Kurt Vonnegut

Kurt Vonnegut

Kurt Vonnegut Jr. (Indianápolis, Indiana, 11 de novembre de 1922-Nova York, 11 d'abril de 2007) va ser un escritor nortamericà les obres del qual, generalment adscrites al gènero de la ciència ficció, participen també de la sàtira i la comèdia negra. És autor de catorze noveles, entre les que destaquen Les sirenes de Titán (1959), Matador cinc (1969) i El desdejuni dels campeons (1973). Com a ciutadà, tota la seua vida va ser seguidor de l'Unió Nortamericana per les Llibertats Civils. Era conegut per les seues idees humanistes i va ser president honorari de l'Associació Humaniste Nortamericà.

Biografia

Kurt Vonnegut pertanyia a la quarta generació d'una família d'immigrants alemans en Indianápolis. Durant la seua época d'estudiant en la Shortridge High School de la seua localitat natal, va treballar en el primer diari publicat per una escola secundària, The Daily Tire. Durant un temps va estudiar en l'Universitat Butler d'Indianápolis, pero va abandonar els estudis quan un dels seus professors li va dir que els seus relats no eren lo prou bons. Entre 1941 i 1942 va assistir a classes en l'Universitat de Cornell, a on va treballar com a ajudant de director editorial i editor associat per al periòdic dels estudiants, el Cornell Daily Sun. Allí va estudiar bioquímica. Durant la seua estància en Cornell va ser membre de la germandat Delta Upsilon, tal com ho havia segut el seu pare. No obstant, a sovint va parlar del seu treball en The Sun com lo únic verdaderament grat de la seua estància en Cornell. Va ingressar en l'Institut de Tecnologia Carnegie (hui Universitat Carnegie Mellon) en 1943. Només va permanéixer allí un breu periodo, ya que poc despuix es va allistar en l'eixèrcit, per a prendre part en la Segona Guerra Mundial. El 14 de maig de 1944, Dia de la Mare, es va suïcidar la seua mare, Edith Lieber Vonnegut.

La Segona Guerra Mundial i el bombardeig de Dresde

L'experiència de Vonnegut com a soldat, i despuix com a presoner de guerra, durant la Segona Guerra Mundial, va tindre una gran influència en la seua obra posterior. Formant part d'una avanzadilla de la 106.ª Divisió d'Infanteria dels Estats Units, durant la batalla de les Ardenas, va quedar aïllat del seu batalló i va vagar solitari despuix de les llínees enemigues durant varis dies fins que va ser capturat per tropes alemanes el 14 de decembre de 1944. Com a presoner de guerra, va viure en primera persona les conseqüències del bombardeig de Dresde, que va tindre lloc entre el 13 i el 15 de febrer de 1945 i que va destruir la major part de la ciutat alemana. Vonnegut va ser un dels sèt presoners de guerra nortamericanes que logaron sobreviure en Dresde, en un sòtol destinat a empaquetar carn, cridat Matador Cinc. "Una destrucció completa", "Una matança inconcebible", recordaria més tart. Els nazis ho varen posar a treballar apilant cossos per a enterrar-los en fosses comunes, pero, segons explica Vonnegut, "hi havia massa cossos que enterrar, aixina que els nazis varen preferir enviar a uns tipos en lanzallamas. Tots eixos restants de víctimes civils varen ser reduïts a cendres".

Esta terrible experiència constituïx la base de la seua obra més coneguda, Matador Cinc, i apareix com a tema recurrent en a lo manco atres sis llibres seus.

Va ser lliberat per tropes soviètiques en maig de 1945. Despuix de la seua tornada als Estats Units, va ser recompensat en un "Cor Púrpura" per lo que ell va denominar "una ferida absurda i insignificant".

Trayectòria

Al final del conflicte, Vonnegut va estudiar antropologia en l'Universitat de Chicago, i va treballar també com a reporter policial en el City News Bureau of Chicago . En 1946, la Facultat d'Antropologia va reprovar la seua tesis, titulada On the Fluctuations between Good and Evil in Simple Tals. Més alvance varen acceptar la seua novela, Breçol de gat, i li varen concedir el títul. Va abandonar Chicago per a treballar en Schenectady, en l'estat de Nova York, en el departament de relacions públiques de l'empresa General Electric. L'autor va atribuir el seu estil, lliure d'adorns, a este treball.

En 1950 va publicar el seu primer relat, titulat «Report on the Barnhouse Effect» en la revista Collier's Weekly. A punt d'abandonar l'escritura, va rebre l'oferta d'una ocupació en el taller d'escritors de l'Universitat de Iowa. La seua primera novela, La pianola, de 1952, és una distopía que descriu un món en el que els humans han segut substituïts per màquines. Més alvance va publicar Les sirenes de Titán (1959) i Cat's Cradle (1963), que es va convertir en un best seller.

Durant la década de 1960 va publicar quatre noveles, en les quals es registra un fort canvi formal i conceptual de la seua obra, fins a publicar Matador cinc o La creuada dels inocents en 1969, una novela semiautobiográfica que relata les seues experiències com a soldat en el bombardeig de Dresde, experimentalment estructurada al voltant de viages en el temps. Aixina es va constituir en un dels crítics més feroços de la societat contemporànea, aludint a la guerra, la destrucció del mig ambient i la deshumanisació. Va expressar estos temes per mig de la ciència ficció, mesclant-la en un humor àcit i hilarante. Els seus personages, part important del seu univers narratiu, apareixen en distintes noveles.

Matador cinc és considerada hui una de les obres més importants de la lliteratura nortamericana de el XX, i apareix en les llistes de la revista Clave i de la Modern Library.

Va continuar experimentant en El desdejuni dels campeons (1973), un dels seus majors best-seller, una novela que conté moltes ilustracions bosquejadas, i en la que apareix l'autor com deus ex machina. En clau d'estil, El desdejuni dels campeons és potser la seua obra mestra, simplista pero profunt i, a través d'alts nivells d'humor, cinisme i ironia, particularment crític i agut en la seua visió del món i de la cultura nortamericana.^{cita requerida}

En el llançament de Timequake en 1997, Vonnegut va anunciar la seua retirada del camp de la ficció. Va continuar escrivint per a la revista In These Claves (En estos temps), en la que era editor. Contribuïa en ensajos de política nortamericana o en notes de simple observació. En el 2005 es varen reunir molts dels seus ensajos en el seu últim llibre, també un best seller, Un home sense pàtria.^{cita requerida}

Entre els seus referents lliteraris està des de despuix la ciència ficció nortamericana. De fet, un dels seus personages recurrents, Kilgore Trout, escritor aficionat de ciència ficció, és un trasunto de tot un clàssic del gènero, Theodore Sturgeon. Atres influències vénen d'H. L. Mencken, Hunter S. Thompson, Louis-Ferdinand Céline i un amic de Vonnegut, Joseph Heller.^{cita requerida}

Vida privada

Es va casar en Jane Marie Cox, en la que havia coincidit en el parvulari, poc despuix de la seua tornada a Estats Units despuix de la Segona Guerra Mundial. El matrimoni es va separar en 1970. Encara que no es varen divorciar fins a 1979, des de 1970 Vonnegut va viure en la dòna que més tart es convertiria en la seua segona esposa, Jill Krementz.

Vonnegut va tindre tres fills biològics en la seua primera esposa. Ademés, va adoptar als quatre fills de la seua germana Alice quan esta va morir de càncer, i a una atra chiqueta, Lily. Dos dels seus fills, Mark i Edith Vonnegut, han alcançat celebritat.

Va fallir en 2007, a l'edat de 84 anys, despuix de sofrir una caiguda en el seu domicili de Manhattan, Nova York, que li va causar una lesió cerebral irreversible.

Influències personals

L'escritura de Vonnegut va ser inspirada per una mescla eclèctica de fonts. Quan era jove, Vonnegut va dir que llegia obres de ficció pulp, ciència ficció, i acció-aventura. També llegia els clàssics, com els d'Aristófanes. Est, com Vonnegut, va escriure crítiques humorístiques de la societat contemporànea. La vida de Vonnegut també compartia similituts en l'autor de Les aventures de Huckleberry Finn, Mark Twain. Abdós compartien una visió pessimista de la humanitat, i una postura escèptica en la religió, i, com Vonnegut ho plantejava, abdós estaven "associats en l'enemic en una guerra major", ya que Twain es va allistar breument a la causa meridional durant la guerra civil nortamericana, i el nom alemà de Vonnegut i els seus antepassats ho relacionaven en l'enemic dels Estats Units en abdós guerres mundials.

Obra

Noveles

• La pianola (Player Piano, 1952).
• Les sirenes de Titán (The Sirens of Titan, 1959). Edició en espanyol; Editorial Blackie Books, 2023
• Mare Nit (Mother Night, 1961)
• Breçol de gat (Cat's Cradle, 1963). Edició en espanyol; Editorial Blackie Books, 2022
• Deu li beneïxca, Mr. Rosewater (God Bless You, Mr. Rosewater, o Pearls Before Swine, 1965)
• Matador cinc o La creuada dels chiquets (Slaughterhouse-Five, o The Children's Crusade, 1969). Edició en espanyol; Editorial Blackie Books, 2021
• El desdejuni dels campeons (Breakfast of Champions, o Goodbye, Blue Monday, 1973) Edició en espanyol; Editorial Blackie Books, 2022
• Payasadas o ¡Mai més sol! (Slapstick or Lonesome No More) (1976)
• Pardal de cela (Jailbird, 1979)
• Bona punteria / el francotirador (Deadeye Dick) (1982)
• Galápagos (1985) Edició en espanyol; Editorial Blackie Books, 2024
• Barbazul (Bluebeard, 1987).
• Birlibirloque / Hocus Pocus (Hocus Pocus, 1990)
• Cronomoto (Timequake, 1997)

#Antologia de relats

• Canari en una casa de gat (Canary in a Cathouse, 1961).
• Benvingut a la casa de la mona (Welcome to the Monkey House, 1968).
• Bagombo Snuff Box (1999).
• Deu li beneïxca, Dr. Kevorkian (God Bless You, Dr. Kevorkian, 1999)
• Mira al pajarito (Look at the Birdie, 2009).
• Mentres els mortals dormen (While Mortals Sleep: Unpublished Short Fiction, 2011).
• La cartera del cretino (Sucker's Portfolio, 2012).
• Que alce la meua mà qui crea en la telequinesis (Malpaso Edicions, 2014, ISBN 978-84-15996-55-2).

Ensajos

• Guampeteros, Foma i Granfalunes (Wampeters, Foma and Granfalloons, 1974).
• Dumenge de Ramos* (Palm Sunday: An Autobiographical Collage, 1981).
• Res està perdut llevat l'honor (Nothing is Lost Save Honor, 1984).
• Destins pijors que la mort (Fates Worse than Death, 1991).
• Un home sense pàtria (A Man Without a Country, 2005).
• Armagedón en retrospectiva* (Armageddon in Retrospect, 2008).

* En un asterisc, aquells ensajos que també contenen relats.

Teatre i guions

• Penélope (Penelope, 1960).
• The Very First Christmas Morning (1962).
• Fortalea (Fortitude, 1968).
• Feliç natalici, Wanda June (Happy Birthday, Wanda June, 1971).
• Rèquiem (Requiem, 1987).
• Make Up Your Mind (1993).
• Miss Tentació (Miss Temptation, 1993).
• L'Histoire du Soldat (1993).

Bibliografia adicional

• Allen, William R.. «A Brief Biography of Kurt Vonnegut». Kurt Vonnegut Memorial Library. Archivat des de l'original, el 2015-01-18. Consultat el 2015-08-14.
• Allen, William R. (1991). Understanding Kurt Vonnegut, University of South Carolina Press. ISBN 978-0-87249-722-1.

• Banach, Je. «Laughing in the Face of Death: A Vonnegut Roundtable», The Paris Review, 2013-04-11. Consultat el 2015-08-13.
• Barsamian, David (2004). Louder Than Bombs: Interviews from the Progressive Magazine, South End Press. ISBN 978-0-89608-725-5.
• Blount, Roy Jr.. «Baix It Goes», The New York Claves, 2008-05-04. Consultat el 2015-08-14.
• Boomhower, Ray I.(1999).«Slaughterhouse-Five: Kurt Vonnegut Jr.».Traces of Indiana and Midwestern History.11(2): 42–47.ISSN 1040-788X.
• «Obituary of Kurt Vonnegut: Guru of the counterculture whose science fiction novell Slaughterhouse-Five, inspired by his survival of the Dresden bombings, became an anti-war classic», The Daily Telegraph, 2007-05-13, p. 25.
• Dalton, Corey M.. «Treasures of the Kurt Vonnegut Memorial Library», The Saturday Evening Post, 2011-10-24. Consultat el 2015-08-14.
• Davis, Todd F. (2006). Kurt Vonnegut's Crusade, State University of New York Press. ISBN 978-0-7914-6675-9.
• Extence, Gavin. «Most of What I Know about Writing, I Learned from Kurt Vonnegut», The Huffington Post, 2013-06-25. Consultat el 2015-08-14.
• Farrell, Susan I. (2009). Critical Companion to Kurt Vonnegut: A Literary Reference to His Life and Work, Infobase Publishing. ISBN 978-1-4381-0023-4.
• Freese, Peter (2013). «'Instructions for use': the opening chapter of Slaughterhouse-Five and the reader of historiographical metafictions», Kurt Vonnegut, Salem Press, pp. 95–117. ISBN 978-1-4298-3848-1.
• Gannon, Matthew; Taylor, Wilson. «The working class needs its next Kurt Vonnegut», Jacobin magazine, Salon.com, 2013-09-04. Consultat el 2015-08-14.
• Grossman, Lev(2007-04-12).«Kurt Vonnegut, 1922–2007».
• Harris, Paul. «Kurt Vonnegut's dark, sad, cruel side is laid bare», The Guardian, 2011-12-03.
• Hattenhauer, Darryl(1998).«The Politics of Kurt Vonnegut's 'Harrison Bergeron'».Studies in Short Fiction.35(4): 387–392.ISSN 0039-3789.
• Hayman, David; Michaelis, David; Plimpton, George; Rhodes, David(1977).«Kurt Vonnegut, The Art of Fiction No. 64».The Paris Review.69: 55–103.

• Hischak, Thomas S. (2012). American Literature on Stage and Screen: 525 Works and Their Adaptations, McFarland & Company. ISBN 978-0-7864-9279-4.
• Jensen, Mikkel(2016).«Janus-Headed Postmodernism: The Opening Lines of Slaughterhouse-Five».The Explicator.74(1): 8–11.ISSN 1939-926X.doi:10.1080/00144940.2015.1133546.
• Kohn, Martin (2001-03-28). «God Bless You Dr. Kevorkian listing». New York University School of Medicine. Consultat el 2015-08-14.
• Kunze, Peter C.; Tally, Robert T. Jr.(2012).«Vonnegut's sense of humor».Studies in American Humor.3(26): 7–11.doi:10.5325/studamerhumor.26.2012.0007.Consultat el 2015-08-14.
• Leeds, Marc (1995). The Vonnegut Encyclopedia, Greenwood Press. ISBN 978-0-313-29230-9.
• Lehmann-Haupt, Christopher. «Books of The Times», The New York Claves, 1976-09-24. Consultat el 2015-08-14.
• Lowery, George. «Kurt Vonnegut Jr., novelist, counterculture icon and Cornellian, dies at 84», Cornell Chronicle, 2007-04-12. Consultat el 2015-08-14.
• Marvin, Thomas F. (2002). Kurt Vonnegut: A Critical Companion, Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-29230-9.
• Morais, Betsy. «The Neverending Campaign to Ban 'Slaughterhouse Five'», The Atlantic, 2011-08-12. Consultat el 2015-08-14.
• Morse, Donald I. (2013). «The curious reception of Kurt Vonnegut», Kurt Vonnegut, Salem Press, pp. 42–59. ISBN 978-1-4298-3848-1.
• Morse, Donald I. (2003). The Novels of Kurt Vonnegut: Imagining Being an American, Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-29230-9.
• Niose, David A.. «Kurt Vonnegut saw humanism as a way to build a better world.», The Humanist (Subscripció necessària), 2007-07-01. Consultat el 2015-08-14.
• Noble, David (2017). "Forces of Production: A Social History of Industrial Automation.", ROUTLEDGE, p. 166. OCLC 1015814093. ISBN 9781138523647.
• Rodriguez, Gregory. «The kindness of Kurt Vonnegut», Los Angeles Claves, 2007-04-16. Consultat el 2015-08-14.
• Sharp, Michael D. (2006). Popular Contemporary Writers (vol. 10), Marshall Cavendish Reference. ISBN 978-0-7614-7601-6.
• Shields, Charres J. (2011). And Baix It Goes: Kurt Vonnegut, a Life, Henry Holt and Company. ISBN 978-0-8050-8693-5.
• Smith, Dinitia. «Kurt Vonnegut, Counterculture's Novelist, Dies», The New York Claves, 2007-04-13. Consultat el 2015-08-14.

• Sumner, Gregory(2014).«Vonnegut, Kurt Jr.».American National Biography Online.Consultat el 2015-08-14.
• Tally, Robert T. Jr. (2011). Kurt Vonnegut and the American Novell: A Postmodern Iconography, Continuum Books. ISBN 978-1-4411-6445-2.
• Tally, Robert T. Jr. (2013). «On Kurt Vonnegut», Kurt Vonnegut, Salem Press, pp. 3–17. ISBN 978-1-4298-3848-1.
• Thomas, Peter L. (2006). Reading, Learning, Teaching Kurt Vonnegut, Peter Lang. ISBN 978-0-8204-6337-7.
• «Up to 25,000 died in Dresden's WWII bombing – report», BBC, 2010-03-18. Consultat el 2015-08-14.
• Vitale, Tom. «Kurt Vonnegut: Still Speaking To The War Weary», NPR, 2011-05-31. Consultat el 2015-08-13.
• Vonnegut, Kurt. «A Man Without A Country, "Custodians of chaos"», The Guardian, 2006-01-21. Consultat el 2015-08-14.
• Vonnegut, Kurt (1999). God Bless You, Dr. Kevorkian, Seven Stories Press. ISBN 978-1-58322-020-7.
• Vonnegut, Kurt. «Kurt Vonnegut on His Clave as a POW», Newsweek, 2008-06-28. Consultat el 2015-08-14.
• Vonnegut, Kurt (1982). Palm Sunday: An Autobiographical Collage, Dell Publishing. ISBN 978-0440571636.
• Vonnegut, Kurt (2009). Palm Sunday: An Autobiographical Collage, Random House Publishing. ISBN 978-0-307-56806-9.
• Vonnegut, Kurt (2006). Wampeters, Foma & Granfalloons, Dial Press. ISBN 978-0-385-33381-8.
• Wolff, Gregory. «A Wildly Improvable Gang of Nine», The New York Claves, 1987-10-25. Consultat el 2015-08-14.
• Zinn, Howard; Arnove, Anthony (2009). Voices of A People's History of the United States, Seven Stories Press. ISBN 978-1-58322-916-3.

Enllaços externs

• Lloc oficial; en anglés.
• Lloc oficial; en espanyol.
• VONNEGUT Jr., Kurt: Happy Birthday, Wanda June, guion cinematogràfic de 1971 escrit a partir d'una obra de teatre homònima, també de la seua autoria.
  • Text anglés.
• Conte 2BR02B, en anglés, en LibriVox, en Commons.