Franc francés
El franc francés (en francés franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda en l'any 1795, substituïda per l'euro l'1 de giner de l'any 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 28 de febrer de l'any 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos. De l'any 1360 a l'any 1641 ya havia existit una moneda en el mateix nom, que equivalia a una lliura tornesa.
El franc es dividia en 100 cèntims (en francés centimes, singular centime). El còdic ISO 4217 era FRF, i s'usaven el símbol ₣ i les abreviatures fr o FF.
En l'época del canvi a l'euro, en l'any 2002, en circulaven monedes de 5, 10 i 20 cèntims i ½, 1, 2, 5, 10 i 20 francs, i billets de 20, 50, 100, 200 i 500 francs. L'organisme encarregat de l'emissió dels billets era el Banc de França (Banque de France), mentres que les monedes s'acunyaven a la Casa de la Moneda de París (Monnaie de Paris).
El franc francés també va ser la moneda de curs llegal en Andorra (juntament en la pesseta), Mónaco (la casa de la moneda de França també acunyava peces de franc monegasc en l'efígie del príncep de Mónaco, pero no billets) i els territoris francesos de la Guayana Francesa, Guadalupe, la Martinica, la Reunió, Saint-Pierre i Miquelon i Mayotte.