Anar al contingut

Margaret Atwood

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Margaret Atwood (52161564186) (cropped).jpg
Margaret Atwood

Margaret Eleanor Atwood (Ottawa, 18 de novembre de 1939) és una poetisa, novelista, crítica lliterària, professora i activista política canadenca. Coneguda per escriure les noveles distópicas El conte de la criada (1985) i Els #testament (2019). Atwood ha guanyat numerosos premis i distincions pels seus escrits, inclosos dos premis Booker Prize, el Premi Arthur C. Clarke, el Premi Franz Kafka i el Premie Princesa d'Astúries.[1] Ademés de ser una de les fundadores del Premi Griffin de Poesia.[2] Vàries de les seues obres han segut adaptades al cine i a la televisió.[3]

És membre de l'organisme de drets humans Amnistía Internacional i una de les persones que presidixen BirdLife International, organisació dedicada a la defensa de les aus.

Biografia

[editar | editar còdic]

Naixcuda en Ottawa, Ontario, Canadà, és la segona dels tres[4] fills de Carl Edmund Atwood, zoólogo,[5] i Margaret Dorothy William, nutricioniste.[6] Per l'investigació que portava a terme el seu pare sobre entomologia forestal, Atwood va passar gran part de la seua infància entre el nort de Quebec, Ottawa i Toronto.[7]

Pronte es va convertir en una ávida llectora de tot tipo de lliteratura, des de noveles de misteri fins a contes dels germans Grimm, històries sobre Canadà i còmics. Va ser a l'institut en Leaside, Toronto.[8]

Atwood va escomençar a escriure als 16 anys.[9] En 1957 va iniciar els seus estudis universitaris en la Universitat de Victoria de Toronto.[10] Va tindre com a professors a Jay Macpherson i Northrop Frye, que varen encaminar la seua poesia inicial (Double Persephone) cap al tema dels mits i els arquetips.


Es va graduar en 1961 com a llicenciada en filologia anglesa, en estudis també de francés i filosofia.[11] En autumne de 1961, despuix de guanyar la Medalla I. J. Pratt pel seu llibre de poemes Double Persephone, va començar els seus estudis de postgrado en el Radcliffe College de la Universitat d'Harvard en una beca d'investigació Woodrow Wilson. Va obtindre un màster en Radcliffe en 1962 i va continuar estudiant dos anys més en Harvard.[12]

Ha impartit classes en la Universitat de Columbia Britànica (1965), en la Universitat Sir George Williams de Montreal (1967-1968), en la Universitat d'Alberta (1969-1979), en la Universitat de York de Toronto (1971-1972), i en la Universitat de Nova York.

Trayectòria lliterària

[editar | editar còdic]

Atwood ha escrit noveles de diferents gèneros, ensajos, relats i llibres de poemes.

També guions per a televisió, com The Servant Girl (1974) i ensajos com Days of the Rebels: 1815-1840 (1977).

Li la descriu com una escritora feminista, ya que el tema del gènero està present en algunes de les seues obres de forma destacada. S'ha centrat en la identitat canadenca, en les relacions d'este país en Estats Units d'Amèrica i Europa, en els drets humans, en assunts ambientals, en els páramo canadencs, en els mits socials sobre la feminitat, en la representació del cos de la dòna en l'art, l'explotació social i econòmica d'esta, aixina com les relacions de dònes entre sí i en els hòmens.

En 1969 va publicar La dòna comestible, a on es va fer eco de la marginació social de la dòna. En Procedures for Underground (1970) i The Journals of Susanna Moodie (1970), els seus següents llibres de poesia, els personages tenen dificultats per a acceptar lo irracional. Esta última potser siga la seua obra poètica més coneguda; en ella, escriu des del punt de vista de Susanna Moodie, una pionera de la colonisació de la frontera canadenca de el XIX. En l'obra Power Politics (1971) usa les paraules com a refugi per a les dònes dèbils que s'enfronten a la força masculina.

Com crítica lliterària és molt coneguda per la seua obra Survival: A Thematic Guide to Canadian Literature (1972), definida com el llibre més sorprenent escrit sobre lliteratura canadenca i que va conseguir aumentar l'interés en la lliteratura d'este país.

Eixe any va publicar Surfacing, una novela a on es formula en térmens polítics el conflicte entre naturalea i tecnologia.

En gran èxit i avalada per la crítica, va escriure You Llaure Happy (1974) i la seua tercera novela, Lady Oracle (1976), una paròdia dels contes de fades i les noveles d'amor.

En 1978 va publicar Two-Headed Poems, que explora la duplicidad del llenguage, i Up in the Tree, un llibre infantil.

La seua següent novela, La vida abans de l'home (1979), és més tradicional que els seus llibres de ficció anteriors i se centra en una série de triànguls amorosos.

Atwood sempre ha estat interessada en els drets humans, lo que es reflectix en el seu llibre de poesia True Stories (1981) i la novela Bodily Harm (1981).

Va publicar Second Words (1982), mostra d'una de les primeres obres feministes escrites en Canadà; eixe mateix any va dirigir la revisió del Oxford Book of Canadian Poetry, lo que la va colocar al front dels poetes canadencs de la seua generació.

En l'any 2000 publica el llibre L'assessí cego en el que guanya el Premi Booker i el Hammett Prize.

Atwood seguix escrivint, en gran èxit per a la crítica i per als seus llectors. S'estudien els seus llibres en escoles, instituts i universitats de tot lo món.

Vida personal

[editar | editar còdic]

En 1968 es va casar en Jim Polk, de qui es va divorciar en 1973.[13] Després va contraure matrimoni en el noveliste Graeme Gibson, en qui es va mudar a Ontario, al nort de Toronto.[14] En 1976 varen tindre a la seua filla Eleanor Jess Atwood Gibson. Va tornar a Toronto en 1980. Atwood enviudó el 18 de setembre de 2019, quan Gibson va fallir per la malaltia degenerativa o demència que patia.[15]

En l'actualitat dividix el seu temps entre Toronto i Baralle Island, en Ontario.

Obra

[editar | editar còdic]

Atwood diu que té "una caligrafia terrible" i escriu tant en una computadora com a mà.[16]

Temes recurrents i contexts culturals

[editar | editar còdic]
Teoria de l'identitat canadenca

Les contribucions de Atwood a la teorización de l'identitat canadenca han cridat l'atenció tant en Canadà com a nivell internacional. El seu principal obra de crítica lliterària, Survival: A Thematic Guide to Canadian Literature, es considera alguna cosa obsoleta, pero seguix sent una introducció estàndar a la lliteratura canadenca en els programes d'estudis canadencs a nivell internacional.[17][18][19] L'escritor i acadèmic Joseph Pivato ha criticat la contínua reimpressió de Survival per part de Anansi Press com un flac favor als estudiants de lliteratura canadenca, que llimita una visió adequada.[20]


En Survival, Atwood postula que la lliteratura canadenca, i per extensió l'identitat canadenca, es caracterisa pel símbol de la supervivència.[21] Este símbol s'expressa en l'us omnipresent de "posicions de víctima" en la lliteratura canadenca. Estes posicions representen una escala de autoconciencia i autorrealización per a la víctima en la relació "vencedor/víctima".[22] El "vencedor" en estos escenaris pot ser atres sers humans, la naturalea, o atres factors externs i interns que oprimixen a la víctima.[22] Survival, de Atwood, té l'influència de la teoria de la mentalitat de guarnició de Northrop Frye; Atwood utilisa el concepte de Frye del desig de Canadà d'aïllar-se de l'influència externa com una ferramenta fonamental per a analisar la lliteratura canadenca.[23] Segons les seues teories en obres com Survival i la seua exploració de temes similars en la seua ficció, Atwood considera la lliteratura canadenca com l'expressió de l'identitat canadenca. Segons esta lliteratura, l'identitat canadenca s'ha definit per la por a la naturalea, l'història dels #colon i l'adheriment inqüestionable a la comunitat.[24] En una entrevista en el crític escocés Bill Findlay en 1979, Atwood va analisar la relació dels escritors i l'escritura canadenques en les "cultures imperials" d'Estats Units i Gran Bretanya.[25]

La contribució de Atwood a la teorización de Canadà no es llimita a les seues obres de no ficció. Vàries de les seues obres, incloses The Journals of Susanna Moodie, Àlies Grace, L'assessí cego i Resorgir, són eixemples de lo que la teòrica lliterària posmoderna Lindo Hutcheon flama "metaficción historiográfica".[26] En tals obres, Atwood explora explícitament la relació entre història i narrativa i els processos de creació de l'història.[27][28]


Entre les seues contribucions a la lliteratura canadenca, Atwood és fideicomisaria fundadora del Premi Griffin de Poesia,[29] aixina com fundadora del Writers' Trust of Canada, una organisació lliterària sense fins de lucre que busca encorajar a la comunitat d'escritors de Canadà.[30] Atwood cridat a Mono Awad, novelista i contiste canadenc, el seu "aparent hereua lliterària".[31]

Feminisme

El treball de Atwood ha segut d'interés per a les crítiques lliteràries feministes, a pesar de la falta de voluntat de Atwood en ocasions per a aplicar l'etiqueta de "feministe" a les seues obres. A partir de la publicació de la seua primera novela, The Edible Woman, Atwood va afirmar: "No ho considere feminisme; només ho considere realisme social".[32]

A pesar del seu rebuig a l'etiqueta en ocasions, els crítics han analisat la política sexual, l'us de mits i les relacions de gènero en el treball de Atwood a través de la lent del feminisme.[33] En 2017, va aclarir el seu malestar en l'etiqueta feminisme en afirmar: "Sempre vullc saber qué vol dir la gent en eixa paraula [feminisme]. Algunes persones ho entenen de manera prou negativa, unes atres, la gent ho diu de manera molt positiva, algunes persones ho diuen en un sentit ampli, unes atres ho diuen en un sentit més específic. Per lo tant, per a respondre la pregunta, deus preguntar-li a la persona quina vol dir". En una entrevista en Penguin Books, Atwood va declarar que la pregunta principal a lo llarc de la seua escritura de El conte de la criada era: "Si anares a espentar a les dònes de tornada a la llar i privar-les de tots estos guanys que pensaven que havien conseguit, cóm ho fas?", pero va relacionar esta pregunta en el totalitarisme, no en el feminisme.[34][35]

En 2018, despuix d'una associació entre l'adaptació d'Hulu de The Handmaid's Tale i l'organisació de drets de les dònes Equality Now, Atwood va ser honrada en la Gala Make Equality Reality de 2018. En el seu discurs d'acceptació va dir:[36]


"Per supost, no soc una verdadera activista; simplement soc una escritora sense treball al que en freqüència se li demana que parle sobre temes que farien que despediren a persones en treball, si ells mateixos parlaren. Vostés, no obstant, en Igualtat Ya són verdaders activistes. Espere que la gent done hui moltíssims diners a Equality Now, per a que puguen redactar lleis iguals, promulgar lleis iguals i velar per que s'implementen lleis iguals. D'eixa manera, en el temps, totes les chiquetes podran créixer creent que no hi ha camins que se'ls tanquen simplement per ser chiquetes."
Atwood[36]

Filantropia i activisme

[editar | editar còdic]

Donó els diners del guardó Booker Price per a colaborar en causes ambientals.

Va ajudar a llançar la carrera de la poeta Carolyn Forche quan els editors nortamericans varen rebujar la seua poesia sobre la guerra civil salvadorenya. En 2018 va escriure una dura carta a la vicepresidenta argentina Gabriela Michetti quan esta es va mostrar contrària a l'interrupció de l'embaràs encara en casos de violació, davant això Atwood va contestar que «Forçar parts és esclavitut» i li va respondre a Michetti per mig d'una carta pública «No aparte la mirada de les mils de morts que hi ha cada any per aborts illegals. Deles a les dònes argentines el dret a elegir. Force parts si vosté vol, pero per lo manco cride a lo forçat per lo que és. És esclavitut: és reivindicar posseir i controlar el cos d'una atra persona, i traure profit d'això».[37]

Treballe

[editar | editar còdic]

Noveles

[editar | editar còdic]

Coleccions de poesia

[editar | editar còdic]

Ensaig

[editar | editar còdic]
  • Survival: A Thematic Guide to Canadian Literature (1972)
  • Days of the Rebels 1815-1840 (1977)
  • Second Words (1982)
  • Through The One-Way Mirror (1986)
  • Strange Things: The Malevolent North in Canadian Literature (1996)
  • Two Solicituts: Conversations (en Victor Lévy-Beaulieu) (1998)
  • Negotiating with the Dead: A Writer on Writing (2002)
  • Moving Targets: Writing with Intent 1984-2002 (2004)
  • Payback: Debt and the Shadow Side of Wealth (2008)
  • In Other Worlds: SF and the Human Imagination (2011)

Llibrets

[editar | editar còdic]
  • The Trumpets of Summer (1964)
  • Frankenstein Monster Song (2004)
  • Pauline (2014)

Obra de teatre

[editar | editar còdic]
  • The Penelopiad (2007)

Llibres per a chiquets

[editar | editar còdic]
  • Up in the Tree (1978)
  • Anna's Pet (en Joyce Barkhouse) (1980)
  • For the Birds (1990)
  • Princess Prunella and the Purple Peanut (1995)
  • Rude Ramsay and the Roaring Radishes (2003)
  • Bashful Bob and Doleful Dorinda (2004)
  • Wandering Wenda and Widow Wallop's Wunderground Washery (2011)

I-books

[editar | editar còdic]
  • I'm Starve for You: Positron, Episode One (2012)
  • Choke Collar: Positron, Episode Two (2012)
  • Erase Em: Positron, Episode Three (2013)
  • The Heart Goes Last: Positron, Episode Four (2013)

#Antologia

[editar | editar còdic]
  • The New Oxford Book of Canadian Verse (1982)
  • The CanLit Foodbook (1987)
  • The Oxford Book of Canadian Short Stories in English (1988)
  • The Best American Short Stories 1989 (1989) (en Shannon Ravenel)
  • The New Oxford Book of Canadian Short Stories in English (1995)

Colecció de relats curts i contes

[editar | editar còdic]

Novela gràfica

[editar | editar còdic]
  • Angel Catbird (2016) (en Johnnie Christmas)

Ilustracions

[editar | editar còdic]
  • Kanadian Kultchur Komix en This Magazine (1975-1980)

Audiolibros

[editar | editar còdic]
  • The Poetry and Voice of Margaret Atwood (1977)
  • Margaret Atwood Reads "Unearthing Suit' (1985)
  • Zombies, Run

Memòries

[editar | editar còdic]
  • Lliure de les meues vides (Salamandra, 2025)

Reconeiximents i nomenaments

[editar | editar còdic]

Premis i nominacions

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Awards List».
  2. ↑ «Griffin Poetry Prize – Rules».
  3. ↑ Hulu is adapting Margaret Atwood's The Handmaid's Tale.
  4. ↑ Hoby, Hermione. «Margaret Atwood: interview». The Daily Telegraph.
  5. ↑ «Carl I. Atwood Graduate Scholarship in Ecology and Evolutionary Biology». Archivat des d'el original, el 13 de març de 2017.
  6. ↑ Foote, Hazel. The Homes of Woodville, Woodville, Nova Scotia: M.A. Jorgenson, p. 109.
  7. ↑ Margaret Atwood's Wild Childhood (in (en-US)), The Wall Street Journal.
  8. ↑ Cooke, Nathalie (1998). Margaret Atwood: A Biography, Toronto: ECW Press. OCLC 40460322. ISBN 978-1-55022-308-8.
  9. ↑ «Margaret Atwood: The Art of Fiction No.121». The Paris Review.
  10. ↑ Conner, O'Grady (Juny, 16, 2018). «"Despite cuts and critics, Bob carries on"». University of Toronto.
  11. ↑ «University of Toronto Alumni Website » Margaret Atwood».
  12. ↑ On Being a Poet: A Conversation With Margaret Atwood, The New York Claves.
  13. ↑ Thomas, Paul Lee (2007). Reading, Learning, Teaching Margaret Atwood, Peter Lang Publishing, p. 7.
  14. ↑ Sutherland, John (2012). Lives of the Novelists: A History of Fiction in 294 Lives, Yale University Press, p. 721. ISBN 978-0-300-18243-9.
  15. ↑ «Canadian author Graeme Gibson dead at 85». CP24.
  16. ↑ Setoodeh, Ramin. «Margaret Atwood on How Donald Trump Helped 'The Handmaid's Tale'». Variety.
  17. ↑ Moss, Laura (2006). John Moss (ed.). "Margaret Atwood: Branding an Icon Abroad" in Margaret Atwood: The Open Eye, Ottawa: University of Ottawa Press, p. 28.
  18. ↑ Chambers, C. M. (1999). A topography for canadian curriculum theory. Canadian Journal of Education, 24(2), 137.
  19. ↑ Atwood, M. (July 1, 1999). "Survival, then and now." Maclean's, 112, 54.
  20. ↑ Pivato, Joseph. «Atwood's Survival: A Critique» (en anglés). Faculty of Humanities & Social Sciences, Athabasca University.
  21. ↑ Atwood, Margaret (1972). Survival: A Thematic Guide to Canadian Literature, Toronto: Anansi, p. 32.
  22. ↑ 22,0 22,1 Atwood, M. (1972), 36–42.
  23. ↑ Pache, Walter (2002). «A Certain Frivolity: Margaret Atwood's Literary Criticism», Margaret Atwood: Works and Impact, Toronto: House of Anansi Press, p. 122. OCLC 53823716. ISBN 978-1-57113-269-7.
  24. ↑ Atwood Margaret (1996, 1972). Survival : a thematic guide to Canadian literature, 1st McClelland & Stewart edició, Toronto, Ontario: M & S. OCLC 35930298. ISBN 978-0771008320.
  25. ↑ Findlay, Bill. “Interview with Margaret Atwood”. Cencrastus (1): 2–6. ISSN 0264-0856.
  26. ↑ Howells, Coral Ann (2006). John Moss (ed.). "Writing History from The Journals of Susanna Moodie to The Blind Assassin" in Margaret Atwood: The Open Eye, Ottawa: University of Ottawa Press, p. 111.
  27. ↑ «Structuralist analysis of Margaret Atwood's novels The Handmaid's Tale, Cat's Eye, and The Robber Bride» (en anglés).
  28. ↑ ««Menjar fòc»: Margaret Atwood i les vides de la poesia - Jot Down Cultural Magazine» (en és). Consultat el 2025-06-07.
  29. ↑ «Griffin Poetry Prize: The Griffin Trust: Trustees» (en anglés).
  30. ↑ «About Us: The Writers' Trust of Canada» (en anglés).
  31. ↑ Margaret Atwood and Mono Awad on Writing Outside the Lines, T: The New York Claves Style Magazine.
  32. ↑ Tolan, Fiona (2007). Margaret Atwood: Feminism and Fiction, Amsterdam: Rodopi. OCLC 173507440. ISBN 978-90-420-2223-2.
  33. ↑ Rose Wilson, Sharon. Margaret Atwood's fairy-tale sexual politics, Jackson, MS: University Press of Mississippi. OCLC 44959649. ISBN 978-0585227153.
  34. ↑ McNamara, Mary. «Margaret Atwood answers the question: Is 'The Handmaid's Tale' a feminist book?».
  35. ↑ Ernst, Douglas. Margaret Atwood rips 'rape-enabling Bad Feminist' attacks over #MeToo scrutiny, The Washington Claves.
  36. ↑ 36,0 36,1 Huver, Scott. «Margaret Atwood, Amandla Stenberg Honored at Equality Now Gala» (en en).
  37. ↑ https://www.infobae.com/cultura/2018/07/11/la-carta-de-margaret-atwood-a-els-argentins-en-ple-debat-per-el-abort/
  38. ↑ Awards & Recognitions.
  39. ↑ «Book of Members, 1780–2010: Chapter A». American Academy of Arts and Sciences.
  40. ↑ «CBC books page». Canadian Broadcasting Corporation.
  41. ↑ «LA Claves Book Prize winners». Los Angeles Claves (2012). Archivat des d'el original, el 5 d'abril de 2013.
  42. ↑ Rinehart, Dianne. «Arthur C. Clarke move raises questions of sci-fi author equality». Toronto Star.
  43. ↑ «The Dashiell Hammett Prize» (en inglés). crimewritersna.org. International Association of Crime Writers, North American Branch.. Consultat el 29 de setembre de 2024.
  44. ↑ «Booker Prize page». Booker Prize Foundation.
  45. ↑ «FPA Award page». Fundació Príncip d'Astúries (2008).
  46. ↑ «Nelly Sachs Prize page». City of Dortmund (2013).
  47. ↑ «Margaret Atwood Talks About Nobel Prizewinner Alice Munro». Donen David Foundation.
  48. ↑ «The Franz Kafka International Literary Prize 2017».
  49. ↑ Germany, Spiegel Online Hamburg. Ehrung dones Buchhandels: Margaret Atwood erhält Friedenspreis.
  50. ↑ Eva Millan. El Món (ed.): «Margaret Atwood i Bernardine Evaristo es repartixen el primer Booker Prize ex aequo».
  51. ↑ Sewell, Donen. «Margaret Atwood awarded 2020 Dayton Literary Peace Prize».
  52. ↑ «La Jornada: Otorguen a Margaret Atwood el Premi Internacional Joan Margarit de Poesia» (en és-mx). www.jornada.com.mx. Consultat el 2025-09-25.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:IprNoticias


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Margaret_Atwood&oldid=681478»