Transhumanismo en la ficció

La ciència ficció ha tractat el tema del transhumanismo en gran intensitat durant les últimes décades. Ràpidament, una ingent cantitat d'autors de diverses disciplines varen quedar prendados per les bases d'este moviment cultural i intelectual que advoca per l'us de la ciència i la tecnologia per a millorar les capacitats mentals i físiques dels humans. Per este motiu podem trobar una gran diversitat d'obres de temàtica transhumanista en disciplines tan dispars entre elles com poden ser el cine, la lliteratura, el món del còmic i del mànega i inclús en forma de videojocs. Cal destacar esta última indústria d'oci, que en l'actualitat produïx ya més beneficis que l'indústria cinematogràfica i que ha servit com a trampolí per a l'aparició d'històries de trasfondo transhumanista de gran calitat, dotant-les d'una interactividad i realisme insospitats fins a la data.

Generalment, totes estes obres són de cort futurista i estan ambientades en societats utòpiques o tecno-utòpiques) i el paper de la ciència i de la moral, de lo ètic i de lo no ètic, juguen un paper fonamental en el seu desenroll. Encara que en moltes d'estes històries s'enaltixen les virtuts d'una humanitat perfeccionada tecnològicament, els escenaris més pessimistes inclouen relats distópicos de bionigeniería humana que posteriorment han dut a la població sancera a un estat de caos absolut, moltes voltes en gran risc per a la seua extinció.

Lliteratura

Dos de les noveles transhumanistas més reconegudes pertanyen al gènero del ciberpunk i estan centrades en la modificació per mig de bioingenieria i bio-robòtica del cos humà. Estem parlant de Neuromante de William Gibson (1984) i de Schismatrix de Bruce Sterling (1985).Un Món Feliç Podria ser el primer eixemple de transhumanismo en la lliteratura, l'obra d'Aldous Huxley és considerada per molts com el màxim exponent de les distopías transhumanistas.

No obstant, en les décades immediatament anteriors al sorgiment d'un explícit moviment transhumanista, varen aparéixer dispersos elements transhumanistas en diferents obres de ficció científica, entre atres Slan (1940) d'A. E. van Vogt; la série Lazarus Long (1941-87) de Robert A. Heinlein; Yo, robot (1950) d'Isaac Asimov; El fi de l'infància (1953) i 2001: Una odissea de l'espai (1968) d'Arthur C. Clarke; Ciberíada (1967) de Stanisław Lem. Les més importants noveles que han encarat directament els temes transhumanistas i han estimulat el debat són CICATRIZ (2008) de Juan Carlos Moixa Azpúrua, Blood Music (1985) de Greg Bear, The Xenogenesis Trilogy (1987-1989) d'Octavia Butler; les noveles La Cultura (1987-2000) d'Iain Banks; Menics en Espanya (1990-1994) de Nancy Kress; molts treballs de Greg Egan des de principis dels anys noranta, com Permutation City (1994) i Diàspora (1997); The Bohr Maker (1995) de Lindo Nagata; Extensa (2002) i Perfekcyjna niedoskonałość (2003) de Jacek Dukaj; Oryx i Crake (2003) de Margaret Atwood; i les obres de Michel Houellebecq Les partícules elementals i La possibilitat d'una illa, , novela que tal i com succeïx en molts casos, ademés conta en una adaptació cinematogràfica dirigida pel propi Michel Houellebecq.

Atres noveles contemporànees que tracten temes transhumanistas que han donat lloc a una àmplia discussió d'estes qüestions inclouen Menics en Espanya (1990-94) de Nancy Kress, Oryx i Crake (2003) de Margaret Atwood, i La possibilitat d'una illa (2006) de Michel Houellebecq, gran part del aobra de Greg Egan com Ciutat Permutació (1994) i Diàspora (1997), The Bohr Maker (1995) de Lindo Nagata, Les vores de Hyperion de Donen Simmons, Espai revelació d'Alastair Reynolds i La cultura d'Iain M. Banks.

Cine i televisió

El món del cine i de la televisió també conta en numeroses obres transhumanistas entre les seues produccions de ficció. Encara que puguen semblar el mateix mig per ser abdós, tant l'indústria cinematogràfica com la televisiva, purament audiovisuals, lo cert és que un determinat tipo de producte audiovisual encaixa millor en un camp o en un atre. Per això no és rar observar cóm moltes obres pensades per a la televisió en forma de séries de diversos capítuls, han acabat sent adaptades en forma de película cinematogràfica i viceversa. Un clar eixemple d'açò últim ho trobaríem en la película Stargate (1994) dirigida per Roland Emmerich i que posteriorment va donar peu a la seua adaptació televisiva en forma de série titulada Stargate SG-1 (1997).

També es troben representacions d'escenaris transhumanistas en atres películes com la popular Avatar (película) (2009) de James Cameron, Gattaca (1997) d'Andrew Niccol, la trilogia de Matrix (iniciada en 1999 i conclosa en 2003) de les germanes Wachowski, Blade Runner (1992) dirigida per Ridley Scott i considerada com una autèntica película de cult, Johny Mnemonic (1995) de Robert Longo en guion del mateix William Gibson o Robocop (1987) de Paul Verhoeven. Sobre séries, ademés de l'anteriorment mencionada Stargate SG-1, caldria destacar a Nano Rojo (1988), una série britànica que tracta sobre la replicació de la ment humana, Jake 2.0 (2003), Fringe (2008), Battlestar Galactica (Reimaginada) (2003) o l'interessantíssima Serie web H+: The Digital Séries (2012), produïda per Bryan Singer i que explica el fracàs del transhumanismo en infectar-se el chip d'un implant que du la majoria de la població.

Cal destacar l'aportació de l'anime japonés a este camp en obres com Ghost in the Shell o Evangelion.

Videojocs

Els videojocs han experimentat un considerable aument d'usuaris durant els últims anys i això es nota en la cantitat de recursos destinats a la seua creació. Podem trobar obres com l'impressionant saga Deus Ex (2000) en més de 13 anys a les seues esquenes. En especial cal remarcar la seua última entrega, Deus Ex: Human Revolution (2011), en la que una societat futurista es troba greument dividida sobre l'us d'implants que permeten millorar les habilitats físiques i sensorials de les persones que els usen. Atres jocs en els quals el transhumanismo fa acte de presència és en la saga de Metal Gear (1987) en l'aparició d'un cyborg mitat humà i mitat màquina, System Shock 2 (1999) que es troba ambientat en una visió cyberpunk de l'any 2114, Bioshock (2007), Crysis (2007), Half-Life (1999) o Cyberpunk 2077, joc de rol desenrollat per CD Projekt RED i que -quan es varen redactar estes llínees- es trobava en fase de producció, en llançament previst per a l'any 2015.

Atres formes de ficció

El transhumanismo no solament ha servit d'inspiració a creadors de l'àmbit de la lliteratura i de l'indústria audiovisual, sino també a numerosos artistes de les arts plàstiques. cal destacar el Carnal Art, una forma d'escultura originada per l'artista francesa Orlan, que usa el cos com a mig i la cirugia plàstica com a método. L'australià Stelarc se centra en l'alteració del cos a través de pròtesis robòtiques i ingenieria de teixits. Atres artistes el treball dels quals va coincidir en el florecimiento del transhumanismo i que varen explorar temes relacionats en la transformació del cos són l'artista sèrbia Marina Abramović i el nortamericà Matthew Barney.