Menics en Espanya

Menics en Espanya (títul original en anglés Beggars in Spain) és una novela curta de ciència ficció escrita en 1991 per Nancy Kress, i que va rebre el premi Nébula a la millor novela curta i el premi Hugo en la mateixa categoria. En 1993 l'autora la va ampliar fins a convertir-la en una novela dividida en quatre parts: Leisha, Sanctuary, Somiadors i Menics; la primera d'elles, Leisha, és el text íntegre de la novela curta original. Esta novela ampliada va ser finalista dels premis Hugo i Nébula. Kress va publicar en 1995 una continuació titulada Menics i opulentos, en 1996 un tercer llibre titulat La Cavalcata dels Menics i en 1999 un quarto titulat Gossos durmientes.

Argumente

Les premisses de les que partix són simples: per mig d'ingenieria genètica s'obtenen chiquets insomnes que no necessitaran dormir. D'esta forma, disponent d'un terç més de temps que el restant dels chiquets, maduren abans i obtenen notables ventages en les seues activitats. Ademés, com a efecte secundari, envellixen més despacio i es mantenen més sans.

Per les seues múltiples ventages (ademés del fet de que són fills de pares acabalats capaços de pagar els costosos tractaments genètics), els insomnes obtenen altes quotes de poder, per lo que són rebujats per la major part de la societat, que els veu en una mescla de desconfiança i enveja.

D'esta forma, els insomnes, rebujats per la societat, es refugien i protegixen entre ells.

La protagonista és una d'estes insomnes. No obstant, durant l'operació es produïx una duplicació inesperada i, junt en ella naix una segona bessona no modificada, idèntica per complet a ella llevat en el fet de que necessita dormir.

Anàlisis

La novela presenta molts paralelismes en Mutante (1953), d'Henry Kuttner: el rebuig per part de la societat als que són diferents i superiors, el agrupamiento d'estos en busca de la seua pròpia defensa i l'enfrontament dels més radicals a la societat aplegant al llímit de l'enfrontament armat. No obstant, mentres Mutante especula sobre els canvis que tindria en la societat l'aparició d'una raça de superhumanos, Menics en Espanya especula més be sobre economia, de la justícia en l'intercanvi.

Els insomnes saben de les seues ventages i les aprofiten en busca de l'excelència, busca que, segons alguns principis econòmics plantejats en la novela, constituïx casi un acte moral; pel be de la societat, cada individu deu donar lo millor de sí. Segons estos mateixos principis, els intercanvis deuen ser justs i mútuament beneficiosos per a abdós parts. Un intercanvi en el que un dels dos no siga beneficiat és un intercanvi immoral, un acte de parasitisme del dèbil cap al fort.

D'esta forma, i segons estos principis que, per als insomnes són base de la seua moralitat, estos tracten d'evitar la colaboració en el restant de la societat més allà dels intercanvis en els que abdós resulten beneficiats. Pero és que per la pròpia existència dels insomnes (superiors en molts aspectes), segments sancers de la societat han quedat en desventaja: sofrixen desocupació, marginació i viuen de la caritat de l'Estat. Els insomnes rebugen esta situació i tracten d'evitar colaborar en un estat que beneficia a els qui lo parasitan, a costa de l'esforç dels més productius.

La novela especula també sobre l'aparent contradicció existent entre la possibilitat d'igualtat i esta busca d'excelència. Si hi ha sers humans en capacitats superiors, hi haurà uns atres que estiguen molt per davall i que no puguen oferir res als primers. La busca d'excelència és incompatible en l'igualtat entre els hòmens.