Anar al contingut

Mannheim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mannheim

Mannheim (pronunciació en alemany: /ˈmanˌhaɪ̯m/ (🔊 escoltar)) és una ciutat situada en Baden-Wurtemberg, un dels estats federats d'Alemània. És una ciutat industrial en la que habiten 309 119 persones (2020), lo que la convertix en la segona ciutat més poblada de l'estat despuix de Stuttgart i en la vigèsim primera d'Alemània.[1] Forma junt a la ciutat de Ludwigshafen situada a l'atre costat del Rin una aglomeració urbana que supera els 480.000 habitants i és el cor de la regió metropolitana Rhein-Neckar, sèptima àrea del país en una població superior als 2,4 millons d'habitants i més de 900 000 ocupacions industrials.[2]

És un important nuc ferroviari i un gran port fluvial en la confluència dels rius Rin i Neckar. L'Universitat de Mannheim ocupa un castell barroc. Durant el XVIII va sorgir en esta ciutat la cridada Escola de Mannheim, una important orquesta, reconeguda en tota Europa i promoguda per Carlos Teodoro, Príncip Elector del Palatinado. D'esta escola va ser alumne el pianiste i compositor Jacob Rosenhain, el qual era fill d'esta ciutat.

Història

La vila de Mannheim (casa de Manno, sent Manno provablement l'abreujament d'Hartmann o Hermann[3]) es nomena per primera volta en 766 en el monasteri de Lorsch. Durant llarcs anys va ser un poble de peixcadors sense molta importància. En 1284 es va adjudicar als comtes del Palatinado de la casa dels Wittelsbach. D'importància local era el castell aduanero construït en 1349 en la zona hui denominada "Lindenhof" que gravava imposts sobre la navegació en el Rin.

Cronologia

  • 1415, es manté ací captiu al papa destronat Juan XXIII per orde de l'emperador Segismundo.
  • 1462, per la victòria en la batalla de Seckenberg sobre els eixèrcits units dels comtes de Wurtemberg, el comte de Baden i el bisbe de Metz, el príncip elector (Kurfürst) Federico del Palatinado (Friedrich von der Pfalz) posa la base per a l'hegemonia de la seua casa en la part mija de l'alt Rin.
  • 1566, Mannheim conta en aproximadament 700 habitants i és un dels majors pobles de la regió.
  • 1606, Federico IV del Palatinado inaugura les obres per a la fortalea de Friedrichsburg. La planificació d'una ret de carrers en damero per a la ciutat de Mannheim unida a la fortalea s'ha conservat fins a hui en dia i és la base de les pomes rectangulars del caixco antic, encara que insertes en una antiga fortificació que té forma de ferradura, lo que seria més freqüent trobar en una ciutat en pla radi concèntric. Constituïx tal volta l'únic eixemple de pla urbà ortogonal d'Alemània i, al mateix temps, d'un dels primers dissenys d'una ciutat planificada en el país.
  • 1607, Federico otorga els drets de ciutat a Mannheim.
  • 1618-1648, Mannheim és ocupada i devastada vàries voltes durant la guerra dels Trenta Anys.
  • la Pau de Westfalia, supon el restabliment de la ciutat a l'Electorat del Palatinado.
  • 1652, Carlos Luis del Palatinado, amplia els privilegis de la ciutat per a favorir la reconstrucció. Pero ya en 1689, durant les guerres per la successió al tro del Palatinado, tropes franceses destruïxen la ciutat de nou.
  • 1692, alguns ciutadans funden al seu regrés en la part dreta del Neckar "Neu-Mannheim" (Nou Mannheim), que és destruït en gran part durant un incendi en 1697. El príncip Juan Guillermo anima a la reconstrucció ampliant de nou els privilegis de la ciutat per a atraure a nous ciutadans.
  • 1709, s'unixen la fortalea Friedrichsburg i la ciutat de Mannheim.
  • 1720, Carlos Felipe es trasllada en la seua cort d'Heidelberg a Mannheim i comença a construir el palau (terminat en 1760). Aixina Mannheim es convertix en ciutat residencial de la cort. S'inicia la curta época dorada de la jove ciutat. La cort favorix l'art, la música (s'inventa en la ciutat la primera orquesta moderna), les cièncias i el comerç. Des de tota Europa vénen talents per a passar una estància en la cort. En el quadrat N1 en el "Paradeplatz" (plaça de la desfilada) s'escomença a construir uns grans almagasens segons els plans de l'arquitecte italià Alessandro Galli dona Bibiena, que es terminen en 1747. Ademés es coloca la primera pedra per a l'iglésia dels Jesuïtes (la major iglésia barroca de l'alt Rin).
  • 1763, el príncip Carlos Teodoro funda l'Acadèmia de les Ciències.
  • 1774, Christian Mayer ocupa en el nou observatori. Johann Wolfgang von Goethe, Friedrich Schiller, Wolfgang Amadeus Mozart i Gotthold Ephraim Lessing passen un temps en Mannheim, que en esta época té 25.000 habitants.
  • 1778, per a poder conseguir una herència en Baviera, Carlos Teodoro té que traslladar la seua residència a Munich. Per a compensar la pèrdua de la cort es manté el teatre nacional en Mannheim. No obstant, escomença el decliu cultural i científic.
  • 1790-1794, es regula i es rectifica el Neckar.
  • 1795, Mannheim és ocupada per tropes franceses durant les guerres de la coalició. En la reconquista per part de tropes austríaques es produïxen greus danys pel fòc de l'artilleria.
  • A partir de 1799 (i fins a 1821) es desmonten les instalacions de la fortalea.
  • 1803, durant una reestructuració del territori, s'adjudica Mannheim a Baden.
  • 1817, Karl Drais va construir en Mannheim la primera bicicleta del món (encara sense pedals).
  • 1828, s'òbrin les instalacions portuàries del port franc i a partir de 1831 Mannheim és el punt final per al tràfic de barcos pesats pel Rin. En açò escomença de nou un auge econòmic de la ciutat que és unida en 1840 en Heidelberg en la primera llínea de ferrocarril de la regió.
  • 1848, Mannheim és un dels centres de la revolució alemana (Märzrevolution, revolució de març). El 27 de febrer es reunix ací la primera assamblea popular de Baden. Despuix de la derrota de la revolució en 1849, molts dels revolucionaris són eixecutats.
  • 1861, la sèu de la Comissió Central per a la Navegació del Rin es trasllada a Mannheim, i sèt anys despuix es firma l'acta que du el nom d'esta ciutat i que conté els principis vigents fins a hui.
  • 1865, es funda en Mannheim l'empresa "Badische Anilin und Soda Fabriken" més coneguda en els seus inicials "BASF", que seguix sent una de les majors empreses químiques del món.
  • 1878, s'inaugura l'antecessor del tramvia actual, el tramvia de cavalls.
Mapa de Mannheim en 1880.
  • 1886, Carl Benz patenta el seu "Vehícul propulsado per motor de gas" i realisa la primera prova el 3 de juliol. El 5 d'agost de 1888 la seua dòna Bertha Benz fa el primer recorregut interurbà d'un coche cap a Pforzheim.[4] Vore també Bertha Benz Memorial Route (Mannheim-Pforzheim-Mannheim).
  • 1895, la ciutat compra la "Friesenheimer Insel", una illa fluvial per a construir allí el seu port industrial. La ciutat sobrepassa ellindar dels 100.000 habitants.
  • 1900, s'inaugura la primera part del tramvia electrificado.
  • 1918, despuix del final de la Primera Guerra Mundial i per l'ocupació francesa de les zones en la vora esquerra del Rin, Mannheim es convertix en ciutat fronteriça.
  • 1921, l'empresa "Heinrich Lanz AG" presenta el primer tractor en motor de petròleu.
  • 1925, el centre artístic organisa una exposició "Neue Sachlichkeit", que dona nom a este estil artístic dels anys 1920.
  • 1933, els nazis es fan en el govern de la ciutat encara que s'havien quedat en minoria en el 35,5% dels vots en les últimes eleccions celebrades.
  • 1940, 2000 judeus de Mannheim són deportats al camp de concentració de Gurs (França). Molts d'ells seran transportats després als camps de l'est i assessinats allí.
  • 1945, despuix del final de la Segona Guerra Mundial Mannheim estava destruïda casi per complet pels bombardejos dels Aliats. El 28 de març es produïx la primera capitulació telefònica despuix d'una cridada de les tropes americanes al centre de la ciutat. Esta és presa per les tropes aliades el 29 de març.
  • 1967, Mannheim es convertix en ciutat universitària.

Geografia

  • Mannheim es troba en la partix nort de l'alt Rin en la desembocadura del riu Neckar. El centre de la ciutat en forma de ferradura està prop de la confluència dels rius Rin i Neckar. Al suroest es troba el Palau de Mannheim. Des d'ací partix la "Breite Strasse" ("Carrer Ample") que travessa la ciutat per a dur a el "Paradeplatz" (La plaça de les desfilades). En paral a este carrer principal hi ha atres carrers que separen la ciutat en pomes comunament denominades "Quadrats" ("Quadrate"). La majoria dels carrers en el centre no s'identifica per noms, sino per estos "Quadrats" composts per una combinació de lletres i sifres. (Tots els carrers tenen noms pero solen ser desconeguts fins a per els seus propis habitants. Es poden averiguar en l'administració de l'ajuntament.)

La denominació dels 144 quadrats seguix el següent esquema:

  • Partint del palau, als carrers a l'esquerra de la "Breite Strasse" s'atribuïxen les lletres A - K, a la dreta les lletres L - O.
  • Els números es referixen a la distància cap a la "Breite Strasse". Per lo tant, el quadrat G1 (la plaça del mercat) es troba en la sèptima fila al costat de la "Breite Strasse".
  • La numeració de les cases escomença en el cantó més propenc al palau en les lletres A - K en el sentit de les agulles del rellonge i en les lletres L-O en sentit contrari. Sembla que quan els arquitectes varen dissenyar el sistema, es varen basar en l'image d'una font en el palau com a font de l'aigua pujant per la "Breite Strasse" i baixant en círculs per abdós costats. La ciutat està dividida en 17 barris, 6 centrals i 11 perifèrics.

Economia

La ciutat pertany a la regió Rin-Neckar-Odenwald i lindo en la comarca de "Bergstrasse" (pertanyent a Hesse) ademés de les ciutats de Ludwigshafen del Rin i Frankenthal (abdós pertanyents a Renania-Palatinado), de les que està separada solament pel riu Rin. Conjuntament en les comunitats veïnes forma l'espai econòmic conegut com el triàngul Rin-Neckar.

  • Mannheim és una sèu important per a l'indústria i conta en una universitat. És creuament important del tràfic en una de les majors estacions ferroviàries —l'estació Central de Mannheim— i un gran port interior, un dels majors d'Europa (el segon major en 1980).

EvoBus, la divisió d'autobusos i autocars de Daimler, té la seua planta de producció principal de vehículs de la marca Mercedes-Benz en esta ciutat.

Invents fets en Mannheim

Demografia

En 2001 es varen contar les següents minories importants d'estrangers:

  • Turcs: 22.687
  • Italians: 9.444
  • Ex Yugoslavo: 9390
  • Grecs: 3.283
  • Polacs: 2.466
  • Espanyols: 1.599

Monuments i llocs d'interés

Torre d'aigua.
  • Nationaltheater (Teatre Nacional) per a òpera, teatre i ballet.
  • Reiss-Engelhorn-Museu de la ciutat de Mannheim.
  • Museu arqueològic, per a la conservació dels monuments, les cultures no europees i ciències naturals.
  • Museu municipal, de l'art, de l'història de l'art i de la música
  • Centre per a l'història de l'art i la cultura internacional
  • Antic ajuntament
  • Centre Collini
  • Casa Dalberg
  • Palau del principat
  • Torre d'aigua ("Wasserturm")
  • Plaça del mercat
  • Plaça de la desfilada ("Paradeplatz")
  • Luisenpark ("Parc de Luise")
  • Bertha Benz Memorial Route

Societat

  • Mannheim està en el centre de l'antiga "Kurpfalz" (Palatinado Electoral), de la que va anar la seua capital a partir de 1720. En l'història més recent, la pèrdua de llocs de treball en l'indústria caracterisa la ciutat de Mannheim que intenta aliviar la situació en la construcció de nous parcs industrials, de comerç i d'administració. En els últims anys Mannheim es coneix per la seua importància en la producció musical i entre els seus habitants hi ha diversos músics que han ocupat llocs importants en les llistes d'èxits alemanes.

Acontenyiments

  • Febrer: Processó de Carnestoltes.
  • Abril: Clave Warp.
  • Abril/maig: Fira de maig i festa de maig.
  • Juliol: Festa de la nit d'estiu en eluisenpark i festes municipals.
  • Setembre/octubre: Festa d'octubre.
  • Novembre/decembre: Dos mercats nadalencs.

Deports

SV Waldhof Mannheim és el club de fútbol local i milita en la tercera divisió del fútbol nacional, la 3. Lliga. Juga de local en l'Estadi Carl-Benz l'aforament del qual és de 27.000 espectadors. Cada dos anys des de 1958, en abril se celebra en la localitat el Torneig Albert Schweitzer de bàsquet, considerat com el mundial oficiós junior.[5]

Referències

  1. ↑ «Mannheim wieder zweitgrößet Stadt im Land - SWR Aktuell» (13 de juny de 2021). Archivat des de l'original, el 13 de juny de 2021. Consultat el 23 de decembre de 2022.
  2. ↑ «Wirtschaftsstandort». www. mannheim. de. Consultat el 19 de decembre de 2021.
  3. ↑ Crònica de Mannheim
  4. ↑ Bertha Benz Memorial Route
  5. ↑ Albert Schweitzer website

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mannheim&oldid=1315721»