Société Chimique de France
La Societat Química de França (en francés, Société Chimique de France, SFC) és una societat científica i associació professional, fundada en 1857 per a representar els diversos interessos dels químics francesos a nivell local, nacional i internacional.[1]
Història
[editar | editar còdic]Esta societat científica va seguir el model de la Societat Química Britànica (British Chemical Society), que va ser precursora de la Royal Society of Chemistry. Com la seua anàloga britànica, l'associació francesa va tractar de fomentar la comunicació de noves idees i fets en França i en l'àmbit internacional.[2]
Activitats
[editar | editar còdic]Va començar l'edició de la revista científica Bulletin de la Société Chimique de Paris, després convertida en Bulletin de la Société Chimique de France en 1858.
A finals de el XX, la societat es va convertir en membre de ChemPubSoc Europe, que és una organisació de 16 societats químiques europees. Este consorci europeu es va establir en la década de 1990 en motiu de la fusió de moltes revistes químiques propietat de les societats nacionals de química de cada país.[3]
Premis i reconeiximents
[editar | editar còdic]La societat reconeix els guanys individuals en química en diversos premis i guardons.[4] Recompensen als químics que han contribuït al progrés d'un camp d'investigació pura o aplicada. Estos premis també es concedixen a jóvens investigadors en reconeiximent al seu entusiasme i l'originalitat del seu treball.
Els grans premis
[editar | editar còdic]- Gran Premi d'Achille Li Bel (Guanyadors en 2010: Guy Bertrand i Marie-Claire Henion);[5]
- Gran Premi Pierre Sue
- 2009: Clément Sánchez[6]
- 2010: Bruno Chaudret);[7]
- Gran Premi Félix Trombe (Guanyador en 2007: Jean-Pierre Collinet).[8]
- Premi Louis Ancel
- Premie Raymond Berr
- 1978: Jean-Marie Lehn[9]
- Medalla Lavoisier de la Société Chimique de France. S'otorga a una persona o institució, en la finalitat de distinguir el seu treball o les accions que han millorat la percepció del valor de la química en la societat.[10]
- Artícul principal → Premiats en la Medalla Lavoisier (França).
- 1906: William Perkin[11]
- 1912: Victor Grignard[12]
- 1922: Theodore William Richards[13]
- 1935: Cyril Norman Hinshelwood[14]
- 1948: Alexander Robert Todd, Baró Todd[15]
- 1949: Rudolf Signer[16]
- 1955: Karl Ziegler[17]
- 1968: Robert Burns Woodward
- 1983: Paul Weisz[18]
- 1992: M. Julia et R. Wey[10]
- 1993: W. Hess, A. Lattes, E. Maréchal, E. Papirer et L.-A. Plaquette[10]
- 1994: D.-A. Evans;[10] M.-A. de Paoli;[10] Rudolph Marcus;[19] S. Wolff[10]
- 1995: Derek Barton; R. Hoppe[10]
- 1997: Jean-Marie Lehn[9]
- 1998: Jean-Baptiste Donnet[10]
- 1999: Gesellschaft Deutscher Chemiker (GDCh)[10]
- 2000: F. Albert Cotton[10]
- 2006: Fred W. McLafferty[20]
Els premis binacionales
[editar | editar còdic]Són otorgats per la SCF conjuntament en la societat nacional de química d'un atre país.
- Premi franc-alemà en honor de Georg Wittig i Victor Grignard, en la Societat Química Alemana| (Gesellschaft Deutscher Chemiker) (Guanyador de 2010: Markus Antonietti);[21]
- Premi franc-espanyol en honor de Miguel Català Sañudo i Paul Sabatier, en la Real Societat Espanyola de Química (guanyador de 2010 Carmen Nájera);[22]
- Premi franc-italià, en la Societat Química Italiana (Società Chimica Italiana (guanyador de 2009: Gabriele Centi);[23]
- Premi polac-francés, en la Societat Polaca de Química (Polskie Towarzystwo Chemiczne) (guanyador de 2009: C. Marek Chmielewski);[24]
- Premi franc-britànic, en la Royal Society of Chemistry (Guanyador en 2009: Robin N. Perutz).[25]
També es concedixen cada any els premis de les divisions i els capítuls de la SCF.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Société Chimique de France (SCF), Missió de la SFC (en francés)
- Archivat el 9 de abril de 2010 archivat en Wayback Machine.; consultat el 08-06-2011.
- ↑ Lagowski, J. J. (1991). "A British Sesquicentennial," Journal of Chemical Education, Vol 68, No. 1, p. 1; acknowledging the sesquicentennial of The Chemical Society in London, which eventually became the Royal Society of Chemistry; consultat el 08/06/2011.
- ↑ ChemPubSoc Europe, Missió; Societats participants
- ↑ Premis i medalles de la SFC [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Lauréats du Grand Prix Achille Li Bel
- Archivat el 16 de febrer de 2010 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Clément Sánchez. Real Acadèmia Nacional de Farmàcia. Institut d'Espanya
- ↑ Lauréats du Grand Prix Pierre Süe
- Archivat el 12 de febrer de 2010 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Lauréats du Grand Prix Félix Trombe
- Archivat el 3 de setembre de 2011 archivat en Wayback Machine..
- ↑ 9,0 9,1 Canal-O: "Chimie et création. Du moléculaire au supramoléculaire" — Auteurs
- ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 SCF, Lauréats de la médaille Lavoisier
- Archivat el 5 de setembre de 2010 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Colorants Industry History, William H. Perkin
- ↑ Premi Nobel de Química, 1912, Victor Grignard notes biogràfiques (en anglés)
- ↑ Premi Nobel de Química, 1914, Theodore Richards notes biogràfiques (en anglés)
- ↑ Premi Nobel de Química, 1956: Cyril Hinshelwood notes biogràfiques (en anglés)
- ↑ Janus, Papers of Lord Todd, GBR/0014/TODD
- ↑ Chemical Heritage Foundation (CHF), Rudolf Signer notes biogràfiques (en anglés) [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Gesellschaft Deutscher Chemiker (GDCh), Karl Ziegler notes biogràfiques (en anglés)
- ↑ CHF, Paul Weisz notes biogràfiques (en anglés)
- ↑ CalTech, Rudolph Marcus CV
- ↑ CHF, Fred McLafferty notes biogràfiques (en anglés) [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Guanyadors del Premi franc-alemà
- Archivat el 30 de agost de 2011 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Guanyadors del Premi franc-espanyol
- Archivat el 3 de setembre de 2011 archivat en Wayback Machine..
- ↑ [enllaç trencat].
- ↑ [enllaç trencat].
- ↑ Guanyadors dels Premis franc-britànics
- Archivat el 3 de setembre de 2011 archivat en Wayback Machine..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Société Chimique de France» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.