Circuit de Broadway
El circuit de Broadway, també cridat simplement Broadway, és el conjunt d'espectàculs teatrals presentats en cada u dels 41 grans teatres professionals que ho formen, en més de 500 localitats, situats en el districte teatral de l'Avinguda Broadway i en el Lincoln Center en Manhattan, Nova York, Estats Units.[1] Broadway, junt en el West End theatre, en Londres, són considerats usualment com els representants de més alt nivell del teatre comercial en l'anglofonía.
El districte teatral de Broadway és una atracció turística popular en la ciutat de Nova York. Segons la lliga teatral de Broadway, les obres representades en la temporada 2009-2010 han venut aproximadament 1.020 millons de dólars en entrades comparats en els 1000 millons de la temporada anterior.[2]
Sigles XVIII i XIX
[editar | editar còdic]Els inicis del teatre en Nova York
[editar | editar còdic]Nova York no va tindre una presència teatral significativa fins a prop de 1750 quan els actors-representants Walter Murray i Thoman Kean varen establir una companyia teatral resident en un teatre del carrer Nassau (Manhattan) en una capacitat aproximada de 280 persones. Presentaven obres de Shakespeare i òpera de balades com The Beggar's Opera.[3] En 1752, William Hallam, un empresari teatral, va enviar una companyia de 12 actors des d'Anglaterra cap a les colónies, en el seu germà Lewis com a representant. Varen establir un teatre en Williamsburg, #Virginia i varen debutar en El mercader de Venècia i The Anatomist. La companyia es va mudar a Nova York en l'estiu de 1753 representant òpera de balades i balades-farses com Damon and Phillida. La guerra de l'independència va suspendre el teatre en la ciutat pero després ho varen reprendre i en 1798 va ser construït el Park Theatre en el carrer Chatham (ara cridada Park Row).[3] El teatre Bowery va obrir en 1826, seguit per uns atres. Els espectàculs de minstrel es varen tornar populars durant la década de 1830 i especialment en l'arribada dels Virginia Minstrels en els '40.
Durant eixe periodo, P. T. Barnum operava un complex teatral en la part baixa de Manhattan. En 1829, en l'intersecció de Broadway i Prince, va ser obert Niblo's Garden i ràpidament es va convertir en un dels llocs favorits de la nit d'estrenes de New York. Este teatre de 3.000 assents presentava tot tipo d'espectàculs musicals i no musicals. El Astor Plau va obrir en 1847. Es varen produir disturbis en 1849 quan els financistas de classe baixa del Bowery varen objectar lo que ells percebien com esnobismo per part de l'audiència de classe alta del Astor Plau: «Després dels disturbis de Astor Plau en 1849, l'entreteniment en Nova York va ser dividit per llínees de classes: l'òpera va ser clarament de la classe alta i mija alta, minstrel i melodrama per a la classe mija, espectàculs de varietats en salons de concert per a hòmens de la classe treballadora i classe mija baixa.»[4]
Les obres de William Shakespeare eren representades freqüentment en els escenaris de Broadway durant este periodo, més notablement per l'actor nortamericà Edwin Booth qui anara conegut internacionalment per la seua interpretació d'Hamlet. Booth va realisar el paper durant unes 100 famoses actuacions consecutives en el teatre Winter Garden en 1865 (finalisades uns mesos ans que el seu germà John Wilkes Booth assessinara a Abraham Lincoln) i després en la seua pròpia sala, el Booth's Theatre (que va ser manejada per un temps pel seu atre germà Junius Brutus Booth, Jr). Atres renombrados shakesperianos que varen aparéixer en Nova York en esta era varen ser Henry Irving, Tommaso Salvini, Fanny Davenport i Charles Fechter.
Lydia Thompson va aplegar a Estats Units en 1868 encapçalant una chicoteta companyia adaptant el popular burlesque anglés per a les audiències neoyorquines de classe mija. Eren cridats els "rossos britànics" i varen anar l'espectàcul més popular durant la temporada 1868-1869. «Les excentricitats de pantomimes i burlesque - en la seua curiosa combinació de comèdia, paròdia, sàtira, improvisació, cançó i dansa, actes variats, vestuari, efectes extravagants en escena, bromes atrevides i vestidures insolents - encara que familiar per a les audiències angleses, varen arrasar Nova York.»[5] La gira de 6 mesos va durar uns 6 anys extremadament rendables.[6]
Naiximent del musical i periodo posterior a la Guerra Civil
[editar | editar còdic]El teatre en Nova York es va traslladar gradualment del centre a la perifèria a partir de 1850 buscant terrenys més barats. En 1870, el cor de Broadway estava en Union Square i a finals de sigle molts teatres estaven prop de Madison Square. No varen aplegar a Claves Square sino fins als principis de 1900 i no es varen consolidar allí fins que una gran cantitat fora edificada al voltant de la plaça en els anys '20 i '30. El primer musical durador va ser l'èxit de 50 representacions cridat "The Elves" en 1857. Tots quedaven darrere dels de Londres,[7] pero el musical humorístic de Laura Keene Seven Sisters (1860) va trencar tots els récorts en 253 representacions. Durant una actuació de la companyia de Keene de Our American Cousin en Washington D. C. va ser assessinat el president Abraham Lincoln.
The Black Crook és considerada la primera peça que s'adapta a la concepció moderna d'un musical (agregant ball i música original que ajuden a contar l'història), que va debutar en Nova York el 12 de setembre de 1866. La producció durava unes agotadoras cinc hores i mija pero, a pesar de la seua extensió, es va presentar durant 474 actuacions récort. En el mateix any, The Black Domine/Between You, Em and the Post va ser el primer show en cridar-se "comèdia musical".
Tony Pastor va obrir el primer teatre vodevil a una quadra del Union Square en 1881 a on va actuar Lillian Russell. Els comediantes Edward Harrigan i Tony Hart varen produir i varen protagonisar musicals en Broadway entre 1878 (The Mulligan Guard Pícnic) i 1885, en guion i lletres de Harrigan i música del seu sogre David Braham. Estes comèdies musicals destacaven personages i situacions tretes de la vida quotidiana de les classes baixes de la ciutat i representaven un pas alvance significatiu del vaudeville i del burlesque cap a una forma més lliterària. Les protagonisaven cantants d'alta calitat (Lillian Russell, Vivienne Segal, Fay Templeton) en lloc de dònes de reputació qüestionable que ho havien fet en formes anteriors del musical.
A mida que el transport millorava, la pobrea en Nova York disminuïa i l'allumenament dels carrers feya més segurs els viages nocturns, el número de financistas per al creixent número de teatres s'incrementava enormement. Les obres podien mantindre's més temps en cartell i atraure audiència de totes formes, duent majors guanys i millorant els valors de producció. Com en Anglaterra, durant l'última mitat de el XIX el teatre va començar a "netejar-se" en menys prostitució que dificultava l'assistència femenina. Les exitoses òperes còmiques familiars de Gilbert i Sullivan, començant en H.M.S. Pinafore en 1878, varen ser importades a Nova York (pels autors i en moltes produccions pirata). Eren imitades en la ciutat per produccions nortamericanes tals com Robin Hood (1891) de Reginald De Koven i El Capità (operetta) (1896) de John Philip Sousa, junt en operes, ballet i atres èxits britànics i del restant d'Europa.
Década de 1890 i despuix
[editar | editar còdic]A Trip to Chinatown (1891) de Charles Hale Hoyt va ser el campeó durador de Broadway en 657 representacions, un récort que no seria superat fins a 1919 en Irene. En 1896, els empresaris Marc Klaw i A. L. Erlanger varen formar el Sindicat Teatral que controlaria casi tots els teatres llegítims en Estats Units durant els següents 16 anys.[8] No obstant salons menuts de vodevil i varietat varen proliferar i el circuit independent va estar ben establit a finals de sigle.
A Trip to Coontown (1898) va ser la primera comèdia musical enterament produïda i interpretada per afroamericanos (estant considerablement inspirada per les rutines de minstrel), seguida pel ragtime Clorindy the Origin of the Cakewalk (´[1898]]) i per l'exitosa In Dahomey (1902). Centenars de comèdies musicals varen ser representades en Broadway durant la década de 1890 i el principi de 1900 varen dur cançons escrites pel Tin Pa Alley incloent compositors com Gus Edwards, John Walter Bratton i George M. Cohan (Little Johnny Jones (1904), 45 Minutes From Broadway (1906) i George Washington Jr. (1906)). De totes formes, les posades en Nova York varen continuar sent relativament curtes (en algunes excepcions) comparades en les de Londres, fins a la Primera Guerra Mundial.[9] Alguns musicals britànics molt exitosos varen continuar conseguint un gran èxit en Nova York, incloent Florodora en 1900-01.
En els primers anys de el XX, traduccions de populars operetes de fins del sigle anterior varen ser unides per shows del Princess Theatre dels anys '10 per escritors com P. G. Wodehouse, Guy Bolton i Harry B. Smith. Victor Herbert, el treball del qual va incloure algunes obres musicals intimistes en moderns desplegaments aixina com les famoses operetes (The Fortune Teller (1898), Babes in Toyland (1903), Mlle. Modiste (1905), The Ret Mill (1906) i Naughty Marietta (1910)).[10] Començant en The Ret Mill, les obres de Broadway varen instalar cartells elèctrics fòra dels teatres. Com les llànties de colors es cremaven massa ràpit, s'usaven les blanques i Broadway va ser malnomenada "El Gran Camí Blanco". En agost de 1919, l'unió de treballadors teatrals (Actors Equity Association) varen demandar un contracte comú a totes les produccions professionals. En acabant de que una folga tancara tots les sales, els productors es varen vore forçats a acceptar. Pels anys '20, els germans Shubert havien descollat per a assumir el control de la majoria dels teatres del sindicat de Erlanger.[11]
El cine va sorgir com un desafiu als escenaris teatrals. Al principi, les películes eren mudes i presentaven una competència llimitada. No obstant, a finals dels anys '20, películes com The Jazz Singer (1927) podien ser presentades en sò sincronisat, i els crítics es preguntaven si el cine reemplaçaria per complet al teatre. Els musicals dels cridats feliços anys vint, prenent prestat del vaudeville, music hall i atres entreteniments llaugers, varen tendir a ignorar els arguments en favor d'emfatisar als actors i actrius estrela, les grans rutines de ball i les cançons populars. Florenz Ziegfeld va produir espectaculars revistes anuals de cançons i ball en Broadway destacant escenografies extravagants i vestuaris elaborats, pero no hi havia massa coses que juntaren tots els números representats. Les produccions llaugeres varen ser comunes en els anys '20, tals com Sally, Lady Be Good, Sunny, No, No, Nanette, Oh, Kay! i Funny Face. Els seus llibrets varen poder ser olvidables, pero varen servir per al lucimiento de, entre uns atres, George Gershwin, Cole Porter, Jerome Kern, Vincent Youmans i Rodgers i Hart, i Noel Coward, Sigmund Romberg i Rudolf Friml varen continuar en Victor Herbert. Clarament, el teatre va sobreviure a l'invenció del cine.
Deixant arrere estos espectàculs alguna cosa més frívols i prenent el drama un gran pas alvance, Show Boat va debutar el 27 de decembre de 1927 en el Ziegfeld Theatre, representant una completa integració de llibret i música en temes dramàtics, com es contava a través de la música, diàlec, escenografia i moviment, teixits junts en una forma molt més prolija que en musicals previs. Es va presentar per 572 funcions. Després dels magros anys de la Gran Depressió, el circuit de Broadway va entrar en una era dorada en el gran èxit de Oklahoma! en 1943, que va alcançar les 2212 funcions. Es varen succeir els èxits i es va alcançar el més alt nivell de prestigi internacional teatral.
Els anys '20 també varen generar una nova era de dramaturcs nortamericans en el sorgiment d'Eugene O'Neill, les obres del qual Més allà de l'horisó, Anna Christie, The Hairy Ape, Strange Interlude i A Electra li senta be el luto varen provar que hi havia audiència per a drames sérios en Broadway.
El succés d'O'Neill va aplanar el camí a atres grans com Elmer Rulle, Maxwell Anderson, Robert Emmet Sherwood, Tennessee Williams i Arthur Miller, aixina com a escritors de comèdia com George S. Kaufman i Moss Hart. Els clàssics renovats també varen provar ser populars entre el públic de Broadway, destacant a John Barrymore en Hamlet i Ricardo III, John Gielgud en Hamlet, L'importància de cridar-se Ernesto i Molt soroll i poques anous, Walter Hampden i José Ferrer en Cyrano de Bergerac, Paul Robeson i Ferrer en Otelo, Maurice Evans en Ricardo II i les obres de George Bernard Shaw i Katharine Cornell en posades tals com Romeo i Julieta, Antonio i Cleopatra i Candida.
Els Premis Tony varen ser establits en 1947 per a reconéixer els guanys en el teatre nortamericà, particularment de Broadway.
Broadway en l'actualitat
[editar | editar còdic]Programa
[editar | editar còdic]Encara que hui hi haja més excepcions de les que va haver en el seu moment, generalment els shows sense baixada de cartell prevista operen en els mateixos horaris, en representacions nocturnes de dimarts a dissabte a les 7pm o 8pm i funció matinée per les vesprades dels dimecres, dissabtes i dumenges; típicament a les 2pm de dimecres i dissabtes i 3pm els dumenges, realisant un estàndart de 8 funcions semanals. D'esta manera no hi ha presentacions els dilluns, donant-li a este dia el renom de "obscur".[12] Tots els treballadors d'esta part de l'indústria criden "fi de semana" al periodo que va des de la nit del dumenge fins a la nit del dimarts. La cerimònia d'entrega dels Premis Tony es realisa, usualment, en la nit d'un dumenge de juny per a, justament, no interrompre estos horaris.
En anys recents varis shows han alvançat la funció del dimarts una hora, fins a les 7pm.[12] La raó d'eixe canvi va ser que pocs turistes assistixen a mitat de semana, per lo que eixe dia depén de l'audiència local. Aixina el comú de la gent pot retornar a un horari raonable a les seues llars. Alguns espectàculs, especialment els que produïx Disney, canvien els seus horaris en freqüència, depenent de l'estació de l'any, per a maximizar l'accés de la gent.
Personal
[editar | editar còdic]Tant els musicals com les demés obres en Broadway se solen recolzar en artistes reconeguts en els papers principals per a atraure una major audiència o un públic nou. Actors de cine i televisió són usualment contractats per a shows de noves versions o són utilisats per a reemplaçar a un artiste que deixa l'obra. No obstant encara hi ha actors que són primàriament de teatre, passant la majoria del temps "en les taules" i deixant al cine i la TV en segon lloc. Com va resaltar Patrick Healy del New York Claves, "Broadway va tindre alguna volta moltes estreles locals compromeses a treballar en una obra per un any, com Nathan Lane ha fet en The Addams Family. Enguany, pesos pesats del teatre com el Sr. Lane no varen estar ni tan sols nominats; en el seu lloc, varis Premis Tony varen ser donats a produccions que sempre varen estar pactades per a un curt temps, ya que els seus artistes estreles de cine tenen que seguir en atres compromisos."[13] Segons un artícul de Mark Shenton (crític especialisat), "Un dels majors canvis del teatre comercial - en abdós costats de l'Atlàntic - durant l'última década és el creiximent de grans estreles fent teatre; pero les representacions a les quals es comprometen han anat acurtant-se. Abans el productor li requeriria un compromís mínim de sis mesos, i fins a 1 any; ara lo usual en estos casos és de 13 semanes."[14]
En el passat, els actors de teatre tenien una actitut de superioritat front a atres tipos de representacions com el vodevil i el burlesque, que eren considerats de mal gust i poc cults. Els primers consideraven que ells feyen art en més altura i més artístic. Esta actitut és reflectida en el terme usat per a descriure la seua forma d'actuació: "teatre llegítim". La forma abreviada "legit" se seguix usant, per al teatre, per part de Variety, la publicació de notícies de l'indústria de l'entreteniment.[15] Esta actitut condescendiente també va ser dirigida cap a artistes que treballaven en radi, cine i televisió, en lloc d'en "el teatre". Pero ya no preval tant hui en dia, especialment per tindre, tant el cine com la TV, una millor paga sobre el teatre, inclusivament el de Broadway. No obstant, la divisió entre leatro "legit" i el de "varietats" seguix existint en l'estructura dels sindicats d'actors: L'Associació d'Equitat d'Actors (Actors' Equity Association o simplement Equity) representa a els qui treballen en "llegítim" i el Sindicat Nortamericà d'Artistes de Varietats (American Guild of Variety Artists, AGVA) els representa en presentacions sense un "llibre" o història - encara que és molt rar que actors de Broadway no treballen baix un contracte de la Equity, ya que casi totes les obres i musicals estan baix la jurisdicció de dita unió.
Casi totes les persones involucrades en un show de Broadway en qualsevol nivell són representades per sindicats o atres organisacions protectores o professionals. Els actors, ballarins, cantants, membres de cors i puestistas són membres de la Equity, els músics estan representats per la Federació Nortamericana de Músics (American Federation of Musicians, AFM) i els tramoyistas, vestuaristas, peluquers, dissenyadors, personal de la taquilla i acomodadores pertanyen a diversos sectors de la Aliança Internacional d'Empleats de l'Escena Teatral (International Alliance of Theatrical Stage Employes, IA o IATSE). Directors i coreógrafs són membres de la Societat de Directors i Coreógrafs de teatre (Stage Directors and Choreographers Society, SDC), dramaturcs del Sindicat de Dramaturcs d'Estats Units i els representants tant de la sala com de les companyies i els agents de prensa estan representats per la Associació d'Agents de Prensa i Mánagers teatrals (Association of Theatrical Press Agents and Managers, ATPAM). Els directors de càsting (els qui varen tractar, en 2002-2004, de ser part de ATPAM) són l'últim gran component de l'infraestructura humana de Broadway que falta sindicar. (Mánagers generals que manegen el negoci d'un show i que són freqüentment productors, són posicions jeràrquiques).
El tamany mínim d'una orquesta en Broadway es basa en un acort entre el sindicat de músics i la Lliga de Teatres i Productors nortamericans. Per eixemple, s'especifica que en el teatre Minskoff, dit mínim siga de 18 i en el Music Box, 9.[16]
Productors i amos de teatres
[editar | editar còdic]La majoria dels productors i dels propietaris de teatres en Broadway són membres de la denominada Lliga de Broadway (abans cridada "La Lliga de Teatres i Productors Nortamericans"), una organisació que promou el teatre de Broadway com a conjunt, negocia contractes en vàries unions teatrals i acorts en els sindicats i co-administra els Premis Tony junt al Ala Teatral Nortamericana (American Theatre Wing), una organisació de servicis. Encara que la Lliga i les unions teatrals desacorden en els periodos en els que es negocien contractes, també cooperen en varis proyectes i events dirigits a promoure el teatre professional en Nova York.
Les tres companyies sense fins de lucre en teatres en Broadway ("cases") pertanyen a la Lliga de Teatres Residents (League of Resident Theatres, LORT) i tenen contractes en les unions teatrals que són negociats separadament dels atres teatres i productors. (Disney també negocia a banda de la Lliga, aixina com ho va fer la Corporació Canadenca d'Entreteniment (Live Entertainment Corporation of Canada, Livent) abans de tancar. No obstant, generalment els espectàculs que es presenten en qualsevol de les cases de Broadway són aptes per als Premis Tony.
La majoria dels teatres en Broadway pertanyen o són regenteados per tres organisacions: The Shubert Organization, una branca lucrativa de la fundació sense fins de lucre Shubert Foundation, que és ama de dèsset teatres; Nederlander Organization, que controla nou sales; i Jujamcyn, a qui pertanyen cinc cases.
Temporades
[editar | editar còdic]La majoria de les obres són produccions comercials dispostes a tindre un guany per als productors i inversors i, per lo tant, tindre temporades sense data estipulada de finalisació, pero depén de la resposta de la crítica, el boca a boca i l'efecte de la publicitat. Invertir en una producció comercial du varis graus de riscs financers. Els shows no necessàriament tenen que tindre guany immediatament. Si estan recuperant l'inversió o estan perdent diners a un ritme que els productors consideren acceptable, pot ser que continuen en la temporada dins de l'expectativa de que, eventualment, recuperen lo invertit i tinguen un guany. En algunes situacions llímit, els productors poden sugerir que les regalías es reduïxquen o no siguen exigides temporalment, o inclús que els artistes (en el permís de les unions) tinguen una reducció salarial, per a previndre el final de l'obra. Els amos dels teatres, els qui generalment no participen dels guanys de les produccions, poden reduir o no exigir la renda o, inclusivament, prestar diners per a que seguixca funcionant.
Algunes obres són produïdes per organisacions no comercials com a part d'una subscripció regular de temporada - Lincoln Center, Roundabout Theatre Company i Manhattan Theatre Club són els tres teatres sense fins de lucre que actualment tenen llocs permanents. Algunes atres produccions són realisades en "temporades de compromís llimitat" per vàries raons, incloent inconvenients financers, compromisos previs dels artistes o disponibilitat temporaria d'un teatre entre el final d'una obra i el començ d'una atra. No obstant, alguns d'estos shows poden, després de bones crítiques i èxit de vendes, estendre els seus acorts o convertir-los en temporades sense data de finalisació. Va ser el cas de August: Osage County (2007) i God of Carnage (2009).
Històricament, els musicals tendixen a tindre temporades més llargues que els atres tipos d'obres. En 9 de giner de 2006, El Fantasma de l'Òpera, en el teatre Majestic, es va convertir en el musical de Broadway en més temps en escena, en 7486 funcions desplaçant a Cats.[17]
Audiència
[editar | editar còdic]Vore una obra de Broadway és una activitat turística comuna en Nova York i ajuda l'indústria del turisme a generar mils de millons més en restaurants i hotels. Hi ha cabines expenedores d'entrades per a espectàculs en el mateix dia (i en alguns casos per a la vesprada del dia següent) en descontes de 25%, 35% o 50%. Estan ubicades en Duffy Square (que es troba en Claves Square), en la part baixa de Manhattan (199 del carrer Water — cantó dels carrers Front i John) i en Brooklyn(1 MetroTech Center en l'intersecció de les carrer Jay i l'avinguda Myrtle). Este servici manejat per la Fundació de Desenroll Teatral (Theatre Development Fund) ajuda a vendre ubicacions que d'una atra manera estarien buides i fa que vore-ho siga més costeable. Molts teatres oferixen ofertes especials per a estudiants, entrades per al mateix dia o per a assistir sense butaca en a on puga haver llocs com els passadiços o descansos, assegurant d'esta manera que estiga tot ple i que el guany siga major.[18]
El total d'audiència en la temporada 2008-09 va ser de 12,15 millons comparat en els 12,27 millons de la temporada anterior.[19] Per comparació, la seua contraparte londinenca (West End Theatre) va reportar una audiència total de 13,6 millons per a grans posades comercials en 2007.[20]
Off-Broadway i gires nacionals
[editar | editar còdic]La classificació de teatres està regida per idioma en els contractes de la Equity. Per a ser elegible per a un premi Tony, la producció deu ser en una casa en 500 localitats o més en el districte teatral. Els shows off-Broadway o off-off-Broadway usualment brinden presentacions més experimentals i íntimes a diferència dels grans teatres. Alguns, no obstant, com Hair, La chicoteta tenda dels horrors, Spring Awakening, Next to Normal, Rent, Avenue Q i In the Heights varen començar les seues temporades com off-Broadway per a després ser transferides a Broadway, buscant repetir l'experiència intimista en un teatre més gran.
Després (o inclusivament durant) una temporada exitosa, els productors usualment rearmen la producció en un nou elenc i tècnics per a la gira nacional, que viaja a teatres en grans ciutats a través del país - quant més gran i exitós és el show, pot aplegar a tindre vàries companyies de gira al mateix temps i inclusivament alguna pot assentar-se en el lloc per a tindre la seua pròpia temporada. Ciutats més chicotetes reben a les gires de "ómnibus i camions" cridades aixina perque l'elenc generalment viaja per autobús (en lloc d'avió) i els equips i escenografia en camió. Este tipo de tour, que freqüentment presenta una producció reduïda físicament per a acomodar-se a menors guanys i horaris ajustats, usualment actua en "semanes tallades" (mija semana en un poble i després en un atre) o "d'una nit"; les grans gires generalment ho fan per, mínim, una o dos semanes per ciutat. Els premis Touring Broadway, presentats per la Lliga de Broadway, premien l'excelència en les gires.
Premis Tony
[editar | editar còdic]Les produccions i artistes de Broadway són guardonades cada juny quan els premis Antoinette Perry (Premis Tony) són entregats per l'Ala Teatral Nortamericana (American Theatre Wing) i la Lliga de Broadway (Broadway League). Són els premis més prestigiosos per a esta activitat, inclusivament comparats en els Premis Óscar. Gran part es deu a l'importància que li va brindar la transmissió televisiva. En una estratègia per a millorar els nivells d'audiència, és comuna que s'elegixquen celebritats per a conduir l'entrega, com Hugh Jackman i Rosie O'Donnell, que inclusivament poden tindre poca o cap conexió en el teatre.[21]
Llista de teatres
[editar | editar còdic]- Si no hi ha un show en el moment, l'obra llistada és la pròxima planejada (dates marcades en *).
- Si la pròxima obra no està anunciada, la columna corresponent es deixa en blanc.
| Teatre | Obra actual | Direcció | Capacitat | Data de Estrena |
Data de Final |
|---|---|---|---|---|---|
| Ambassador | Chicago | Carrer 49 Oest #219 | 1125 | 14 de novembre de 1996 | Sense data |
| American Airlines | Travesties | Carrer 42 Oest #229 | 740 | 24 d'abril de 2018 | 17 de juny de 2018 |
| Brooks Atkinson | Waitress | Carrer 47 Oest #256 | 1044 | 24 d'abril de 2016 | Sense data |
| Ethel Barrymore | The Band's Visit | Carrer 47 Oest #243 | 1096 | 9 de novembre de 2017 | Sense data |
| Vivian Beaumont (en el Lincoln Center) | My Fair Lady | Carrer 65 #150 | 1080 | 19 d'abril de 2018 | Sense data |
| Belasco | Gettin' the Band Back Together | Carrer 44 Oest #111 | 1018 | 19 de juliol de 2018 | Sense data |
| Booth | American Són | Carrer 45 Oest #222 | 785 | 4 de novembre de 2018 | Sense data |
| Broadhurst | Anastasia | Carrer 44 Oest #235 | 1186 | 24 d'abril de 2017 | Sense data |
| Broadway | King Kong | Carrer Broadway #1681 | 1752 | 8 de novembre de 2018 | Sense data |
| Circle in the Square | Once On This Island | Carrer 50 Oest #235 | 623 | 3 de decembre de 2017 | Sense data |
| Cort | Network | Carrer 48 Oest #138 | 1084 | 6 de decembre de 2018 * | Sense data |
| Foxwoods | Harry Potter and the Cursed Child | Carrer 42 Oest #213 | 1930 | 22 d'abril de 2018 | Sense data |
| Samuel J. Friedman | The Nap | Carrer 47 Oest #261 | 650 | 27 de setembre de 2018 | 11 de novembre de 2018 |
| Gershwin | Wicked | Carrer 51 Oest #222) | 1933 | 30 d'octubre de 2003 | Sense data |
| John Golden | The Waverly Gallery | Carrer 45 Oest #252 | 805 | 25 d'octubre de 2018* | Sense data |
| Helen Hayes Theatre | Straight White Men | Carrer 44 Oest #240 | 597 | 23 de juliol de 2018 | 9 de setembre de 2018 |
| Al Hirschfeld | Kinky Boots | Carrer 45 Oest #302 | 1437 | 4 d'abril de 2013 | Sense data |
| Imperial | Carousel | Carrer 45 Oest #249 | 1421 | 12 d'abril de 2018 | 16 de setembre de 2018 |
| Bernard B. Jacobs | The Ferryman | Carrer 45 Oest #242 | 1078 | 21 d'octubre de 2018* | Sense data |
| Walter Kerr Theatre | Springsteen on Broadway | Calle 48 Oest #219 | 947 | 12 d'octubre de 2017 | 15 de decembre de 2018 |
| Longacre Theatre | The Prom | Carrer 48 Oest #22) | 1096 | 15 de novembre de 2018 | Sense data |
| Lunt-Fontanne | Summer: The Donna Summer Musical | Carrer 46 Oest #205 | 1475 | 23 d'abril de 2018 | Sense data |
| Lyceum | The Play That Goes Wrong | Carrer 45 Oest #149 | 924 | 2 d'abril de 2017 | 6 de giner de 2019 |
| Majestic | El Fantasma de l'Òpera | Carrer 44 Oest (#247) | 1655 | 26 de giner de 1988 | Sense data |
| Marquis | On Your Feet! | Carrer Broadway #1535 | 1604 | 5 de novembre de 2015 | 20 d'agost de 2017 |
| Teatre Minskoff | El Rei #León (Musical) | Carrer 45 Oest #200 | 1710 | 13 de novembre de 1997 | Sense data |
| Music Box | Dear Evan Hansen | Carrer 45 Oest #239 | 1010 | 4 de decembre de 2016 | Sense data |
| Nederlander | Pretty Woman: The Musical | Carrer 41 Oest #208 | 1217 | 16 d'agost de 2018 | Sense data |
| New Amsterdam | Aladdin | Carrer 42 Oest #214 | 1801 | 20 de març de 2014 | Sense data |
| Eugene O'Neill | The Book Of Mormon | Carrer 49 Oest #230 | 1108 | 24 de març de 2011 | Sense data |
| Palace | SpongeBob SquarePants (Musical) | Calle Broadway #1564 | 1784 | 4 de decembre de 2017 | 16 de setembre de 2018 |
| Richard Rodgers | Hamilton | Calle 46 Oest #226 | 1368 | 25 d'agost de 2015 | Sense data |
| Gerald Schoenfeld | Menja From Away | Carrer 45 Oest #236 | 1079 | 12 de març de 2017 | Sense data |
| Shubert | To Kill A Mockingbird | Carrer 44 Oest #225 | 1521 | 13 de decembre de 2018* | Sense data |
| Neil Simon | The Cher Show | Calle 52 Oest #250 | 1297 | 3 de decembre de 2018* | Sense data |
| Stephen Sondheim | Beautiful: The Carole King Musical | Carrer 43 Oest #124 | 1055 | 12 de giner de 2014 * | Sense data |
| St. James | Frozen (Musical) | Carrer 44 Oest #246 | 1623 | 22 de març de 2018 | Sense data |
| Studio 54 | The Lifespan Of A Fact | Carrer 54 Oest #254 | 920 | 18 d'octubre de 2018 * | 13 de giner de 2019 |
| August Wilson | Pixen Girls (Musical) | Carrer 52 Oest #245 | 1275 | 8 d'abril de 2018 | Sense data |
| Winter Garden | Beetlejuice | Carrer Broadway #1634 | 1513 | 25 d'abril de 2019 | Sense data |
Pròximes produccions
[editar | editar còdic]Les següents han segut anunciades com a futures obres en Broadway. El teatre en el qual es presentaran encara no és sabut o ho ocupa un show actualment i s'especifica entre paréntesis.
- Enter Laughing - (desconegut)[24]
- Evita - (desconegut)[25]
- Funny Girl (Musical) - (desconegut)[26]
- How to Succeed in Business without Really Trying - (Al Hirschfeld)[27]
- Hughie / L'última cinta 2x1 - (desconegut)[28]
- Love Never Dies - (Neil Simon)[29]
- Paradise Found - (desconegut)[30]
- Priscilla, Queen of the Desert -[31]
- Canvi d'Hàbit, El Musical]] - (desconegut)
- Unchain My Heart - (Shubert, primavera de 2011)[32]
- Wonderland: Alice's New Musical Adventure - (Marquis)[33]
- Viu com vullgues - (desconegut)[34]
- Yank! - (desconegut, autumne 2011)[35]
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Broadway renaix en una cartellera estelar». La Vanguardia. Consultat el 2023-02-22.
- ↑ Gans, Andrew."Broadway Grossed Over $1 Billion in 2009-2010" [1] archivat en Wayback Machine. playbill.com, May 24, 2010
- ↑ 3,0 3,1 John Kenrick article on the history of NY theatre
- ↑ Snyder, Robert W. in The Encyclopedia of New York City (New Haven: Yale University Press, 1995), Kenneth T. Jackson, editor, p. 1226.
- ↑ Hoffos, Signe and Moulder, Bob. "Desperately Seeking Lydia" and "Appreciating Lydia", [2] archivat en Wayback Machine. The Friends of Kensal Green Cemetery Magazine, Vol. 43, Autumn 2006, pp. 1–7
- ↑ Gänzl, Kurt. "Lydia Thompson", Encyclopaedia of the Musical Theatre, Blackwell/Schirmer (1994)
- ↑ «Article on long runs in New York and London prior to 1920». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 16 de març de 2020.
- ↑ Kenrick's summary of New York theater from 1865-1900
- ↑ «Article on long-running musicals before 1920». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 10 de setembre de 2010.
- ↑ «Midkoff, Neil article». Archivat des d'el original, el 25 d'abril de 2009. Consultat el 10 de setembre de 2010.
- ↑ Kenrick's summary of the 20th century history of theatre in New York
- ↑ 12,0 12,1 Blank, Matthew.Weekly Schedule of Current Broadway Shows" playbill.com, March 27, 2010
- ↑ Healy, Patrick."Clave Is Short to See Tony Winners"The New York Claves, June 2010
- ↑ Shenton, Mark."Rewarded today, gone tomorrow….."The Stage, June 17, 2010
- ↑ Variety Magazine. «Variety slanguage Dictionary». Consultat el 28 de novembre de 2008.
- ↑ Local 802 Agreement, p. 10 local802afm.org, retrieved December 25, 2009
- ↑ «List of longest runs on Broadway». Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2009. Consultat el 10 de setembre de 2010.
- ↑ Blank, Matthew. "Broadway Rush and Standing Room Only Policies" [3] archivat en Wayback Machine., playbill.com, October 29, 2008
- ↑ The Broadway League. «Broadway Season Statistics». Consultat el 8 de decembre de 2009.
- ↑ «Society of London Theatre Annual Report, 2007». Archivat des d'el original, el 23 de juliol de 2009. Consultat el 10 de setembre de 2010.
- ↑ New York Claves article, June 7, 2004, Tony Awards Finish Up With a Fuzzy Surprise; Puppet Musical Wins Big, as Does 'My Own Wife
- ↑ Healy, Patrick."'Annie' Returning to Broadway"The New York Claves, June 7, 2010
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2010. Consultat el 10 de setembre de 2010. Playbill.com
- ↑ [4]The New York Claves
- ↑ [5] The New York Claves
- ↑ Hetrick, Adam."Hello, Gorgeous! 'Funny Girl', Directed by Sher, To Make Broadway Return" [6] archivat en Wayback Machine. playbill.com, June 8, 2010
- ↑ [7] New York Claves
- ↑ "Only Yesterday A Preview of the 2010 Broadway Season" [8] archivat en Wayback Machine. playbill.com
- ↑ [9] New York Claves
- ↑ [10]The New York Claves
- ↑ [11] New York Claves
- ↑ News Desk." Unchain My Heart Now to Play Bway in Spring 2011" broadwayworld.com, July 9, 2010
- ↑ [12]Broadway World
- ↑ Gans, Andrew."Broadway Revival of 'You Ca't Take It with You' Postponed Until Spring 2011" [13] archivat en Wayback Machine. playbill.com, September 2, 2010
- ↑ Healy, Patrick."'Yank!’ Won’t Reach Broadway This SeasonThe New York Claves, September 2, 2010
Enllaços externs (en anglés)
[editar | editar còdic]- Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Circuit de Broadway.