S-Bahn
S-Bahn és la ret ferroviària de transport metropolità i suburbà en Alemània, Àustria i Suïssa. El nom és un abreujament de Stadtschnellbahn (tren ràpit metropolità, en alemà) que es va introduir en decembre de 1930 en Berlín en trobar-se ya en us oficiosament el terme "SS-Bahn" (Stadtschnellbahn). El S-Bahn és una ret ferroviària que cobrix tant el tràfic metropolità com el regional i que es caracterisa per la seua alta eficiència i els seus itineraris sincronisats. L'us de vies separades, unitats de tren elèctriques i portes al nivell dels molls contribuïxen a la consecució d'este objectiu. El terme S-Bahn ha donat lloc, en idioma alemà, a atres notacions similars, com a R-Bahn per als trens regionals.
El símbol del S-Bahn d'Alemània és una lletra "S" blanca en un círcul vert. En Àustria, les llínees i estacions del S-Bahn s'identifiquen en una "S" blanca dins d'un círcul blau. Hi ha sistemes S-Bahn en Viena, Salzburc, Graz i Innsbruck, sent el vienés el major i més antic. En Suïssa són coneguts com a S-Linien (llínees S).
Desenrolle
Tracció a vapor
En 1882, el creixent número de trens de vapor al voltant de Berlín varen obligar als Ferrocarrils prusianos (Preußische Staatseisenbahn) a construir vies de tren separades per al tràfic suburbà. El Berliner Stadtbahn conectava les huit estacions ferroviàries de Berlín que es trobaven disperses en la ciutat. Una tarifa més baixa per als recent fundats Berliner Stadt-, Ring- und Vorortbahn (tren urbà, circular i suburbà de Berlín) es va introduir l'1 d'octubre de 1891. Este preu i la creixent successió de trens va fer que els servicis de distàncies curtes s'apartaren de les vies d'atres servicis de ferrocarrils no suburbans.
La segona llínea suburbana de ferrocarril va ser el Hamburg-Altonaer Stadt- und Vorortbahn que conectava a Hamburc en Altona i Blankenese. La direcció en Altona de la Preußische Staatseisenbahn va establir el sistema de trens a vapor en 1906.
Tracció elèctrica
L'inici del XX va vore la construcció dels primers trens elèctrics que operaven a 15 kV en corrent alterna i per mig de catenàrias. Quan els trens de vapor varen escomençar a ser vists com una molèstia per cada volta més gent, el Berliner Stadt-, Ring- i Vorortbahn els varen substituir per automotores de corrent contínua a 750 V en captador a través d'un tercer carril. En 1924, es va inaugurar la primera llínea electrificada. Es va triar el tercer carril perque feya més fàcil tant la modificació del traçat del tren (especialment en túnels i baix de ponts), com l'us compartit de trens elèctrics i de vapor.
Per a separar-ho del seu competidor, el O-Bahn subterràneu, el terme S-Bahn va reemplaçar a Stadt-, Ring- und Vortortbahn en 1930. En 1934 els Hamburg-Altonaer Stadt- und Vorortbahn varen ser també renombrados com a S-Bahn.
El servici d'Hamburc havia creat una llínea experimental de corrent alterna en 1907. La ret completa encara va utilisar locomotores de vapor fins a 1940, quan les velles locomotores varen ser reemplaçades per automotores elèctrics d'1'2 kV en corrent contínua.
Classificació
Les llínees del S-Bahn són diferents de les de l'O-Bahn, ya que es varen desenrollar a partir de vies de tren convencionals. A la data les llínees d'Alemània i Àustria les operen subsidiàries de Deutsche Bahn i Österreichische Bundesbahn, respectivament (empreses estatals de ferrocarrils).
Les rets S-Bahn es caracterisen per vàries o totes de les següents característiques:
- Llínees específicament numerades i dedicades (S1, S2, etc.), cada una en un color diferent en el mapa de la ret.
- Servicis a intervals fixos i freqüents en cada llínea (usualment cada 10 o 20 minuts), en estacions de trasbordo que oferixen major freqüència.
- Vies dedicades quan travessen vàries llínees principals.
- Una secció subterrànea baix del centre de la ciutat, que és usualment el núcleu a on convergix la majoria de les llínees.
- Recursos dedicats i consistents a lo llarc de la ret.
- Integració en un atre tipo de transport local, sobre el billetaje i la conectivitat.
Rets S-Bahn en Alemània
Els trens del S-Bahn de Berlín i el S-Bahn d'Hamburc varen circular sempre en vies separades des de la seua construcció. En atres ciutats, quan es va implantar el sistema S-Bahn, els trens circulaven compartint vies en tot el tràfic ferroviari.
Les estacions principals de Fráncfort del Meno (Estació Central de Fráncfort del Meno), Munich (München HBF) i Stuttgart (Stuttgart HBF) són estacions construïdes en fondo de sac, terminant allí la majoria dels servicis que apleguen a elles. Per això en les tres estacions, els trens del S-Bahn circulen per un túnel baix de cada estació.
El gran número de ciutats grans en Ruhr promou una ret policéntrica que conecta totes les ciutats i suburbis. El S-Bahn de Rhein-Ruhr té pocs túnels i les seues rutes són més llargues que les de les atres rets. El S-Bahn del Ruhr i el de Salzburc són els únics que són operats per més d'una companyia. No obstant, la majoria dels S-Bahn suïssos són rets operades per la SBB-CFF-FFS i vàries companyies privades.
La majoria dels S-Bahn alemans tenen un sistema tarifari integrat en els preus de la Deutsche Bahn, encara que varis tenen sistemes de tarifes integrats en atres companyies / mijos de transport.
Núcleus de S-Bahn en Alemània
- S-Bahn de Berlín (Berlín)
- S-Bahn Dresden (Dresde)
- S-Bahn Hamburg (Hamburc)
- S-Bahn Hannover (Hannover)
- S-Bahn Mitteldeutschland (Leipzig i Trobe)
- S-Bahn Magdeburg (Magdeburgo)
- S-Bahn München (Munich)
- S-Bahn Nürnberg (Núremberg)
- S-Bahn Rhein-Main (Fráncfort del Meno / Magúncia / Wiesbaden)
- S-Bahn RheinNeckar (Ludwigshafen / Mannheim / Heidelberg / Karlsruhe)
- S-Bahn Rhein-Ruhr (Ruhr / Colónia)
- S-Bahn Rostock (Rostock)
- S-Bahn Stuttgart (Stuttgart)
- Breisgau S-Bahn (Friburgo de Brisgovia)
Els S-Bahn d'Augsburc i Bremen tenen planificat iniciar les operacions en 2011 i 2010, respectivament.
Vore també
- S-Bahn Rhein-Main
- Tren de rodalies
- S-Bahn en Alemània (en alemà)
- S-Bahn en Àustria (en alemà)
- S-Bahn en Suïssa (en alemà)
- de:Stadtschnellbahn (en alemà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «S-Bahn» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.