Mapa de Piri Reis
El mapa de Piri Reis és un fragment d'un mapa elaborat pel almirant i cartógrafo otomà Piri Reis en 1513. Piri Reis va nàixer en Galípoli en 1465. Nebot d'un célebre corsario, Kemal Re'is, des de molt jove va acompanyar al seu tio en els seus correries marines, participant en les campanyes navals contra Venècia i en la conquista de l'illa de Rodas en 1523. Dos anys abans d'esta data havia publicat el Llibre de les Matèries Marines, l'exhaustiva informació de les quals feya referència exclusivament al Mediterràneu. Una nova versió ampliada, dedicada al sultà Solimán el Magnífic, va concloure en 1526, en una dedicatòria en vers en la que contava el història de
En ella es referia també al mapa que ell mateixa havia dibuixat anys arrere i del que hi havia fet obsequie a Selim I en El Caire. En els màrgens detalla les seues fonts: un mapa de Cristóbal Colón, trobat en un barco espanyol capturat en 1501, i quatre mapes portuguesos més recents. Ademés va contar en els informes d'un marí que havia participat en els primers viages colombinos, posteriorment capturat pel seu tio, que ho havia fet el seu esclau.[2]
Per contindre aparents representacions de terres llavors desconegudes i a raïl dels propis escrits de Reis indicant que unes atres de les seues fonts havien segut "els antics reis de la mar", ha suscitat gran interés com a «enigma». És, per un atre costat, el millor testimoni dels mapes que va dibuixar Colón de les terres per ell descobertes, dels que solament s'ha conservat un chicotet esbós del nort de L'Espanyola. L'original es conserva en el Museu Topkapi Sarayi d'Estambul, a on es va localisar en 1929, pero no sol estar expost al públic.
Descripció
[editar | editar còdic]El mapa està pintat en cuiro de gasela, en un entramat de llínees que travessen l'oceà Atlàntic. Cridades llínees de rumbo, són típiques de les cartes dels marins medievals tardans i no indiquen latitut i llongitut, sino que s'usen com a ajuda per a establir direccions (hui en dia, s'usen també en aviació). En el bahriye (comentari marginal) està anotat: "Un mapa d'esta classe no ho posseïx ningú hui en dia". El mapa inclou dibuixos, acompanyats d'inscripcions que indiquen descobriments importants. Un d'ells es correspon, casi en total certea, en l'expedició de Pedro Álvares Cabral de 1500. Es creu que Cabral "va descobrir" Brasil quan els vents ho varen traure de la seua ruta durant un viage a les Índies Orientals.
La península ibèrica i la costa d'Àfrica occidental estan dibuixades en molt conte, casi com en les cartes portulanas. És freqüent que reba el nom de "portulano", a pesar de que no ho siga stricto sensu. Molts dels noms d'estes regions es donen en turc, sense transliterar del espanyol o el portugués. En la part superior del mapa hi ha un dibuix d'un barco ancorat junt a un peix, en dos persones sobre el seu llom: una clara referència a la llegenda medieval de Sant Brandán d'Irlanda. Està copiat cuidadosadament d'un dels seus mapes font, evidència de que a lo manco un dels mapamundis mencionats per Piri Reis era una producció europea medieval i no un mapa de "els antics reis de la mar", com ell afirma.
Història
[editar | editar còdic]Autor i data
[editar | editar còdic]El història del mapa va començar en 1501, nou anys despuix del descobriment d'Amèrica per Colón, quan Kemal Reis, capità de la flota otomana, va capturar sèt naus prop de les costes d'Espanya, i va descobrir per mig d'interrogatori a les tripulacions que un d'ells, que havia viajat en Colón cap al Nou Món, posseïa un mapa dibuixat per Colón en persona. Kemal va enviar el marí al seu nebot Piri, també capità naval i cartógrafo.[3]
En 1511 Piri Reis va començar a dissenyar un nou mapa que contindria tots els recents descobriments ibèrics. Va usar unes vint fonts cartogràfiques, de les quals es coneix la procedència de catorze: quatre (per llavors noves) cartes portugueses, huit ptolemaicas,[4] una àrap i la colombina entregada pel marí espanyol capturat.[3] La carta aràbiga descrivia l'Índia, les illes portugueses, Amèrica, l'Oceà Índic i China; i la de Colón mostrava el Carib. No s'ha determinat a quines cartes ptolemaicas es referia Reis.[3]
En 1517 va presentar el seu mapa al sultà Selim I, que, impressionat, ho va retribuir ascendint-ho a almirant. En 1521 va produir una atra contribució a la cartografia mundial: un atles i guia de les costes i illes del mar Mediterrànea, publicat baix el nom de Kitab-i Bahriye (Llibre de les matèries marines). Este llibre incloïa un relat del descobriment del Nou Món per Colón, virtualment idèntic a una extensa descripció en el costat esquerre del portulano de 1513. Esta obra va ser de suma ajuda per als pèrits que intentaven determinar l'autenticitat del mapa de Reis, que varen aplegar a una conclusió positiva.[3]
Piri es va retirar a Galípoli, i va treballar durant els següents tres anys, reduint els mapes font a una mateixa escala, lo que era una llabor molt dificultosa. En terminar-la, va agregar esta inscripció:[3]
Troballa i recepció
[editar | editar còdic]
En 1929 el Palau de Topkapı, en Estambul, Turquia, estava en procés de ser convertit en museu. Un grup d'erudits que treballaven classificant material en la secció d'archius de l'Imperi otomà va fer un descobriment notable: una secció d'un mapa de principis de el XVI basada, en apariència, en cartes dibuixades per Cristóbal Colón en el seu viage al Nou Món.[5]
La troballa va ser presentada a la comunitat científica dos anys despuix per l'orientaliste alemà Paul Kahle en el 18º congrés de l'especialitat, i va causar una profunda impressió. El portulano presentava una inscripció que va despertar gran interés:[3]
El president turc de l'época, Kemal Atatürk, va ordenar que la Societat de Història de Turquia realisara una reproducció del mapa en facsímil, la qual va ser publicada en 1933. El mapa de Piri Reis ha segut des de llavors un element d'orgull històric per als turcs.[6]
Des de 2017 és patrimoni documental inscrit en el Registre de la Memòria del Món, de l'UNESCO.[7]
Importància
[editar | editar còdic]
Fins al descobriment del mapa de Piri Reis, hi havia únicament dos fonts cartogràfiques —abdós indirectes— per a comprendre quin era la visió de Cristóbal Colón sobre els seus propis descobriments. Una d'estes era un esbós arreplegat en un còdex de 1522 per Alessandro Zorzi, cartógrafo de Venècia, que va dir que es basava en un mapa dut per Bartolomé Colón (germà del descobridor) en 1506. Pero el mapa de Zorzi contenia informació que en eixe any era desconeguda i per lo tant no pot usar-se per a deduir cóm eren els conceptes geogràfics de Colón, encara que mostrara al Nou Món com a part d'Àsia.
L'únic un atre mapa supervivent realisat per un companyer de Colón és el dibuixat en 1500 per Juan de la Cosa, membre de la primera expedició colombina de 1492, que posteriorment realisaria molts atres viages a les Índies, un d'ells acompanyat per Américo Vespucio.[8] Pero el mapa de Juan de la Cosa mostra correctament Cuba com una illa, mentres que Colón no només creïa que Cuba era una península asiàtica sino que li'l va fer jurar als seus tripulants per por a les conseqüències que el fet de haver arribat a una illa i no a un continent podria causar en la seua reputació (l'expedició havia salpat d'Espanya en el propòsit de trobar una ruta a les Índies a través del Atlàntic).
El mapa i els seus relats varen deure haver segut molt útils al govern otomà: demostraven que les noves rutes descobertes pels exploradors hispans i lusitanos suponien una amenaça per al domini turc de les mars de l'Oceà Índic i el Golf Pèrsic. Molts anys despuix, en 1551, el mateix Reis va ser posat al mando d'una flota en la missió d'aüixar a les forces portugueses que freqüentaven el Golf.[3]
És per estos motius que la conferència de Paul Kahle en 1931 sobre el mapa va sorprendre tant a la seua audiència i va tindre una repercussió tan gran. Semblava casi miraculós que l'únic registre cartogràfic directe del major descobriment de tots els temps s'haguera preservat en una biblioteca d'Estambul, i que la seua conservació es deguera a un pirata de la marina otomana. Pocs investigadors des de l'época de Kahle han examinat en detall els components colombinos del mapa de Reis, i la qüestió de fins a quin punt representa les idees del descobridor no està resolta completament. Vàries publicacions recents, principalment un llibre de Gregory McIntosh publicat en l'any 2000, han cridat l'atenció sobre la similitut entre la representació de les Antilles en el mapa de Piri Reis i les imàgens tradicionals de les terres asiàtiques de Catay i Cipango (és dir, China i Japó, respectivament) en dos obres de finals de el XV: el globo (Erdapfel) de Martin Behaim i el mapamundi de Martellus. Segons estos autors, Colón hauria deformat deliberadament la geografia antillana en els seus mapes per a argumentar que realment es tractava d'Àsia. El mapa de Piri Reis seria llavors un reflex de la manipulació cartogràfica de Colón.[9]
Els aportes de Gregory McIntosh
[editar | editar còdic]Gregory McIntosh, un historiador de la ciència cartogràfica, va examinar el mapa en detalle i va publicar els seus resultats en The Piri Reis Map of 1513 (Atenes i Londres: University of Geòrgia Press, 2000). Allí sosté que la font colombina que Reis menciona va ser usada per a dibuixar el Carib: esta zona és, en efecte, d'excepcional importància. En el seu extrem noroest es troba una gran illa anomenada L'Espanyola (hui Haití i la República Dominicana), descoberta per Colón en el seu primer viage i a on havia establit una colónia, indicada en el mapa en tres torres. Immediatament al sur de l'Espanyola es veu Puerto Rico, i al noreste un conjunt d'illes que crida Úndizi Vérgine ("Les Once Vérgens"). El que este nom siga clarament italià, no portugués ni espanyol, evidència per a McIntosh l'orige colombino d'este sector. En efecte, molts dels noms de ports i accidents geogràfics usats per Reis es troben també en texts colombinos. Per lo tant, tampoc esta zona es basaria en mapes de l'Antiguetat remota.
És evident que Colón va deformar L'Espanyola en els seus mapes, fent-la quedar completament desproporcionada sobre Brasil i orientada de nort a sur en lloc d'est a oest. D'eixa manera quedava sorprenentment semblada a les representacions convencionals del Cipango (Japó) de Marque Pol que es veuen en els mapes de Martin Behaim o Paolo Toscanelli, que Colón va utilisar. Colón, a lo manco en el seu primer viage, estava convençut de haver trobat aquell territori fabulós, i hauria dibuixat L'Espanyola en esta forma per a recolzar la seua tesis.
Un element encara més important per a reafirmar l'orige colombino d'esta zona del mapa front al seu supost orige arcaic és que la verdadera illa de Cuba no apareix com a tal, la qual cosa és llògic en un mapa colombino, puix Colón pensava al principi que el territori continental americà era una part d'Àsia, i ho va dibuixar segons este disseny. En el mapa de Piri Reis, la proyecció continental que es troba front a l'Espanyola és, en tota seguritat, Cuba; i apareix de nort a sur tal i com Colón creïa, influenciat per les descripcions de Marque Pol sobre Catay. Ya que Colón pensava que havia trobat la costa asiàtica, llògicament va dibuixar el continent d'esta manera, segons la representació convencional. De fet, tot sector continental en l'extrem noroest està etiquetat en topònims que en els viages colombinos varen ser assignats a llocs cubans.
McIntosh afirma que el mapa mostra dos grups d'Illes Vérgens perque Piri Reis les va prendre de dos mapes distints, sense advertir que representaven lo mateix.
La delineació de la costa brasilera en la carta de Piri Reis és molt més precisa que la caribenya. La relació i distància entre Sudamérica i la costa africana occidental, per eixemple, és molt més correcta que en la majoria de mapes europeus de la seua época. Els noms que apareixen en eixa zona, clarament transliterados de l'italià i el castellà, queden nítidament associats als informes de viage de Américo Vespucio i uns atres.[10]
Charles Hapgood
[editar | editar còdic]L'àrea caribenya del mapa és tremendament imprecisa. L'autor i historiador nortamericà Charles Hapgood va intentar fer-l'encaixar postulant una proyecció equidistant des d'un punt d'orige pròxim a El Caire, dient que l'illa que apareix clarament identificada com L'Espanyola és en realitat Cuba i reorientando totes les regions caribenyes del mapa. Esta tesis ha segut rebuda en escepticisme per la comunitat científica, i se li ha acusat de deformar la realitat per a adaptar-la a la seua teoria.
Un dels detalls topogràfics més sorprenents, i dels que han causat més discussions, és la presència d'una cadena montanyosa a lo llarc de Sudamérica, que Hapgood va identificar com els Vages. Els rius que partixen d'ella, llògicament, es consideren l'Amazones, l'Orinoco i el Riu de l'Argent; i l'animal en dos banyes que es troba junt a les montanyes, segons Hapgood, és una flama.
No obstant, el mapa de Piri Reis no és el primer en mostrar montanyes en l'interior de Sudamérica. El Planisferi de Caverio (Biblioteca Nacional de França) i la carta de Martin Waldseemüller de 1507 dibuixen la costa este de Sudamérica —encara que esquemáticament— i una cadena montanyosa adornada en arbres.
El mapa de Caverio es va dibuixar entre 1504 i 1505, molt abans de que s'explorara eixa zona de l'interior. Existix una similitut extraordinària entre este mapa i el de Piri Reis, per lo que cal supondre que l'un es basa en l'atre. Piri Reis podria haver tingut accés també als mapes de Waldseemüller (1507), Clareanus (1510) i Jan de Stobnica (1512).
Tots estan relacionats entre sí i, casi sense dubte, es deriven del mapa de Caverio. En particular, el mapa de Jan de Stobnica va poder haver segut accessible per a Piri Reis, puix va ser imprés en Cracovia —una edició de Claudio Ptolomeo— en 1512, un any abans del dibuix del pirata turc. Est podria ser un dels mapes que va cridar "dibuixats en l'época d'Alejandro el Gran" (356-323 a. C.) a que fa referència el propi Reis, caent en la confusió que existia entre els dos Ptolomeos (Ptolomeo, el general d'Alejandro Magne, i Claudio Ptolomeo, astrònom, matemàtic i geógrafo grec de el II).
La zona de l'Antàrtida i la costa de tendència cap a l'est situades en l'extrem inferior va ser crucial per a les hipòtesis de Hapgood. Pero, encara que cap dels mapes derivats del de Nicolo Caverio mostre un continent antàrtic, atres grups de mapes antics sí ho fan. A partir de el XV els cartógrafos freqüentment varen incloure una gran massa meridional que unia Àfrica en Àsia, fent del Oceà Índic una mar interior: esta noció geogràfica es deriva d'interpretacions ptolemaicas de la Terra Australis. Quan el portugués Fernando de Magallanes va passar entre Sudamérica i l'illa de Terra del Fòc (a través de l'estret que du el seu nom), va creure que l'Illa es tractava de l'extrem nort del mític territori del que parlaven els grecs antics. No va ser sino fins al viage de Francis Drake de 1578 quan esta idea es va corregir.
La busca de la Terra Australis va durar sigles, produint el descobriment de la gran illa que ara du el nom que tant va fascinar als cartógrafos renaixentistes: Austràlia. Pero l'Antàrtida no es va voler manifestar als grans descobridors. Existixen indicis de que va ser avistar abans del seu descobriment oficial en 1820, per eixemple el relat de Américo Vespucio —desplaçat 500 millas (uns 900 km) de la seua ruta pels vents—, a on parla d'una Terra Vista: potser les Illes Malvines o tal volta la pròpia Antàrtida. Alguns dels texts que donen soport a esta hipòtesis són presumiblement apócrifos, pero l'evidència cartogràfica immediatament posterior tendix a recolzar-la.[11]
En 1514, l'any posterior a la finalisació del mapa de Piri Reis, dos barcos portuguesos i atres dos holandesos varen informar coses paregudes. Si esta cridada PressillgtLandt era o no l'Antàrtida és tema de discussió, pero no ho és el fet de que un buc de el XVI ben construït i pilotat poguera aplegar molt al sur.
Hapgood admet que hi ha unes 900 milles de la costa suramericana que no apareixen en el mapa otomà.
A la data no existixen evidències històriques que sustenten que la carta de Reis procedix de "antigues civilisacions" o de cultures desconegudes. El mapa de Piri Reis es considera actualment una extraordinària i bella compilació de tot el coneiximent geogràfic de l'Europa medieval tardana.
Gavin Menzies
[editar | editar còdic]El exmilitar britànic Gavin Menzies, en el seu llibre 1421: The Year China Discovered The World, presenta la teoria de que la massa terrestre meridional del mapa de Reis és realment l'Antàrtida i que està basada en cartes chinenques anteriors. Segons Menzies, l'almirant Hong Bao hauria cartografiat esta costa a les órdens de l'almirant Zheng He uns setanta anys ans que Colón descobrira Amèrica. L'expedició hauria tingut com a objectiu colocar a tot el planeta baix el control tributari de l'emperador chinenc. La teoria de Menzies ha segut desacreditada per la historiografia científica.
Porció meridional d'Amèrica
[editar | editar còdic]La majoria dels erudits considera que les alegades similituts del perfil meridional del mapa de Reis en el de la costa antàrtica són en extrem tènues i coincidentales. Durant sigles, abans del descobriment del continent blanc en el XIX, els cartógrafos havien dibuixat una gran massa austral de terra (la Terra Australis Incognita) basats en la presunció de simetria exigida per Aristóteles i Eratóstenes, entre atres naturalistes grecs; la massa meridional del mapa de Reis podria ser una continuació d'esta tradició. En un principi es creïa que l'extrem sur de Sudamérica i el de, una volta descoberta, Austràlia, devien estar units a esta gran terra polar, de la que es pensava que era molt major de lo que és el verdader continent blanc.
S'ha sugerit que la suposta Antàrtida que figura en la part meridional del mapa no és un atre perfil que el de la costa patagónica oriental, girada en sentit antihorario uns noranta graus per falencias en els mapes portuguesos en els que Reis es va basar (entre els navegants de la península ibèrica era comuna el modificar substancialment la llongitut posicional dels territoris per a situar-los a un costat o un atre del llímit assignat pel Tractat de Tordesillas), o per llimitacions d'espai en la pell de gasela que servix de substrat al dibuix. En efecte, va poder donar-se el cas de que Piri Reis, o l'escriga que va copiar la seua obra, reparara que en aplegar al Riu de l'Argent, s'estava acabant la valiosa pell de gasela. En este moment podria haver girat la llínea costera cap a l'est i haver descrit un semicírcul que li cabera en el cuiro. Este tipo de pràctiques eren molt habituals en l'época.[12][13]
Un examen minuciós de la vora costera recolza esta visió, revelant representacions de les boques i angosturas del Estret de Magallanes i zones aledaño, els principals golfs i baïas, i les Illes Malvines (l'archipèlec l'illa principal del qual és cridada per Reis "illa de Sare"); la zona de la gran baïa o golf intermig correspondria al Riu de l'Argent, i el punt més oriental de la costa, a l'extrem meridional d'Argentina, en Terra del Fòc. Ademés, les anotacions del mapa, que indiquen que l'àrea és calorosa i habitada per serps, no encaixen en la suposició de que es tracta de l'Antàrtida, pero sí en la hipòtesis patagónica.cita requerida Al mateix temps, una nota sobre les alegades Malvines diu que allí la primavera "aplega abans", la qual cosa no és cert per als territoris insulars al sur de la convergència antàrtica.[14]
Proyecció
[editar | editar còdic]Una teoria postula que es tractaria d'una porció d'un mapa elaborat en una proyecció azimutal de Lambert. Este tipo de proyeccions responen al centre que es determine per a la mateixa, que per al cas propost es trobaria aproximadament en el nort del Mar Rojo, prop de la costa egipcíaca. Esta teoria, a menys de clarificar el fet, ho complica encara més, ya que Johann Lambert no desenrollaria este tipo de proyeccions sino fins a mediats de el XVIIIcita requerida.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Citat en VV. AA., Cartografia històrica de la trobada de dos móns, Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica, Mèxic i Institut Geogràfic Nacional, Espanya, 1992, ISBN 84-7819-044-9, pág. 74.
- ↑ VV. AA., Cartografia històrica de la trobada de dos móns, Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica, Mèxic i Institut Geogràfic Nacional, Espanya, 1992, ISBN 84-7819-044-9, págs. 71-74.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Lunde
- ↑ Reis confon a Claudio Ptolomeo, cosmógrafo del sigle II d. C., en el general macedonio Ptolomeo I, creent que la seua font era de l'época d'Alejandro Magne.
- ↑ Lunde, Paul. Piri Reis and the Columbus map. pp 8-25. Saudi Aramco World Magazine, Houston (maig i juny de 1992)
- ↑ CFC.(216)
- 135-144.
- ↑ «The Piri Reis World Map (1513)» (en anglés). Consultat el 21-9-2025.
- ↑ Pohl, Frederick. Amerigo Vespucci Pilot Major. p 49. Octagon Books, Nova York (1966)
- ↑ Terrae Incognitae.47(1)
- 10-32.
- ↑ Levillier, Roberto. New Light on Vespucci's Third Voyage: Evidence of His Route and Landfalls. apud Imago Mundi, Vol. 11. pp. 37-46. Imago Mundi, Londres (1954)
- ↑ Pohl, 124
- ↑ Coughi, Diego. I Misteri della mappa vaig donar Piri Reis. Un studio sulle controverse mappe vaig donar Piri Reis, Orontius Finaeus i Philippe Buache, apud Polidoro, Massimo. Gli enigmi della storia. Edizioni Piemme, Milà (2003)
- ↑ Dutch, Steven. The Piri Reis Map.
- ↑ Dutch
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mapa de Piri Reis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.