Potsdam

Potsdam

Potsdam (pronunciat /ˈpɔt͡sdam/ (🔊 escoltar)) és una ciutat alemana ubicada en els voltants de Berlín, junt al riu Havel. Té una població estimada, a fins de 2021, de 183,154 habitants.

És la capital i ciutat més poblada del estat federat de Brandeburgo. La ciutat és coneguda pel seu llegat com l'antiga residència dels reis de Prusia, en els seus numerosos i únics complexos de palaus i parcs, i l'important ciutat burguesa. Els paisages culturals varen ser inclosos en 1990 per la UNESCO en la seua llista del patrimoni cultural i natural de la humanitat. Potsdam també va ser inclosa per l'UNESCO en la seua Ret de Ciutats Creatives en 2019, com "Ciutat del Cine".

L'estudi cinematogràfic Babelsberg, fundat en Potsdam en 1912 com el primer gran estudi cinematogràfic del món, és un centre modern de producció de cine i televisió.

És célebre pel Palau de Sanssouci. En la ciutat es troba el Institut Leibniz d'Astrofísica de Potsdam, dedicat a l'estudi de l'activitat solar. És ademés sèu de l'universitat homònima.

Història

Vore també: Història de Brandeburgo

Orige i desenroll en l'Edat Mija

Potsdam va ser fundada provablement despuix del VII com un assentament d'un poble eslau al voltant d'un castell. Va ser mencionada per primera volta en un document en 993 com Poztupimi. En 1317 va ser mencionada com una ciutat chicoteta. Va obtindre el seu carta de població en 1345.

Residència prusiana i auge

En 1573 encara era una chicoteta ciutat de mercat de 2000 habitants. En la guerra dels Trenta Anys (1618-1648), Potsdam va perdre al voltant de la mitat de la seua població.

La fortuna de Potsdam va canviar radicalment quan va ser elegida en 1660 com a residència de caça de Federico Guillermo I, elector de Brandeburgo, el núcleu del poderós Estat que més vesprada es convertiria en el Regne de Prusia.

Despuix del Edicte de Potsdam en 1685, es va convertir en un centre d'immigració europea. La seua llibertat religiosa va atraure a gent de França (hugonotes), Rússia, els Països Baixos i Bohemio. L'edicte va accelerar el creiximent de la població i la recuperació econòmica.

Més tart, la ciutat va ser residència de la família real prusiana. Els majestuosos edificis de les residències reals es varen construir principalment durant el regnat de Federico el Gran. Un d'ells és el Palau de Sanssouci (en francés: «sense preocupacions»), proyectat per l'arquitecte Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff en 1744 i famós pels seus jardins formals i interiors rococó. Atres residències reals són el Nou Palau i la Orangerie. En 1815, en la formació de la província de Brandeburgo, Potsdam es va convertir en la capital de la província fins a 1918, llevat pel periodo entre 1827 i 1843, en que la capital va ser Berlín. Berlín va ser la capital de Prusia i més vesprada de l'Imperi Alemà, pero la cort va permanéixer en Potsdam, a on es varen establir molts funcionaris del Govern. En 1914, l'emperador Guillermo II va firmar la declaració de guerra en el Nou Palau de Potsdam. En 1918, al final de la Primera Guerra Mundial, la ciutat va perdre el seu estatus de «segona capital» d'Alemània quan Guillermo II va abdicar i Alemània es va convertir en república.

República de Weimar i nacionalsocialisme

La fortuna de la corona prusiana va ser confiscada i en 1926 es va transferir a la recent fundada Administració dels Palaus i Jardins de l'Estat.

Al començ de la Alemània nazi, el 21 de març de 1933, es varen donar la mà d'una manera ceremonial el President Paul von Hindenburg i el nou Canceller Adolf Hitler en la Garnisonkirche (Iglésia de la Guarnició) de Potsdam, en lo que va passar a l'història com el «Dia de Potsdam», que va simbolisar l'aliança entre els militars i el nazisme. En abril de 1945, en el marc de la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser bombardejada per la Royal Air Force, que va destruir la major part del seu centre històric, quedant Potsdam sériament danyada. Durant la major part de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), la ciutat s'havia lliurat en gran mida de danys de guerra importants. No obstant, en la nit del 14 al 15 d'abril de 1945, la força aérea aliada va tirar 1716 tonellades de bombes sobre Potsdam provocant la mort d'al voltant de 1600 persones. El derrocament dels ponts més importants sobre el Havel per part de les unitats alemanes ya no va poder detindre l'alvanç del Eixèrcit Rojo Soviètic, que es va mudar a Potsdam a finals d'abril de 1945 i va terminar en la guerra en la ciutat.

Ocupació i divisió alemana

El pont Glienicke, usat per a l'intercanvi d'espies durant la Guerra Freda

Del 17 de juliol al 2 d'agost de 1945, es va celebrar la Conferència de Potsdam en el Palau Cecilienhof de la ciutat. Els victoriosos líders aliats Harry S. Truman, Winston Churchill i el seu successor Clement Attlee, aixina com Iósif Stalin, es varen reunir per a decidir el futur d'Alemània i l'Europa de posguerra en general. Estats Units i l'Unió Soviètica varen tindre notables enfrontaments pel control de Berlín. Per açò es va dividir la capital alemana en quatre sectors. La conferència va acabar en el Acort de Potsdam i la Declaració de Potsdam. El govern d'Alemània de l'Est (formalment coneguda com la República Democràtica Alemana, en alemà Deutsche Demokratische Republik, DDR) va intentar eliminar els símbols del militarisme prusiano. Molts edificis històrics, alguns d'ells greument danyats per la guerra, varen ser demolits. Potsdam, al suroest de Berlín, va quedar just fòra de Berlín Occidental despuix de la construcció del Mur de Berlín. L'elevació del mur no solament va aïllar a Potsdam respecte a Berlín Occidental, sino que també va doblar el temps que es tardava en aplegar a Berlín Oriental. El pont Glienicke sobre el Havel conectava la ciutat en Berlín Occidental i va anar l'escenari d'alguns intercanvis d'espias durant la Guerra Freda.

Despuix de la reunificació alemana

En 1990, en la reunificació alemana, Potsdam es convertix en capital de l'Estat de Brandeburgo. Una de les primeres decisions del Consell de la ciutat, que va ser elegida lliure i democràticament en maig de 1990 per primera volta des de 1933, va ser la «aproximació cuidadosa al paisage urbà històric característic i evolucionat».

En abril de 1992, es va tornar a obrir la conexió S-Bahn en Berlín, que s'havia interromput des de que es va construir el mur de Berlín en 1961.

Política

El Estat Major de l'Unió Europea (EUFOR) va instalar en Potsdam els quarters operacionals centrals per a la seua missió en la República Democràtica del Congo.

Geografia

Llac de Templin al sur de Potsdam

La regió està formada per una série de grans morrenas de l'última edat de gèl. Hui, la ciutat consta en les seues tres quartes parts d'espais verts, en solament un quarto d'àrea urbana. Hi ha al voltant de vint llac i rius en Potsdam, per eixemple el Havel, els llac de Griebnitz, Templin, Tiefer See, Jungfernsee, canal Teltow, Heiliger See i el Sacrower See. El punt més alt és el Kleiner Ravensberg (114 m s. n. m.)

Potsdam està dividida en sèt districtes urbans històrics i nou nous Ortsteile (parts rurals), que es varen unir a la ciutat en 2003. L'apariència dels districtes urbans és prou diferent. Els districtes del nort i el centre estan formats principalment per edificis històrics, mentres que el sur de la ciutat està dominat per àmplies zones de noves edificacions.

Educació

En les seues cinc universitats i numeroses atres institucions d'investigació no universitàries, Potsdam s'ha establit com una destacada sèu científica nacional i internacional.

Cultura

Vista del Nou Palau a través de la porta triumfal

En la cultura i arquitectura de la ciutat encara s'aprecia que Potsdam va ser històricament un centre receptor d'immigrants d'atres llocs d'Europa.

Vore també: Palaus i parcs de Potsdam i Berlín

Palau de la Orangerie

Parc de Sanssouci

Artícul principal → parc de Sanssouci.

L'atracció més popular en Potsdam és el parc de Sanssouci, a 2 km a l'oest del centre de la ciutat. En 1744 el rei Federico II el Gran va ordenar construir una residència ací, a on podia viure sans souci (‘sense preocupacions’, en el francés que es parlava en la cort). El parc alberga varis edificis:

• El Palau de Sanssouci, un palau relativament modest de la família imperial de Prusia i Alemània.
• El Palau de la Orangerie, anterior palau per a invitats reals estrangers.
• El Nou Palau de Potsdam, construït entre 1763 i 1769 per a celebrar el fi de la guerra dels Sèt Anys, en la que Prusia va acabar en la dominació austríaca de sigles sobre els assunts alemans. És molt major que el de Sanssouci, en més de 200 habitacions i 400 estàtues com a decoració. Va servir com a casa d'invitats per a numerosos visitants reals.
• El Palau de Charlottenhof, un palau neoclàssic de Karl Friedrich Schinkel construït en 1826.
• Les Termes romanes, construïdes per Karl Friedrich Schinkel i Ludwig Persius en 1829-1840. És un complex d'edificis que inclouen un pabelló de té, una vila d'estil renaixentiste i una terma d'estil romà (del que pren el seu nom la totalitat del complex).
• La Casa de té chinenca, un pabelló del XVIII construït en estil chinenc, a la moda de l'época.

La Porta de Fortuna i la iglésia de Sant Nicolás en l'Antic Mercat

Plaça de l'Antic Mercat

La Plaça de l'Antic Mercat és el centre històric de Potsdam. Durant tres sigles va ser elloc a on es va alçar el Palau de la Ciutat (Stadtschloß), un palau real construït en 1662. Baix Federico II el Gran, el palau es va convertir en residència d'hivern dels reis prusianos. El palau va quedar sériament danyat durant el bombardeig de 1945, i les autoritats comunistes ho varen demolir en 1961, encara que en 2013 va finalisar la seua parcial reconstrucció, en 2002 la Porta de Fortuna va ser reconstruïda en la seua posició històrica original, que va marcar el primer pas en la reconstrucció del palau. La plaça està dominada hui per la cúpula de la iglésia de Sant Nicolás, edificada en 1837 en estil clàssic. Va ser l'última obra de Karl Friedrich Schinkel, qui va dissenyar l'edifici pero no va viure per a vore-ho acabat. Ho varen terminar els seus discípuls Friedrich August Stüler i Ludwig Persius. La part oriental de la plaça del Mercat està dominada per l'Antic Ajuntament, erigit en 1755 per l'arquitecte neerlandés Jan Bouman (1706-1776). Té una característica torre circular, coronada en un Atles dorat que sosté el món sobre els seus muscles.

La Porta de Brandeburgo de Potsdam

Deport

En Potsdam hi ha 2 equips de fútbol, són: 1. FFC Turbine Potsdam que és femení, el seu estadi és el Karliebknecht-Stadion en capacitat per a 10,499 espectadors i competix en la Bundesliga Femenina, i SV Babelsberg 03 que juga la Regionalliga Nordost i el seu estadi és el Karliebknecht-Satdion capacitat per a 10,787 i també competix en la DFB-Pokal.

Atres monuments i llocs d'interés

Barri neerlandés

El Museu Barberini, obert en 2017. Reunix i exhibix ciclicamente les coleccions del fundador de la pinacoteca, Hasso Pattner. Destaquen les séries d'obra impersionista.

Al nort de la Plaça de l'Antic Mercat es troben la Iglésia Francesa, erigida cap a 1750 per Boumann per a la comunitat hugonote, i la Porta de Brandeburgo (construïda en 1770, i que no deu confondre's en la Porta de Brandeburgo de Berlín).

Teatre Hans Otto

Un atre monument de Potsdam és el Barri Neerlandés, un conjunt d'edificis que és únic en Europa, en al voltant de 150 cases edificades en rajoles roig a l'estil neerlandés. Es va construir entre 1734 i 1742 baix la direcció de Jan Bouman per als artesans neerlandesos que havien segut invitats a establir-se ací pel rei Federico Guillermo I. Hui, esta zona és un dels veïnats més visitats de Potsdam.

Al nort del centre de la ciutat està la colónia russa d'Alexandrowka, un chicotet enclavament d'arquitectura russa (incloent una capella ortodoxa) construïda en 1825 per a un grup d'immigrants russos. En 1999 la colónia va ser declarada patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A l'est de la colónia Alexandrowka es troba un gran parc, el Jardí Nou, que es va dissenyar en 1786 en estil anglés, i consta de dos palaus; un d'ells, el Palau Cecilienhof, va ser a on es va celebrar la conferència de Potsdam en juliol i agost de 1945. El Palau de Marbre es va construir en 1789 en l'estil del classicisme. Una atra zona interessant de Potsdam és Babelsberg, un barri a l'est del centre, que alberga els estudis cinematogràfics UFA (Babelsberg Studio), i un extens parc en alguns edificis interessants, incloent el Palau Babelsberg, un palau neogótico dissenyat per Schinkel. La Torre Einstein es va alçar entre 1920 i 1924 per l'arquitecte Erich Mendelsohn en la part alta del Telegraphenberg. Potsdam també inclou un centre memorial en l'antiga presó de la KGB en Leistikowstrasse.

Vore també

• Remodelació de Berlín

Bibliografia

• Apraku, Eva (2001). Hunter Publishing, Inc (ed.). google. es/books? id=S46jylZCJcYC&lpg=PP1&hl=es&pg=PP1#v=onepage&q&f=false Berlin and Potsdam (en EN). ISBN 3886188361.

Enllaços externs

• potsdam. de/potsdam-en-espanolloc oficial en espanyol potsdam. de/potsdam-en-espanol archivat en Wayback Machine.
• Potsdam en el Viccionari.