Mapa de Juan de la Cosa
El mapa o carta de Juan de la Cosa és el primer mapamundi que conté una representació d'Amèrica. De 93 centímetros d'alt per 183 d'ample, està pintat a color sobre pergamí i es conserva en el Museu Naval de Madrit. Una inscripció diu que va ser realisat pel marí càntabre Juan de la Cosa en 1500 en El Port de Santa María. La seua rica decoració indica que provablement va ser fet per encàrrec d'algun membre poderós de la cort dels Reis Catòlics.[1]
El mapa és la representació inequívoca d'Amèrica més antiga conservada;[lower-alpha 1] en ell apareixen les terres descobertes fins a finals de el XV per les expedicions espanyoles i portugueses a Amèrica. També mostra una gran part del Vell Món, segons l'estil típic dels portulanos medievals, incloent notícies de la recent arribada de Vasc de Gama a l'Índia en 1498.[1]
La carta de Juan de la Cosa és l'única obra cartogràfica conservada de les realisades pels testics presencials dels primers viages de Cristóbal Colón a les Índies.[2] El mapa fa alusió al descobridor per mig d'una gran image de Sant Cristóbal que cobrix la zona a on deuria estar Centroamérica. No obstant, Cuba es representa com una illa, en contra de l'opinió de Colón, que la considerava una península d'Àsia.[3]
Descripció física
[editar | editar còdic]
La carta de Juan de la Cosa és una obra manuscrita, de 93 cm d'alt (nort-sur) per 183 d'ample (este-oest), dibuixada sobre dos fulls enllaçats de pergamí de pell de vedella coser a un llenç resistent. Els dos trossos estan pegats pel centre, a l'altura d'Itàlia i Àfrica, i la seua forma no és simètrica ya que la part occidental correspon al coll de l'animal.[1] Està ilustrada en tinta i aquarela. El Nou Món apareix representat en vert mentres que el Vell Món no està coloreado. En el mapa se senyalen els rius, ports i núcleus de població per mig de símbols convencionals. Ademés està profusament decorat a la manera dels portulanos de l'escola mallorquina en roses dels vents, banderes, embarcacions, reis africans i personages llegendaris, per eixemple el preste Juan de les Índies en Àfrica i els Reis Macs en Àsia. La rosa dels vents situada en l'Atlàntic conté una representació de la Verge i el Chiquet.[1]
En l'extrem superior del mapa, cobrint la regió centroamericana, existix un requadro en una image de Sant Cristóbal,[4] provable alusió a Cristóbal Colón.[3] Baixe el sant apareix la referència a l'autor i data del mapa: Juan de la cosa la fizo en el port de S: mã en any de 1500. En el marge inferior, a la dreta, apareix una atra cartela pero en blanc, aparentment reservada per a algun text que al final no es va incloure.[1]
El seu estat de conservació és en general bo pero en alguns desperfectes: desconchados en la part superior, aixina com diverses deterioració degudes a un incendi.[4]
Conté numerosos topònims, escrits en castellà, pero alguns d'ells són illegibles, sobretot en el Nou Món.[4]
Història
[editar | editar còdic]Autor i data
[editar | editar còdic]
Una cartela del mapa afirma que «mapa»; és dir, que "Juan de la Cosa la va fer en El Port de Santa María en l'any 1500".[3]
Juan de la Cosa va ser un marí naixcut en Cantàbria a mitan de el XV i mort en la costa de l'actual Colòmbia en 1509. Va tindre un paper destacat en el primer viage de Colón a les Índies (1492-93), ya que va ser com maestre de la nao capitana, la Santa María. També va prendre part en el segon viage del Almirant (1493-96). En 1499 es va associar en Alonso de Ojeda per a realisar una expedició pròpia a Amèrica, en la que va participar també Américo Vespucio. Varen partir en maig de 1499, varen recórrer una part substancial de la costa atlàntica de Sudamérica i varen retornar o be en novembre de 1499 o be en juny de 1500.[lower-alpha 2] Se sap que de la Cosa duya ya un esbós de mapa conseguixc en la tornada d'este viage.[5] De la Cosa va tornar a fer-se a la mar en l'expedició de Rodrigo de Bastidas (finals de 1500[4] o mediats de 1501[6] segons diferents autors) i va deure realisar la seua carta durant l'estiu o autumne de 1500. La rica ornamentació indica que provablement va ser realisada per encàrrec d'algun personage poderós, potser el bisbe Fonseca.[1]
Controvèrsia i analítiques
[editar | editar còdic]Alguns historiadors han posat en dubte que la carta dona't de 1500 perque estimen que partix de l'informació cartogràfica continguda en ella no havia segut descoberta encara en aquell any. El primer en formular esta teoria va ser George E. Nunn en 1934, que afirmava que Cuba no va ser circunnavegada fins a 1509 i que per això de la Cosa no podia saber que era una illa, que és com correctament la mostra el mapa. Els seus arguments han segut rebatuts des de llavors,[7] mostrant-se per eixemple que Pietro Màrtir ya va escriure en 1501 que «molts afirmen haver navegat al voltant de Cuba».[8][9] Atres autors han apuntat que en la carta no figuren molts dels acontenyiments posteriors a 1500, com per eixemple el tercer viage del propi de la Cosa al Nou Món (1501-1502), que va descobrir el golf de Urabá i la costa del Darién.[3]
Una atra teoria, més àmpliament acceptada, afirma que el mapa que es conserva és una còpia de l'original preparat per de la Cosa.[3] Un indici a favor d'esta teoria és el fet de que molts topònims són illegibles, com si el copista no haguera segut capaç de dessifrar la lletra de l'autor original.[9] El historiador Hugo O'Donnell ha anat més llunt, opinant que el treball de Juan de la Cosa es va llimitar a un bosqueig que després va ser completat i enriquit per algun atre cartógrafo.[1]
Per un atre costat, en 1987 el Gabinet de Documentació Tècnica del Museu del Prat va mostrar per mig de diversos anàlisis que els pigments de la carta eren compatibles en una realisació en 1500. No es varen apreciar signes de repinte posterior.[10]
Desaparició i troballa
[editar | editar còdic]No existix constància documental directa de la carta, pero se sap que Juan de la Cosa va presentar dos "cartes de marejar de les Yndias" als Reis Catòlics en Segòvia en 1503. Un d'ells pot haver segut el seu mapamundi de 1500 o potser una versió posterior del mateix, actualisada en els descobriments de les expedicions més recents.[11] Els dos mapes varen deure passar despuix a poder del bisbe Fonseca, en el despaig del qual els va poder contemplar Pedro Màrtir, que menciona a Juan de la Cosa en un escrit datat en 1514:[12]
La pista del mapa es pert totalment fins que, en 1832, el baró de Walckenaer li'l va comprar a un comerciant de París i li'l va mostrar a varis amics, entre els que es contava l'erudit alemà Alexander von Humboldt, que va anar el primer que ho va donar a conéixer. L'espanyol Ramón de la Sagra va publicar en 1837 la part occidental de la carta i en 1842 el vescomte de Santarém va reproduir la part dedicada a Àfrica. En morir el baró de Walckenaer en 1852 la seua biblioteca va eixir a subasta. De la Sagra va alertar al Ministeri de Marina espanyol, que va licitar per la carta i va conseguir adquirir-la per 4321 francs de l'época.[1]
Ubicació actual
[editar | editar còdic]Des de 1853 la carta s'expon en la Sala de Descobriments del Museu Naval de Madrit. La carta ha realisat molt poques eixides del Museu. La més dramàtica va ocórrer en novembre de 1936, en plena Guerra Civil, quan va ser evacuada a Valéncia seguint al govern de la República.[1]De Valéncia va ser duta, junt al restant de lo que es va denominar el Tesor Artístic espanyol, a Barcelona; despuix a la província de Girona, i d'allí en febrer de 1939 a la sèu de la Societat de les Nacions en Ginebra (Suïssa). Terminada la guerra, la Societat de les Nacions va entregar al governe de Franco el Tesor Artístic, incloent el mapa de Juan de la Cosa, que va retornar al Museu Naval de Madrit el 3 de juny de 1939.[13]
La carta no ha segut restaurada mai. S'han realisat vàries edicions facsímil, la primera en 1892 i les més recents en 1992. Una còpia realisada a mà pel cartógrafo del Museu Juan Pedro Suárez Dávila va estar exposta en lloc de l'original des de 1988 fins a 1992.[1]
Historiografia
[editar | editar còdic]La publicació d'obres sobre el mapa de la Cosa s'ha concentrat en tres moments històrics:[1]
- Anys 1830, quan es troba i es dona a conéixer al món científic gràcies a Humboldt, La Sagra i el vescomte de Santarém, entre uns atres;
- Finals de el XIX, en motiu del IV Centenari del Descobriment d'Amèrica. Destaca l'estudi realisat per A. Vascano, que acompanyava a la primera edició facsímil de la carta.
- Finals de el XX, en motiu del V Centenari del mateix acontenyiment.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Alguns historiadors han propost que les illes atlàntiques dibuixades en atres mapes més antics, com la carta de Pizzigano (1424), podrien ser algunes de les Antilles, pero no existix consens sobre esta idea. Per una atra part, el mapa de Vinlandia representa una part de Norteamérica, pero existix controvèrsia sobre si data de mitan del sigle XV o és una falsificació del sigle XX.
- ↑ La data és controvertida. Tradicionalment s'ha donat la de juny de 1500 pero el historiador Demetrio Ramos ha senyalat una data molt més primerenca, cap a novembre de 1499 RAMOS (1980, «La tornada d'Alonso de Ojeda del seu viage de descobriment»), citat en RAMOS (1982, pp. 209-220).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Martín-Merás Verdejo, 2000, pp. 71-86.
- ↑ Alvarez, 2003, pp. 1-15.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 ELKHADEM, Hossam et al.. «Juan de la Cosa, Part corresponent a l'America de la Carta General de Juan de la Cosa...» (en francés). Cartes de Amériques dans els collections de la Bibliothèque Royale Albert Ier. Bibliothèque Royale Albert Ier. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2011. Consultat el 1 de novembre de 2008.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Verlinden y Pérez Embid, 2006, p. 145.
- ↑ Manzano Manzano, 1988, p. 338. «Vido este testic la carta de Juan de la Cosa que fizo en aquell viage, i vido en ella la costa que va descobrir.» Declaració de Juan de Jerez (pilot) en la probanza del fiscal dels Pleits colombinos de 1513. Archiu d'Índies, Patronat, legajo 12, ram 10, fol. 56 v. Pleits de Colón, tom I, pág. 304
- ↑ Valderrama Andrade, 1993, pp. 12-14.
- ↑ Cerezo Martínez, 1994, pp. 21-37.
- ↑ Roukema, 1959, pp. 38-54.
- ↑ 9,0 9,1 Davies, 1976, pp. 111-116.
- ↑ Cerezo Martínez, 1989, «Aportació a l'estudi de la carta de Juan de la Coser».
- ↑ Manzano Manzano, 1988, p. 505.
- ↑ Manzano Manzano, 1988, pp. 335—336.
- ↑ Revista de Història Naval.(165)
- 87-112.doi:10.55553/603sjp16504.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (La primera edició d'esta obra data de 1966)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mapa de Juan de la Cosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.