Anar al contingut

Ortodrómica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Illustration of great-circle distance.svg
Ortodrómica

La ortodrómica (del grec orthos "recte" i dromos "carrera") és el camí més curt entre dos punts de la superfície terrestre; és el arc del círcul màxim que els unix, menor de 180 graus. Entre dos punts de la superfície terrestre poden traçar-se tres llínees diferents: ortodrómica, loxodrómica i isoazimutal.

Archiu:Ortodroma.svg
Distancia ortodrómica entre dos punts a lo llarc d'un círcul màxim sobre la superfície d'una esfera.

Si els punts estigueren separats 180 graus, serien punts oposts, també coneguts com antípodes, i entre ells es podrien traçar infinits arcs de 180 graus d'igual llongitut.

Una característica de la ortodrómica és que presenta un àngul diferent en cada meridiano, (llevat quan dita ortodrómica coincidix en un meridiano o en el equador). Esta característica va representar un greu inconvenient per a la navegació, solucionat cap als últims anys de el XX en el sistema GPS, perque abans del mateix, era difícil traçar una ruta de navegació que seguira la ortodrómica, ya que obligaria a continus canvis de rumbo. Quan les distàncies eren grans i seguir el camí més curt suponia un aforro significatiu, es realisava una aproximació marcant una série de punts intermijos, en els quals es canviava de rumbo, i d'esta manera es conseguia una aproximació a les corresponents loxodrómicas.

La ortodrómica posseïx tres punts rellevants que són:

  • Punt d'eixida (A),
  • Punt d'arribada (B),
  • Vèrtiç: el punt de major latitut, que pot estar dins o fòra de l'arc consideració.

Finals de el XX

[editar | editar còdic]
Archiu:Manhattan distance.svg
Pla de Manhattan. La distància euclidiana, no es correspon en el «camí més curt possible» entre dos punts de dita ciutat, ademés de no ser únic (el vert). Els 3 camins restants són més llarcs pero d'igual llongitut entre sí.

En els últims anys de el XX, les dificultats de realisar trayectes que seguiren la curva ortodrómica es va vore enormement facilitada, com a conseqüència de la possibilitat de navegar sense utilisar brúixoles. Va ser l'implementació dels sistemes de posicionament global tipo "GPS" lo que va otorgar noves possibilitats de referència extremadament precises. Si ademés es pensa en els alvanços dels sistemes de control de navegació per ordenador, totalment interactius en els GPS, un es donarà conte que a partir d'açò, que el seguir una trayectòria ortodrómica va deixar de ser un inconvenient.

Circumstàncies reals

[editar | editar còdic]

Existix (o pot existir) una diferència entre els "camins ideals" com podria ser una curva ortodrómica i els "camins possibles". Els camins possibles tenen que bregar en factors de la realitat com poden ser: marees, corrents, vents i bloquejos directes com són les illes, els continents, les montanyes, i fins als edificis en una zona urbana. De qualsevol manera per a camins molt llarcs sol ser convenient (en temps i economia), l'aproximar-se lo màxim possible a la curva ortodrómica.


Referències

[editar | editar còdic]