen prendre l'inusual decisió d'encarregar un segon pilot: "Where No Man Has Gone Before". Si ben el programa inicialment va gojar d'alts índexs d'audiència, la calificació promig del programa al final de la seua primera temporada va caure alloc 52 de 94 programes. Descontenta en els ratings del programa, NBC va amenaçar en cancelar el programa durant la seua segona temporada. [22] La base d'aficionats del programa, liderada per Bjo Trimble, va portar a terme una campanya de redacció de cartes sense precedents, solicitant a la cadena que mantinguera el programa en l'aire. [23] NBC va renovar el programa, pero ho va traslladar de l'horari de màxima audiència a el "espai de mort del divendres de nit" i va reduir substancialment el seu presupost. [24]En protesta, Roddenberry va renunciar com a productor i va reduir la seua participació directa en Star Trek, lo que va dur a Fred Freiberger a convertir-se en productor de la tercera i última temporada del programa. A pesar d'una atra campanya d'enviament de cartes, NBC va cancelar la série despuix de tres temporades i 79 episodis.

Popularitat i expansió (1969-1991)

[editar | editar còdic]

En acabant de que es va cancelar la série original, Desilu, que per a llavors havia passat a cridar-se Paramount Television, va obtindre la llicència dels drets de distribució de transmissió per a ajudar a recuperar les pèrdues de producció. Les reposicions varen començar a finals de 1969 i, a finals de la década de 1970, la série es va emetre en més de 150 mercats nacionals i 60 internacionals. Açò va ajudar a Star Trek a desenrollar un cult de seguidors entre els trekkies, major que durant la seua eixecució original;  en 1976, l'elenc va descriure Star Trek com "la série més popular del món". [25]

Una senyal de la creixent popularitat de la série va ser la primera convenció de Star Trek, que va tindre lloc del 21 al 23 de giner de 1972 en la ciutat de Nova York. Encara que l'expectativa original era que assistiren uns centenars de fanàtics, varen aparéixer varis mills. Els fanàtics continuen assistint a convencions similars en tot lo món. [26]

El nou èxit de la série va dur a l'idea de reviure la franquícia. Filmation en Paramount Television va produir la primera série post-original, Star Trek: The Animated Séries, en l'elenc de la série original reprenent els seus papers. Es va emetre en NBC durant 22 episodis de mija hora durant dos temporades els dissabtes de matí de 1973 a 1974. [27] Encara que de curta duració, típic de les produccions animades en eixe horari durant eixe periodo, la série va obtindre l'únic Emmy de la franquícia. Premi en la categoria "Millor Série", específicament Série Infantil d'Entreteniment Destacada; Posteriorment els premis Emmy per a la franquícia serien en categories tècniques. Paramount Pictures i Roddenberry varen començar a desenrollar una nova série, Star Trek: Phase II, en maig de 1975 en resposta a la nova popularitat de la franquícia. El treball en la série va terminar quan el propost Paramount Television Service va tancar. [28]

Despuix de l'èxit de les películes de ciència ficció Star Wars i Close Encounters of the Third Kind, Paramount va adaptar l'episodi pilot planificat de Phase II allarcmetrage Star Trek: The Motion Picture. La película es va estrenar en Norteamérica el 7 de decembre de 1979, en crítiques mixtes per part dels crítics. La película va recaptar 139 millons de dólars en tot lo món, sifra inferior a les expectatives, pero suficient per a que Paramount creara una seqüela. L'estudi va obligar a Roddenberry a renunciar al control creatiu de futures seqüeles. L'èxit de la seqüela, Star Trek II: L'ira de Khan, va revertir la sòrt de la franquícia. Si be la seqüela va recaptar menys que la primera película, els menors costs de producció de The Wrath of Khan varen fer que obtinguera més guanys nets. Paramount va produir sis llarcmetrages de Star Trek entre 1979 i 1991, cada u dels quals presentava a l'elenc de la Série Original en els seus papers originals. En 1987, Paramount va respondre a la popularitat de les películes de Star Trek tornant la franquícia a la televisió en Star Trek: The Next Generation. Paramount va optar per distribuir la nova série com un programa de distribució de primera eixecució en lloc d'un programa de cadena. La série es va desenrollar un sigle despuix de l'original, seguint les aventures d'una nova nau espacial Enterprise en una nova tripulació.[29]

Era televisiva (1991-2005)

[editar | editar còdic]

Despuix de Star Trek: The Motion Picture, el paper de Roddenberry va canviar de productor a consultor creatiu, en una participació mínima en les películes, mentres estava molt involucrat en la creació de The Next Generation. Roddenberry va morir el 24 d'octubre de 1991, lo que li va donar al productor eixecutiu Rick Berman el control de la franquícia. Star Trek s'havia fet conegut entre els de Paramount com "la franquícia", pel seu gran èxit i el seu paper recurrent com a tenda de campanya per a l'estudi quan atres proyectes fracassaven. The Next Generation va tindre les calificacions més altes de qualsevol série de Star Trek i es va convertir en el programa més sindicat durant els últims anys de la seua carrera original de sèt temporades. [30] En resposta a l'èxit de Next Generation, Paramount va llançar una série derivada, Deep Space Nine, en 1993. Encara que mai va ser tan popular com Next Generation, la série va tindre calificacions suficients per a durar sèt temporades. En giner de 1995, uns mesos en acabant de que terminara Next Generation, Paramount va llançar una quarta série de televisió, Voyager. La producció de Star Trek va alcançar el seu punt màxim a mitan de la década de 1990 en Deep Space Nine i Voyager transmetent-se simultàneament i tres dels quatre llarcmetrages basats en Next Generation estrenats en 1994, 1996 i 1998. En 1998, Star Trek era la propietat més important de Paramount i els guanys de "la franquícia" varen finançar una part important de les operacions de l'estudi. Voyager es va convertir en el programa insígnia de la nova United Paramount Network (UPN) i, per lo tant, en la primera série important de Star Trek de la cadena des de l'original. [31]

En acabant de que va terminar Voyager, UPN va produir Enterprise, una série precuela. Enterprise no va gojar dels alts índexs d'audiència dels seus predecessors i UPN va amenaçar en cancelar-la despuix de la tercera temporada de la série. Els fanàtics varen llançar una campanya que recorda a la que va salvar la tercera temporada de la Série Original. Paramount va renovar Enterprise per a una quarta temporada, pero la va traslladar a l'espai de mort del divendres de nit. [32] De la mateixa manera que la série original, els ratings de Enterprise varen caure durant este interval de temps i UPN va cancelar Enterprise al final de la seua quarta temporada. Enterprise va emetre el seu episodi final el 13 de maig de 2005. [33] Un grup d'aficionats, en el nom "Save Enterprise", va intentar salvar la série i va tractar de recaptar 30 millons de dólars per a finançar de forma privada una quinta temporada de Enterprise. [34] Encara que l'esforç va obtindre una prensa considerable, la campanya d'aficionats no va conseguir salvar la série. La cancelació de Enterprise va posar fi a una producció contínua de díhuit anys de programació de Star Trek en televisió. Els mals resultats de taquilla de la película Nemesis en 2002 tiren una llum incerta sobre el futur de la franquícia. Paramount va rellevar a Berman, el productor de la franquícia, del control de Star Trek.

Reinicie en cine (2009-2016)

[editar | editar còdic]

En 2007, Paramount va contractar un nou equip creatiu per a revitalisar la franquícia en la pantalla gran. Els escritors Roberto Orci i Alex Kurtzman i el productor J. J. Abrams varen tindre la llibertat de reinventar la franquícia. L'equip va crear l'undècima película de la mateixa, Star Trek, i es va estrenar en maig de 2009. La película va contar en un repartiment que interpretava a la tripulació de la série original. Va ser concebuda com precuela, ambientada en una llínea de temps alternativa, més vesprada anomenada Kelvin Timeline (llínea temporal Kelvin, en espanyol). Açò li va donar a la película i a les seues seqüeles lliberteu de la necessitat d'ajustar-se a la llínea de temps canònica de la franquícia i va minimisar l'impacte que estes películes tindrien en els proyectes de CBS. La campanya de màrqueting de l'undècima película de Star Trek es va dirigir als no fanàtics, afirmant en els anuncis de la película que "esta no és la Star Trek del teu pare". La película va obtindre un considerable èxit financer i de crítica, recaptant (en dólars ajustats a l'inflació) més vendes de taquilla que qualsevol película anterior de Star Trek. [35] Els aplaudiments inclouen el primer Premi de l'Acadèmia de la franquícia (per maquillage ). Es varen llançar dos seqüeles. La primera seqüela, Star Trek Into Darkness, es va estrenar en la primavera de 2013. [36] Si be la película no va guanyar tant en la taquilla nortamericana com la seua predecessora, a nivell internacional, en térmens d'ingressos de taquilla, Into Darkness és la més exitosa de la franquícia. La tretzena película, Star Trek Beyond, es va estrenar el 22 de juliol de 2016. [37] La película va tindre molts problemes de preproducció i la seua guion va passar per vàries reescritura. Si be va rebre crítiques positives, Star Trek Beyond va decepcionar en la taquilla. [38]

Expansió de l'Univers Star Trek (2017-present)

[editar | editar còdic]

CBS va rebujar vàries propostes a mitan de la década de 2000 per a reiniciar la franquícia en la pantalla chica. Les propostes varen incloure propostes del director de cine Bryan Singer, el creador de Babylon 5, J. Michael Straczynski, i els actors de Trek, Jonathan Frakes i William Shatner. [39][40] Si ben CBS no estava creant un nou Star Trek per a la televisió en ret, la facilitat d'accés al contingut de Star Trek en nous servicis de transmissió com Netflix i Amazon Prime Video va introduir un nou grup de fanàtics en la franquícia. CBS eventualment va buscar capitalisar esta tendència i va tornar la franquícia a la pantalla chica en la série Star Trek: Discovery per a ajudar a llançar i atraure subscriptors al seu servici de transmissió CBS All Access. [41] La primera temporada de Discovery es va estrenar el 24 de setembre de 2017. [42] Si ben Discovery es mostra en els Estats Units exclusivament en Paramount+ (anteriorment CBS All Access), durant les seues primeres tres temporades, Netflix, a canvi de finançar els costs de producció del programa, posseïa els drets de proyecció internacional del programa. [43] Este acort de distribució i producció de Netflix va finalisar just abans de l'estrena de la quarta temporada de Discovery en novembre de 2021. [44] Des de llavors, Discovery ha segut exclusiu de les plataformes propietat de Paramount Global. En juny de 2018, despuix de convertir-se en l'únic showrunner de Discovery, Kurtzman va firmar un acort general de cinc anys en CBS Television Studios per a expandir la franquícia Star Trek més allà de Discovery a vàries séries, miniseries i séries animades noves. [45] Kurtzman volia "obrir este món" i crear múltiples séries ambientades en el mateix univers pero en la seua pròpia "narració única i sensació cinematogràfica distinta", [46] un enfocament que va comparar en l'Univers Cinematogràfic de Marvel. [47] No obstant, la franquícia no contaria una sola història en vàries séries, lo que permetria al públic vore cada série sense tindre que vore totes les demés. [48] CBS i Kurtzman es referixen a esta franquícia ampliada com el Star Trek Universe. [49]

La segona série de l'expansió de l'Univers Star Trek, Star Trek: Picard, presenta a Patrick Stewart repetint el personage Jean-Luc Picard de The Next Generation. Picard es va estrenar en CBS All Access el 23 de giner de 2020. A diferència de Discovery, Amazon Prime Video transmet Picard a nivell internacional. [50] CBS també ha llançat dos temporades de Star Trek: Short Treks, una série de miniepisodios independents que es transmeten entre les temporades de Discovery i Picard. Una nova série d'acció real, Star Trek: Strange New Worlds, una série derivada de la segona temporada de Discovery i precuela de la série original, es va estrenar el 5 de maig de 2022. Lower Decks, una série de comèdia animada per a adults, es va estrenar el 6 d'agost de 2020, en CBS All Access. Una atra série animada, Star Trek: Prodigy, es va estrenar en el servici renombrado Paramount+ primer el 28 d'octubre de 2021 i el 17 de decembre de 2021 en Nickelodeon. [51] Prodigy és la primera série de Star Trek dirigida específicament a audiències més jóvens, i és la primera série animada completament per computadora de la franquícia. La saturació de Star Trek alcançaria un nou pico en 2022, en cinc séries de Star Trek transmeses en el mateix any. El final de la série Star Trek: Picard es va emetre en abril de 2023. [52] L'última temporada de Discovery s'emetrà a principis de 2024. [53] Es troba en preproducció una série de Star Trek: Starfleet Academy per a reemplaçar a una d'estes séries. [54] Star Trek: Prodigy es va eliminar de Paramount+ en juny de 2023. Netflix va reprendre la série i la temporada 1 va estar disponible el 25 de decembre de 2023. Una nova segona temporada s'emetrà més alvance en 2024. Paramount també planeja crear películes per a televisió per a Paramount+ cada dos anys. [55] La primera d'estes películes, Section 31, estarà protagonisada per Michelle Yeoh, reprenent el seu paper de l'emperatriu Georgiou de Discovery. [56]

Séries de televisió

[editar | editar còdic]

Dotze séries de televisió componen la franquícia Star Trek: La Série Original, La Série Animada, The Next Generation, Deep Space Nine, Voyager, Enterprise, Discovery, Short Treks, Picard, Lower Decks, Prodigy i Strange New Worlds. Totes les séries en total sumen 910 episodis repartits en 47 temporades de televisió

Série Temp. Episodis Dates d'emissió Ret o canal Estat
Primera emissió Última emissió
Star Trek: The Original Séries 1 29 8 de setembre de 1966 13 de abril de 1967 NBC Estrenada
2 26 15 de setembre de 1967 29 de març de 1968
3 24 20 de setembre de 1968 3 de juny de 1969
Star Trek: The Animated Séries 1 16 8 de setembre de 1973 12 de giner de 1974
2 6 7 de setembre de 1974 12 de octubre de 1974
Star Trek: The Next Generation 1 26 28 de setembre de 1987 16 de maig de 1988 Redifusión
2 22 21 de novembre de 1988 17 de juliol de 1989
3 26 25 de setembre de 1989 18 de juny de 1990
4 26 24 de setembre de 1990 17 de juny de 1991
5 26 23 de setembre de 1991 15 de juny de 1992
6 26 21 de setembre de 1992 21 de juny de 1993
7 26 20 de setembre de 1993 23 de maig de 1994
Star Trek: Deep Space Nine 1 20 3 de giner de 1993 20 de juny de 1993
2 26 26 de setembre de 1993 12 de juny de 1994
3 26 26 de setembre de 1994 19 de juny de 1995
4 26 2 de octubre de 1995 17 de juny de 1996
5 26 30 de setembre de 1996 16 de juny de 1997
6 26 29 de setembre de 1997 17 de juny de 1998
7 26 30 de setembre de 1998 2 de juny de 1999
Star Trek: Voyager 1 16 16 de giner de 1995 22 de maig de 1995 UPN
2 26 28 de agost de 1995 20 de maig de 1996
3 26 4 de setembre de 1996 21 de maig de 1997
4 26 3 de setembre de 1997 9 de maig de 1998
5 26 14 de octubre de 1998 26 de maig de 1999
6 26 22 de setembre de 1999 24 de maig de 2000
7 26 4 de octubre de 2000 23 de maig de 2001
Star Trek: Enterprise 1 26 26 de setembre de 2001 22 de maig de 2002
2 26 18 de setembre de 2002 21 de maig de 2003
3 24 10 de setembre de 2003 26 de maig de 2004
4 22 8 de octubre de 2004 13 de maig de 2005
Star Trek: Discovery 1 15 24 de setembre de 2017 11 de febrer de 2018 CBS All Access
2 14 17 de giner de 2019 18 de abril de 2019
3 13 15 de octubre de 2020 7 de giner de 2021
4 13 18 de novembre de 2021 17 de març de 2022 Paramount+
5 10 4 d'abril de 2024 30 de maig de 2024
Star Trek: Short Treks 1 4 4 de octubre de 2018 3 de giner de 2019 CBS All Access Estrenada
2 6 5 de octubre de 2019 9 de giner de 2020
Star Trek: Picard 1 10 23 de giner de 2020 26 de març de 2020
2 10 03 de març de 2022 05 de maig de 2022 Paramount+
3 10 16 de febrer de 2023 20 de abril de 2023
Star Trek: Lower Decks 1 10 6 de agost de 2020 8 de octubre de 2020 CBS All Access
2 10 12 de agost de 2021 14 de octubre de 2021 Paramount+
3 10 25 d'agost de 2022 27 d'octubre de 2022
4 10 7 de setembre de 2023 2 de novembre de 2023
5 10 24 d'octubre de 2024 19 de decembre de 2024
Star Trek: Prodigy[57] 1 20 28 de octubre de 2021 03 de febrer de 2022
2 20 1 de juliol de 2024 Netflix
Star Trek: Strange New Worlds[58] 1 10 05 de maig de 2022 07 de juliol de 2022 Paramount+
2 10 15 de juny de 2023 17 d'agost de 2023
Starfleet Academy[59] 1 style="N/A" | 15 de giner de 2026 --

Películes

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Películes de Star Trek.

Paramount Pictures ha produït tretze llarcmetrages de Star Trek. Les primeres sis películes continuen les aventures de l'elenc de la Série Original; la sèptima película, Generations, pretenia ser una transició de l'elenc original a l'elenc de Next Generation; Les següents tres películes es varen centrar completament en l'elenc de Next Generation. L'undècima película va ser àmpliament considerada com un reinicie de la franquícia, encara que en realitat és una continuació ambientada en una llínea de temps alternativa coneguda com "Kelvin Timeline". Ademés, el servici de streaming Paramount+ té l'intenció d'estrenar una película per a televisió cada dos anys a partir de la Section 31.

Película Data de llançament en EE. UU. Director Guioniste(s) Història de ! Productor(és)
The Original Séries
Star Trek: The Motion Picture 7 de decembre de 1979 Robert Wise Harold Livingston Alan Dean Foster Gene Roddenberry
Star Trek II: The Wrath of Khan 4 de juny de 1982 Nicholas Meyer Jack B. Sowards Harve Bennett & Jack B. Sowards Robert Sallin
Star Trek III: The Search for Spock 1 de juny de 1984 Leonard Nimoy Harve Bennett
Star Trek IV: The Voyage Home 26 de novembre de 1986 Steve Meerson, Peter Krikes, Nicholas Meyer & Harve Bennett Harve Bennett & Leonard Nimoy Harve Bennett
Star Trek V: The Final Frontier 9 de juny de 1989 William Shatner David Loughery William Shatner, Harve Bennett & David Loughery
Star Trek VI: The Undiscovered Country 6 de decembre de 1991 Nicholas Meyer Nicholas Meyer & Denny Martin Flinn Leonard Nimoy, Lawrence Konner & Mark Rosenthal Ralph Winter & Steven-Charles Jaffe
The Next Generation
Star Trek: Generations 18 de novembre de 1994 David Carson Ronald D. Moore i Brannon Braga Rick Berman, Brannon Braga i Ronald D. Moore Rick Berman
Star Trek: First Contact 22 de novembre de 1996 Jonathan Frakes Brannon Braga i Ronald D. Moore
Star Trek: Insurrection 11 de decembre de 1998 Michael Piller Rick Berman i Michael Piller
Star Trek: Nemesis 13 de decembre de 2002 Stuart Baird John Logan John Logan, Rick Berman i Brent Spiner
Reinicie (Llínea Kelvin)
Star Trek 8 de maig de 2009 J. J Abrams Roberto Orci i Alex Kurtzman JJ Abrams i Damon Lindelof
Star Trek Into Darkness 17 de maig de 2013 Roberto Orci, Alex Kurtzman i Damon Lindelof JJ Abrams, Bryan Burk, Damon Lindelof, Alex Kurtzman i Roberto Orci
Star Trek Beyond 22 de juliol de 2016 Justin Lin Simon Pegg i Doug Jung JJ Abrams, Roberto Orci, Lindsey Weber i Justin Lin
Películes per a televisió
Star Trek: Secció 31 Olatunde Osunsanmi Craig Sweeny

Llínea temporal

[editar | editar còdic]

Una forma de vore cada série i película de Star Trek segons la data en la que s'ambiente dins de la pròpia narració.

Nom Tipo Any ambientada (Calendari Gregoriano)
Star Trek: Enterprise Série de televisió 2151–2161
Star Trek: La série original (Episodi Pilot) "La gàbia" Série de televisió 2254
Star Trek: Discovery (Temporada 1 i 2) Série de televisió 2256 - 2258
Star Trek: Short Treks Série de televisió És una série derivada de Star Trek: Discovery
Star Trek: Strange New
  • Worlds |Série de televisió
 2259 - 2265
Star Trek: La série original Série de televisió 2265–2269
Star Trek: La série animada Série animada 2269-2270
Star Trek: La película Película 2273
Star Trek II: L'ira de Khan Película 2285
Star Trek III: En busca de Spock Película
Star Trek IV: Missió salvar la Terra Película 2286
Star Trek V: L'última frontera Película 2287
Star Trek VI: Aquell país desconegut Película 2293
Star Trek: Secció 31 Película 2324
Star Trek: La nova generació Serie de televisió 2364–2370
Star Trek: Espai Profunt Nou Série de televisió 2369-2375
Star Trek: Voyager Série de televisió 2371–2378
Star Trek: La pròxima generació Película 2371
Star Trek: Primer contacte Película 2373
Star Trek: Insurrecció Película 2375
Star Trek: Némesis Película 2379
Star Trek: Lower Decks Série animada 2380 - 2382
Star Trek: Prodigy Série animada 2383 - 2385
Star Trek: Picard Série de televisió 2399 - 2402
Star Trek: Discovery (Temporada 3, 4 i 5) Série de televisió 3188 - 3191
Star Trek: Starfleet Academy Série de televisió Sigle XXXII, despuix dels events de Star Trek: Discovery
Un reinicie de la saga pero creant la seua pròpia llínea temporal, cronològicament s'ubica entre Star Trek: discovery i Star Trek: la série original. Estes películes inicien la llínea de temps alternativa de Star Trek de JJ Abrams. Oficialment cridada «la llínea de temps Kelvin», du el nom del USS Kelvin. Si vols vore'ls, pots fer-ho abans o despuix de ‘Star Trek: The Original Séries’, perque lliteralment té lloc en una llínea de temps diferent.
Star Trek: El futur comença Película 2258 a 2259 (llínea de temps Kelvin)
Star Trek: En l'obscuritat Película 2259 (llínea de temps Kelvin)
Star Trek: Més allà Película 2263 (llínea de temps Kelvin)

Llínea temporal alternativa

[editar | editar còdic]

En motiu de l'acció del vilà Nero —Eric Bana—, la película Star Trek, dirigida i produïda per J. J. Abrams, planteja l'inici d'una llínea de temps parala a la cronologia coneguda de Star Trek. La película mostra els primers anys en la Federació dels personages principals de la série, Kirk i Spock, en l'acadèmia de la Flota Estelar. En Star Trek, l'embaixador Spock —Leonard Nimoy— lidera una iniciativa vulcana que busca auxiliar al planeta Rómulo i, aixina, evitar la seua destrucció per efecte de l'explosió d'una supernova. Per a això, s'utilisaria matèria roja per a generar un forat negre que neutralisara l'efecte de l'explosió de la supernova. Dita iniciativa no conseguix concretar-se a temps, i el planeta Rómulo —en la família de Nero— és destruït per la supernova. En eixe lloc posteriorment es produïx una singularitat que permet viajar en el temps, per separat, tant a Nero com a Spock, lo que origina la llínea temporal alternativa que servix per a rellançar els personages de la série original. Per estos fets, la llínea argumental de Star Trek no deu ser considerada com una precuela, encara que eixercixca la mateixa funció comercialment, sino com la següent entrega cinematogràfica de la série. Esta llínea de temps incorpora la destrucció del planeta Vulcano en l'any 2260 per part de Nero, en la que moren més de 6000 millons de vulcanos i solament conseguixen salvar-se 10 000 d'ells; estos supervivents fundaran una colónia i la seua supervivència com a espècie, es trobarà amenaçada. Encara que va existir un atre proyecte similar anomenat provisionalment ‘Star Trek: The Beginning’, en espanyol Star Trek: El començ, va ser cancelat poc temps abans. La película dirigida per Abrams va ser precedida en el temps per la publicació del còmic ‘Star Trek: Countdown’, de quatre parts, a on s'enllaça la llínea argumental de la nova generació, per mig de l'aparició de Jean-Luc Picard, Data i inclús Worf, en el futur d'un vell Spock que eixercix com a embaixador de la Federació en Rómulo, i el pas d'estrela a supernova de l'astre central del sistema Hobus, a on Rómulo està situat.

Série d'audiodrama

[editar | editar còdic]

En maig de 2022, Alex Kurtzman va declarar que hi havia conversacions per a expandir l'univers de Star Trek a podcasts dramàtics.[60] Al més següent, Nicholas Meyer va dir que estava negociant un acort per a fer un podcast basat en una série de televisió que havia planejat sobre Khan Noonien Singh abans dels events de Star Trek II: L'ira de Khan.[61] El proyecte es va confirmar en febrer de 2025 com una série d'audiodrama titulada Star Trek: Khan. La série es va estrenar el 8 de setembre, coincidint en l'aniversari de l'estrena de la primera série,[62] i es va estendre fins a novembre de 2025. Este podcast va ser dirigit per Fred Greenhalgh, escrit per Kirsten Beyer i David Alan Mack[63] i protagonisat per Naveen Andrews interpretant a Khan. [64]

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Música

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Música de Star Trek.

Com moltes atres sagues, la música de Star Trek ha jugat un paper fonamental en el concepte, aportant l'acompanyament necessari per als moments més emotius, bèlics i solemnes d'esta franquícia. A lo llarc de les séries i películes han desfilat els noms de reconeguts compositors com Alexander Courage, Jerry Goldsmith, James Horner, Dennis McCarthy, Jay Chattaway i uns atres.

Michael Giacchino va ser l'encarregat d'elaborar la música per a la película Star Trek, prenent part de la canònica melodia principal composta per Alexander Courage. Este mateix compositor ha escrit la partitura per al tema principal de la série d'animació jovenil Star Trek: Prodigy.[65]

Productes derivats

[editar | editar còdic]

Joc per a mòvils

[editar | editar còdic]
  • Star Trek - Wrath of Gems
  • Star Trek Timelines
  • Star Trek Trexels II
  • Star Trek Fleet Command

Màquines recreatives

[editar | editar còdic]

Jocs de rol

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Star Trek (jocs de rol).


Videojocs

[editar | editar còdic]

Alguns eixemples dels numerosos videojocs ambientats en l'univers de Star Trek:

Recepció

[editar | editar còdic]
Película Rotten Tomatoes Metacritic CinemaScore IMDb FilmAffinity
Crítics Crítics Importants Audiència
The Motion Picture 53% (55 resenyes)[66] 54% (13 resenyes) 42% (50 000 vots) 50 (17 resenyes)[67] 6.4 (86 777 vots) 6.2 (20 990 vots)
The Wrath of Khan 86% (73 resenyes)[68] 82% (22 resenyes) 90% (50 000 vots) 68 (19 resenyes)[69] 7.7 (117 347 vots) 6.4 (5 224 vots)
The Search for Spock 78% (49 resenyes)[70] 92% (12 resenyes) 66% (50 000 vots) 56 (17 resenyes)[71] 6.6 (81 655 vots) 5.9 (4 264 vots)
The Voyage Home 82% (44 resenyes)[72] 83% (12 resenyes) 81% (50 000 vots) 71 (17 resenyes)[73] A+[74] 7.3 (82 738 vots) 6.1 (4 383 vots)
The Final Frontier 22% (51 resenyes)[75] 8% (12 resenyes) 24% (50 000 vots) 43 (16 resenyes)[76] A−[74] 5.5 (58 414 vots) 5.2 (3 262 vots)
The Undiscovered Country 82% (55 resenyes)[77] 79% (14 resenyes) 83% (50 000 vots) 65 (18 resenyes)[78] A−[74] 7.2 (73 642 vots) 6.1 (3 737 vots)
Promig de la saga 67% 66% 64% 59 A !6.8 6.0
Generations 48% (60 resenyes)[79] 63% (19 resenyes) 57% (50 000 vots) 55 (22 resenyes)[80] B+[74] 6.6 (79 745 vots) 5.8 (3 749 vots)
First Contact 92% (65 resenyes)[81] 79% (19 resenyes) 89% (100 000 vots) 71 (18 resenyes)[82] A−[74] 7.6 (122 206 vots) 6.5 (4 705 vots)
Insurrection 54% (72 resenyes)[83] 65% (17 resenyes) 44% (50 000 vots) 64 (19 resenyes)[84] B+[74] 6.4 (73 398 vots) 5.5 (3 151 vots)
Nemesis 38% (170 resenyes)[85] 49% (47 resenyes) 49% (50 000 vots) 51 (29 resenyes)[86] A−[74] 6.4 (77 063 vots) 5.6 (4 151 vots)
Promig de la saga 58% 64% 60% 60 A- 6.8 5.9
Star Trek 94% (355 resenyes)[87] 93% (83 resenyes) 91% (250 000 vots) 82 (46 resenyes)[88] A[74] 7.9 (605 015 vots) 6.8 (45 809 vots)
Into Darkness 84% (297 resenyes)[89] 83% (71 resenyes) 89% (250 000 vots) 72 (43 resenyes)[90] A[74] 7.7 (474 213 vots) 6.8 (33 996 vots)
Beyond 86% (318 resenyes)[91] 82% (77 resenyes) 80% (50 000 vots) 68 (50 resenyes)[92] A–[74] 7.0 (238 438 vots) 6.0 (14 814 vots)
Promig de la trilogia 88% 86% 87% 75 A !7.5 6.5
Promig 71% 72% 70% 65 A- 7.0 6.1

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Lower Costs Energize 'Trek' Film Profit». Archivat des d'el original, el 12 de decembre de 2015. Consultat el 12 d'octubre de 2020.
  2. ↑ "Star Trek Franchise Box Office History" [1] archivat en Wayback Machine. The Numbers
  3. ↑ «44 entertainment/character properties reach $100 m in ixes of licensed merchandise; 50% of sals llaure Disney's. - Free Online Library». Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2021. Consultat el 2021-10-24.
  4. ↑ «Today's TV Previews», Montreal Gazette, p. 36. Consultat el 8 de setembre de 2016.
  5. ↑ «Star Trek: Strange New Worlds – New Star Trek Séries To Follow Captain Pike, Spock, and Number One – YouTube». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2020. Consultat el 2020-07-04.
  6. ↑ «'Star Trek: Strange New Worlds' Séries Continuing Spock's Saga At CBS All Access». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2020. Consultat el 2020-05-15.
  7. ↑ «Like 'Star Wars' and 'Star Trek,' Potter is a modern phenomenon», Associated Press, The Seattle Claves. Consultat el 2011-10-19.
  8. ↑ «Why Peter Thiel Fears "Star Trek"».ISSN 0028-792X.Consultat el 2017-05-28.
  9. ↑ Reagin, Nancy R. Star Trek and History, Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons. ISBN 9781118167632.
  10. ↑ «RODDENBERRY, GENE - The Museum of Broadcast Communications». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2011. Consultat el 2024-06-02.
  11. ↑ Internet Archive, Anne (1986). Something about the author. [electronic resource], Detroit, Mich.: Gale Research. ISBN 978-0-8103-2255-4.
  12. ↑ Internet Archive, David (1994). Star trek creator: The Authorized Biography of Gene Roddenberry, New York: Roc. ISBN 978-0-451-45418-8.
  13. ↑ Internet Archive, Richard Keller (1999). Trash culture: popular culture and the great tradition, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-21647-1.
  14. ↑ Snyder, J. William Jr.. «Star Trek: A Phenomenon of and Social Statement on the 1960s». www. ibiblio. org. Consultat el 2024-06-02.
  15. ↑ «Susan Sackett - The Secular Humanism of Star Trek | Point of Inquiry». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2016. Consultat el 2024-06-02.
  16. ↑ «Woody Goulart» Gene Roddenberry». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2011. Consultat el 2024-06-02.
  17. ↑ https://hipertextual.com/2016/09/nasa-star-trek-50-aniversario
  18. ↑ Abby Ohlheiser. «How Martin Luther King Jr. convinced ‘Star Trek’s’ Lt. Uhura to stay on the show». Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2016. Consultat el 26 d'agost de 2018.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Star Trek's Uhura Reflects On MLK Encounter» (en en). NPR. org. Archivat des d'el original, el 18 de març de 2011. Consultat el 27 d'agost de 2018.
  20. ↑ «¿Quàn es va vore per primera volta un bes interracial en la tv?» (en és-és). MuyInteresante. és. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2017. Consultat el 27 d'agost de 2018.
  21. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Business Insider. Consultat el 2024-06-02.
  22. ↑ Internet Archive, Herbert F.; Justman, Robert H. (1996). Inside Star Trek: The Real Story, New York : Pocket Books. ISBN 978-0-671-89628-7.
  23. ↑ «Bjo Trimble: The Woman Who Saved Star Trek» (en en). www. startrek. com. Consultat el 2024-06-02.
  24. ↑ Internet Archive, William; Kreski, {{{nom2}}} (1993). Star trek memories, New York, NY: HarperCollinsPublishers. ISBN 978-0-06-017734-8.
  25. ↑ «Star Trek cast on Tom Snyder's Tomorrow, 1976 / TVparty!». www. tvparty. com. Consultat el 2024-06-02.
  26. ↑ «Celebrating 40 Years since Trek's 1st Convention» (en en). www. startrek. com. Consultat el 2024-06-02.
  27. ↑ Internet Archive, Gerry (1979). A Star Trek catalog, New York: Grosset & Dunlap. ISBN 978-0-441-78477-6.
  28. ↑ «Star Trek: Why the Original Séries' TV Follow-Up Never Happened» (en en). CBR. Consultat el 2024-06-02.
  29. ↑ «Star Trek: The Next Generation» (en en). www. startrek. com. Consultat el 2024-06-02.
  30. ↑ «Star Trek - A Short History». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2010. Consultat el 2024-06-02.
  31. ↑ «UPN in search of post-'Voyager' flagship». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2010. Consultat el 2024-06-02.
  32. ↑ «"Fan Groups, Sites Rali on Behalf of Enterprise (UPDATE)"». StarTrek. com. Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2010. Consultat el 2024-06-02.
  33. ↑ «"Star Trek: Enterprise Cancelled!"». StarTrek. com. Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2010. Consultat el 2024-06-02.
  34. ↑ «TrekUnited - Uniting Star Trek Fans». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2009. Consultat el 2024-06-02.
  35. ↑ Hinman, Michael. «"'Star Trek' Becomes Highest Grossing Franchise Film"». airlockalpha. com. Consultat el 2024-06-02.
  36. ↑ «Star Trek Sequel To Be Released May 17, 2013 – In 3D» (en en-us). TrekMovie. com. Consultat el 2024-06-02.
  37. ↑ «‘Star Trek 3’ Sets July 8, 2016, Release Dona't» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-06-02.
  38. ↑ Adam Holmes. «Why Star Trek Beyond Wasn't A Box Office Hit, According To Simon Pegg» (en en). CINEMABLEND. Consultat el 2024-06-02.
  39. ↑ «Bryan Singer's TV Star Trek Details Emergix - UGO. com». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2011. Consultat el 2024-06-02.
  40. ↑ «Jonathan Frakes Talks Bar Karma, Star Trek, and Yes, Gargoyles - UGO. com». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2011. Consultat el 2024-06-02.
  41. ↑ «New ‘Star Trek’ TV Series a Go at CBS All Access» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2024-06-02.
  42. ↑ «‘Star Trek: Discovery’ Gets September Premiere Dona't On CBS & CBS All Access, Season 1 Split In Two» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-06-02.
  43. ↑ «Star Trek: Discovery's Budget Reportedly Paid For By Netflix» (en en). ScreenRant. Consultat el 2024-06-02.
  44. ↑ «‘Star Trek: Discovery’ Exits Netflix Tonight; Set For 2022 Launch On Paramount+ Globally» (en en-us). Deadline. Consultat el 2024-06-02.
  45. ↑ «Alex Kurtzman Sets Five-Year CBS TV Studios Pact, Will Oversee Expanded ‘Star Trek’ Universe» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-06-02.
  46. ↑ «Breaking News - Paramount+ Is the Home of the Star Trek Universe | TheFutonCritic. com». www. thefutoncritic. com. Consultat el 2024-06-02.
  47. ↑ «‘Star Trek: Discovery’ Showrunner on Pleasing Fickle Fans and Adapting James Comey’s Tell-All» (en en-us). The Hollywood Reporter. Consultat el 2024-06-02.
  48. ↑ «Inside the ‘Star Trek’ Universe of New Shows and Kids’ Fare on Paramount Plus» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-06-02.
  49. ↑ «Everything You Need to Know for SDCC 2019» (en en). www. startrek. com. Consultat el 2024-06-02.
  50. ↑ «Amazon Nabs International Rights to CBS’ Jean-Luc Picard ‘Star Trek’ Séries» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-06-02.
  51. ↑ «Star Trek: Prodigy Sets Nickelodeon Premiere Dona't» (en en). Star Trek. Consultat el 2024-06-02.
  52. ↑ «'Star Trek: Picard' Séries Finale Sets the Stage for a Big Spinoff» (en en-us). Rolling Stone. Consultat el 2024-06-02.
  53. ↑ Scott Snowden. «'Star Trek: Discovery' will menja to a close with Season 5 in 2024» (en en). Space. com. Consultat el 2024-06-02.
  54. ↑ «New Séries Order for 'Star Trek: Starfleet Academy' Announced» (en en). www. startrek. com. Consultat el 2024-06-02.
  55. ↑ «Star Trek Paramount+ Movies Will Menja Every Two Years» (en en-us). The Escapist. Consultat el 2024-06-02.
  56. ↑ «Paramount+ Greenlights ‘Star Trek: Section 31’ Film Starring Michelle Yeoh» (en en-us). Variety. Consultat el 2024-06-02.
  57. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Kate Mulgrew To Return As Captain Janeway In ‘Star Trek: Prodigy’». Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2020.
  58. ↑ «'Star Trek' Pike and Spock Series Set at CBS All Access». The Hollywood Reporter. Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2020. Consultat el 16 de maig de 2019.
  59. ↑ «Alex Kurtzman Sets Five-Year CBS TV Studios Pact, Will Oversee Expanded 'Star Trek' Universe». Variety. Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2018. Consultat el 21 de juliol de 2018.
  60. ↑ «Interview: Alex Kurtzman On ‘Section 31,’ ‘Academy,’ And Expanding His Star Trek Universe Beyond Television» (en en-us). TrekMovie. com. Consultat el 2026-06-04.
  61. ↑ «‘The Wrath of Khan’ is getting an official Star Trek podcast prequel» (en en-us). Engadget. Consultat el 2026-06-04.
  62. ↑ «MSN». www. msn. com. Consultat el 2026-06-04.
  63. ↑ «'Star Trek' va confirmar un important canvi entre el Capità Kirk i el major vilà de la franquícia» (en és). La Raó. Consultat el 2026-06-04.
  64. ↑ «’Lost’s Naveen Andrews on Exploring Star Trek’s Greatest Villain in ‘Khan’» (en en). Collider. Consultat el 2026-06-04.
  65. ↑ «Watch STAR TREK: PRODIGY’s Rousing Opening Credits» (en en-us). Yahoo Entertainment. Consultat el 2026-06-04.
  66. ↑ «Star Trek: The Motion Picture». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  67. ↑ «Star Trek: The Motion Picture (1979): Reviews». Metacritic. Consultat el 24 de novembre de 2013.
  68. ↑ «Star Trek II: The Wrath of Khan». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  69. ↑ «Star Trek II: The Wrath of Khan (1982): Reviews». Metacritic. Consultat el 24 de novembre de 2013.
  70. ↑ «Star Trek III: The Search for Spock». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  71. ↑ «Star Trek III: The Search for Spock (1984): Reviews». Metacritic. Consultat el 24 de novembre de 2013.
  72. ↑ «Star Trek IV: The Voyage Home». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  73. ↑ «Star Trek IV: The Voyage Home (1986): Reviews». Metacritic. Consultat el 24 de novembre de 2013.
  74. ↑ 74,00 74,01 74,02 74,03 74,04 74,05 74,06 74,07 74,08 74,09 «CinemaScore». cinemascore. com. Consultat el 13 de març de 2015.
  75. ↑ «Star Trek V: The Final Frontier». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  76. ↑ «Star Trek V: The Final Frontier (1989): Reviews». Metacritic. Consultat el 24 de novembre de 2013.
  77. ↑ «Star Trek VI: The Undiscovered Country». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  78. ↑ «Star Trek VI: The Undiscovered Country (1991): Reviews». Metacritic. Consultat el 24 de novembre de 2013.
  79. ↑ «Star Trek Generations». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  80. ↑ «Star Trek: Generations (1994): Reviews». Metacritic. Consultat el 24 de novembre de 2013.
  81. ↑ «Star Trek: First Contact». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  82. ↑ «Star Trek: First Contact (1996): Reviews». Metacritic. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  83. ↑ «Star Trek: Insurrection». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  84. ↑ «Star Trek: Insurrection (1998): Reviews». Metacritic. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  85. ↑ «Star Trek: Nemesis». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  86. ↑ «Star Trek: Nemesis (2002): Reviews». Metacritic. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  87. ↑ «Star Trek». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  88. ↑ «Star Trek (2009): Reviews». Metacritic. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  89. ↑ «Star Trek Into Darkness». Rotten Tomatoes. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  90. ↑ «Star Trek Into Darkness (2013): Reviews». Metacritic. Consultat el 2 de novembre de 2013.
  91. ↑ «Star Trek Beyond». Rotten Tomatoes. Consultat el 15 de juliol de 2016.
  92. ↑ «Star Trek Beyond (2016): Reviews». Metacritic. Consultat el 15 de juliol de 2016.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • Wikisource en inglés contiene texts originals sobre Star Trek.
  		•  Esta pàgina descriu una política oficial de L'Enciclopèdia en valencià.
    Ha segut elaborada i aprovada per la comunitat i el seu compliment es obligatori per a tots els editors. Pots editar-la per a millorar la seua redacció i format, pero si desiges canviar alguna qüestió de fondo, busca el consens comunitari primer.
    de Star Trek (en anglés)


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Star_Trek&oldid=1333303»