Anar al contingut

Karlsruhe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Karlsruhe

Karlsruhe ([De-Karlsruhe. ogg] [[Archiu:[ˈkaɐ̯lsˌʁoːə]|16px|Reproduir|link=Mèdia:[ˈkaɐ̯lsˌʁoːə]]] «el repòs de Carlos») és la tercera ciutat més gran de Baden-Wurtemberg al suroest d'Alemània (despuix de Stuttgart i Mannheim), a 15 km de la frontera en França. Karlsruhe va ser fundada en 1715 com a ciutat barroca i va ser capital del Gran Ducado de Baden. Pel pla urbanístic segons el com es va fundar, els seus carrers irradian tota la ciutat. Per esta raó li la coneix com Fächerstadt («Ciutat avente»). Karlsruhe és la capital i ciutat de residència de l'antic estat de Baden. Karlsruhe també és hui la capital del Districte Rural de Karlsruhe, encara que no forma part d'ell. Des de 1950, el Tribunal Constitucional Federal Alemà (Bundesverfassungsgericht) i el Tribunal Federal (Bundesgerichtshof) tenen les seues sèus en Karlsruhe, per lo que la ciutat és anomenada la sèu de la justícia.

Erro al crear miniatura:
Estació de trens de Karlsruhe

Història

[editar | editar còdic]
  • 1715, el margrave Carlos Guillermo de Baden-Durlach funda la ciutat.
  • 1806, Karlsruhe es convertix en la residència del Gran Ducado de Baden en el marc de la Confederació del Rin.
  • 1835, Gran Duc Luis I de Baden funda la primera universitat tècnica d'Alemània
  • 1860, se celebra en Karlsruhe el primer congrés de química, conegut com Congrés de Karlsruhe, convocat per a debatre sobre la naturalea atòmica de la matèria, la nomenclatura química i els pesos atòmics.[1]
  • Durant la Primera Guerra Mundial, la ciutat en les seues fàbriques d'armament i la seua estació de ferrocarril és objecte de 14 atacs aéreus.
  • 1918, en la Revolució de Novembre la ciutat es convertix en capital de l'Estat lliure de Baden.
  • 1945, despuix del final de la Segona Guerra Mundial al voltant d'un 38 % de la ciutat estava destruïda. Karlsruhe va quedar inclosa en la zona d'ocupació nortamericana.
  • 1950, s'instala en Karlsruhe el tribunal de cassació de la RFA.
  • 1952, la ciutat és incorporada al nou estat federat de Baden-Wurtemberg.
  • 1977, el fiscal federal general Siegfried Buback és assessinat per la Fracció de l'Eixèrcit Rojo.
  • 1980, es funda en Karlsruhe el partit polític estatal ecologiste Die Grünen, partit que separant-se de dogmes ideològics conservacionista o purament d'esquerres, inclouria la defensa dels recursos naturals, a banda de la democràcia radical (de bases) i el pacifisme en el seu discurs i objectius.
  • 1984, els primers correus electrònics s'envien i reben en l'Universitat de Karlsruhe.
  • 1989, 1965 atletes celebren els Jocs Mundials en Karlsruhe.
  • 2005, Karlsruhe rep el títul "Ort der Vielfalt" (significa «lloc de diversitat») del govern federal.
  • 2010, el treball de construcció del Kombilösung comença. Despuix del construcció del Kombilösung, no hi haurà més tramvies en la zona peatonal, sino que correran baix terra.

Religió

[editar | editar còdic]

En 1556 s'introduïx la Reforma luterana en el Margraviato de Baden-Durlach. En 1715, Carlos Guillermo proclama la llibertat religiosa. Pronte va atraure als primers catòlics i judeus. En 1771 Karl Friedrich de Baden-Durlach va heretar els bens de l'extinta llínea de Baden-Baden, que havia permaneixcut catòlica i, de la mateixa manera que Carlos Federico I de Baden, promovia la tolerància religiosa. Hui en dia, el percentage de catòlics (32,7 %) i protestants (30,6 %) en la població total és aproximadament la mateixa. Karlsruhe és la sèu de la comunitat judeua religiosa de Baden, té una sinagoga, un rabino de Jabad i varis cementeris judeus.

Economia

[editar | editar còdic]

En 2009 Karlsruhe va alcançar el sext lloc entre les ciutats en Alemània en Initiative Neue Soziale Marktwirtschaft. En Karlsruhe hi ha una casa de moneda, una de les cinc del Govern alemà, fundada en 1827. En ella es falca el 40 % de les monedes en circulació en la República Federal d'Alemània i es marquen en la lletra «G». Esta ciutat, com el restant de Baden-Wurtemberg, goja d'un dels més alts nivells de riquea econòmica en l'Unió Europea (UE).

Infraestructura

[editar | editar còdic]

Transport públic

[editar | editar còdic]

El transport públic consta d'huit llínees de tramvia i metro. En les afores de la ciutat es completa el transport en autobusos.

Ret de llínees

[editar | editar còdic]

Plantilla:Bahnlinie Durlach – Oberreut

Plantilla:Bahnlinie Wolfartsweier – Siemensallee

Plantilla:Bahnlinie Tivoli - Heide

Plantilla:Bahnlinie Jägerhaus/Waldstadt – Tivoli

Plantilla:Bahnlinie Rintheim - Rheinhafen

Plantilla:Bahnlinie Hirtenweg / Technologiepark – Rappenwört

Plantilla:Bahnlinie Wolfartsweier – Aue – Durlach

Ferrocarril

[editar | editar còdic]

Karlsruhe és un important nuc ferroviari, en part pel ferrocarril de la vall del Rin, que va des de Mannheim fins a Basilea, una de les llínees més concorregudes de tren en Alemània. Existixen conexions directes en totes les grans ciutats alemanes. Des de l'estiu de 2007, opera el tren d'alta velocitat francés TGV des de l'estació principal de Karlsruhe i la conecta en Estrasburc (39 minuts) i París (2 hores 52 minuts). Esta ruta es coneix com a TGV Est européenne. En el canvi d'horari en decembre de 2011, el nou TGV conectarà Karlsruhe en Marsella. En 2008 a l'estació principal de Karlsruhe li va ser concedit el premi de «estació de l'any 2008».

[editar | editar còdic]

En el port del Rin de Karlsruhe, la ciutat té el port fluvial més important de Baden-Wurtemberg. El port va ser en 2005 el número 6 dels ports alemans de l'interior per volum de càrrega, en aproximadament 6.5 millons de tonellades. L'Institut Federal d'Ingenieria Hidràulica (BAW) té la seua sèu en Karlsruhe.

Aeroport

[editar | editar còdic]

l'aeroport de Karlsruhe-Baden Baden és el segon aeroport comercial més gran en térmens de número de passagers en Baden-Wurtemberg darrere del de Stuttgart. Es troba al suroest de la ciutat i és una de les bases de la companyia aérea Ryanair. Atres aerollínies que operen des d'ací són Tunisair, Intersky, Tuifly, Germania, SunExpress, Air Cairo, Onur Air o Sky Airlines.

Clima

[editar | editar còdic]

Karlsruhe té una temperatura mija anual d'11.4 °C i és una de les ciutats més càlides i solejades d'Alemània, en una insolació anual de 1840 hores. Els hiverns en Karlsruhe solen ser suaus per al promig alemà.

Deports

[editar | editar còdic]
Equip Deporte Competició Estadi Creació
Karlsruher SC Fútbol 2. Bundesliga Wildparkstadion 1894

Educació

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Palau de nit
Erro al crear miniatura:
La Piràmide baix neu
Erro al crear miniatura:
Centre d'Art i Tecnologia Mediàtica (ZKM).
Jardí Botànic Karlsruhe

Karlsruher Institut für Technologie

[editar | editar còdic]

l'Institut Tecnològic de Karlsruhe (KIT) és una universitat que alberga el Centre Nacional d'Investigació de l'Associació Helmholtz. Té prop de 22 500 estudiants i 9000 empleats. El KIT és el major centre d'investigació en Alemània i el major empleador en Karlsruhe. Goja d'una gran reputació en temes com a física, economia de l'informació i ingenieria mecànica, elèctrica, civil, industrial i informàtica. El físic Heinrich Hertz va descobrir l'existència de les ones electromagnètiques durant la seua càtedra en Karlsruhe.

Ferdinand Braun, inventor del tubo de rajos catódicos i Premi Nobel de Física en 1909, va ser professor en Karlsruhe entre 1883 i 1887. El químic i Premi Nobel Fritz Haver va desenrollar la síntesis d'amoníac durant la seua etapa com a professor en el KIT. Ferdinand Redtenbacher va fundar ací la ciència bàsica de l'ingenieria. L'Universitat de Karlsruhe, primera facultat de ciències de la computació d'Alemània va ser una de les tres primeres universitats en tot el país premiades en 2006 com a part de l'Iniciativa d'Excelència, el títul universitari d'èlit. Esta universitat acull a mils d'estudiants internacionals, de fet és un dels principals destins Erasmus per a molts estudiants.

Universitats

[editar | editar còdic]
  • Universitat de Karlsruhe - Tecnologia i Economia, 6500 estudiants
  • Acadèmia d'Educació Karlsruhe, 3300 estudiants
  • Acadèmia Estatal de Belles arts de Karlsruhe
  • Acadèmia Nacional de Disseny de Karlsruhe (HfG)
  • Escola superior de Música Karlsruhe (HfM)
  • Universitat Internacional de Karl, l'estat acreditada escola de negocis privada en un perfil intercultural
  • Europa Campus, Universitat privada en 150 estudiants
  • Colege dual de Baden-Württemberg en 2300 estudiants

Centres d'Investigació i Instituts

[editar | editar còdic]
  • Institut Federal d'Investigació per a la Nutrició i l'Alimentació
  • Laboratori d'Investigació de la Radiació Sincrotrón ANKA
  • Institut Fraunhofer d'Òptica electrònica, tecnologies dels sistemes i l'explotació d'imàgens (IOSB)
  • Institut Fraunhofer de Sistemes d'Investigació i Innovació (ISI)
  • Agrícola de l'Estat d'Investigació i Investigació Augustenberg
  • Max-Reger-Institut/Elsa-Reger-Stiftung (MRI), en sèu en Karlsruhe des de 1996
  • Química i Veterinària Oficina d'Investigació de Karlsruhe (CVUA)

Monuments i llocs d'interés

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Capella Gran Ducal de Karlsruhe
Erro al crear miniatura:
Sala de concerts
Museus
  • Staatliche Kunsthalle
  • Museu d'Història Natural
  • Belles arts, artesania
  • Museu Plaça del Mercat
  • Museu d'Art Contemporàneu
  • Museu de la Manufactura mayólica
  • Centre d'Art i Tecnologia Mediàtica (ZKM)
  • Badisches Landesmuseum en el castell de Karlsruhe

Ciutats hermanades

[editar | editar còdic]

Karlsruhe està hermanada en les següents ciutats:

Personages célebres

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ [1]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Karlsruhe&oldid=1363798»