Anar al contingut

Atles (cartografia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:OrteliusWorldMap.jpeg
Mapamundi d'Abraham Ortelius publicat dins del Theatrum Orbis Terrarum (1570), un dels primers atles impresos.

Un atles és una colecció sistemàtica de mapas de diversa índole que conté una capitulació de distints temes de coneiximent com la geografia física, la situació socioeconòmica, religiosa i política d'un territori concret. Presenten típicament mapes de la Terra o d'una regió de la Terra, encara que hi ha atles d'atres planetes (i els seus satèlits) en el sistema solar. Ademés, existixen atles d'anatomia, traçant òrguens del cos humà o atres organismes. Els atles s'han presentat tradicionalment en forma de llibres, pero hi ha molts atles en formats multimediales. Ademés de presentar traces geogràfiques i fronteres polítiques, molts atles solen presentar estadístiques geopolítiques, socials, religioses i econòmiques. També tenen informació sobre el mapa i llocs en el mateix.

Un atles nacional constituïx una síntesis de la realitat física, social i econòmica d'un país, per lo que reunix tota l'informació geogràfica necessària per a una adequada presa de decisions, tant públiques com a particulars.

El terme atles prové de la mitologia grega en la que Atles o Atlante (en grec antic ‘el portador’) era un jove titán al que Zeus va condenar a carregar sobre els seus muscles els pilars que mantenien la terra separada dels cels. No obstant, segons explicava Gerard Mercator al front del seu propi Atles de 1602, el nom aludia no al personage mitològic sino a la cordillera, i a un rei i astrólogo norteafricano el desig del qual era transformar-se en montanya per a abraçar el cel.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'us de la paraula «atles» en un context geogràfic data de 1595, quan el geógrafo germà-flamenc Gerardus Mercator va publicar Atles Sive Cosmographicae Meditationes de Fabrica Mundi et Fabricati Figura. («Atles o meditacions cosmográficas sobre la creació de l'univers i l'univers creat»). Este títul proporciona la definició de Mercator com una descripció de la creació i la forma de tot l'univers, no simplement com una colecció de mapes. El volum que es va publicar pòstumament un any despuix de la seua mort és un text ampli pero, a mida que varen evolucionar les edicions, es va convertir simplement en una colecció de mapes i és en eixe sentit en el que es va utilisar la paraula a partir de mediats de el XVII. El neologisme falcat per Mercator era una mostra del seu respecte pel Titán Atles, el «Rei de Mauretania», a qui considerava el primer gran geógrafo.[2]

Tipos d'atles

[editar | editar còdic]

Els atles es poden classificar d'acort a determinades característiques:

Segons la seua extensió:

  • Universals (Mundials)
  • Nacionals
  • Regionals
  • Comarcals
  • Locals

Segons el tipo d'informació:

  • Geogràfics
  • Temàtics

Segons el soport en que es presenten:

  • Imprés sobre paper.
  • Sobre soports electrònics o en la web

Atles importants a lo llarc de l'història

[editar | editar còdic]

La Geographia o Cosmographia de Ptolomeo es va ilustrar freqüentment, en major o menor riquea, en numeroses còpies manuscrites. En l'invenció de l'imprenta també es varen fer edicions impreses d'esta obra, ilustrades en mapes gravats en número variable. Entre elles pot mencionar-se la realisada en Roma en 1507, la primera feta despuix dels descobriments d'espanyols i portuguesos, ilustrada en un mapamundi del cartógrafo neerlandés Johann Ruysch, o la d'Estrasburc de 1513, en la que varen participar els cosmólogos del Gymnasium Vosagense encapçalats per Mathias Ringmann que havien donat nom a «Amèrica», en mapes dibuixats per Martin Waldseemüller, entre ells un de célebre, la Tabula Terre Nove.[3]

En 1519 Fernández de Enciso publica en Sevilla el seu Sumixca de Geographia, a on, en escassos gravats i sobretot per mig d'escrits, fa una descripció del món conegut i li afig taules en senyes sobre l'inclinament del Sol. Va ser no obstant Antonio Lafreri, impressor francés establit en Roma, el primer en reunir, en 1570, una colecció de mapes en un títul comú, amprant la figura d'Atles en la portada, per lo que les seues coleccions de mapes, cada una distinta, es coneixeran com a Atles Lafreri, donant nom a este gènero de publicacions.

Atles històrics destacats

[editar | editar còdic]

Entre els atles produïts a lo llarc de l'història es destaquen[4]

XVI
  • Theatrum Orbis Terrarum (Abraham Ortelius, Països Baixos, 1570-1612) - considerat com el primer atles modern. És obra de Abraham Ortelius i va ser editat per primera volta el 20 de maig de 1570, en Amberes (Bèlgica).
  • Speculum Orbis Terrarum (Gerard de Fot, Amberes, 1578).
  • Speculum Orbis Terrae (Cornelis de Fot, Amberes, 1593) és un atles continuació i ampliació de l'atles que el seu pare, Gerard de Fot, havia deixat incomplet a la seua mort en 1591. Els mapes dels Fot es consideren generalment superiors als de Ortelius per la neteja del seu estil i la calitat dels detalls.
  • Théâtre de France (Maurice Bougereau, París, 1594).
  • Mapa de Piri Reis (Piri Reis, 1513. Publicat en 1523 com a part de la seua obra el Llibre de les Matèries Marines) - és un fragment d'un mapa elaborat per l'almirant i cartógrafo otomà Piri Reis en 1513. en els màrgens detalla les seues fonts: un mapa de Cristóbal Colón, trobat en un barco espanyol capturat en 1501, i quatre mapes portuguesos més recents. Ademés va contar en els informes d'un marí que havia participat en els primers viages colombinos, posteriorment capturat pel seu tio, que ho havia fet el seu esclau. Per contindre aparents representacions de terres llavors desconegudes i a raïl dels propis escrits de Reis indicant que unes atres de les seues fonts havien segut "els antics reis de la mar", ha suscitat gran interés com a «enigma». És, per un atre costat, el millor testimoni dels mapes que va dibuixar Colón de les terres per ell descobertes, dels que solament s'ha conservat un chicotet esbós del nort de l'Espanyola.
XVII
  • Atles Novus (Willem Blaeu, Països Baixos, 1635-1658).
  • Dell'Arcano del Mare (Anglaterra/Itàlia, 1645-1661).
  • Atles Maior (Blaeu, Països Baixos, 1662-1667) - la versió final publicada del Atles Maior contenia 594 mapes en onze volums (Edició en llatí: Geographia qvæ est cosmographiæ Blavianæ), i és el llibre més gran i car publicat en el sigle dèsset.
  • Cartes générales de toutes els parties du monde (France, 1658-1676).
  • Descripció d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes, Pedro Texeira, 1634.[5]
  • Atlante Veneto (Vincenzo Maria Coronelli, Venècia, 1690-1701) - atles molt complet publicat pel geógrafo jesuïta Vincenzo Maria Coronelli. És una obra monumental publicada en tretze folis i brindava gran cantitat de detalls que comprenien als cartógrafos i geógrafos antics i moderns, junt en informació astronòmica i històrica. Estos mapes estan gravats en un estil clar i impresos en paper blanc de calitat.
XVIII
XIX

Sigle XX:

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Biblioteca Real, peces cartogràfiques de la Colecció Gondomar, Patrimoni Nacional. Espanya
  2. En el prefacio de l'atles de 1595, el propi Mercator explica les raons per les que va elegir al Rei Atles. Una traducció de David Sullivan està disponible en una versió digital de l'atles publicada per Octau. El text està disponible gratuïtament en la Biblioteca de la Societat de Nova York [1] archivat en Wayback Machine., pàgina pdf 104 (corresponent a la p. 34 del text de Sullivan).
  3. VV. AA., Cartografia històrica de la trobada de dos móns, Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica, Mèxic i Institut Geogràfic Nacional, Espanya, 1992, ISBN 84-7819-044-9, págs. 79-84.
  4. DK and Smithsonian Institution. History of the World Map by Map (2018) 440 pag. ISBN 1465475850, ISBN 978-1465475855
  5. L'Atles del rei planeta. La Descripció d'Espanya i de les costes i ports dels seus regnes, de Pedro Texeira (1634), Pereda, Felipe i Marías, Fernando, eds., Madrit, Nerea, 2002, ISBN 84-89569-86-X

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Fonts:

Atles en llínea

Història dels atles
Atles històrics en llínea
Atres enllaços


Referències

[editar | editar còdic]