Miklós Rózsa
Miklós Rózsa (Budapest, 18 d'abril de 1907 - Los Àngeles, 27 de juliol de 1995) va ser un compositor de música simfònica i cinematogràfica, especialisat en películes de cort històric.

Naixcut en Hongria, va conseguir la ciutadania nortamericana. Es va formar musicalment en Alemània (1925–1931) i va desenrollar la seua vida professional en França (1931–1935), el Regne Unit (1935–1940) i els Estats Units (1940–1995), en extenses estàncies en Itàlia de 1953 en avant.[1] És sobretot conegut pels seus casi cent bandes sonores per a películes. No obstant, va mantindre una ferma llealtat als concerts de música clàssica, a través de lo que cridava la seua «doble vida.»[2]
Rózsa va alcançar l'èxit en Europa, quan encara era molt jove, en la seua composició orquestal Theme, Variations, and Finale (Op. 13) de 1933; va destacar pronte en l'indústria cinematogràfica en música per a películes com Les quatre plomes (The Four Feathers, 1939) and El lladre de Bagdad (The Thief of Bagdad, 1940). Este últim proyecte li va dur a Hollywood quan la producció es va traslladar allí des d'una Gran Bretanya en guerra; Rózsa va permanéixer en els Estats Units i va conseguir la ciutadania en 1946.
Biografia
editarDespuix d'estudiar en el seu país obtenint des de molt chicotet gran èxit en els seus concerts i composicions, va continuar els seus estudis en el Conservatori de Leipzig. Allí, el compositor Marcel Dupré li va aconsellar mudar-se a París, cosa que Rózsa va fer en 1932.
En 1934, el seu amic, el compositor Arthur Honegger, ho va introduir en la música cinematogràfica. Es va traslladar posteriorment a Londres per a perfeccionar el seu art i d'allí, el seu amic i compatriota Alexander Korda ho va dur a Hollywood per a participar en la música de la película El lladre de Bagdad (The Thief of Bagdad, 1940). Permaneixerà en Califòrnia pel restant de la seua vida, aportant la seua música a més de cent películes.
Va ser candidat al Premi Óscar en setze ocasions, obtenint-ho en tres ocasions, per Recorda (Spellbound, 1945), Doble vida (A Double Life, 1947) i Ben-Hur (1959).
Estil
editarMiklós Rózsa se situa dins de la tradició postromántica, en un desbordant poder melòdic, contrapuntístico i cromàtic propi de la tradició musical hongaresa de compositors com Béla Bartók o Zoltán Kodály, a lo que s'unix una suntuosa orquestació d'estil wagneriano. Són els postulats wagnerianos els que servixen de punt de partida en la seua forma d'abordar la música cinematogràfica: us del leitmotiv per a personages i situacions i la melodia contínua. Este estil va dur al gènero a una profunditat musical de cotes elevadíssimes, en gran mida no superades.
Obres
editarAdemés de destacades bandes sonores, perfectament desenrollades a lo llarc de l'entramat argumental, destaquen una simfonia, els concerts per a piano, viola, violí i violonchelo, obres de cambra (com una sonata per a violí) i poemes simfònics.
Va ser mestre de John Williams i de Jerry Goldsmith, atres compositors célebres en el món del cine.
Filmografia
editarEsta filmografia no està completa. (NOTA: Pots ajudar completant-la)
| Any | Títul Película | Director | Tipo d'obra |
|---|---|---|---|
| 1937 | El delator anònim (The Squeaker) | William K. Howard | Música de película |
| 1937 | Pànic en la banca (Thunder in the City) | Marion Gering | Música de película |
| 1937 | La comtesa Alexandra (Knight without armour) | Jacques Feyder | Música de película |
| 1937 | The Green Cockatoo | William Cameron Menzies | Música de película |
| 1938 | El divorç de la senyoreta X (The Divorce of Lady X) | Tim Whelan | Música de película |
| 1939 | Les quatre plomes (The Four Feathers) | Zoltan Korda | Música de película, en Lionel Salter (sense acreditar) |
| 1939 | Mentres ardix el fòc (On the Night of the Fire / The Fugitive) | Brian Desmond Hurst | Música de película |
| 1939 | L'espia negre (The Spy in Black / O-boat 29) | Michael Powell | Música de película |
| 1940 | Dèu dies en París (Tingues Days in Paris) | Tim Whelan | Música de película |
| 1940 | El lladre de Bagdad (The Thief of Bagdad) | Ludwig Berger / Michael Powell / Tim Whelan | Música de película i cançons, nominada al Óscar |
| 1941 | Música immortal (The Great Awakening) | Reinhold Schünzel | Música de película i adaptacions de música de Schubert |
| 1941 | Lydia | Julien Duvivier | Música de película, nominada a l'Óscar |
| 1941 | Quan mor el dia (Sundown) | Henry Hathaway | Música de película, nominada a l'Óscar |
| 1941 | Lady Hamilton (That Hamilton Woman) | Alexander Korda | Música de película |
| 1942 | Jacaré —documental— | Charles I. Ford | Banda sonora |
| 1942 | El llibre de la selva (Jungle Book) | Zoltan Korda | Música de película, nominada a l'Óscar |
| 1942 | Ser o no ser (To Be or Not to Be) | Ernst Lubitsch | Música complementària (sense acreditar) —banda sonora de Werner R. Heymann— |
| 1943 | Cinc tombes al Cairo (Five Greus to Cairo) | Billy Wilder | Música de película |
| 1943 | Sahara | Zoltan Korda | Música de película |
| 1943 | Sanc en Filipines (Baix Proudly We Hail!) | Mark Sandrich | Música de película |
| 1943 | Una dòna de la ciutat (The Woman of the Town) | George Archainbaud | Música de película |
| 1944 | Aigües térboles (Dark Waters) | André de Toth | Música de película |
| 1944 | Pacte de sanc / Perdición (Double Indemnity) | Billy Wilder | Música de película, nominada a l'Óscar |
| 1944 | The Hour Before the Dawn | Frank Tuttle | Música de película |
| 1945 | Sanc sobre el sol (Blood on the Sun) | Frank Lloyd | Música de película |
| 1945 | La dama del tren (Lady on a Train) | Charles Henri David | Música de película |
| 1945 | Dies sense chafada (The Lost Weekend) | Billy Wilder | Música de película, nominada a l'Óscar |
| 1945 | The Man in Half Moon Street | Ralph Murphy | Música de película |
| 1945 | Cançó inoblidable (A Song to Remember) | Charles Vidor | Música de película, nominada a l'Óscar, en Morris Stoloff com a director musical |
| 1945 | Conta'm la teua vida / Recorda (Spellbound) | Alfred Hitchcock | Música de película, guanyadora del Óscar a la millor «banda sonora d'una película dramàtica o comèdia» |
| 1946 | La seua primera nit (Because of Him) | Richard Wallace | Música de película |
| 1946 | Els assessins (The Killers) | Robert Siodmak | Música de película, nominada a l'Óscar |
| 1946 | L'estrany amor / case / crim de Martha Ivers (The Strange Love of Martha Ivers) | Lewis Milestone | Música de película |
| 1947 | Força bruta (Brute Force) | Jules Dassin | Música de película |
| 1947 | La filla del pecat (Desert Fury) | Lewis Allen | Música de película |
| 1947 | Passió en la selva (The Macomber Affair) | Zoltan Korda | Música de película |
| 1947 | Doble vida (A Double Life) | George Cukor | Música de película, guanyadora del Óscar a la millor «banda sonora d'una película dramàtica o comèdia» |
| 1947 | L'atre amor (The Other Love) | André de Toth | Música de película |
| 1947 | La casa roja (The Ret House) | Delmer Daves | Música de película |
| 1947 | Scheherezade (Song of Scheherezade) | Walter Reisch | Música de película |
| 1947 | Ànimes borrascosas (Clave Out of Mind) | Robert Siodmak | Música de película |
| 1948 | Sanc en les mans (Kiss the Blood Off My Hands) | Norman Foster | Música de película |
| 1948 | La ciutat nueta (The Naked City) | Jules Dassin | Música de película, en Frank Skinner |
| 1948 | Secret despuix de la porta (Secret Beyond the Door) | Fritz Lang | Música de película |
| 1948 | Venjança de dòna (A Woman's Vengeance) | Zoltan Korda | Música de película |
| 1949 | La costella d'Adán (Adam's Rib) | George Cukor | Música de película |
| 1949 | Soborn (The Bribe) | Robert Z. Leonard | Música de película |
| 1949 | Sublim decisió (Command Decision) | Sam Wood | Música de película |
| 1949 | L'abraç de la mort / Sense llei i sense ànima (Criss Cross) | Robert Siodmak | Música de película |
| 1949 | Móns oposts (East Side, West Side) | Mervin LeRoy | Música de película |
| 1949 | Madame Bovary | Vincente Minnelli | Música de película |
| 1949 | El Danubi roig (The Ret Danube) | George Sidney | Música de película |
| 1950 | La jungla d'asfalt / Mentres la ciutat dorm (The Asphalt Jungle) | John Huston | Música de película |
| 1950 | Crisis | Richard Brooks | Música de película |
| 1950 | L'història dels Miniver (The Miniver Story) | H. C. Potter | Adaptació musical. Atres temes musicals d'Herbert Stothart |
| 1951 | Quo vadis? (candidat a l'Óscar) | Mervyn LeRoy | Música de película |
| 1952 | The Plymouth Adventure | Clarence Brown | Música de película |
| 1952 | Ivanhoe (candidat a l'Óscar) | Richard Thorpe | Música de película |
| 1953 | Tres amors | Vincente Minnelli / Gottfried Reinhardt | Música de película |
| 1953 | Juliol César (candidat a l'Óscar) | Joseph L. Mankiewicz | Música de película |
| 1953 | Young Bess | George Sidney | Música de película |
| 1953 | Els cavallers del rei Arturo | Richard Thorpe | Música de película |
| 1953 | Tots els germans eren valents | Richard Thorpe | Música de película |
| 1954 | Escuadrilla heròica | Andrew Marton | Música de película |
| 1954 | La cresta de l'ona (Seagulls over Sorrento) | John Boulting | Música de película |
| 1954 | La vall dels reis | Robert Pirosh | Música de película |
| 1954 | Fòc vert | Andrew Marton | Música de película |
| 1955 | El capità del rei | Robert Z. Leonard | Música de película |
| 1955 | Els contrabandistas de Moonfleet | Fritz Lang | Música de película |
| 1955 | #Astúcia de dòna | David Miller | Música de película |
| 1956 | Creuament de destins | George Cukor | Música de película |
| 1956 | El loco del pèl roig | Vincente Minnelli | Música de película |
| 1958 | Temps d'amar, temps de morir | Douglas Sirk | Música de película |
| 1959 | Ben-Hur (Óscar a la millor Música de film dramàtic) | William Wyler | Música de película |
| 1961 | El Cid (candidat a l'Óscar) | Anthony Mann | Música de película |
| 1961 | Rei de reis | Nicholas Ray | Música de película |
| 1962 | Sodoma i Gomorra | Robert Aldrich | Música de película |
| 1963 | Hotel Internacional | Anthony Asquith | Música de película |
| 1968 | El poder | Byron Haskin | Música de película |
| 1968 | Els boines verdes | John Wayne / Ray Kellogg | Música de película |
| 1970 | La vida privada de Sherlock Holmes | Billy Wilder | Música de película |
| 1973 | El viage fantàstic de Simbad | Gordon Hessler | Música de película |
| 1977 | Providence | Alain Resnais | Música de película |
| 1978 | Fedora | Billy Wilder | Música de película |
| 1979 | Clave After Clave | Nicholas Meyer | Música de película |
| 1981 | L'ull de l'agulla | Richard Marquand | Música de película |
| 1982 | Dead men don't wear plaid | Carl Reiner | Música de película |
Premis i distincions
editarReferències
editar- ↑ «Biography» (en anglés). Miklós Rózsa Society. Consultat el 11 de març de 2012.
- ↑ Rózsa, Double Life: The Autobiography of Miklós Rózsa. Tunbridge Wells: Baton Press, 1982, p. 9.
- ↑ «13th Academy Awards (1941)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
- ↑ «14th Academy Awards (1942)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
- ↑ «15th Academy Awards (1943)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 8 de març de 2021.
- ↑ «17th Academy Awards (1945)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
- ↑ «18th Academy Awards (1946)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
- ↑ «19th Academy Awards (1947)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
- ↑ «20th Academy Awards (1948)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
- ↑ «24th Academy Awards (1952)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 19 de març de 2021.
- ↑ «25th Academy Awards (1953)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 19 d'abril de 2021.
- ↑ «26th Academy Awards (1954)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 22 d'abril de 2021.
- ↑ «32th Academy Awards (1960)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
- ↑ «34th Academy Awards (1962)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
Bibliografia adicional
editar- Miklós Rózsa: "Quo Vadis?" Film Music Notes, Vol. 11, No. 2 (1951)
- Miklós Rózsa: Double Life: The Autobiography of Miklós Rózsa, Composer in the Golden Years of Hollywood, Seven Hills Books (1989) – ISBN 0-85936-209-4 (anglés)
- Miklós Rózsa: Double Life: The Autobiography of Miklós Rózsa, Composer in the Golden Years of Hollywood, The Baton Press (1984) – ISBN 0-85936-141-1 (edició en tapa blana) (anglés)
- Miklós Rózsa: Életem történeteiből (Discussions with János Sebestyén, edited by György Lehotay-Horváth). Zeneműkiadó, Budapest (1980) – ISBN 963-330-354-0 Plantilla:Hu
- Christopher Palmer: Miklós Rózsa. A Sketch Of His Life And Work. With a foreword by Eugene Ormandy. Breitkopf & Härtel, London, Wiesbaden (1975) (anglés)
- Miklós Rózsa and Miklós Rózsa on Film Music en Tony Thomas: Film Score. The Art & Craft of Movie Music, Riverwood Press (1991) – ISBN 1-880756-01-3, pp. 18–32 (anglés)
- Miklós Rózsa en William Darby and Jack Du Bois: American Film Music. Major Composers, Techniques, Trends, 1915 – 1990. McFarland (1990) – ISBN 0-7864-0753-0 – pp. 307–344 (anglés)
- Miklós Rózsa en Christopher Palmer: The Composer In Hollywood. Marion Boyars (1993) – ISBN 0-7145-2950-8 – pp. 186–233 (anglés)
- From 1950 to the Present en Roy M. Prendergast: Film Music. A Neglected Art. A Critical Study of Music in Films. Second Edition. Norton (1992) – ISBN 0-393-30874-X – pp. 98–179 (en este capítul, l'autor analisa la partitura de Rózsa en Quo Vadis (pp. 126–130),i algunes pàgines més alvance, analisa Juliol Cessar i King of Kings) (anglés)
- Jeffrey Dane: "A Composer's Notes: Remembering Miklós Rózsa", iUniverse (2006) – ISBN 0-595-41433-8 (anglés)
Enllaços externs
editar- Sobre Miklós Rózsa [1] archivat en Wayback Machine., en el lloc Score Magacine; en espanyol.
- Comentari del disc Miklos Rozsa: A Centenary Collection, en el mateix lloc; en espanyol.
- Lloc de The Miklós Rózsa Society (en anglés).
- Lloc dedicat a Miklós Rózsa (italià).
- Sobre Miklós Rózsa, en el lloc American Music Preservation (en anglés).
Referències
editar- Este artícul conté una traducció derivada de «Miklós Rózsa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.