Metròpoli

Metròpoli

Los Àngeles, megápoli financera, comercial i mediàtica d'Estats Units.

Fráncfort del Meno, metròpoli financera, de congressos, comerç, mediàtica, lliterària i cultural d'Alemània.

Erro al crear miniatura:

París, megápoli de França.

Metròpoli o metròpolis és el terme que s'utilisava en l'Antiga Grècia per a les ciutats a partir de les quals es crearia més vesprada una colónia. Les metròpolis tenien una influència política decisiva en les colónies i eren igualment els centres religiosos, econòmics, culturals i socials de la regió. A partir del temps del Imperi romà es renombraron algunes importants ciutats com a metròpolis. L'us del terme en el XXI no està clarament delimitat. Se solen determinar aixina a les ciutats globals. A diferència d'una ciutat global, que conta en una importància internacional, una metròpoli pot contar en una importància relativa en una determinada regió, ej. metròpoli artística o financera. Es coneix com metropolizaació a la concentració cada volta major d'economia, administració i cultura. En la teoria de la dependència es denomina metròpoli a lo contrari de la perifèria. Segons algunes definicions la població d'una metròpoli variaria entre 1 i 10 millons de persones. A partir dels 10 millons s'utilisa el terme “megaciudad”, “megalópolis” o “megálopolis”. En les metròpolis que destaquen per la seua importància econòmica la cantitat de habitants eixercita un paper llum.

Etimologia

Metròpolis és una paraula grega, que prové de μήτηρ, mḗtēr que significa "mare" i πόλις, pólis que significa "ciutat", que és com les colónies gregues de l'antiguetat es referien a les seues ciutats originals, en les quals es varen conservar el cult i conexions polític-culturals. La paraula es va usar en llatí posclàssic per a la ciutat principal d'una província, la sèu del govern i, en particular, eclesiásticament per a la sèu d'un bisbe metropolità a qui eren responsables els bisbes sufragáneos. Este us equipara la província en la diòcesis o sèu episcopal.

Problemes comuns

La metròpolis li brinda als seus habitants tots els servicis, a diferència de com succeïx en atres tipos de núcleus urbans (com una colónia, llogaret, poble). A la seua volta, les activitats econòmiques que es desenrollen ací són en molta cantitat i hi ha major nivell de complexitat en elles. La formació de les metròpolis és un dels temes urbans més estudiats perque és en estos assentaments urbans a on sorgixen tot tipo de problemes que, generalment, són compartits entre estes grans ciutats. Entre les problemàtiques que caracterisen a les metròpolis es poden destacar:

Erro al crear miniatura:

La Pau, la metròpoli més alta del món.

Erro al crear miniatura:

Guangzhou, China, centre de la megalópolis més poblada del planeta en l'actualitat (incloent a Hong Kong i Shenzhen)

• Corrupció.

• Desocupació.
• Pobrea.
• Deterioració o falta d'infraestructura adequada per al suministrament dels servicis.
• Problemes migambientals.
• Rets delictives i aument de conflictes socials.

Vore també

• Bisbe metropolità
• Àrea metropolitana
• Anex:Aglomeracions urbanes més poblades del món

Bibliografia

• Dirk Bronger: Metropolen, Megastädte, Global Cities. Die Metropolisierung der Erde. Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 2004.

• Metropolen – Geschichte, Begriffe, Methoden (PDF). Center for Metropolitan Studies, Universitat Tècnica de Berlín.