Anar al contingut

Ray Bradbury

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ray Bradbury

Ray Bradbury (Waukegan, Illinois, 22 d'agost de 1920-Venice Beach, Califòrnia, 5 de juny de 2012)[1][2] va ser un escritor nortamericana del gènero fantàstic, terror i ciència ficció. Principalment conegut per la seua obra Cròniques marciananes (1950)[3] i la novela distópica Fahrenheit 451 (1953).

Biografia

Ray Bradbury va nàixer el 22 d'agost de 1920 en Waukegan, fill de Leonard Spaulding Bradbury i d'Esther Moberg.

La família de Ray Bradbury es va mudar vàries voltes des del seu lloc d'orige, Illinois, fins a establir-se, finalment, en Los Àngeles, Califòrnia, en 1934.[4] Bradbury tenia dos germans bessons majors naixcuts en 1916: Leonard i Sam, pero Sam va morir a l'edat de dos anys. La seua germana Isabel, que va nàixer en 1926, també va morir en l'infància de neumonia. En el mateix any va fallir el yayo de l'escritor. Esta familiaridad primerenca en la mort es va reflectir en moltes obres lliteràries futures.[5]

A partir de llavors, Bradbury, fon un ávido llector durant tota la seua joventut i un escritor aficionat.

En 1936, Bradbury es va unir a la Los Angeles Science Fiction Society, que era una de les moltes associacions d'escritors jóvens que estaven emergint activament en els Estats Units posterior a la Gran Depressió.

Es va graduar de Los Àngeles High School en 1938, pero no va poder assistir a l'universitat perque la seua família era pobra i no podia pagar-la.

Per a guanyar-se la vida, va començar a vendre periòdics de 1938 a 1942. Ademés, es va propondre formar-se de manera autodidacta passant la major part del seu temps en la biblioteca pública llegint llibres i en eixe periodo va començar a escriure els seus primers contes. En 1939 va escomençar a publicar en Futuria Fantasia, un magazine de ciència ficció editat per ell, a on comença a reflexionar sobre el futur i els seus perills. En dos anys (1939-40) solament es varen publicar quatre números d'esta revista, guardonada en 2016 en un Premie Retro-Hugo al millor fanzine publicat en 1940.[6]

Portada del primer número del fanzine Futura Fantasia (estiu 1939)

En estes chicotetes publicacions va escomençar a perfeccionar gradualment les seues habilitats lliteràries, desenrollant un estil personal.

Els seus treballs inicials els va vendre a revistes i, aixina, al començament de 1940, alguns d'estos varen ser compilados en Dark Carnival en 1947.[7] La publicació, no obstant, va ser rebuda pel públic sense molt interés.

Finalment, es va establir en Califòrnia, a on va residir i va continuar la seua producció fins al seu decés.[5]

En 1942, Bradbury finalment va deixar de vendre periòdics i va poder sustentar-se cómodament de la seua activitat lliterària, creant fins a 52 històries a l'any. També va seguir activament el desenroll de la ciència i la tecnologia; va visitar l'Exposició Universal de Chicago i l'Exposició Universal de Nova York (1939).

En 1946, en una llibreria de Los Àngeles, Bradbury va conéixer a Margaret McClure (Maggie), qui seria la seua futura esposa. El 27 de setembre de 1947, Maggie i Ray varen contraure matrimoni, una unió que va durar fins a la mort de McClure en 2003. En 1949 va nàixer la seua primera filla; Susan, seguida de Ramona, Bettina i Alexandra. Durant els primers anys, Maggie va treballar dur per a donar-li a Ray l'oportunitat de poder desenrollar els seus escrits, puix la professió d'escritor de Ray en eixe moment no li reportava molts ingressos; els ingressos mensuals totals de la família eren d'uns 250 dólars, la mitat dels quals els guanyava Margaret.[5]

Tres anys més tart, va aparéixer una colecció d'històries "marciananes", que componen la novela Cròniques Marciananes, que es va convertir en el primer llibre d'èxit comercial de Bradbury i que conta sobre els sis primers viages a Mart i la seua posterior colonisació.[8]

L'escritor va admetre més tart que considera les Cròniques el seu millor llibre. Quan Bradbury es va dur esta colecció a Nova York a l'agent lliterari Don Congdon, no tenia diners ni per al tren: tenia que viajar en autobús, i es comunicava en Congdon exclusivament per teléfon en la gasolinera front a la seua casa. Pero ya en el seu segon viage a Nova York, Bradbury va ser rebut per aficionats de la seua obra.[9]

Bradbury va escriure contes i noveles de diversos gèneros, des del policial fins al realiste i costumiste, pero se li coneix com un escritor clàssic de la ciència ficció i fantasia. També, va treballar com argumentista i guioniste en numeroses películas i series de televisió, entre les que cal destacar la seua colaboració en John Huston en l'adaptació de Moby Dick per a la película homònima que este va dirigir en 1956. Ademés, va escriure poemes i ensajos.

Mort

Va morir el 5 de juny de 2012 a l'edat de noventa y uno anys en Los Àngeles, Califòrnia. La biblioteca personal de Bradbury va ser llegada a la Biblioteca Pública de Waukegan, a on va tindre moltes de les seues experiències formatives de llectura.[10]

El New York Claves va cridar a Bradbury: l'escritor responsable de dur la ciència ficció moderna a la corrent lliterària principal. Els Angeles Claves va atribuir a Bradbury la capacitat d'escriure de forma lírica i evocadora sobre terres a una imaginació de distància, móns que va ancorar en l'ací i ara en un sentit de claritat visual i familiaridad de poble menut.[11]

El net de Bradbury, Danny Karapetian, va dir que les obres de Bradbury havien influenciat a tants artistes, escritors, mestres, científics, i sempre és realment commovedor i reconfortant escoltar les seues històries.[12][13]

The Washington Post va senyalar vàries tecnologies modernes que Bradbury havia imaginat molt abans en els seus escrits, com l'idea dels caixers automàtics i auriculars i auriculars Bluetooth de Fahrenheit 451 i els conceptes d'inteligència artificial dins de Fantasmes de lo nou.[14]

El 6 de juny de 2012, en una declaració pública oficial de l'Oficina de Prensa de la Casa Blanca, el president Barack Obama va dir:[15]

Per a molts nortamericanes, la notícia de la mort de Ray Bradbury va dur immediatament a la ment imàgens del seu treball, impreses en les nostres ments, a sovint des d'una edat primerenca. El seu dò per a contar històries va reformular la nostra cultura i va expandir el nostre món. Pero Ray també va entendre que la nostra imaginació podria usar-se com una ferramenta per a una millor comprensió, un vehícul per al canvi i una expressió dels nostres valors més preciosos. No hi ha dubte de que Ray continuarà inspirant a moltes més generacions en els seus escrits, i els nostres pensaments i oracions estan en la seua família i amics.

Numerosos fanàtics de Bradbury varen rendir homenage a l'autor i varen destacar l'influència de les seues obres en les seues pròpies carreres i creacions. El cineaste Steven Spielberg va declarar que Bradbury va ser la seua musa durant la major part de la seua carrera respecte a la ciència ficció. En el món de la ciència ficció, la fantasia i l'imaginació, és immortal.[16][17]

L'escritor Neil Gaiman va afirmar que "el paisage del món en el que vivim s'hauria disminuït si no ho haguérem tingut en el nostre món".  L'autor Stephen King va publicar una declaració en el seu lloc web que dia: "Ray Bradbury va escriure tres grans noveles i trescentes grans històries. Una d'estes últimes es va titular El sò del tro. El sò que escolte hui és el tro dels passos d'un jagant que es desvanix. Pero queden les noveles i els contes, en tota la seua resonància i estranya bellea.” [18][19]

A petició seua, la seua làpida funerària, en el Cementeri Westwood Village Memorial Park, du l'epitafi: «Autor de Fahrenheit 451».[20]

Obra

Es considerava a sí mateixa «un narrador de contes en propòsits morals». Les seues obres a sovint produïxen en el llector un oix metafísic i, per lo tant, desconcertante, pero sempre en un toc costumiste de la vida diària, ya que reflectixen la convicció de Bradbury de que el destí de l'humanitat és «recórrer espais infinits i patir sofriments agobiants per a concloure vençut, contemplant el fi de l'eternitat».[1]

Un halo poètic i un cert romanticisme són atres traces persistents en l'obra de Bradbury, si ben els seus temes estan inspirats en la vida diària de les persones. Pels seus peculiars característiques i temàtiques, la seua obra pot considerar-se com a exponent del realisme épico, encara que mai l'haja definit d'esta manera.

Si be a Bradbury se li coneix com a escritor de ciència ficció, ell mateixa va declarar que no era escritor de ciència ficció, sino de fantasia i que la seua única novela de ciència ficció és Fahrenheit 451.

“En les meues obres no he tractat de fer prediccions sobre el futur, sino avisos. És curiós, en el meu país cada volta que sorgia un problema de censura eixia a relluir com a paradigma de la llibertat Fahrenheit 451. Els intelectuals, ya siguen de dretes o d'esquerres, sempre tenen por a lo fantàstic perque els sembla tan real eixe món que creuen que estàs intentant enganyar i, evidentment, aixina és. (…) Vivim en un món que nos absorbix en les seues normes, en les seues regles i la burocràcia, que no servix per a res. Cal tindre molt conte en els intelectuals i els sicòlecs, que t'intenten dir lo que tens que llegir i lo que no».[21]

Junt a Leigh Brackett, se li considera com un dels escritors més identificats en la revista pulp Planet Stories;[22] abdós autors varen colaborar en la novela curta Lorelei of the Ret Mist, que va aparéixer en 1946.[23] Les obres que Bradbury va destinar a la revista inclouen una de les primeres històries de la série Cròniques marciananes.[24][25]

Fama despuix de Fahrenheit 451

La fama mundial va aplegar a Bradbury despuix de la publicació de la novela Fahrenheit 451 en 1953. La novela es va publicar per primera volta en la recent llançada revista Playboy. En la novela, Bradbury va mostrar una societat totalitària en la que qualsevol llibre està subjecte a crema. En 1966, el director François Truffaut va adaptar la novela a un llarcmetrage.

El cine en general va jugar un paper important en la vida de l'escritor: va crear molts guions per a películes. Aixina mateix, Bradbury podria haver-se convertit en guioniste de la famosa película d'Hitchcock Els pardals, pero estava ocupat en eixe moment en la série Alfred Hitchcock presenta, per lo que no va poder prendre un atre proyecte.

Despuix de convertir-se en un escritor popular, Bradbury va seguir escrivint activament, treballant vàries hores al dia. En 1957, es va publicar el seu llibre Va vindre de l'estío, al que després va escriure una seqüela anomenada L'estiu de la despedida. No obstant, els editors es varen negar a publicar la continuació, citant la "inmadurez" del text: l'escritor va llançar la segona part en 2006, mig sigle despuix de la primera.

La novela Va vindre de l'estío, de la mateixa manera que Cròniques marcianes, estava composta per històries individuals, algunes de les quals havien segut publicades prèviament. Este llibre, no obstant, és una obra més completa que Crònica, puix es considera la novela més autobiogràfica de Bradbury, i les característiques de l'autor es poden vore en dos personages al mateix temps: els germans Tom i Douglas Spaulding, que viuen en la ciutat de Green Town, el prototip de la qual va ser Waukegan, d'a on és natiu de Bradbury.[26]

Despuix de 1963, Bradbury va continuar publicant noves històries, pero també es va concentrar activament en un atre gènero: el drama. La seua primera colecció d'obres breus, The Anthem Sprinters and Other Antics, es va publicar en 1963 i es va centrar en Irlanda, a on Bradbury va passar sis mesos. Pronte varen aparéixer en televisió dos programes basats en les obres de Bradbury: The World of Ray Bradbury i The Wonderful Isse Cream Suit. També en la década de 1960, l'escritor va participar en la creació d'una película sobre l'història d'Amèrica per a l'Exposició Universal de Nova York en 1964.[27]

El seu interés per la ficció i les arts dramàtiques va continuar en la década de 1970, pero en eixe moment Bradbury també es va interessar per la poesia i va publicar tres coleccions dels seus poemes. En 1982, tots els poemes es varen publicar en un sol volum. Durant este periodo de la seua vida, Bradbury també va crear moltes obres lliteràries, alluntades de la ciència ficció, publicades en revistes de diverses temàtiques, des de Life fins a Playboy.[24]

Bradbury va tornar a publicar algunes de les seues primeres històries en 1984 en una colecció especial Memòria de crims, i després va publicar la novela policíaca Death Is a Lonely Business. També en eixe moment, va començar a aparéixer en la televisió per cable la série The Ray Bradbury Theater, en la que es varen filmar moltes de les històries de l'escritor adaptades per ell mateixa. Durant este periodo de la seua vida, Bradbury va rebre numerosos premis en el camp de la lliteratura.[2]

Encara que Ray Bradbury es considera a sí mateixa un escritor de fantasia és a sovint cridat el "mestre de la ciència ficció", a pesar de que solament una mínima part de les seues obres pertanyen a dit gènero.[27]

Bibliografia

Recopilacions de relats

  • Dark Carnival (1947)
  • Cròniques marciananes (The Martian Chronicles, 1950)
  • L'home ilustrat (The Illustrated Man, 1951)
  • Les dorades pomes del Sol (The Golden Apples of the Sun, 1953)
  • El país d'octubre (The October Country, 1955)
  • Remei per a melancòlics (A Medicine for Melancholy, 1959)
  • El Chicotet Assessí (The Small Assassin, 1962)
  • Contes del futur (R is for Rocket, 1962)
  • Les maquinàries de l'alegria (The Machineries of Joy, 1964)
  • The Autumn People, 1965
  • The Vintage Bradbury, 1965
  • Tomorrow Midnight, 1966
  • Contes espacials (S is for Space, 1966)
  • Dos Voltes 22 (Twice 22, 1966)
  • Fantasmes de lo nou (I Sing the Body Electric, 1969)
  • Molt despuix de mijanit (Long After Midnight, 1976)
  • La Sirena de Boira i Atres Històries (The Fog Horn & Other Stories, 1979)
  • Una Primavera Eterna (One Timeless Spring, 1980)
  • L'Últim Circ i l'Electrocució (The Last Circus and the Electrocution, 1980)
  • La Sirena de Boira i Atres Històries (The Fog Horn and Other Stories, 1981)
  • Contes de Dinosauris (Dinosaur Tals, 1983)
  • Memòria de crims (A Memory of Murder, 1984)
  • La Maravellosa Mort de Dudley Stone (The Wonderful Death of Dudley Stone, 1985)
  • El convector Toynbee, (The Toynbee Convector, 1988)
  • El Loro Que Va conéixer a Papa (The Parrot Who Met Papa, 1991)
  • Seleccionat de Dark They Were, i Golden-Eyed (Selected from Dark They Were, and Golden-Eyed, 1991)
  • Més Ràpit Que L'Ull (Quicker Than The Eye, 1996)
  • Conduint a Cegues, També a Cegues (Driving Blind, 1997)
  • El Pati de Recree (The Playground, 2001)
  • Alguna cosa més en l'equipage (One More for the Road, 2002)
  • ¿Eres Tu, Herb? (Is That You, Herb?, 2003)
  • El Signe del Gat (The Cat's Pajamas: Stories, 2004)
  • Un Sò de Tormenta i Atres Històries (A Sound of Thunder and Other Stories, 2005)
  • El dragó que es va menjar la coa (The Dragon Who Nugue His Tail, 2006)
  • Ara i Sempre (Now and Forever, 2007)
  • Matí d'Estiu, Nit d'Estiu (Summer Morning, Summer Night, 2007)
  • Sempre Nos Quedarà París (We'll Always Have Paris: Stories, 2009)
  • El plaure de cremar (A Pleasure To Burn, 2010)
  • Atres Cròniques Marciananes (2022)

Noveles

  • Fahrenheit 451 (1953)
  • El vi del estío (Dandelion Wine, 1957)
  • La fira de les tenebres (Something Wicked this Way Menges, 1962)
  • L'arbre de les bruixes (The Halloween Tree, 1972)
  • La mort és un assunt solitari (Death is a Lonely Business, 1985)
  • Cementeri per a lunáticos (A Graveyard for lunatics, 1990)
  • Ombres verdes, ballena blanca (Green Shadows, White Whale, 1992)
  • De la cendra tornaràs (From the Dust Returned, 2001)
  • Matem tots a Constance (Let's All Kill Constance, 2002)

Poesia

  • Ray Bradbury, poesia completa (2013), edició bilingüe, Introducció, traducció i notes de Jesús Isaías Gómez López. Colecció Lletres Universals. Editorial Càtedra, Madrit, 1064 págs. ISBN 978-84-376-3193-6
  • Viu en lo invisible. Nous poemes triats (2002), traducció i pròlec d'Ariadna G. García i Ruth Guajardo González. Bot de Pàgina, Madrit, 2013. ISBN 978-94-15065-46-3

Teatre

  • El maravellós trage de color vainilla (The Wonderful Isse Cream Suit, 1972)
  • Columna de fòc i atres obres. Per a hui, matí i despuix de matí (Pillar of Fire and Other Plays, 1975)

No ficció

  • Mart i la ment de l'home (Mars and the Mind of Man, 1971)
  • Ayermañana. Respostes evidents a futurs impossibles (Yestermorrow. Obvious answers to impossibles futures, 1991)
  • Zen en l'art d'escriure (Zen in the art of writing, 1990)
  • Bradbury parla (Bradbury talks, 2008)

Guions de cine

Guions televisius

  • Episodi 16 A de la primera temporada de la série The Twilight Zone (1985), titulat The elevator.

Adaptacions cinematogràfiques, televisives i musicals

L'episodi titulat El tarro de la série Alfred Hitchcock presenta està basat en el seu relat homònim; La película It came from outer space, dirigida en 1953 per Jack Arnold, està basada en el relat The meteor; La película The Beast from 20,000 Fathoms, dirigida en 1953 per Eugène Lourié, està basada en el relat homònim; La série Històries per a no dormir, creada en 1964 per Narciso Ibáñez Serrador, va adaptar numerosos relats.

Premis

  • 1947: Premi O. Henry;[28]
  • 1948: Premi O. Henry;[28]
  • 1954: Premi Benjamin Franklin que reconeix l'excelència en la publicació independent;[28]
  • 1968: Premi ASWA al millor artícul referit a l'espai en una revista americana en 1967 per An Impatient Gulliver Above Our Roots;
  • 1970: Saló de la Fama de la ciència ficció pel relat La tercera expedició, del llibre Cròniques Marcianes;
  • 1971: Premi Seiun de conte per The Poems;
  • 1972: Premi Seiun de conte per The Blue Bottle;
  • 1973: Premi Seiun de conte per The Black Ferris;
  • 1977:

Finaliste

  • 1976: Premi Mundial de Fantasia als guanys d'una vida;
  • 1977: Premi Mundial de Fantasia a la millor antologia per Long After Midnight;
  • 1989:
    • Premi Bram Stoker de millor història curta per The Young Thing at the Top of the Stairs;
    • Premi Bram Stoker de millor antologia per El Convector Toynbee;
  • 1998: Premi de la British Fantasy Society a la millor antologia per Driving Blind;
  • 1998: Premi Mundial de Fantasia a la millor antologia per Driving Blind;
  • 2002:
    • Premi Mundial de Fantasia a la millor novela per From the Dust Returned: A Family Remembrance;
    • Premi Bram Stoker a la millor novela per From the Dust Returned: A Family Remembrance;
  • 1963: Óscar per la seua película animada Icarus Montgolfier Wright.

Atres reconeiximents

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Pàgina/12 (6 de juny de 2012). «Va morir Ray Bradbury» (HTML). Diari Pàgina/12. Consultat el 6 de juny de 2012.
  2. ↑ 2,0 2,1 Jonas, Gerald (6 de juliol de 2012). «Ray Bradbury, Master of Science Fiction, Dies at 91» (en anglés) (HTML). The New York Claves. Consultat el 6 de juny de 2012.
  3. ↑ Jorge Luis Borges. Pròlec a l'edició espanyola de Cròniques marciananes de Ray Bradbury. Edicions Minotaure. 1955. Biblioteca.etsit. Narrativa Bra Cro. Consultat: 07/06/2.012
  4. ↑ «Ray Bradbury | Biography, Books, Fahrenheit 451, & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com (2025-10-08). Consultat el 2025-10-13.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Nazarov, K.A.; Zotova, N.V.(2020).«Image of the future in the novell by Ray Bradbury "Fahrenheit 451"».CONFERENCE MATERIALS.Tekhnicheskogo instituta (f) SVFU.doi:10.18411/tifsvfu-2020-c2-157-92.Consultat el 2022-05-02.
  6. ↑ «1941 Retro-Hugo Awards». The Hugo Award. Consultat el 2026-07-03.
  7. ↑ Biografia de Ray Bradbury
  8. ↑ «Biografia de Ray Bradbury en Lliteratura Fantàstica». Archivat des de l'original, el 10 de giner de 2016. Consultat el 4 de maig de 2013.
  9. ↑ «Обама выразил соболезнования родным Рэя Брэдбери | ТВЦ | Видео новости на Newstube.ru». web.archive.org (2016-03-04). Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 2022-05-02.
  10. ↑ «Ray Bradbury book collection going to Waukegan library» (en en-us). Daily Herald (2013-06-17). Consultat el 2022-05-11.
  11. ↑ Jonas, Gerald. «Ray Bradbury, Who Brought Mars to Earth With a Lyrical Mastery, Dies at 91», The New York Claves, 2012-06-06. Consultat el 2022-05-11 (en en-us).
  12. ↑ Lynell, George. «"Ray Bradbury dies at 91; author lifted fantasy to literary heights".», Los Angeles Claves, 6 de juny de 2012.
  13. ↑ «Author Ray Bradbury dies, aged 91», BBC News, 2012-06-06. Consultat el 2022-05-11 (en en-gb).
  14. ↑ «Dreams of Ray Bradbury: Predictions that came true», washingtonpost.
  15. ↑ «Statement by the President on the Passing of Ray Bradbury» (en en). whitehouse.gov (2012-06-06). Consultat el 2022-05-11.
  16. ↑ «Tributes paid to sci-fi author Ray Bradbury», BBC News, 2012-06-06. Consultat el 2022-05-11 (en en-gb).
  17. ↑ Press, The Associated. «Writers, filmmakers react to Ray Bradbury's death», Boston.com. Consultat el 2022-05-11.
  18. ↑ «Ray Bradbury was a huge influence on the film world too» (en en-us). LA Claves Blogs - 24 Frames (2012-06-06). Consultat el 2022-05-11.
  19. ↑ «Stephen King | The Official Website» (en en). stephenking.com. Consultat el 2022-05-11.
  20. ↑ Guthrie, Bruce (s/f). «CA -- Westwood -- Pierce Bros. Westwood Village Memorial Park: Ray Bradbury» (en anglés). Bruce Guthrie Photos. Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 7 d'abril de 2012.
  21. ↑ .Antonio Astorga. Ray Bradbury: decàlec d'un amant de la vida. ABC.és Cultura. 06 juny 2.012. Pág. 36. Consultat: 06/07/2.012
  22. ↑ Robinson, Frank M.; Davidson, Lawrence (1998). Pulp Culture: The Art of Fiction Magazines (en anglés), Collectors Press, Inc, pp. 204. ISBN 978-18-8805-412-5.
  23. ↑ Eller, Jonathan R. (2011). Becoming Ray Bradbury (en anglés), University of Illinois Press. ISBN 978-02-5203-629-3.
  24. ↑ 24,0 24,1 Eller, Jonathan R.; Touponce, William F. (2004). Ray Bradbury: The Life of Fiction (en anglés), Kent, Ohio: Kent State University Press, pp. 570. ISBN 978-08-7338-779-8.
  25. ↑ Telotte, J. P. (2001). Science Fiction Film (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 272. ISBN 978-05-2159-647-3.
  26. ↑ «Лето, прощай - Брэдбери». raybradbury.ru. Consultat el 2022-05-02.
  27. ↑ 27,0 27,1 Kellman, Steven G.; Magill, Frank N. (2007). Magill's survey of American literature, Rev. ed edició, Salem Press. OCLC 69241468. ISBN 1-58765-285-4. Consultat el 2022-05-02.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 28,5 28,6 «Ray Bradbury» (en anglés). National Medal of Arts. Consultat el 24 de juny de 2020.

Enllaços externs

Commons

Ray Bradbury en Viquidites. Plantilla:IprNoticias

Ray Bradbury en You Bet Your Life, concurs televisiu presentat per Groucho Marx, en YouTube (24/05/1956).

Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ray_Bradbury&oldid=1501211»