Miklós Rózsa (Budapest, 18 d'abril de 1907 - Los Àngeles, 27 de juliol de 1995) va ser un compositor de música simfònica i cinematogràfica, especialisat en películes de cort històric.

Miklós Rózsa

Naixcut en Hongria, va conseguir la ciutadania nortamericana. Es va formar musicalment en Alemània (1925–1931) i va desenrollar la seua vida professional en França (1931–1935), el Regne Unit (1935–1940) i els Estats Units (1940–1995), en extenses estàncies en Itàlia de 1953 en avant.[1] És sobretot conegut pels seus casi cent bandes sonores per a películes. No obstant, va mantindre una ferma llealtat als concerts de música clàssica, a través de lo que cridava la seua «doble vida.»[2]

Rózsa va alcançar l'èxit en Europa, quan encara era molt jove, en la seua composició orquestal Theme, Variations, and Finale (Op. 13) de 1933; va destacar pronte en l'indústria cinematogràfica en música per a películes com Les quatre plomes (The Four Feathers, 1939) and El lladre de Bagdad (The Thief of Bagdad, 1940). Este últim proyecte li va dur a Hollywood quan la producció es va traslladar allí des d'una Gran Bretanya en guerra; Rózsa va permanéixer en els Estats Units i va conseguir la ciutadania en 1946.

Biografia

editar

Despuix d'estudiar en el seu país obtenint des de molt chicotet gran èxit en els seus concerts i composicions, va continuar els seus estudis en el Conservatori de Leipzig. Allí, el compositor Marcel Dupré li va aconsellar mudar-se a París, cosa que Rózsa va fer en 1932.

En 1934, el seu amic, el compositor Arthur Honegger, ho va introduir en la música cinematogràfica. Es va traslladar posteriorment a Londres per a perfeccionar el seu art i d'allí, el seu amic i compatriota Alexander Korda ho va dur a Hollywood per a participar en la música de la película El lladre de Bagdad (The Thief of Bagdad, 1940). Permaneixerà en Califòrnia pel restant de la seua vida, aportant la seua música a més de cent películes.

Va ser candidat al Premi Óscar en setze ocasions, obtenint-ho en tres ocasions, per Recorda (Spellbound, 1945), Doble vida (A Double Life, 1947) i Ben-Hur (1959).

Miklós Rózsa se situa dins de la tradició postromántica, en un desbordant poder melòdic, contrapuntístico i cromàtic propi de la tradició musical hongaresa de compositors com Béla Bartók o Zoltán Kodály, a lo que s'unix una suntuosa orquestació d'estil wagneriano. Són els postulats wagnerianos els que servixen de punt de partida en la seua forma d'abordar la música cinematogràfica: us del leitmotiv per a personages i situacions i la melodia contínua. Este estil va dur al gènero a una profunditat musical de cotes elevadíssimes, en gran mida no superades.

Ademés de destacades bandes sonores, perfectament desenrollades a lo llarc de l'entramat argumental, destaquen una simfonia, els concerts per a piano, viola, violí i violonchelo, obres de cambra (com una sonata per a violí) i poemes simfònics.

Va ser mestre de John Williams i de Jerry Goldsmith, atres compositors célebres en el món del cine.

Filmografia

editar

Esta filmografia no està completa. (NOTA: Pots ajudar completant-la)

Catàlec d'obres de Miklós Rózsa
Any Títul Película Director Tipo d'obra
1937 El delator anònim (The Squeaker) William K. Howard Música de película
1937 Pànic en la banca (Thunder in the City) Marion Gering Música de película
1937 La comtesa Alexandra (Knight without armour) Jacques Feyder Música de película
1937 The Green Cockatoo William Cameron Menzies Música de película
1938 El divorç de la senyoreta X (The Divorce of Lady X) Tim Whelan Música de película
1939 Les quatre plomes (The Four Feathers) Zoltan Korda Música de película, en Lionel Salter (sense acreditar)
1939 Mentres ardix el fòc (On the Night of the Fire / The Fugitive) Brian Desmond Hurst Música de película
1939 L'espia negre (The Spy in Black / O-boat 29) Michael Powell Música de película
1940 Dèu dies en París (Tingues Days in Paris) Tim Whelan Música de película
1940 El lladre de Bagdad (The Thief of Bagdad) Ludwig Berger / Michael Powell / Tim Whelan Música de película i cançons, nominada al Óscar
1941 Música immortal (The Great Awakening) Reinhold Schünzel Música de película i adaptacions de música de Schubert
1941 Lydia Julien Duvivier Música de película, nominada a l'Óscar
1941 Quan mor el dia (Sundown) Henry Hathaway Música de película, nominada a l'Óscar
1941 Lady Hamilton (That Hamilton Woman) Alexander Korda Música de película
1942 Jacaré —documental— Charles I. Ford Banda sonora
1942 El llibre de la selva (Jungle Book) Zoltan Korda Música de película, nominada a l'Óscar
1942 Ser o no ser (To Be or Not to Be) Ernst Lubitsch Música complementària (sense acreditar) —banda sonora de Werner R. Heymann—
1943 Cinc tombes al Cairo (Five Greus to Cairo) Billy Wilder Música de película
1943 Sahara Zoltan Korda Música de película
1943 Sanc en Filipines (Baix Proudly We Hail!) Mark Sandrich Música de película
1943 Una dòna de la ciutat (The Woman of the Town) George Archainbaud Música de película
1944 Aigües térboles (Dark Waters) André de Toth Música de película
1944 Pacte de sanc / Perdición (Double Indemnity) Billy Wilder Música de película, nominada a l'Óscar
1944 The Hour Before the Dawn Frank Tuttle Música de película
1945 Sanc sobre el sol (Blood on the Sun) Frank Lloyd Música de película
1945 La dama del tren (Lady on a Train) Charles Henri David Música de película
1945 Dies sense chafada (The Lost Weekend) Billy Wilder Música de película, nominada a l'Óscar
1945 The Man in Half Moon Street Ralph Murphy Música de película
1945 Cançó inoblidable (A Song to Remember) Charles Vidor Música de película, nominada a l'Óscar, en Morris Stoloff com a director musical
1945 Conta'm la teua vida / Recorda (Spellbound) Alfred Hitchcock Música de película, guanyadora del Óscar a la millor «banda sonora d'una película dramàtica o comèdia»
1946 La seua primera nit (Because of Him) Richard Wallace Música de película
1946 Els assessins (The Killers) Robert Siodmak Música de película, nominada a l'Óscar
1946 L'estrany amor / case / crim de Martha Ivers (The Strange Love of Martha Ivers) Lewis Milestone Música de película
1947 Força bruta (Brute Force) Jules Dassin Música de película
1947 La filla del pecat (Desert Fury) Lewis Allen Música de película
1947 Passió en la selva (The Macomber Affair) Zoltan Korda Música de película
1947 Doble vida (A Double Life) George Cukor Música de película, guanyadora del Óscar a la millor «banda sonora d'una película dramàtica o comèdia»
1947 L'atre amor (The Other Love) André de Toth Música de película
1947 La casa roja (The Ret House) Delmer Daves Música de película
1947 Scheherezade (Song of Scheherezade) Walter Reisch Música de película
1947 Ànimes borrascosas (Clave Out of Mind) Robert Siodmak Música de película
1948 Sanc en les mans (Kiss the Blood Off My Hands) Norman Foster Música de película
1948 La ciutat nueta (The Naked City) Jules Dassin Música de película, en Frank Skinner
1948 Secret despuix de la porta (Secret Beyond the Door) Fritz Lang Música de película
1948 Venjança de dòna (A Woman's Vengeance) Zoltan Korda Música de película
1949 La costella d'Adán (Adam's Rib) George Cukor Música de película
1949 Soborn (The Bribe) Robert Z. Leonard Música de película
1949 Sublim decisió (Command Decision) Sam Wood Música de película
1949 L'abraç de la mort / Sense llei i sense ànima (Criss Cross) Robert Siodmak Música de película
1949 Móns oposts (East Side, West Side) Mervin LeRoy Música de película
1949 Madame Bovary Vincente Minnelli Música de película
1949 El Danubi roig (The Ret Danube) George Sidney Música de película
1950 La jungla d'asfalt / Mentres la ciutat dorm (The Asphalt Jungle) John Huston Música de película
1950 Crisis Richard Brooks Música de película
1950 L'història dels Miniver (The Miniver Story) H. C. Potter Adaptació musical. Atres temes musicals d'Herbert Stothart
1951 Quo vadis? (candidat a l'Óscar) Mervyn LeRoy Música de película
1952 The Plymouth Adventure Clarence Brown Música de película
1952 Ivanhoe (candidat a l'Óscar) Richard Thorpe Música de película
1953 Tres amors Vincente Minnelli / Gottfried Reinhardt Música de película
1953 Juliol César (candidat a l'Óscar) Joseph L. Mankiewicz Música de película
1953 Young Bess George Sidney Música de película
1953 Els cavallers del rei Arturo Richard Thorpe Música de película
1953 Tots els germans eren valents Richard Thorpe Música de película
1954 Escuadrilla heròica Andrew Marton Música de película
1954 La cresta de l'ona (Seagulls over Sorrento) John Boulting Música de película
1954 La vall dels reis Robert Pirosh Música de película
1954 Fòc vert Andrew Marton Música de película
1955 El capità del rei Robert Z. Leonard Música de película
1955 Els contrabandistas de Moonfleet Fritz Lang Música de película
1955 #Astúcia de dòna David Miller Música de película
1956 Creuament de destins George Cukor Música de película
1956 El loco del pèl roig Vincente Minnelli Música de película
1958 Temps d'amar, temps de morir Douglas Sirk Música de película
1959 Ben-Hur (Óscar a la millor Música de film dramàtic) William Wyler Música de película
1961 El Cid (candidat a l'Óscar) Anthony Mann Música de película
1961 Rei de reis Nicholas Ray Música de película
1962 Sodoma i Gomorra Robert Aldrich Música de película
1963 Hotel Internacional Anthony Asquith Música de película
1968 El poder Byron Haskin Música de película
1968 Els boines verdes John Wayne / Ray Kellogg Música de película
1970 La vida privada de Sherlock Holmes Billy Wilder Música de película
1973 El viage fantàstic de Simbad Gordon Hessler Música de película
1977 Providence Alain Resnais Música de película
1978 Fedora Billy Wilder Música de película
1979 Clave After Clave Nicholas Meyer Música de película
1981 L'ull de l'agulla Richard Marquand Música de película
1982 Dead men don't wear plaid Carl Reiner Música de película

Premis i distincions

editar
Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1941[3] Millor banda sonora original El lladre de Bagdad style="Nominat" |
1942[4] Millor banda sonora Quan mor el dia style="Nominat" |
Lydia style="Nominat" |
1943[5] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia El llibre de la selva style="Nominat" |
1945[6] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia Pacte de sanc / Perdición style="Nominat" |
Woman of the Town style="Nominat" |
1946[7] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia Spellbound style="Guanyador" |
Cançó inoblidable style="Nominat" |
Dies sense chafada style="Nominat" |
1947[8] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia Forajidos style="Nominat" |
1948[9] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia Doble vida style="Guanyador" |
1952[10] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia Quo vadis? style="Nominat" |
1953[11] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia Ivanhoe style="Nominat" |
1954[12] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia Juliol César style="Nominat" |
1960[13] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia Ben-Hur style="Guanyador" |
1962[14] Millor banda sonora d'una película dramàtica o comèdia El Cid style="Nominat" |
Millor cançó original style="Nominat" |

Referències

editar
  1. «Biography» (en anglés). Miklós Rózsa Society. Consultat el 11 de març de 2012.
  2. Rózsa, Double Life: The Autobiography of Miklós Rózsa. Tunbridge Wells: Baton Press, 1982, p. 9.
  3. «13th Academy Awards (1941)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  4. «14th Academy Awards (1942)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  5. «15th Academy Awards (1943)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 8 de març de 2021.
  6. «17th Academy Awards (1945)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
  7. «18th Academy Awards (1946)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
  8. «19th Academy Awards (1947)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
  9. «20th Academy Awards (1948)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 10 de març de 2021.
  10. «24th Academy Awards (1952)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 19 de març de 2021.
  11. «25th Academy Awards (1953)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 19 d'abril de 2021.
  12. «26th Academy Awards (1954)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 22 d'abril de 2021.
  13. «32th Academy Awards (1960)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.
  14. «34th Academy Awards (1962)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 4 de maig de 2021.

Bibliografia adicional

editar
  • Miklós Rózsa: "Quo Vadis?" Film Music Notes, Vol. 11, No. 2 (1951)
  • Miklós Rózsa: Double Life: The Autobiography of Miklós Rózsa, Composer in the Golden Years of Hollywood, Seven Hills Books (1989) – ISBN 0-85936-209-4 (anglés)
  • Miklós Rózsa: Double Life: The Autobiography of Miklós Rózsa, Composer in the Golden Years of Hollywood, The Baton Press (1984) – ISBN 0-85936-141-1 (edició en tapa blana) (anglés)
  • Miklós Rózsa: Életem történeteiből (Discussions with János Sebestyén, edited by György Lehotay-Horváth). Zeneműkiadó, Budapest (1980) – ISBN 963-330-354-0 Plantilla:Hu
  • Christopher Palmer: Miklós Rózsa. A Sketch Of His Life And Work. With a foreword by Eugene Ormandy. Breitkopf & Härtel, London, Wiesbaden (1975) (anglés)
  • Miklós Rózsa and Miklós Rózsa on Film Music en Tony Thomas: Film Score. The Art & Craft of Movie Music, Riverwood Press (1991) – ISBN 1-880756-01-3, pp. 18–32 (anglés)
  • Miklós Rózsa en William Darby and Jack Du Bois: American Film Music. Major Composers, Techniques, Trends, 1915 – 1990. McFarland (1990) – ISBN 0-7864-0753-0 – pp. 307–344 (anglés)
  • Miklós Rózsa en Christopher Palmer: The Composer In Hollywood. Marion Boyars (1993) – ISBN 0-7145-2950-8 – pp. 186–233 (anglés)
  • From 1950 to the Present en Roy M. Prendergast: Film Music. A Neglected Art. A Critical Study of Music in Films. Second Edition. Norton (1992) – ISBN 0-393-30874-X – pp. 98–179 (en este capítul, l'autor analisa la partitura de Rózsa en Quo Vadis (pp. 126–130),i algunes pàgines més alvance, analisa Juliol Cessar i King of Kings) (anglés)
  • Jeffrey Dane: "A Composer's Notes: Remembering Miklós Rózsa", iUniverse (2006) – ISBN 0-595-41433-8 (anglés)


Enllaços externs

editar


Referències

editar