Nomenclatura química

La nomenclatura química (del llatí nomenclatura) és un conjunt de regles o fòrmules que s'utilisen per a nomenar els composts químics. La IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada; en anglés, International Onion of Pure and Applied Chemistry) és la màxima autoritat en esta matèria, i s'encarrega d'establir les regles corresponents (vore Nomenclatura IUPAC).

Història

La moderna nomenclatura química té el seu orige en el Méthode de nomenclature chimique. Seguint propostes anteriors formulades per químics com Torbern Olof Bergman i Pierre Joseph Macquer, autors francesos com Louis-Bernard Guyton de Morveau, Antoine Lavoisier, Claude Louis Berthollet i Antoine François de Fourcroy varen adoptar la composició química com a criteri terminològic fonamental. Els elements varen ser designats en noms simples (encara que sense cap criteri comú) i únics, mentres que els noms dels composts químics varen ser establits a partir dels noms dels seus elements constituents més una série de sufixos. Esta terminologia es va aplicar inicialment tant a substàncies del regne mineral com del vegetal i animal, encara que en estos últims casos plantejava molts problemes.^{cita requerida}

El desenroll de la química orgànica a partir dels anys trenta de el XIX va propiciar la creació de nous térmens i formes de nomenar composts que es varen analisar i es varen organisar en el congrés de Ginebra de 1892, del que varen sorgir moltes de les característiques de la terminologia de la química orgànica. L'atre moment decisiu en el desenroll de la terminologia química va ser la creació de la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry). La societat va sorgir a partir de l'Associació Internacional de Societats de Química, que es va fundar en París en 1911 en representants de societats nacionals de catorze països. D'esta associació varen sorgir varis grups de treball encarregats d'estudiar noves propostes de reforma de la nomenclatura química.^{cita requerida}

Despuix de l'interrupció produïda per la Primera Guerra Mundial, va tornar a crear-se en 1919 una nova associació, que va canviar el seu nom pel de Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). La guerra no solament va supondre l'aparició d'una nova organisació, sino també l'eixida de les societats alemanes, que havien segut un dels primers impulsors d'estes organisacions internacionals de química. A pesar d'això, la nova institució va créixer ràpidament fins a reunir en 1925 vintihuit organisacions nacionals de química, entre les que es trobava l'espanyola. Ademés, figuraven químics representants de diverses revistes com Chemical Abstracts nortamericana, el Journal of the Chemical Society, de Gran Bretanya, i el Bulletin Signaletique de la Société Chimique de France. Posteriorment es varen sumar els editors de la Gazzeta Chimica italiana, els de la suïssa Helvetica Chimica Acta i els de el Recueil dones Travaux Chimiques d'Holanda. Finalment, en 1930, es va produir l'entrada dels representants de les societats alemanes, lo que va permetre que s'integraren els representants del Beilstein Handbuch d'eixe país, en lo que es va completar la representació de les principals revistes i dels dos repertoris de química més importants del moment. Tots ells, junt en els representants de les societats químiques, jugarien un paper decisiu en el desenroll de la terminologia química en els anys següents.

Sistema de nomenclatura per a composts orgànics

Artícul principal → Nomenclatura química dels composts orgànics.

Este sistema de nomenclatura conté les regles i normes per a nomenar als composts orgànics, molècules compostes essencialment per carbono i hidrogen enllaçats en elements com l'oxigen, bor, nitrogen, sofre i alguns halógenos. Este sistema agrupa a la gran família dels hidrocarburs.^{cita requerida}