Epitafi
Δεν ελπίζω τίποτα. Δεν φοβούμαι τίποτα. Είμαι ελεύθερος
«No espero res. No temo res. Sóc lliure».
Un epitafi és una inscripció sepulcral a monuments funeraris per recordar o homenajar les persones que hi són sepultades.[1] La paraula prové del grec ἐπιτάφιος [epitafios], «sobre la tomba».[2]
Des de l'època romana, molts epitafis consistien en cites elaborades en primera persona, a manera de «fer parlar» el difunt des del més enllà. La creativitat al voltant de l'elaboració de difunts ha generat epitafis molt variats,[3] sovint en molta autoironia.[4] L'epitafi de Seikilos és conegut, per ésser el text en notació musical més antiga d'arreu del món. Als temps moderns, els epitafis solen ser més sobris i senzills o en frases fetes com R. I. P. i «descansi en pau» o «Aquí jou…», tot i que es veuen texts menys tradicionals.[5]
Epitafis en català eren corrents abans 1836. El 1838, la Junta dels Cementiris de Barcelona va treure una campanya per «embellir» els epitafis i va proscriure el català. El que va enfuriar l'escriptor Joan Cortada i Sala (1805-1868) : «lo dia 26 del corrent rebí un ofici de la Junta del cementiri en que en substancia me dihuen que la nostra llengua no és d'ús públic, que no está autorisada per la lley y que els epitafis catalans no són de facil intelligencia als forasters»[6]
L'epitafi existeix també com un gènere literari en poesies satíriques o de vegades obituaris irònics, com per exemple en la literatura en català el poema L'epitafi a Josep Verneda de Josep Robrenyo[7] o el poema Epitafis d'Albert Mestres: «VI. Volia un sostre segur: aquí no pago terminis. (extret)»[8]
Epitafis cèlebres
[editar | editar còdic]Plantilla:Citació Plantilla:Citació Plantilla:Citació
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epitafi» de Wikipedia en català publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Grup Enciclopèdia Catalana (ed.): «Epitafi». L'Enciclopèdia.cat.
- ↑ «epitafi». Cada dia un mot . RodaMots, 1 de novembre del 2006. [Consulta: 2018-06-27].
- ↑ «Epitafi». Àltima. [Consulta: 27-06-2018].Plantilla:Enllaç no actiu
- ↑ The Guardian.Consultat el 2018-06-27.
- ↑ 20minutos. es - Últimas Noticias.
- ↑ (2018-01-01) The Barcelona Reader: Cultural Readings of a City, Oxford University Press, pp. 226-227. ISBN 9781786948168.
- ↑ Veux Baixes.
- 60-86.ISSN 2254-5336.
- ↑ {{{autor}}}«Epitafis». Poesía en català . [Consulta: 2018-06-27].
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Epitafi de l'escolanet del rector que morí quan només tenia 12 anys.
- (1995) «Epitafi», Usdefruit, Editorial Empúries, p. 54.
- Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques.68
- 5-19.