Loxodrómica
Es denomina loxodrómica o loxodromia (del grec λοξoς 'oblicuo' i δρoμος 'carrera, curs') a la llínea que unix dos punts qualssevol de la superfície terrestre tallant tots els meridianos en el mateix àngul. La loxodrómica, per tant, és fàcil de seguir mantenint el mateix rumbo marcat per la brúixola. La seua representació en el mapa dependrà del tipo de proyecció del mateix; per eixemple, en la de Mercator és una recta.
La loxodrómica és, junt a la ortodrómica i la isoazimutal, una de les tres llínees que poden traçar-se entre dos punts qualssevol de la superfície terrestre.
Història
[editar | editar còdic]Pedro Nunes, un matemàtic portugués, va publicar en el Tractat de la navegació (1546) un descobriment en grans implicacions per a la navegació. Abans d'ell es creïa que, marchant sobre la superfície terrestre en un rumbo fix, és dir, formant un àngul constant en la meridiana, la llínea recorreguda era un círcul màxim. Dit en atres paraules, que un navío que seguira este rumb donaria el regrés al món i tornaria al punt de partida. Nunes va senyalar la falsetat d'este concepte en demostrar que la curva recorreguda es va acostant al pol, al voltant del com dona infinits regressos, sense aplegar mai a ell; o, dit en llenguage tècnic, que té el pol per punt asintòtic.
Gràfic comparatiu
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Loxodrómica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.