Anar al contingut

Burlesque

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Burlesque
Promocional de Bon-Ton Burlesquers (1898).
Per a atres usos d'este terme vore Burlesque (desambiguació).

El burlesque és un treball lliterari o dramàtic que s'enfoca en la ridiculización d'un tema. En freqüència, el terme s'utilisa per a referir-se al tipo d'espectàcul o format teatral del teatre de varietats que s'enfoca a la comèdia i a la presentació de diverses rutines artístiques, sorgit durant el XIX, evolució del burlesque lliterari.[1]

El burlesque és un estil d'art escènic que es val de la paròdia i l'exageració de traces per a ridiculisar un tema, glorificando lo socialment inacceptable o degradant lo socialment dignificat. L'estil teatral compartix diverses característiques en atres formats contemporàneus del teatre de varietats de l'era victoriana, relacionant-se en espectàculs similars com el vaudeville americà, el cabaret francés, la pantomima britànica i el music hall britànic.[2] El burlesque sorgix com un estil lliterari enfocat a la ridiculización de corrents lliteràries i els eixemplars lliteraris socialment glorificados. El burlesque dramàtic sorgix com una evolució del burlesque lliterari, que va consistir en la seua adaptació a l'obra teatral durant la primera mitat de el XIX. El burlesque americà sorgix com una variant dramàtica del burlesque europeu de l'era victoriana. El gènero resorgix en décades següents, presentant un contingut més eròtic en el que es presenten actes artístics i actuacions variades que normalment involucren un gran contingut sexual o eròtic, pero ara denominat Neo-Burlesque.[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme «burlesque» deriva del terme italià burlesco, el qual a la seua volta deriva de la paraula burla, que significa broma.[4] Este gènero va començar com una presentació teatral que mesclava la comèdia i la sensualitat, a través de diverses rutines artístiques, sempre en llocs bohemio i d'art independent. [5] El gènero, en especial el dramàtic de l'era victoriana, és àmpliament conegut com extravaganza o travesty (no confondre-ho en el transvestisme). Encara que abdós térmens són diferents, han segut relacionats per ser abdós gèneros de la comèdia i compartir moltes característiques en el burlesque.[6] El terme travesty també pot ser aplicat a qualsevol àmbit del burlesque (lliterari, musical o dramàtic).cita requerida

El travesty és una forma crua del burlesque que altera el tema fins a transformar-ho en alguna cosa hilarante o completament ridícul.[7] La extravaganza, en canvi, representa una forma lliure del burlesque dramàtic i lliterari, usualment associada en l'espectacularitat.[8]

Burlesque lliterari

[editar | editar còdic]

El terme burlesque en la lliteratura referix a un subgénero de la comèdia popularisat en la lliteratura de el XVI. La paraula burlesque apareix per primera volta en el títul de l'obra de Francesco Berni de el XVI, Opere burlesche.[9] L'obra de Berni crea un nou concepte i gènero en la lliteratura cridat Burlesche, gènero en el que l'argument s'enfocava a la ridiculización o satirización de determinat tema o situació. El gènero va ser adoptat per diversos escritors i poetes de l'época com Miguel de Cervantes, qui ridiculisava la romançada medieval i el caràcter épico en treballs com Noveles eixemplars i Don Quixot de la Taca.

El burlesque com a gènero va comprendre el periodo lliterari barroc entre els anys 1600 i els anys 1750. El burlesque era intencionalmente ridícul en recórrer a tècniques lliteràries com el còmic-heròic, la paròdia i la difamació. El gènero lliterari del burlesque, ademés es va dividir en dos subgéneros: burlesque alt i burlesque baix. El burlesque alt pretenia crear un context en el que es dignificava un tema considerat com cómicamente inapropiat, mentres que el burlesque baix pretenia ridiculisar de manera irreverent un tema sério.[10]

S'associa l'orige del burlesque lliterari en la novela còmic-èpica atribuïda a Homero, Batracomiomaquia (Batalla de granotes i rates). Una atra novela que s'associa al sorgiment del gènero són les Comèdies d'Aristóteles que daten de el V L'auge del gènero s'ubica en el XVI i XVII en obres com: Virgile Travesty (1648-1653) per Paul Scarron, Hudibras (1663-1678) per Samuel Butler, The Beggar's Opera (1728) per John Gai, Tom Thumb (1730) per Henry Fielding i Chrononhotonthologos (1734) per Henry Carey.[11]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Burlesque Definició en anglés en The Free Dictionary
  2. Extravaganza Artícul en Encyclopædia Britannica, consultat 12 de giner de 2012
  3. The Almost Naked City Artícul per Mark Caldwell en The New York Claves(18 de maig de 2008); consultat 12 de giner de 2012
  4. Burlesque Orige etimològic en Online Etymology Dictionary
  5. https://corrientealterna.unam.mx/nota/burlesque-el-art-de-la-diversitat-i-el-empoderamiento-femení/
  6. [enllaç trencat] definició en Websters-Online-Dictionary
  7. Travesty (literature) Artícul en Encyclopædia Britannica, consultat 13 de giner de 2012
  8. Extravaganza (literature and theatre) Artícul en Encyclopædia Britannica, consultat 13 de giner de 2012
  9. Francesco Berni (1726). Opere burlesche: del Berni, del Casa, del Varchi, del Mauro, del Bino, del Molza, del Dolce, del Firenzuola.
  10. High burlesque Artícul en eNotes, consultat 12 de giner de 2012
  11. Burlesque (literature) Artícul en Encyclopædia Britannica, consultat 13 de giner de 2012


Referències

[editar | editar còdic]