Roman Polanski

Roman Polanski

Roman Polanski (registrat en nàixer en polac com Rajmund Roman Thierry Polański; París, 18 de agost de 1933) és un director de cine, productor, guioniste i actor francpolac d'orige judeu. Reconegut com un dels #cineaste més importants de la segona mitat de el XX i principis de el XXI. El seu primer llarcmetrage, El gavinet en l'aigua (1962), va ser seleccionat per a competir pel Óscar a millor película de parla no anglesa. Va emigrar a continuació a Regne Unit, a on va poder realisar Repulsió (1965), Atzucac (1966), que va guanyar el Gose d'Or en el Festival de Berlín, i El ball dels vampirs (1967).

A continuació va poder portar a terme en els Estats Units, en total llibertat creativa, el gran èxit de crítica i públic Rosemary's Baby (1968), que va terminar per confirmar-li com un dels directors més respectats i importants de la seua generació. A pesar de la seua fama i prestigi no ha pogut evitar que funestos incidents de la seua vida personal esguitaren greument la seua carrera. En 1969, la seua esposa, Sharon Tate, va anar brutalment assessinada per la secta La Família, liderada per Charles Manson, i en 1977 va ser acusat de violació (que finalment va quedar en «relacions ilícites») sobre la menor de 13 anys d'edat Samantha Geimer. Este greu cas va truncar de raïl la seua carrera en els Estats Units, país en el que va poder terminar solament una película més, la molt aclamada Chinatown (1974), puix quan devia tornar a presó va prendre un vol en secret a Londres i un atre immediat a París, i no va tornar a chafar sol nortamericà.

En Europa va dirigir una de les seues películes considerades més personals, rigoroses i emocionants: Tess, adaptació de la novela Tess, la dels d'Urberville, de Thomas Hardy; estrenada en 1979, i en Nastassja Kinski en el personage principal, va collir un enorme èxit, sobretot en França. Despuix d'uns anys de fracassos econòmics i crítics, va retornar a lo més alt de la seua carrera en el seu film més arriscat i biogràfic, El pianiste (2002), que es va alçar en la Palma d'Or de Cannes i el premi Óscar al millor director, entre molts atres guardons.

Biografia

Infància

Polański va nàixer en París en 1933 en el nom de Raymond Roman Thierry Liebling, en el sí d'un matrimoni d'emigrants judeus polacs. El seu pare, Ryszard Polański, va treballar en una tenda de discs, es va canviar el llinage en 1932 i va passar a cridar-se Ryszard Liebling, per #lo que el nom llegal de Polański va ser Rajmund Roman Thierry Liebling, fins a la seua tornada a Cracovia (Polònia), a principi de juliol de 1936, en a on va recuperar el seu llinage original polac i va passar a cridar-se Rajmund Roman Thierry Polański, responent al renom de "Romek", diminutivo de Roman. La seua mare, de fadrina cridada Bula Katz, era d'orige rus i es va educar en la religió catòlica perque la seua mare lo era, encara que el seu pare (yayo matern de Polański), apellidar Katz, era judeu askenazí. Bula Katz estava divorciada quan es va casar en Ryszard Liebling en 1932 i solament varen tindre un fill junts. Es varen instalar en el número 5 de la rue Saint-Hubert, en París, a on va viure Polański les seues tres primers anys de vida. En l'arbre genealògic de Polański, per tant, hi ha raïls judeues en un 75% (els seus yayos paterns i el seu yayo matern, Katz) i un 25% de raïls russes catòliques (la seua yaya materna). Els pares de Polański no practicaven la religió judeua i Roman Polański no va rebre educació religiosa, ni judeua ni tampoc catòlica, ni en París ni en Cracovia.

Pels seus ancestros judeus, va experimentar en carn pròpia els mals de la Segona Guerra Mundial ya que poc abans de donar començ el conflicte es va mudar en els seus pares de París a Cracovia (Polònia), creent que allí estarien més segurs. Instalar-se en Polònia es va convertir en la primera de moltes desgràcies de la seua vida. Durant la guerra, en algun moment de 1943, va perdre a la seua mare —catòlica, pero "classificada racialmente" com a judeua per part de pare— en el camp de concentració d'Auschwitz junt a atres familiars. El seu pare, pese a que va estar també reclós dos anys en el camp de concentració de Mauthausen-Gusen, va sobreviure, convertint-se en un dels pocs supervivents polacs del Holocaust. Durant la guerra, Polański va sobreviure al gueto de Cracovia i després, despuix de viure com un menic en el carrer, va conseguir escapar dels nazis fent-se passar per fill catòlic en famílies d'acolliment, primer els Wilk, en Cracovia, després els Putek i els Buchala, en el poble de Wysoka, a partir de juliol de 1943 i fins a la lliberació per l'Eixèrcit Soviètic en giner de 1945, tal i com va relatar el cineaste en les seues memòries.

Inicis professionals

Despuix de la guerra, sent molt jove, ya va escomençar a interessar-se pel món del cine i va començar la seua carrera com a actor teatral. Més vesprada va cursar estudis en la Escola Nacional de Cine, Televisió i Teatre, en Lodz, Polònia.

El seu primer curtmetrage ho va realisar a la primerenca edat de 21 anys. Es tractava de Rower (La bicicleta, 1955), en el que també actua en el paper principal. Li varen seguir Rozbijemy zabawę... (1957), Ośmiech zębiczny (1957), Dwaj ludzie z szafą (1958) (coneguda en castellà com Dos hòmens i un armari), Lampa (La llàntia, 1959) i Gdy spadają aniołi (1959) (Quan els àngels cauen, en Espanya). Durant el rodage d'esta película el jove Polański, de 26 anys, va començar una romançada en l'actriu principal, Barbara Kwiatkowska-Lass, de 19 anys, en la que es va casar en eixe mateix any i de la que es va divorciar en 1962.

Açò li va servir per a poder realisar el seu primer llarcmetrage en Polònia: El gavinet en l'aigua (rodada en 1961 pero estrenada en 1962), en el que va conseguir una nominació a la millor película estrangera en els Óscar de 1963. La película ya mostrava algunes de les característiques de les seues següents produccions, pel seu gust pels ambients claustrofóbicos, en colocar a tan sol tres personages (una parella i un desconegut) que naveguen en un menut barco.

Poc despuix Polański va realisar els seus últims curtmetrages: Li gros et li maigre (1961), que va rodar en França i en el que va conseguir varis premis, i Ssaki (1963).

Es dona a conéixer

Gràcies al reconeiximent collit en El gavinet en l'aigua, Polański va rodar Repulsió (1965). Va escriure el guion junt en el seu amic Gérard Brach i va contar en una banda sonora del també íntim Krzysztof Komeda, que ya havia realisat vàries composicions musicals per als curtmetrages de Roman. Esta película va ser ya produïda per una companyia més o menys important i va significar la seua primera gran producció en el Regne Unit, en Catherine Deneuve com a estrela principal i en un argument de thriller sicològic que li va valdre varis premis, inclós l'Orso d'Argent en el festival de Berlín d'eixe any.

En 1966 va filmar Atzucac (Cul-de-sac), de nou en Regne Unit, en Donald Pleasence com a protagoniste, en la que aparte de l'ambient claustrofóbico tan característic de l'autor, deixa vore aguaitons d'un humor negre molt particular que acompanyarà algunes de les seues millors películes. Cul-de-sac va obtindre l'Orso d'Or en el festival de Berlín, aixina com molts atres premis.

Sharon Tate

En 1967 Polański va donar el gran bot als Estats Units en el rodage de El ball dels vampirs, primer film que va rodar en color. Este film, una paròdia de les películes de vampirs de l'época, li va permetre mostrar les seues #dot interpretatives i ho va consagrar en el mercat nortamericà.

Abans i durant el rodage va començar una relació amorosa en l'actriu Sharon Tate, de 23 anys (a pesar de que esta es trobava eixint llavors en un prestigiós peluquer d'Hollywood, Jay Sebring), en la que es va casar en giner de 1968 en Londres.

La película va ser destrossada per l'excessiva censura de l'época i solament va poder ser vista de manera íntegra temps despuix.

En 1968, Polański va rodar en Estats Units una de les seues películes més emblemàtiques i polèmiques: Rosemary's Baby. Interpretada per l'actriu Mia Farrow, la película va obtindre numerosos premis (entre ells vàries nominacions a l'Óscar), va conseguir l'èxit internacional i va tindre gran repercussió. Polański tenia en ment utilisar per al paper protagoniste a Sharon Tate. No obstant, al no dir els productors res al respecte Roman va rebujar l'idea.

Polański, de 35 anys, es trobava en la millor etapa de la seua vida, com va reconéixer ell mateixa.

Assessinat de la seua esposa

En abril de 1969 va morir el compositor musical de películes Krzysztof Komeda a causa d'un accident. Va ser el preludi d'una série de desgràcies que s'acebarien en el director polac.

Per aquell temps, Polański s'havia mudat a una enorme mansió en el 10050 de Cel Drive, en Los Àngeles (Califòrnia), a on va tindre lloc un dels successos que marcarien la seua vida, tant personal com a cinematogràfica. La seua esposa, l'actriu Sharon Tate, qui es trobava embarassada de huit mesos i mig, va ser una de les víctimes de la matança (ella i quatre amics més varen ser brutalment assessinats) que la banda "La Família" del líder Charles Manson va realisar en dita casa. Els successos varen tindre lloc mentres Polański es trobava en Londres preparant un atre llarcmetrage, El dia del delfí, que jamai va terminar. El fet va ocórrer la matinada del 9 d'agost, i Polański tenia en ment retornar el dia 12 a terres nortamericanes despuix d'haver estat en la capital britànica des del 20 de juliol.

Chinatown i atres estrenes

Despuix d'un periodo d'inactivitat va retornar al cine en 1971 en Macbeth, en una personal adaptació de l'obra de William Shakespeare. La película va ser el primer fracàs comercial de Polański, encara que en Anglaterra va funcionar be. Destaca en la película la matança realisada pel protagoniste sobre els escoltes del Rei que fa alusió als assessinats de la seua esposa i amics.

En 1973 va viajar a Itàlia per a rodar ¿Qué?, una comèdia desbaratada en Sydne Rome i Marcello Mastroianni que recordava per moments a Alicia en el país de les maravelles i que conté algun dels moments més divertits de la seua filmografia. La película va ser un fracàs en Estats Units, pero en Europa va conseguir un notable èxit, sobretot en França, Itàlia i Alemània. En Espanya va ser prohibida per la censura de l'época, pels continus nuets de Sydne Rome, i tan sol va poder vore's en sales d'art i ensaig en versió original subtitulada. Actualment s'ha editat en DVD en Espanya per Filmax.

En 1974, Polański va tornar per la porta gran en rodar Chinatown, una película inspirada en els clàssics del cine negre, en les aparicions estelars de Jack Nicholson, Faye Dunaway i John Huston. La película va ser un èxit mundial i conseguiria 11 nominacions als Óscar, dels que obtindria tan sol un, al millor guion original, aixina com atres numerosos premis.

En 1975 va escomençar a preparar el rodage de Pirates, de nou en Jack Nicholson, invertint gran part dels seus propis diners en la preparació. Com finalment cap gran productora cinematogràfica es va interessar pel proyecte, Polański es veu obligat a abandonar-ho, aixina que va viajar a França, a on, recolzat de nou per les multinacionals, comença el rodage de El quimérico inquilí (The Tenant), un thriller sicològic que potser siga l'obra cim del director polac i en el que ell mateixa actua com a protagoniste. Com les autoritats franceses pretenien presentar el llarcmetrage en el Festival de Cine de Cannes, Polański es va vore obligat a realisar el proyecte gran velocitat, en lo que varen passar tan sol huit mesos des de que es va escriure el guion fins que es va estrenar la película.

El quimérico inquilí es va estrenar en 1976, va fracassar en el festival de Cannes i va rebre molt males crítiques. Va ser un trement fiasco comercial i, curiosament, hui en dia s'ha convertit en el llarcmetrage favorit d'alguns dels seus seguidors, ya que és un dels treballs més personals de Polański i, al mateix temps, més retortillat, mesclant terror en humor negre.

En 1977 Polański, de nou en Estats Units, va ser acusat d'haver violat a una chiqueta de tretze anys. El succés va ocórrer degut a que Polański es va aprofitar de que era l'encarregat de realisar unes fotos a la menor per a una revista molt comercial de moda. Durant la realisació d'estes abdós es trobaven en casa de Jack Nicholson, que llavors era parella d'Anjelica Huston, en un jacuzzi en alcohol i drogues. Va abandonar el país mentres estava en llibertat baixe fiança i despuix d'haver passat uns mesos en presó en Chinenc (Califòrnia), preveent una condena major. Mai ha tornat a chafar sol nortamericà.

Fugida a Europa i Emmanuelle Seigner

En 1979, despuix d'un intens rodage de més d'any i mig en França, Polański va estrenar Tess, basada en la novela d'época de Thomas Hardy, en Nastassja Kinski com a protagonista. Va dedicar la película a la seua fallida esposa Sharon Tate en un simple «To Sharon», qui va donar la novela a Polański, junt en atres pertinences, l'últim dia que es varen vore ans que tornara l'actriu a Los Àngeles. «Podem fer una película fascinant en este llibre», li va dir en eixe moment. Tess va ser un dels majors èxits de la seua carrera, conseguint varis Globos d'Or i sent candidata a sis estatuillas en els Óscar, de les que conseguiria tres. cal destacar pel propi Polański que en Tess conseguiria el cim de la seua carrera, si ben el propi director tenia pensat fer-la donant-li el paper protagoniste a la pròpia Sharon.

Reconegut com un dels realisadors més grans de l'història del cine, Polański es va prendre un descans com a director durant sis anys. En eixe temps escriu la seua autobiografia, Roman per Polański (1985), a on deixa vore clarament que encara no ha superat la mort de la seua esposa.

En 1986 va retornar en Pirates, proyecte que havia intentat rodar dèu anys arrere inspirant-se en les películes de pirates i que, sense Jack Nicholson com a protagonista, sino en Walter Mathau, va ser, com varen vaticinar les productores dèu anys abans, un fracàs comercial.

Dos anys més vesprada, en 55 anys, va tornar al gènero de suspens en una producció nortamericana rodada en França, Frantic, junt a Harrison Ford i la que seria la futura esposa de Polański en 1989, Emmanuelle Seigner, de 22 anys. Frantic va funcionar molt ben comercialment i va permetre al director adinsar-se en temes encara més obscurs sobre la relació de parella en Llunes de #fel, el seu següent treball, de nou en Emmanuelle Seigner com a protagoniste, junt a Peter Coyote i Hugh Grant. La película es va estrenar en 1992 i, sense aplegar a estar considerada de lo millor de la filmografia de Polański, supera els treballs del director en la década dels 80 i 90.

Década dels noranta

En 1993, en casi 60 anys, naix la seua primera filla, Morgane, frut del seu matrimoni en Emmanuelle Seigner, trenta anys més jove que ell. En 1994 va estrenar La mort i la donzella, basada en el llibre del mateix nom d'Ariel Dorfman, en Sigourney Weaver com a protagoniste. La cinta va ser un èxit moderat tant comercial com de crítica. En 1998 naix el seu segon fill, Elvis, frut del mateix matrimoni.

Despuix d'abandonar un proyecte cinematogràfic en John Travolta en 1996 per desavenències en l'actor, en 1999 Polański va rodar La novena porta, en la que va adaptar de forma original la novela d'Arturo Pérez-Reverte El club Dumas i va otorgar el paper protagoniste a Johnny Depp. El film, encara que fon un èxit comercial, es va guanyar l'estatus d'una de les pijors películes de Polański per part de la crítica.

Va ser en 1997 quan Polański incursionó en el teatre musical, en la producció germà-austríaca Tanz der Vampire (basada en la película de Polański, en llibret de Michael Kunze i musicalizada pel célebre Jim Steinman). Dita versió va ser protagonisada pel fallit actor nortamericà Steve Barton. El musical va ser un èxit, conseguint una gran temporada en Viena (Àustria) i despuix sent montada en algunes ciutats alemanes com Stuttgart, Hamburc i Berlín. També recentment s'ha estrenat la versió polaca del musical, dirigida personalment per Polański. El musical va contar en una versió nortamericana, Danse of the Vampires, que pese a tindre un gran presupost no va conseguir captar el sentiment original de la versió en alemà. El resultat va ser una comèdia ridícula, en una traducció/adaptació a l'anglés prou mediocre, que fon un rotunt fracàs, no aplegant siquiera a les cent funcions.

cal destacar també el seu paper com a actor en la película Una pura formalitat, en la qual interpreta a un inspector de policia que intenta descobrir un cas en el personage de Gérard Depardieu com a sospitós. La película va ser rodada íntegrament en una lúgubre comissaria de policia.

XXI

En 2002 va rebre la Palma d'Or de la 55.ª edició del festival de Cine de Cannes, màxim guardó del certamen, pel film El pianiste, adaptació de les memòries de Władysław Szpilman, pianiste judeu polac que va sobreviure a les massacres nazis gràcies a l'ajuda d'un oficial alemà. En la 75° edició dels Óscar, El pianiste va rebre tres guardons: millor actor (Adrien Brody), millor guion adaptat (Ronald Harwood) i millor director per a Polański, que no va assistir a la cerimònia per ser pròfuc de la justícia nortamericana.

Polański va estrenar en 2005 Oliver Twist, una película en la que s'identificava. En 2007 es preparava per a un nou gir en la seua carrera, en l'adaptació de la novela Pompeya, de Robert Harris. Demores alienes a la seua voluntat li varen obligar a renunciar en setembre de 2007 despuix de varis anys dedicats al proyecte.

En febrer de 2009 Polański va iniciar en Berlín el rodage de The Ghost Writer, que també inclou seqüències filmades en el Studio Babelsberg, de Potsdam, els mateixos estudis a on va filmar El pianiste, aixina com en l'illa de Sylt. Polański va escriure també el guion, adaptat de la novela homònima de l'escritor anglés Robert Harris, distribuïda en Espanya baixe el títul El poder en l'ombra. Conta en la fotografia de l'operador polac Pawel Edelman, el mateix de El pianiste i Oliver Twist, ademés dels seus productors habituals: Robert Benmussa, Timothy Burrill i Alain Sarde. Els actors protagonistes varen ser l'escocés Ewan McGregor i l'irlandés Pierce Brosnan. I com a secundaris els anglesos Olivia Williams, Kim Cattrall i Tom Wilkinson, aixina com els nortamericans Timothy Hutton i James Belushi, entre uns atres. La productora va ser Summit International. The Ghost Writer es va estrenar en Alemània el 18 de febrer de 2010. Segons el diari alemà Märkische Allgemeine, Polański va parlar de la película a la prensa en el Filmmuseum Potsdam, el 19 de febrer de 2009.

No obstant, va ser detingut per sorpresa el dissabte 26 de setembre de 2009 en Zuric pels càrrecs d'abús sexual que pesaven sobre ell en els Estats Units des de 1977, en una orde de busca i captura. Polański havia segut invitat pel Festival de Cine de Zuric.

Per este motiu no va poder estar present en l'entrega del Premi al Millor Director que se li va concedir el 20 de febrer de 2010 en el Festival de Berlín per la seua película The Ghost Writer. La película es va estrenar en Espanya com L'escritor el 26 de març d'eixe any, en excelents crítiques de la prensa generalista i especialisada.

El 14 de juliol de 2010, Polański va confirmar que duria al cine Un Deu salvage, obra teatral de l'escritora francesa d'orige judeu sefardí Yasmina Resa. Polański i Resa varen escriure junts la primera versió del guion durant el seu arrest domiciliari en Gstaad, Suïssa.

El 20 de maig de 2012 va presentar en el Festival de Cine de Cannes el seu curtmetrage A Therapy (Una teràpia), protagonisat per Ben Kingsley i Helena Bonham Carter, per a promocionar la firma de moda Prada.

Basada en fets reals (2017) és una adaptació de la novela francesa de l'autora Delphine de Vignan. La película seguix a una escritora (Emmanuelle Seigner) qui lluita per finalisar una nova novela, mentres és seguida per una fan obsessionada (Eva Green). La película va participar en l'edició 2017 del Festival de Cine de Cannes.

En 2019 va filmar L'oficial i l'espia, sobre el cas Dreyfus. La cinta va ser guardonada en el Gran Premi del Jurat en la 76° edició del Festival de Cine de Venècia i va concretar 3 de les 12 nominacions als premis César: a millor direcció, a millor adaptació i a millor vestuari.

Problemes en la justícia

Samantha Geimer

Artícul principal → Samantha Geimer.

En 1977, als 43 anys, el director es va vore involucrat en un escàndal per abusos sexuals sobre una menor, Samantha Gailey (posteriorment Samantha Geimer), de 13 anys d'edat. Segons Gailey, Polański la va dur a la casa de Jack Nicholson en Mulholland Drive en el pretext de fotografiar-la per a la revista Vogue; pero una volta allí, li va donar champany en metacualona, li va prendre fotos en el pit nuet, la va dur a un jacuzzi i d'allí la va dur al dormitori, a on la va violar a pesar de l'oposició de la chica.

Polański va ser acusat d'abús sexual a una menor, consum de drogues, perversió i sodomía, aixina com per administració d'estupefaents a una menor de 13 anys. Despuix de negociar un acort en la fiscalia, casi tots els càrrecs varen ser desestimats a canvi de que es declarara culpable de tindre relacions sexuals ilícites en una menor. Polański va ser condenat en primer lloc a un periodo de reclusió de 90 dies en una presó estatal per a realisar-li una evaluació psiquiàtrica en la finalitat de decidir la seua condena final, pero li varen donar un permís d'atres 90 dies per a terminar el seu proyecte pendent. D'acort en els térmens de la sentència, se li va donar permís per a viajar a l'estranger. Polański va tornar a Califòrnia i es va sometre a l'evaluació en la Presó Estatal de Chinenc, de la que va ser lliberat despuix de 42 dies. L'1 de febrer de 1978 Polański va volar a Londres, a on tenia una residència. Al sendemà va viajar a França, país en el que tenia i seguix tenint la nacionalitat, evitant aixina el risc de ser extraditat als Estats Units pel Regne Unit, puix d'acort en el tractat d'extradició entre França i els Estats Units, França es pot negar a extraditar als seus ciutadans, com va fer en este cas. Des de llavors ha vixcut en França i Polònia i ha evitat visitar països a on provablement podria ser extraditat, com el Regne Unit.

Polański no ha tornat a chafar Estats Units ni el Regne Unit. No va assistir, per eixemple, a la cerimònia dels Óscar de 2002, en la que va obtindre l'Óscar al millor director per El pianiste, i va rodar Oliver Twist en Praga en actors britànics.

El 26 de setembre de 2009, Polański va ser arrestat en el aeroport de Zuric per les autoritats del país helvètic, a petició d'Estats Units pel cas obert de 1978. El 12 de juliol de l'any següent, la ministra de Justícia de Suïssa, Eveline Widmer-Schlumpf, va anunciar que Suïssa no extraditaria a Polański per considerar que les autoritats nortamericanes no havien provat que el cineaste no haguera complit ya la totalitat de la condena imposta en el seu dia en passar 42 dies en una institució psiquiàtrica. Esta decisió va posar fi a l'arrest domiciliari que sofria el cineaste.

Despuix de varis intents d'Estats Units per extraditar a Polański, el 6 de decembre de 2016 el Tribunal Suprem de Polònia va rebujar reobrir el cas.

Charlotte Lewis

Per la seua banda, l'actriu Charlotte Lewis ha declarat que Polański, en el rodage de Pirates, li va dir: «Si no eres lo suficientment adulta com per a tindre relacions en mi, no ho eres tampoc per a fer una prova de cambra». Lewis va dir que en eixe moment es va tirar a plorar i finalment va accedir per a no deixar passar una oportunitat que podria ser única en la seua carrera. «Polański sabia que yo tenia solament 16 anys quan em va conéixer, i em va forçar en el seu apartament de París. Es va aprofitar de mi i he vixcut en els efectes del seu comportament des de que va ocórrer», va indicar Lewis durant una declaració en una conferència de prensa en Los Àngeles en 2010. Anteriorment, Lewis, en una entrevista de 1999, va afirmar haver tingut una relació sentimental consentida de sis mesos en el cineaste. «Yo sabia que Roman havia fet alguna cosa mal en els Estats Units, pero yo volia ser el seu amant. Ho volia, provablement més de lo que ell em volia».

Robin

El 15 d'agost de 2017 una dòna, solament identificada com "Robin", va acusar a Polański d'abús sexual 40 anys abans en Los Àngeles en 1973, quan ella tenia 16 anys. Robin va comentar que es va sentir animada per la denúncia presentada per Samantha Geimer i li varen demanar que presentara la seua denúncia.

Renate Langer

El 26 de setembre de 2017 l'actriu alemana de 61 anys va denunciar a la policia suïssa que el director de cine Roman Polański va abusar sexualment d'ella durant la seua adolescència. La víctima va declarar que el fet va ocórrer en la localitat suïssa de Gstaad en 1972, quan ella tenia 15 anys. La policia suïssa desconeix encara si es presentaran càrrecs criminals contra Polański.

Valentine Monnier

En 2019 va ser públicament acusat de violació per Valentine Monnier. Els fets, ocorreguts en 1975, conten en el respal del testimoni d'un amic de Polanski.

Filmografia

Llarcmetrages

Com a director

Any	Títul
1962	El gavinet en l'aigua
1964	Els plus belles escroqueries du monde
1965	Repulsió
1966	Atzucac
1967	El ball dels vampirs
1968	Rosemary's Baby
1970	Cinema Different 3
1971	Macbeth
1973	¿Qué?
1974	Chinatown
1976	Li locataire
1979	Tess
1986	Pirates
1988	Frantic
1992	Bitter Moon
1994	La mort i la donzella
1999	The Ninth Gate
2002	El pianiste
2005	Oliver Twist
2007	A cada u el seu cine
2010	L'escritor fantasma
2011	Carnage
2013	La Venus de les pells
2017	Basada en fets reals
2019	L'oficial i l'espia
2023	El palau

Com a guioniste

• El gavinet en l'aigua (1962)
• Aimez-vous els femmes? (1964)

• Els plus belles escroqueries du monde (1964)
• Repulsion (1965)
• Atzucac (1966)
• A Taste for Women (1966)
• El ball dels vampirs (1967)
• Rosemary's Baby (1968)
• La fille d'en face (1968)
• A Day at the Beach (1970)
• Cinema Different 3 (1970)
• Macbeth (1971)
• ¿Qué? (1973)
• L'inquilí (1976)
• Tess (1979)
• Pirates (1986)
• Frantic (1988)
• Bitter Moon (1992)
• The Ninth Gate (1999)

Com a actor

• Pokolenie (1954)
• La bicicleta encantada (1955)
• Naufragis (1957)
• Fi de la nit (Koniec nocy, 1957)
• ¿Qué dirà la meua esposa? (1958)
• Lotna (1959)
• Fins a matí (1960)
• Mala sort (1960)
• El ball dels vampirs (1967)
• The Magic Christian (1969)
• Blood for Dracula (1973)
• ¿Qué? (1973)
• Chinatown (1974)
• El quimérico inquilí (1976)
• Back in the USSR (1991)
• Una pura formalità (1994)
• Grosse fatigue (1994)
• Hora punta 3 (2007)
• Caos calme (2008)

Com a productor

• Bitter Moon (1992)

Curtmetrages

Any	Títul	Duració	Format	Argumente	Rol	Ref(s).
1955	Rower («La bicicleta»)		B/N		Director, guioniste
1957	Ośmiech zębiczny («Un somriure»)	2 min	B/N, mut	Un home observa a una dòna nueta a través d'una finestra	Director, guioniste sense acreditar
	Rozbijemy zabawę («Interrompent la festa»)	8 min	B/N, polac	Uns gamberros pretenen acabar en les celebracions d'una festa.	Director, guioniste
	Morderstwo («Assessinat»)	2 min	B/N, mut	En l'obscuritat d'una habitació, un estrany pertorba el somi de la seua víctima.	Director, guioniste sense acreditar
1958	Dwaj ludzie z szafa («Dos hòmens i un armari»)	15 min	B/N, polac	Dos hòmens carregant un armari emergixen de la mar i s'adinsen en la ciutat a on no seran ben rebuts.	Director, guioniste
1959	Lampa («La llàntia»)	8 min	B/N, musical	En un taller de joguets estos cobren vida i ardixen per un desperfecte elèctric quan l'amo es va.	Director, guioniste
	Gdy spadają aniołi («Àngels caiguts»)	21 min	B/N i color, polac	Una vella cuida els banys públics del sòtol d'un edifici observant la conducta dels hòmens que entren i recordant la seua pròpia joventut, aixina com la seua relació amorosa en un soldat.	Director, guioniste, actor
1961	Li gros et li maigre («El gros i el flac»)	15 min	B/N, comèdia musical	Polanski interpreta a un esclau flac i descalce que toca la flauta i el tambor per a entretindre al seu amo, un home gros que s'engrunsa en una mecedora front a la seua mansió en el camp en vistes a París. L'esclau li neteja i lava, ho alimenta, ho protegix del sol i li sosté un urinari, mentres anhela escapar a París, que podem vore a lo llunt. Es produïx un divertit joc sicològic entre abdós en el que l'amo intenta impedir que l'esclau fuigga.	Director, escritor
1963	Ssaki («Mamífers»)	11 min	B/N, musical	Dos hòmens en la neu es turnan per a dur l'u a l'atre en un trineu. La seua relació d'afecte i odi els du a perdre-ho i tindre que seguir sense ell.	Director, escritor

Tots estos curtmetrages llevat Rower varen ser llançats en 2007 en un DVD titulat Roman Polanski: Curtmetrages 1957-1963.

Premis i nominacions

Premis Óscar

Any	Categoria	Película	Resultat
1964	Millor película de parla estrangera	El gavinet en l'aigua	Plantilla:Cela
1969	Millor guion adaptat	Rosemary's Baby	Plantilla:Cela
1975	Millor director	Chinatown	Plantilla:Cela
1981	Millor director	Tess	Plantilla:Cela
2003	Millor director	El pianiste	Plantilla:Cela
	Millor película		Plantilla:Cela

Premis Globo d'Or

Any	Categoria	Película	Resultat
2003	Millor película europea	El pianiste	Plantilla:Cela
1980	Millor director	Tess	Plantilla:Cela
1974	Millor director	Chinatown	Plantilla:Cela
1968	Millor guion	Rosemary's Baby	Plantilla:Cela

Premis Goya

Any	Categoria	Película	Resultat
2002	Millor película europea	El pianiste	Plantilla:Cela

Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics

Any	Categoria	Película	Resultat
2011	Millor guion adaptat	Carnage	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Cannes

Any	Categoria	Película	Resultat
2002	Palma d'Or	El pianiste	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Venècia

Any	Categoria	Película	Resultat
1962	Premi FIPRESCI	El gavinet en l'aigua	Plantilla:Cela
1993	#León d'Or a la trayectòria	-	Plantilla:Cela
2011	Leoncino d'Ore Agiscuola	Un deu salvage	Plantilla:Cela
2019	Gran Premi del Jurat	L'oficial i l'espia	Plantilla:Cela

Festival Internacional de Cine de Berlín

Any	Categoria	Película	Resultat
1965	Orso d'Argent. Premi extraordinari del jurat	Repulsió	Plantilla:Cela
	Premi FIPRESCI		Plantilla:Cela
1966	Gose d'Or	Atzucac	Plantilla:Cela

Referències

Bibliografia

• Polański, Roman: Roman by Polański. Traducció a l'espanyol: Roman per Polanski, Grijalbo, Barcelona, 1985. ISBN 84-253-1675-8.
• Mòles, Diego : Roman Polanski. La fantasia de l'atormentat, Edicions JC Clementine, Madrit, 2005. Ensaig: primer llibre sobre el cineaste escrit en espanyol. 464 pp. ISBN 84-89564-44-2.

Vila-real, Marta i Sánchez Ramos, Ricardo (eds.), La trilogia de l'Apartament de Román Polanski. Solaris, texts de cine. N.º 2, Trama Editorial, 2020, ISBN: 978-84-120493-8-1 [4]

Enllaços externs

Roman Polanski en Viquidites. Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Roman Polanski.

• Plantilla:Imdb nomene
• Roman Polanski: vida i obra