Anar al contingut

Congrés de Karlsruhe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fòrmules amprades per a l'àcit acètic segons August Kekulé, 1861.

El Congrés de Karlsruhe va ser una reunió internacional de química que va tindre lloc en la ciutat de Karlsruhe, Alemània, des del 3 al 5 de setembre de 1860. Va ser la primera conferència internacional de química del món.

El congrés

[editar | editar còdic]

El Congrés de Karlsruhe va ser organisat pels químics europeus en la finalitat de discutir temes de nomenclatura química, notació de fòrmules i masses atòmiques, temes que en aquell moment creaven molta confusió. L'invitació organisació i el patrocini del congrés va estar a càrrec dels químics August Kekulé, Charles Adolphe Wurtz i Karl Weltzien.[1] Com a eixemple dels problemes a discutir estaven les 19 fòrmules amprades pels químics per a representar l'estructura del àcit acètic, com es mostra en la figura del llibre de Kekulé, Lehrbuch der Organischen Chemie.[2]

El tema més important va ser l'aclariment de la confusió entre masses atòmiques i masses moleculars. L'últim dia Stanislao Cannizzaro va repartir un artícul seu de 1858 entre els assistents, sobre les masses atòmiques a on amprava la hipòtesis de Avogadro, la qual havia tingut poca repercussió en el moment de ser publicada. L'explicació de Cannizzaro va tindre una important influència com ho demostra l'escrit de Lothar Meyer "Les escales semblaven desaparéixer davant els meus ulls".[3]

En el Congrés de Karlsruhe es va adoptar un sistema unificat de masses atòmiques (en aquell temps pesos atòmics). Anteriorment al Congrés de Karlsruhe, i influenciat pel treball de John Dalton en 1803, varis sistemes de pesos atòmics estaven en us. En un cas, un valor d'1 va ser adoptat com el pes d'hidrogen (l'unitat base), 6 per al carbono i 8 per a l'oxigen. Despuix del Congrés de Karlsruhe, valors d'1 per al hidrogéno, 12 per al carbono, 16 per a l'oxigen, i aixina successivament varen ser adoptades. Açò es va basar en el reconeiximent de que certs elements, com l'hidrogen, nitrogen i oxigen, es compon de molècules diatómicas i no els àtoms individuals.

Participants del congrés

[editar | editar còdic]

El Congrés de Karlsruhe va constar de la participació de 12 països i 127 representants. cal mencionar que en eixa época Polònia es trobava anexada a Rússia per lo que els seus representants es troben agrupats[4]

Participants del Congrés de Karlsruhe
País Representants
Alemània Alemània Babo, Baeyer, Becker, Beilstein, Bibra, Boeckmann, Braun, Bunsen, Carius, Erdmann, Erlenmeyer, Fehling, Finck, Finckh, Frankland, Fresenius, Geiger, Gorup-Besanez, Grimm, Guckelberger, Gundelach, Hallwachs, Heeren, Heintz, Hirzel, Hoffmann, Kasselmann, Keller, Klemm, Knop, Kopp, Kuhn, Landolt, Lehmann, Ludwig, Mendius, Meyer, Mühlhaüser, Müller, Naumann, Nessler, Neubauer, Petersen, Quinke, Scherer, Schiel, Schmidt, Schneyder, Schroeder, Schwarzenbach, Seubert, Strecker, Streng, Weltzien, Will, Winkler i Zwenger.
[[Image:Plantilla:Bandera/Àustria|border|20px|Àustria]] Àustria Folwarezny, Hlasiwetz, Lang, Lieben, Pebal, Wertheim i Schneider
[[Image:Plantilla:Bandera/Bèlgica|border|20px|Bèlgica]] Bèlgica Donny, Kekulé i Stas
[[Archiu:
20px|Espanya]] Espanya Torres Muñoz de Lluna
[[Image:Plantilla:Bandera/França|border|20px|França]] França Béchamp, Boussingault, Dumas, Friedel, Gautier, Grandeau, Jacquemin, Kestner, Li Canu, Nicklès, Oppermann, Persoz, Reichauer, Riche, Scheurer-Kestner, Schlagdenhaussen, Schneider, Schützenberger, Thénard, Verdét i Wurtz
[[Image:Plantilla:Bandera/Regne Unit|border|20px|Regne Unit]] Gran Bretanya Abel, Anderson, Apjohn, Crum Brown, Daubeny, Duppa, Foster, Gladstone, Griffeth, Guthrie, Müller, Noad, Normandy, Odling, Roscoë, Schickendantz i Wanklyn
[[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] Itàlia Cannizzaro i Pavesi
[[Image:Plantilla:Bandera/Mèxic|border|20px|Mèxic]] Mèxic Posselt
[[Image:Plantilla:Bandera/Portugal|border|20px|Portugal]] Portugal J. Augusto Simõés-Carvalho
[[Image:Plantilla:Bandera/Rússia|border|20px|Rússia]] Rússia Borodin, Mendeléiev, Lesinski, Natanson, Sawitsch, Schischkoff i Zinin
[[Image:Plantilla:Bandera/Suècia|border|20px|Suècia]] Suècia Bahr, Berlin, Blomstrand i Gilbert
[[Image:Plantilla:Bandera/Suïssa|border|20px|Suïssa]] Suïssa Bischoff, Brunner, Marignac, Planta, Schiff i Wislicenus


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Leicester, Henry M. (1956). The Historical Background of Chemistry, John Wiley and Sons, pp. 191 – 193. ISBN 0486610535.
  2. Kekulé, A. (1861). Lehrbuch der Organischen Chemie, Verlag von Ferdinand Enke, p. 58.
  3. Moore (1931). A History of Chemistry, McGraw-Hill, pp. 182 – 1184. ISBN 0071488553. (2nd edition)
  4. (2010).Anals de Química.106(3)