Catedral de Friburgo de Brisgovia

Archiu:Freiburg Münster3 05 03 06.JPG

Catedral de Friburgo de Brisgovia

Archiu:Freiburger Münster.jpg

Vista aérea de la catedral de Friburgo

La catedral de Friburgo de Brisgovia (en alemán: Freiburger Münster o Münster Unserer Lieben Frau) és un edifici majoritàriament d'arquitectura gòtica situat en el núcleu de Friburgo de Brisgovia, Baden-Wurtemberg, Alemània. Va ser construïda en tres etapes, la primera va començar en 1120 baix el regnat del duc Conrado de Zähringen; la segona en 1210, i per últim, la tercera en 1230. L'iglésia es va convertir en la sèu del bisbat de Friburgo, quan va ser elevada a catedral en 1827.

Construcció

De la primitiva iglésia romànica, iniciada cap a l'any 1200, només queden els braços del travessia, flanquejats per les «torres dels galls», de planta octogonal i coronades per agulles gòtiques. L'edifici es va ser ampliant per ponent, reflectint clarament les seues diferents fases constructives dins del gòtic.

L'esplèndida torre de la frontera, és un dels rars eixemples en Alemània en una edificació conclosa durant l'Edat Mija, pertany a la segona etapa de construcció del temple, és dir, al gòtic.

En 1354 es va escomençar a alçar el nou presbiteri. La magnitut del proyecte i l'inestabilitat política de l'época varen retardar la seua consagració fins al 1513. Es caracterisa per la seua àmplia nau en deambulatorio cobert en soberbes voltas reticuladas típiques del gòtic tardà germànic.

Tant el vestíbul com la portada oest estan poblats d'esculturas de finals de el XIII, que representen a Satanás i a diversos personage bíblics. En l'interior, la nau principal també està embellida en una interessant estatuaria. En el lluminós presbiteri es pot contemplar un retaule d'Hans Baldung Grien (XVI).

Archiu:Tympanum Freiburger Münster.jpg

Tímpan policromo del sigle XV

El campanar, de planta quadrada, adquirix forma d'una piràmide octogonal que s'alça fins als 116 metros. La torre s'obri en diferents nivells de finestres i està coronada per una delicada agulla.

Vitrales

La catedral de Friburgo és una de les poques iglésies alemanes encara en possessió de gran part del patrimoni original de vitrales medievals. Les finestres varen ser finançades entre els sigles XIII i XVI pels socis dels gremis de la ciutat d'artesania i miners de la Selva Negra, l'Universitat i la dinastia imperial dels Habsburgo.

Les vidrieres de la catedral més antigues es troben en les tres finestres situades en la partix sur de la travessia, són les vidrieres de colors (cridades Wurzel-Jesse-Fenster) que consistix en grups de medallones circulares datades entre 1212 i 1220 i que representen la genealogia de Crist, són un dels millors eixemples de pintura sobre vidre de l'época romànica. Els medallones, que originalment formaven una sola finestra en el cor de l'iglésia romànica varen ser traslladades primer al cor gòtic tardà (en esta fase es varen perdre medallones que representen Isaías i David) i en 1927 es «partix» per a formar les tres finestres de la travessia. Apareixen a l'esquerra els patriarques Jacob, Isaac i Moisés, el rei Salomón en el centre junt en Crist i María i en la part dreta Roboam i Joram i el profeta Elías.

Els finestrals en la seua majoria són originals, pero modificats o complementats en el XIX, les finestres del cor són còpies, i els originals es conserven en un museu de la ciutat. Durant l'última reforma de 1970-1982 en l'exterior de les finestres de la nau, la travessia i la mitat superior del cor es varen colocar proteccions per a evitar danys pels fenomens meteorològics.

• Detall de les escultures.
  Detall de les escultures.
• Planta de la catedral.
  Planta de la catedral.
• Vitral de la nau.
  Vitral de la nau.

Conservació

Per a la conservació de la catedral, va ser fundada el Münsterbauverein Freiburger (Associació de Friburgo per a la construcció de la catedral). L'associació invertix varis millons d'euros cada any en el conte i manteniment de l'edifici i el seu interior. L'arquitecte encarregat actualment Yvonne Faller i el president de l'associació és Sven von Ungern-Sternberg.

Vore també

• Anex:Iglésies més altes del món

Bibliografia

• Dones Münster zu Freiburg im Breisgau, Heike Mittmann, Münsterbauverein (en alemà)

Enllaços externs

• Vitrales de la catedral. [1] archivat en Wayback Machine.