Friburgo de Brisgovia

Friburgo de Brisgovia

Friburgo de Brisgovia (en alemán: Freiburg im Breisgau, pronunciació: [De-Freiburg_im_Breisgau. ogg] Erro al crear miniatura: , en alemànic: Friburg im Brisgau) és una ciutat alemana de l'estat de Baden-Wurtemberg. En al voltant de 231 195 habitants, es tracta de la quarta ciutat més poblada de l'estat. La ciutat independent en la regió administrativa del mateix nom és sèu de la subregión o associació regional (Regionalverband) Alt Rin del Sur i del districte de Brisgovia-Selva Negra. El caixco antic junt a la catedral en els famosos Bächle (chicotets canals d'aigua que travessen la ciutat) és destí anual d'uns tres millons de visitants. La ciutat es considera una porta d'entrada a la Selva Negra (Schwarzwald, en alemà) i li la coneix pel seu clima templat i solejat. Destaca pel seu caràcter universitari i és considerada com a capital de l'ecologia en este país.

Història

• Friburgo va ser fundada en 1120 pel duc Conrado de Zähringen i dotada de privilegis municipals segons el model foral de Colónia. El castell de Schlossberg es va construir en 1090 per a ser la residència dels ducs de Zähringen. La ciutat va gojar d'amplis privilegis com a mercat, aplegant a ser un dels centres comercials de la Selva Negra. La seua vida comercial girava entorn a l'exportació d'argent, llana i fusta. En 1200, el duc Bertold V de Zähringen va construir la catedral, d'estil gòtic. Despuix de la seua mort, la ciutat va passar al seu nebot Egino d'Urach, que en 1218 es va convertir en duc de Friburgo. En 1368, els ciutadans de Friburgo varen comprar la seua independència per 15 000 marcs d'argent. Immediatament despuix es varen colocar baix la sobirania dels Habsburgo austríacs. En el XV, la sèu de la Dieta Imperial va estar en Friburgo de Brisgovia, que d'eixe modo es va convertir en la capital d'Àustria Anterior. En 1457, el duc Alberto VI d'Àustria va fundar l'universitat, entregada als jesuïtes en 1620. A partir de 1632 la població va ser salvajemente diezmada durant la guerra dels Trenta Anys, que ademés va deixar la ciutat en ruïnes. Presa per Suècia (1632-1634) i França (1638-1648, llevat una breu ocupació bavara), va ser recuperada en la pau de Westfalia pels austríacs. Els tractats de Nimega varen supondre la seua entrega als francesos en 1678, que la varen mantindre fins al tractat de Rijswijk de 1697. Posteriorment varen esclatar les guerres entre Àustria i França, que es varen intensificar durant la guerra de Successió pel tro d'Espanya. Fins a 1715, la ciutat va permanéixer de nou ocupada per França i finalment va ser tornada a Àustria, que la va tornar a perdre entre 1744-1748.

Durant les guerres de la Convenció, va anar de nou sitiada per França. En 1803 va ser cedida al depost duc de Mòdena, qui la va restituir als Habsburgo a la seua mort. Es va unir a Baden en 1805. En 1806, Napoleón Bonaparte la va integrar en la Confederació del Rin, a on va permanéixer fins a 1814. En 1817 es va crear una diòcesis eclesiàstica en Friburgo, que es poc despuix va ser la sèu arzobispal de la Renania superior. En esta época, els polítics lliberals Carl von Rotteck i Carl Theodor Welcker eren professors en l'universitat. Durant la segona mitat d'el XIX, la ciutat va créixer ràpidament. En 1899 es va matricular en la seua universitat la primera dòna alemana que va accedir a estudis superiors. Durant la Segona Guerra Mundial, el 27 de novembre de 1944 un atac aéreu aliat va destruir gran part de la ciutat (Operació Tigerfish), sent la ciutat ocupada per les tropes franceses en abril de 1945. A l'any següent es va fundar l'estat federat (Land) de Baden, del com va passar a ser la capital. Despuix de l'unió en Wurtemberg per a crear Baden-Wurtemberg en 1952, és la sèu de la presidència de dit estat federat. El sant patró de Friburgo és Sant Jorge, i el seu creu apareix sobre l'escut i la bandera de la ciutat. Les banderes de Friburgo i d'Anglaterra són idèntiques.

Evolució de la població

Erro al crear miniatura:

Piràmide poblacional de Friburgo de Brisgovia, Alemània, 2008.

Evolució de la població en Friburgo 1954–2006.

En la Baixa Edat Mija i en l'Edat Moderna vivien en Friburgo entre 5000 i 10 000 persones. Friburgo era la ciutat més gran entre Basilea i Estrasburc. Solament al començament d'el XIX en l'industrialisació es va accelerar el creiximent de la població. Si la ciutat tenia 9050 habitants en 1800, en 1900 ya contava en 62 000. En la Segona Guerra Mundiala ciutat va ser objecte d'atacs aéreus. El número d'habitants va descendir de 110 110 en l'any 1939 a 89 275 en decembre de 1945, un 18,9 per cent. Ya en 1947 va tornar a passar el número d'habitants la frontera dels 100 000, gràcies als refugiats i expulsats dels territoris alemans de l'est. Des de llavors i fins a 1996 es va duplicar esta cantitat fins a aplegar als 200 000 habitants. En un creiximent de la població d'un 24 per cent en el periodo que va des de 1980 fins a 2006, és la ciutat que més creix de tot Baden-Wurtemberg. En una edat mija dels seus habitants de 40,3 anys, Friburgo és una ciutat representativamente jove. Els estrangers constituïxen el 14,1 per cent. la Fundació Bertelsmann veu a Friburgo com un “centre econòmic”. En el seu indicador de canvi demogràfic pronostica un creiximent de la població fins a 2020 de 227 879 habitants (En 2010: 224 751 habitants, En 2015: 227 974 habitants).

Geografia física

Situació geogràfica

• Friburgo es troba al suroest de Baden-Wurtemberg, al surest de la conca del Rin superior i a l'oest de la Selva Negra. Les ciutats més pròximes són Mulhouse (en alemà Mülhausen) en Alsàcia (França) aproximadament a 46  km en llínea recta al suroest, Basilea (Suïssa) a 51 km aproximadament al sur, Zuric (Suïssa) a 85 km aproximadament al surest, Estrasburc (França) a 66 km aproximadament al nort, Karlsruhe (Alemània) a 120 km aproximadament al nort, aixina com Stuttgart (Alemània) a 133 km aproximadament al nordest de Friburgo. L'extensió de la ciutat en direcció nort sur és de 18,6 km i en direcció este oest de 20 km. Des de la frontera del districte fins a la frontera en França hi ha 3 km i fins a la frontera en Suïssa 42 km. El nom del carrer “Auf der Zinnen” ("en les almenas") recorda a l'antiga muralla de la ciutat. Aproximadament a uns 200 metros al nort d'esta transcorre el paral 48° N. Este lloc es troba a abdós costats del carrer Nort-Sur, que en este punt es diu Habsburgerstraßi (carrer Habsburgo) i en ell hi ha un escrit en adoquinar de diferents colors, de modo que pot distinguir-se la latitut.

Clima

• Friburgo es troba en una zona en clima càlit i templat humit, a on hi ha grans diferències: En la planura és més càlit i sec mentres que en les zones de montanya és més be fret. Per la seua temperatura mija d'11,8 °C, la ciutat és considerada com una de les més càlides d'Alemània. També en un promig de 2098 hores de sol anuals, Friburgo ocupa un lloc destacat. La precipitació mija anual de 819 mm és un poc més alta que la mija nacional alemana en prop de 800 mm. La major part de les precipitacions cau en els mesos d'estiu, de maig a agost, en un valor màxim de 95 mm en maig. En giner, en 43 mm cau la mínima cantitat de precipitació.

Barris

Barris de Friburgo són: Altstadt, Betzenhausen Brühl, Ebnet, Günterstal, Haslach, Haid, Herdern, Hochdorf, Kappel, Landwasser, Lehen, Littenweiler, Mooswald, Mundenhof, Munzingen, Neuburg, Oberau, Opfingen, Rieselfeld, Sankt Georgen, Stühlinger, Tiengen, Vauban, Waldsee, Waltershofen, Weingarten, Wiehre i Zähringen.

Municipis veïns

Les següents ciutats i municipis llimiten en la ciutat de Friburgo; estan nomenats en el sentit de les agulles del rellonge, escomençant pel nort. Es troben tots en el districte de Brisgovia-Alt Selva Negra llevat Vörstetten, que pertany al districte d'Emmendingen: Vörstetten, Gundelfingen, Glottertal, Stegen, Kirchzarten, Oberried (Breisgau), Münstertal/Schwarzwald, Bollschweil, Horben, Au (Brisgovia), Merzhausen, Ebringen, Schallstadt, Bad Krozingen, Breisach am Rhein, Merdingen, Gottenheim, Umkirch i March.

Panoràmica de Friburgo. Image de 360° presa des de la torre de Schlossberg

Capital de l'ecologia

Barri solar de Vauban, en Friburgo.

Situada a proximitat de la Selva Negra, Suïssa i França, és la ciutat alemana en més hores de sol. Això, sumat a una constant política ecològica dels governs federal i regional, fa que Friburgo posseïxca el major número d'instalacions migambientals en l'Unió Europea.^{cita requerida}

L'Institut per a l'Ecologia té ací la seua sèu, el Consell Internacional per a Iniciatives Migambientals té ací el seu secretariat europeu i ademés Friburgo conta en l'Institut Fraunhofer per a sistemes d'energia solar i és sèu de la Societat Internacional d'Energia Solar (ISES). La ciutat integra un circuit per a ciclistes d'uns 400 km de llongitut, lo que demostra el predomini d'este mig de transport en Friburgo.

Ademés, cada any se celebra en el més de juny Intersolar, la major fira de l'energia solar. Lo que la coloca al cap sobre energia solar fotovoltaica es referix. El seu terme municipal té una superfície total de 15 306 ha, de les quals 6533 són de bosc.

Monuments i llocs d'interés

Catedral de Friburgo

Plaça de la Catedral

• la Catedral de Friburgo va ser construïda en tres etapesː la primera en 1120, la segona en 1210 i la tercera en 1230. És un edifici d'estil gòtic, encara que es va edificar sobre una antiga iglésia d'estil romànic, de la que encara es conserven els braços de la travessia. En l'any 1354 es va escomençar a alçar el nou presbiteri, pero fins a l'any 1513 no es va terminar de construir. El campanar, de planta quadrada, adquirix forma d'una piràmide octogonal que s'alça fins als 116 metros d'altura. La catedral conserva els vitrals originals de l'Edat Mija.

• El Nou Ajuntament va ser construït entre 1896 i 1901 en ser reformat un edifici renaixentiste, el qual va servir molts anys com a edifici administratiu i claustre de l'Universitat fundada en 1457. Posteriorment va ser transformat en Policlínica i Facultat d'Anatomia. En la torre de la nova ala central de l'ajuntament sona diàriament un carillón a les 12 del migdia.

• El Vell Ajuntament va ser construït entre els anys 1557 i 1559 en unir varis edificis antics. Anteriorment, la frontera estava totalment pintada. Des de l'any 2007 l'edifici alberga l'oficina d'informació i turisme. L'edifici té un cridaner color roig i un rellonge de color dorat.

• Lienhart Müller va construir entre 1520 i 1532 els almagasens de la plaça de la Catedral (Münsterplatz). Bells escuts i escultures d'Hans Sixt von Staufen ornamentan la frontera principal en honor a la Casa dels Austrias. Els almagasens tenen el mateix color roig, en la frontera, que el vell ajuntament.

• Friburgo conserva tres de les portes que va tindre en la muralla. La Porta dels Suabos, de gran valor defensiu per la seua situació estratègica junt a un creuament de camins; la Porta de Martin, que és la més antiga de les torres de les primeres muralles, construïdes a principis d'el XIII, i la Porta de Breisach, construïda a partir de 1677 en les antigues muralles barroques, durant l'ocupació francesa.

• El seu ben conservat caixco antic i la seua activitat culturala fan ser molt visitada per turistes. És de destacar un dels museus més grans de la ciutat, l'Augustinermuseum, en una gran colecció d'arts gràfiques i artesania de la comarca.

• Friburgo també és molt visitada per persones interessades en les energies renovables i en les polítiques de desenroll pel gran èxit que han alcançat en la ciutat.

Cultura i temps lliure

Festivals

En el transcurs de l'any tenen lloc en Friburgo molts festivals culturals, en hivern per eixemple el Mundologia-Festival en diferents conferències en fotografies sobre els països del món, en estiu un festival d'improvisació teatral a l'aire lliure, des de 1983 el festival internacional Zelt-Musik-Festival a on es presenta en diferents carpes i escenaris a l'aire lliure un programa variat de música, art, teatre, cabaret i deport, el Fest der Innenhöfe en un ampli espectre que va des de la música antiga passant per la música clàssica fins a la música mundial, aixina com molts atres espectàculs especials. Cada dos anys en maig té lloc en el freiburger film forum un famós festival de cine etnogràfic.

Música

Konzerthaus (Sala de concerts).

• Friburgo té un ambient musical molt actiu, lo que es traduïx en l'existència de numeroses orquestes i cors, alguns d'ells en renom internacional. Grans impulsos han segut – en diferents direccions – el conservatori de música, en estudiants i alumnes d'excelència de tot lo món i l'escola de Friburgo de Jazz & Roc. Ademés està el Experimentalstudio für akustische Kunst i. V. en l'estació emissora de la Südwestrundfunk (Radiodifusió del suroest, traduït a l'espanyol), que des de la seua fundació en 1969 ha segut un dels grans impulsors de la música moderna.

Jazz

• Dieter Ilg és un contrabajista de jazz acústic.
• Cécile Verny Quartet en Bernd Heitzler (baix), Andreas Erchinger (piano), Torsten Krill (Bateria), Cécile Verny (cantant).
• tok tok tok és un grup de soul en Tokunbo Akinro & Morten Klein. Ademés existix un gran número d'associacions musicals, orquestes d'instruments de vent, cors amateur i bandes de diferents estils musicals d'interés més be local.

Premi de Cultura

El premi Reinhold-Schneider és el premi a la cultura de la ciutat Friburgo de Brisgovia, que des de 1960 es ve otorgant per lo general cada dos anys i per tandes alternant en les següents àrees: lliteratura, música i arts escèniques.

Entreteniment

l'Europa-Park, localisat en Rust, entre Friburgo de Brisgovia i Estrasburc, és un dels parcs temàtics més grans d'Europa.

Política

Alcaldes

Els alcaldes des de 1806:

Dieter Salomon, alcalde de Friburgo entre els anys 2002-2018.

1806-1824: Johann Josef Adrians 1826-1827: Fidel André 1828-1832: Raimund Bannwarth 1833-1839: Joseph von Rotteck 1839-1840: Friedrich Wagner 1848-1849: Joseph von Rotteck 1850-1852: Johann Baptist Rieder 1852-1859: Friedrich Wagner 1859-1871: Eduard Fauler 1871-1888: Karl Schuster

1888-1913: Otto Winterer 1913-1922: Emil Thoma 1922-1933: Karl Bender (Zentrum) 1933-1945: Franz Kerber (NSDAP) 1945-1946: Max Keller 1946-1956: Wolfgang Hoffmann (CDU) 1956-1962: Josef Brandel (CDU) 1962-1982: Eugen Keidel (SPD) 1982-2002: Rolf Böhme (SPD) 2002-2018: Dieter Salomon (Grüne) des de 2018: Martin Horn (independent)

Concejo municipal

El concejo municipal es compon de 48 membres electes. L'elecció al concjo municipal del 7 de juny de 2009 va donar els següents resultats:

Partit / Llesta	Percentage	Dif.	Escans	Dif.
Aliança 90/Els Verts	23,9	-1,9	12	-1
CDU	20,7	−5,4	10	-3
SPD	17,9	+0,8	9	+1
FDP	8,1	+3,1	4	+2
Linke Lliste/Solidarische Stadt	7,8	+1,5	4	+1
FWV	6,0	−2,2	3	-1
Kulturliste	4,3	-0,1	2	–
Grüne Alternative Freiburg *	3,9	+3,9	2	+2
Junges Freiburg	3,2	-0,9	1	-1
Unabhängige Frauen	2,5	-0,5	1	–
FFR	1,8	+1,8	0	–

^*es varen separar dels verts i han format una nova agrupació. La columna “Dif.” mostra el canvi en comparació a l'última elecció del concejo municipal.

Deports

el SC Friburgo és el club de fútbol de la ciutat. S'eixercita en la principal categoria del fútbol nacional, la Bundesliga. Juga els seus partits de local en el Dreisamstadion i a partir de mediats de 2021 en el nou Europa-Park Stadion. el Freiburger FC és l'únic club que de la ciutat que ha eixit campeó de la Lliga d'Alemània en 1907. Juga en la sexta divisió del país.

Ciutats hermanades

• Friburgo té algunes ciutats hermanades al voltant del món:

Persones de Friburgo

Ciutadans d'honor

En el títul de ciutadà d'honor, la ciutat de Friburgo guardona a persones que han fet mèrits especials per l'aspecte de la ciutat o pel benestar dels ciutadans. Els ciutadans d'honor de Friburgo van des de l'escultor rococó Johann Christian Wentzinger fins a l'antic alcalde Rolf Böhme i el mecenes Eugen Martin en l'actualitat

Naixcuts en la ciutat

En Friburgo han naixcut personages importants. Alguns es varen mudar despuix del seu naiximent o més vesprada, varen trobar el seu àmbit d'activitats en un atre lloc i varen ser coneguts una volta allí. Són artistes com Marcel Schirmer, Johann Christian Wentzinger, Julius Bissier, Koh Gabriel Kameda o Edith Picht-Axenfeld, polítics com Karl von Rotteck, Joseph Wirth, Leo Wohleb o Wolfgang Schäuble, científics com Carl Christian Mez, Karl Rahner o Otto Heinrich Warburg i actors com Til Schweiger.

Relacionats en Friburgo

En Friburgo hi ha moltes personalitats relacionades, que o be han vixcut ací o be han trobat ací la seua esfera d'acció i han segut coneguts. Entre ells, filòsofs com Edmund Husserl i Martin Heidegger, científics com Walter Eucken i Arnold Bergstraesser, el filòsof i matemàtic Ernst Zermelo, escritors com Alfred Döblin, Reinhold Schneider i Christoph Meckel, artistes com Hans Baldung Grien, directors de cine com Arnold Fanck, actors com Alexandra Maria Lara, premis nobel com Friedrich August von Hayek, Georges Köhler i Hermann Staudinger, sants com Edith Stein, entrenadors de fútbol com Joachim Löw.

Vore també

• Energies renovables en Alemània
• Universitat de Friburgo

Enllaços externs

• Friburgo de Brisgovia en OpenStreetMap.