Anar al contingut

Jerry Goldsmith

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Jerry Goldsmith


Jerrald King Goldsmith (Pasadena, Califòrnia, 10 de febrer de 1929-Beverly Hills, 21 de juliol de 2004), més conegut com Jerry Goldsmith, va ser un dels compositors més importants i reconeguts de la cinematografia. És conegut per ser el compositor de la melodia d'Universal Pictures que es va usar des de 1997 fins a 2012.

Biografia

[editar | editar còdic]

D'orige judeu, Goldsmith va deprendre a tocar el piano als sis anys d'edat. Als catorze, va estudiar composició, teoria i contrapunt en els mestres Jakob Gimpel i Mario Castelnuovo-Tedesco, abdós membres de la tradició musical judeua europea. Goldsmith va ingressar en l'Universitat del Sur de Califòrnia, en el mestre Miklós Rózsa, qui va escriure la partitura de la película d'Alfred Hitchcock Spellbound de 1945. Goldsmith es va interessar en escriure música per al cine en ser inspirat per la música composta pel mateix Rózsa.

La seua música no es quedava estancada en cap estil, sino que es va adaptar a les exigències de la película, anant des del jazz fins a les grans obres simfòniques, passant per música folk, ètnica i inclús pel sintetisador. Aixina i tot, es podria definir la seua música com a enèrgica, puix és especialment lluenta en lo rítmic, sense per això desdenyar la melodia. Va ser un defensor d'utilisar la música solament quan siga estrictament necessari, per lo que en numeroses ocasions va acusar al cine recent de tindre massa música. Posava com a eixemple la seua pròpia partitura per a Patton, en la qual solament hi ha mija hora de música, pese a tractar-se d'una cinta que supera les dos hores de metraje.

Va tocar tots els gèneros a lo llarc de la seua carrera, encara que és en el cine fantàstic a on va conseguir els seus èxits més populars: El planeta dels simis, la trilogia de La profecia, Logan's Run, Atmòsfera zero, Alien, l'octau passager, Total Recall o les dos películes de Gremlins, per citar alguns títuls. Per la seua qualitat rítmica, també va destacar en el gènero del suspens d'acció. No obstant, sempre va declarar preferir les películes chicotetes i de personages, per lo que durant molt temps va mencionar que L'illa de l'adeu era el seu treball favorit.

Els seus començos varen ser séries de televisió com La quarta dimensió, The Waltons, Perry Mason, L'agent de CIPOL i Perduts en l'espai, que li varen donar a conéixer. Posteriorment, a pesar de convertir-se en un músic molt solicitat per Hollywood, va seguir mantenint contactes en la chicoteta pantalla a través de miniseries com QB VII i, sobretot, Masada, la qual es va convertir en una de les seues partitures més conegudes. Un dels seus últims treballs per a la chicoteta pantalla va ser la sintonia per a la série Star Trek: Voyager.

Solament va conseguir un Óscar, per La profecia (1976), de les 17 nominacions que va obtindre. A pesar d'això, va anar durant els anys 80 i els anys 90 u dels músics en major número de seguidors, potser solament superat per John Williams.

Jerry Goldsmith va compondre la música que s'escolta en el logo d'Universal Pictures de 1997 a 2012, i per la seua bona rebuda, la melodia va ser reutilisada i reorquestada per Brian Tyler per al logo actual d'Universal que s'usa des de 2012.

Durant els últims anys de la seua vida, va compaginar la composició en l'ensenyança, impartint cursos de composició per a cine a jóvens músics de l'Universitat del Sur de Califòrnia (USC). Entre els seus discípuls va estar Marque Beltrami, compositor que va escomençar a fer-se un nom en el panorama d'Hollywood a partir de la década dels 90.

Fòra del món cinematogràfic, va compondre obres com Music for orchestra, caracterisada pel seu estil atonal; l'oratorio Christus Apollo, en text de l'escritor Ray Bradbury, el ballet A patch of blue, basat en la seua pròpia partitura per a la película homònima (Un retazo de blau) de 1965, i Fireworks, encàrrec que l'Orquesta simfònica de Los Àngeles li va fer en 2002 per a celebrar el seu aniversari i acompanyar un espectàcul de fòcs artificials.


Es va casar en dos ocasions i va tindre quatre fills, un dels quals, Joel Goldsmith, també es va dedicar a la composició cinematogràfica.

Va fallir el 21 de juliol de 2004 en Los Àngeles, Califòrnia, a l'edat de 75 anys, a causa d'un càncer de còlon.

posteritat

[editar | editar còdic]

Per a rescatar algunes de les seues cintes originals danyades o perdudes i aixina perpetuar el seu llegat, a principis de la década de 2020 es varen llançar campanyes de recaptació de fondos en llínea per a finançar regrabaciones en orquestes contemporànees. El compositor Leigh Phillips va reconstruir en paciència vàries partitures, com The Man with the Black Band (1957) i The Man (1972), que varen ser regrabadas per la Royal Scottish National Orchestra baix la direcció de William Stromberg. La gravació va donar lloc a un CD publicat en març de 2022 pel sagell Intrada. Dos anys més tart, vàries de les seues composicions, escrites entre 1959 i 1962 per a la série de televisió General Electric Theater, varen ser interpretades de nou per l'Orquesta Filharmònica de Praga dirigida per Leigh Phillips i publicades en CD per Intrada. En 2025, la mateixa orquesta va tornar a gravar les bandes sonores de les películes de televisió Pursuit, Crawlspace i The People Next Door per al mateix sagell, esta volta baix la direcció d'Adam Klemens. Eixe mateix any, la banda sonora de la película L'home més perillós del món (1969) també va ser revixcuda per la Royal Scottish National Orchestra dirigida per William Stromberg.

Filmografia

[editar | editar còdic]
Filmografia de Jerry Goldsmith (no completa, actualisat 2021)
Any Obra Director Notes
1959 El rostre del fugitiu Paul Wendkos
1962 Freud, passió secreta John Huston Nominació al Óscar
1962 Els valents van sols David Miller
1962 Camí de la jungla Robert Mulligan
1962 A Gathering of Eagles Delbert Mann
1962 Roses perdudes Franklin J. Schaffner
1963 The Prize Mark Robson
1963 L'últim de la llista John Huston
1963 Regal per a fadrí Henry Koster
1964 Riu Conchos Gordon Douglas
1964 Sèt dies de maig John Frankenheimer
1965 Primera victòria Otto Preminger
1965 Our Man Flint Daniel Mann
1965 The Blue Max John Guillermin
1965 A Patch of Blue Guy Green Nominació a l'Óscar
1966 Cap als grans horisons Gordon Douglas
1966 Seconds John Frankenheimer
1966 The Sand Pebbles Robert Wise Nominació a l'Óscar
1967 El planeta dels simis Franklin J. Schaffner Nominació a l'Óscar
1968 100 Rifles Tom Gries
1968 El detectiu Gordon Douglas
1969 La balada de Cable Hogue Sam Peckinpah
1970 Patton Franklin J. Schaffner Nominació a l'Óscar
1970 Tora! Tora! Tora! Richard Fleischer, Kinji Fukasaku, Toshio Masuda
1970 La germandat de la campana Paul Wendkos
1970 Riu Llop Howard Hawks
1971 Satán, mon amour Paul Wendkos
1971 Fuga sense fi Richard Fleischer
1971 Fugida del planeta dels simis Don Taylor
1973 L'atre Robert Mulligan
1973 Papillon Franklin J. Schaffner Nominació a l'Óscar
1973 El Dò ha mort Richard Fleischer
1973 El pony roig Robert Totten
1974 Chinatown Roman Polanski Nominació a l'Óscar
1974 Convicte i confés Boris Sagal
1975 El vent i el lleó John Milius Nominació a l'Óscar
1975 La reencarnació de Peter Proud J. Lee Thompson
1976 Logan's Run Michael Anderson
1976 El pont de Casandra George Pa Cosmatos
1976 La profecia Richard Donner Óscar a la millor banda sonora
1977 L'illa de l'adeu Franklin J. Schaffner
1977 Menge Michael Crichton
1977 #Capricorn Un Peter Hyams
1978 Damien: Omen II Don Taylor
1978 Els chiquets del Brasil Franklin J. Schaffner Nominació a l'Óscar
1978 Magic Richard Attenborough
1978 L'eixam Irwin Allen
1978 El primer gran assalt al tren Michael Crichton
1979 Star Trek: The Motion Picture Robert Wise Nominació a l'Óscar
1979 Alien: l'octau passager Ridley Scott
1981 Omen III: The Final Conflict Graham Baker
1981 Atmòsfera zero Peter Hyams
1982 The Secret of NIMH Don Bluth
1982 First Blood Ted Kotcheff
1982 Poltergeist Tobe Hooper Nominació a l'Óscar
1982 El repte del samurái John Frankenheimer
1983 Twilight Zone: The Movie John Landis, Joe Dante, Steven Spielberg, George Miller
1983 Psicosis II Richard Franklin
1983 Under Fire Roger Spottiswoode Nominació a l'Óscar
1983 Gremlins Joe Dante Cameo
1984 Supergirl Jeannot Szwarc
1985 Les mines del rei Salomón J. Lee Thompson
1985 Baby, el secret de la llegenda perduda Bill L. Norton
1985 Legend Ridley Scott
1985 Explorers Joe Dante
1985 Rambo: First Blood Part II George Pa Cosmatos
1986 Poltergeist II: The Other Side Brian Gibson
1986 Hoosiers. Alguna cosa més que ídols David Anspaugh Nominació a l'Óscar
1986 Link Richard Franklin
1987 Rent-a-Cop (Chicago en roig) Jerry London
1987 Innerspace Joe Dante
1987 Traïció sense llímit Walter Hill
1988 Rambo III Peter MacDonald
1989 Star Trek V: L'última frontera William Shatner
1989 Leviathan, el dimoni de l'abisme George Pa Cosmatos
1989 The 'Burbs Joe Dante
1989 Gremlins 2: La nova generació Joe Dante Cameo
1989 Total Recall Paul Verhoeven
1990 No sense la meua filla Brian Gilbert
1990 La casa Rússia Fred Schepisi
1990 Dormint en el seu enemic Joseph Ruben
1990 Llei criminal Martin Campbell
1991 Warlock Steve Miner
1991 Medicine Man John McTiernan
1992 Basic Instinct Paul Verhoeven Nominació a l'Óscar
1992 Matinée Joe Dante
1992 Eternament jove Steve Miner
1993 The Vanishing George Sluizer
1993 Rudy, repte a la glòria David Anspaugh
1993 Daniel el trabucant Nick Castle
1994 Quatre dònes i un destí Jonathan Kaplan
1994 Angie Martha Coolidge
1994 L'ombra Russell Mulcahy
1994 The River Wild Curtis Hanson
1994 Malícia Harold Becker
1994 Sis graus de separació Fred Schepisi
1995 El geni de l'amor Fred Schepisi
1995 El primer cavaller Jerry Zucker
1995 Congo Frank Marshall
1995 Powder Victor Salva
1996 Star Trek: First Contact Jonathan Frakes El seu fill, Joel, va treballar en ell
1996 City Hall Harold Becker
1996 Executive Decision Stuart Baird
1996 Reacció en cadena Andrew Davis
1996 The Ghost and the Darkness Stephen Hopkins
1997 L.A. Confidential Curtis Hanson Nominació a l'Óscar
1997 Air Force One Wolfgang Petersen
1998 Deep Rising Stephen Sommers
1998 The Edge Llig Tamahori
1998 Menuts guerrers Joe Dante
1998 Mulan (junt a Matt Wilder i Davis Zippel) Barry Cook i Tony Bancroft Nominació a l'Óscar
1999 The 13th Warrior John McTiernan
1999 La mòmia Stephen Sommers
1999 The Haunting Jan de Bont
1999 Star Trek: Insurrection Jonathan Frakes
2000 L'home sense ombra Paul Verhoeven
2001 L'hora de l'aranya Llig Tamahori
2002 The Sum of All Fears Phil Alden Robinson
2002 Star Trek: Nemesis Stuart Baird
2003 Timeline (partitura rebujada) Richard Donner
2003 Looney Tunes: Back in Action Joe Dante
2006 La profecia (The omen) (Temes del film de 1976) John Moore

Premis i nominacions

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Treball nominat Resultat
1963[1] Millor banda sonora – substancialment original Freud Plantilla:Cela
1966[2] Millor banda sonora – substancialment original Un retazo de blau Plantilla:Cela
1967[3] Millor banda sonora – substancialment original The Sand Pebbles Plantilla:Cela
1969[4] Millor banda sonora – substancialment original El planeta dels simis Plantilla:Cela
1971[5] Millor banda sonora original Patton Plantilla:Cela
1974[6] Millor banda sonora original Papillon Plantilla:Cela
1975[7] Millor banda sonora original Chinatown Plantilla:Cela
1976[8] Millor banda sonora dramàtica original El Vent i el #León Plantilla:Cela
1977[9] Millor banda sonora original La profecia Plantilla:Cela
Millor cançó original Plantilla:Cela
1979[10] Millor banda sonora original Els chiquets del Brasil Plantilla:Cela
1980[11] Millor banda sonora original Star Trek: La película Plantilla:Cela
1983[12] Millor banda sonora original Poltergeist Plantilla:Cela
1984[13] Millor banda sonora original Baixe el fòc Plantilla:Cela
1993[14] Millor banda sonora original Instint bàsic Plantilla:Cela
1998[15] Millor banda sonora L.A. Confidential Plantilla:Cela
1999[16] Millor banda sonora - Comèdia o musical Mulan Plantilla:Cela

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Maurici Dupuis: Jerry Goldsmith - Music Scoring for American Movies, Roma, Robin, 2013, p.265 (ISBN 978-88-6740-188-8).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «35th Academy Awards (1963)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 12 d'agost de 2021.
  2. «38th Academy Awards (1966)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 21 de març de 2021.
  3. «39th Academy Awards (1967)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  4. «41th Academy Awards (1969)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  5. «43th Academy Awards (1971)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  6. «46th Academy Awards (1974)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  7. «The 47th Academy Awards. 1975» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 14 d'octubre de 2018.
  8. «The 48th Academy Awards. 1976» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  9. «49th Academy Awards (1977)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 12 d'agost de 2021.
  10. «The 51th Academy Awards. 1979» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  11. «The 52th Academy Awards. 1980» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  12. «The 55th Academy Awards. 1983» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  13. «The 55th Academy Awards. 1984» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 24 d'agost de 2019.
  14. The 65th Academy Awards (1993) Nominees and Winners.
  15. «The 70th Academy Awards. 1998» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 2 de novembre de 2023.
  16. «The 71th Academy Awards. 1999» (en anglés). oscars.org. Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 2 de novembre de 2023.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]