Playboy
Playboy és una revista d'entreteniment per a adults fundada en Chicago, Illinois, Estats Units, en 1953, per Hugh Hefner. La revista s'ha expandit a Playboy Enterprises, Inc. i és una de les marques més conegudes a nivell internacional. Ademés, les edicions especials de la revista es publiquen per tot lo món.
La revista es publica mensualment i el seu principal contingut és la fotografia de glamour. També oferix entrevistes en figures públiques destacades, tals com a artistes, arquitectes, economistes, compositors, conductors, directors de cine, periodistes, novelistes, dramaturcs, figures religioses, polítics, atletes i pilots d'autos de carreres. La revista a través de la seua història ha expressat una perspectiva libertaria en edicions polítiques i socials.
Vist l'èxit de Playboy, a mitan de la década de 1970 varen sorgir atres revistes de contingut pornogràfic, destacant com a principal rival la revista Penthouse.
Actualment és la revista per a adults més venuda en Estats Units, en una tirada de 3 millons de còpies al més.[1]
Història
El títul que originalment es tenia per a la revista era Stag Party, pero degut a que existia una atra revista anomenada Stag, va tindre que canviar-se. Hefner i Eldon Sellers –cofundador i vicepresident eixecutiu– es varen reunir per a buscar un atre nom. Sellers, la mare del qual va treballar per a Playboy Automobile Company, una companyia de Chicago, va sugerir Playboy.
La primera portada va ser Marilyn Monroe, encara que la fotografia havia segut, en primer lloc, presa per a un calendari en el nom de Playboy. Hefner va comprar els drets de la foto de Monroe junt en unes atres.
La primera edició, publicada en decembre de 1953, no tenia data, ya que Hefner estava insegur de si anava a haver una segona edició. La primera edició va ser immediatament una sensació i es va vendre sense problemes en poques semanes. Va tindre una tirada de 53 991 revistes.
El famós logo de Playboy d'un conill en una elegant corbata de llaç va ser dissenyat per Art Paul per a la segona edició de la revista, i des de llavors apareix en cada número. Hefner va dir haver triat al conill per la seua simpàtica connotació, i perque en l'image es vea juganer, coqueto i elegant.
Durant l'any 1953 la revista va gojar de popularitat entre els hòmens dels Estats Units, mantenint publicacions mensuals des de giner de 1954 fins al present, posant belles dònes semidesnudas en poses elegants i prou sugerents, encara que també es va guanyar el rebuig dels grups puritanos i protectors de la moral ciutadana, que varen acusar a Hugh Hefner d'explotar la bellea femenina per al seu benefici personal. També va acollir historietes com Little Annie Fanny (1962-1988), d'Harvey Kurtzman i Will Elder.
Des d'estar en el cim en 1970, Playboy ha tingut un llent decliu en l'èxit de circulació, en part per una mala inversió en clubs nocturns i cassinos i, per una atra part, per la forta competitivitat d'algunes atres companyies, aixina com per l'auge de pàgines eròtiques i pornogràfiques en Internet. La primera rival va ser Penthouse, en els anys setanta, despuix de la qual varen aparéixer atres títuls com Hustler, del polèmic Larry Flynt, una revista que es caracterisa per mostrar dònes en clares posicions sexuals, alluntant-se del clar estil elegant que es mostra en cada edició de Playboy. Recentment també competix en les revistes Maxim, FHM, i H; els creadors d'esta última han copiat l'idea de fer el seu propi tipo de centerfold (en espanyol, pòster central) en la facilitat de fer-ho "recortable", per a que opcionalment el llector ho retire de la revista i ho pose en un lloc visible.
En resposta, Playboy ha dedicat la revista a jóvens d'entre 18 i 35 anys, incloent entrevistes a personalitats més apropiades per a esta audiència, tals com a artistes d'hip-hop. En els últims anys s'ha donat a conéixer que Playboy posseïx un gran impacte en el mercat femení, contant en un 40% de subscriptors que són dònes.
Christie Hefner, filla de Hugh Hefner, es va convertir en el cap oficial, sent l'actual presidenta del consell.
Entrevistes Playboy
Les entrevistes Playboy varen començar en setembre de 1962 (volum 9, N° 9). Al pas dels anys s'han entrevistat a personalitats com Fidel Castro, Ayn Rand, Malcolm X, Kurt Vonnegut, Bertrand Russell, Salvador Dalí, Martin Luther King Jr., Jean-Paul Sartre, George Wallace, Cassius Clay (Muhammad Ali), Madalyn Murray O'Hair, Orson Welles, Ralph Nader, Arthur C. Clarke, Yasser Arafat, Stephen Hawking, Shintarō Ishihara, Carl Sagan, Richard Dawkins i John Lennon, entre molts uns atres.
Vore també
- Llista cronològica de playmates
- Símbol sexual
- Hugh Hefner
- Nuet (gènero artístic)#Fotografia
- Fotografia eròtica
- Fotografia de nuets (art)
- Fotografia glamour
Bibliografia
- Bunny: The Real Story of Playboy, Russell Miller. Corgi. Londres, 1985. ISBN 0-03-063748-1.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Playboy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.