Cibernètica
La cibernètica és l'estudi interdisciplinari de l'estructura dels sistemes reguladors, en particular referint-se a la teoria del control aplicada a sistemes complexos.[1] En atres paraules, és la ciència que estudia els fluix d'energia estretament vinculats a la teoria de control i a la teoria de sistemes.[2] La cibernètica s'associa a models en els que un monitor compara lo que li succeïx a un sistema en distints moments de mostreig en algun estàndart de lo que deuria estar succeint, i un controlador ajusta el comportament del sistema en conseqüència.[1]
Tant en els seus orígens com en la seua evolució, en la segona mitat del XX, la cibernètica és igualment aplicable als sistemes físics i socials. Els sistemes complexos afecten el seu ambient extern i despuix s'adapten a ell. En térmens tècnics, se centra en funciones de control i comunicació: abdós fenomens externs i interns del/al sistema. Esta capacitat és natural en els organismes vius i s'ha imitat en màquines i organisacions. Especial atenció es presta a la retroalimentació i els seus conceptes derivats.
El terme «cibernètica» prové de l'antiga paraula grega κυβερνητικός (kibernētikos, '(bo para) governar', en el sentit de dirigir o conduir), que fa referència a l'art del timonel.[1] En la primera mitat del XIX, el físic francés André-Marie Ampère, en la seua classificació de les ciències, va sugerir que l'encara inexistent ciència del control dels governs es cridara cibernètica. No obstant, el terme pronte va caure en l'oblit i no va tornar a utilisar-se fins que el matemàtic nortamericà Norbert Wiener va publicar el seu llibre Cibernètica en 1948.[1] En eixe llibre, Wiener va fer referència a un artícul de 1868 del físic britànic James Clerk Maxwell sobre governors (lit., «governadors», encara que a sovint traduït al castellà com a «reguladors») i va senyalar que el terme governor es deriva, via llatí, de la mateixa paraula grega que dona orige a 'cibernètica'. La data de publicació de Wiener s'accepta generalment com la que marca el naiximent de la cibernètica com a ciència independent.[1] El nom correspon un eixemple de retroalimentació causal circular: el de governar un barco, en el que el timonel ajusta el timó en resposta contínua a l'efecte que s'observa que té, formant un bucle de retroalimentació a través del com es pot mantindre un rumbo constant en un entorn canviant, responent als destorbament dels vents creuats i les marees.[3][4]
El caràcter transdisciplinario de la cibernètica[5] ha significat que es interseca en varis atres camps, lo que li du a que tinga al mateix temps una àmplia influència i diverses interpretacions. La cibernètica, segons el epistemólogo, antropòlec, cibernetista i pare de la teràpia familiar, Gregory Bateson, és la branca de les matemàtiques que s'encarrega dels problemes de control, recursividad i informació. Bateson també afirma que la cibernètica és «el més gran mordisco a la fruta del arbre del coneiximent que la humanitat haja donat en els últims 2000 anys».[6]
Stafford Beer, filòsof de la teoria organizacional i gerencial, de qui el propi Wiener va dir que devia ser considerat com el pare de la cibernètica de gestió, definix a la cibernètica com «la ciència de l'organisació efectiva».
Segons Stafford Beer, la cibernètica estudia els fluix d'informació que rodegen un sistema, i la forma en que esta informació és usada pel sistema com un valor que li permet controlar-se a sí mateixa: ocorre tant per a sistemes animats com inanimados indiferentemente. La cibernètica és una ciència interdisciplinar, i està tan lligada a la física com a l'estudi del cervell com a l'estudi dels computadors, i té també mucho que ver en els llenguages formals de la ciència, proporcionant ferramentes en les quals descriure de manera objectiva el comportament de tots estos sistemes.
El propi Stafford Beer va afirmar: «Provablement la primera i més clara visió dins de la naturalea del control va ser que este no tracta de tirar de palanques per a produir uns resultats desijats i inexorables. Esta noció del control s'aplica solament a màquines trivials».
Mai s'aplica un sistema total que inclou qualsevol classe d'element provabilístic —des de la meteorologia, fins a les persones; des dels mercats, a la política econòmica—. La característica d'un sistema no-trivial que està baix control és que a pesar de tractar en variables massa extenses per a quantificar, massa incertes per a ser expressades, i inclús massa difícils de comprendre, alguna cosa pot ser fet per a generar un objectiu predible.
En una reflexió molt poètica donada per Gordon Pask la cibernètica és «la ciència de les metàfores a ser defeses».
Conceptes recurrents per a la seua investigació
La Modelisació significa observar elements homogéneus pero distints d'un cas, separant els elements persistents i comuns, en la finalitat de que s'aplegue a la representació d'un sistema abstracte, que siga capaç de descriure tots els elements individuals en l'interior de dit sistema. La modelisació cibernètica és una modelisació llògic-matemàtica. No obstant, en el marc jurídic es tracta d'una modelisació de tipo verbal o llògic-tradicional.
Caixa negra és un dels métodos desenrollats per la cibernètica per a donar explicació a fenomens parcialment desconeguts. Es tracta d'un sistema del que no es coneixen les regles de funcionament, sino únicament la senya d'entrada i la senya d'eixida.
Trial and error és un método que referix a la determinació, prova i correcció, indistintament de la seua traducció exacta en intent i error. Ademés deu estudiar-se en térmens matemàtics degut a que és la base de l'innovació.
Etimologia
El terme «cibernètica» prové de l'antiga paraula grega κυβερνητικός (kibernētikos, '(bo para) governar'), que es referix a l'art del timonel.[1] Norbert Wiener va trobar just la paraula que volia en l'operació dels grans barcos de l'antiga Grècia. En la mar, els grans barcos batallaven contra la pluja, el vent i les marees; qüestions de cap forma predibles. No obstant, si l'home, operant sobre el timó, podia mantindre la seua mirada sobre un lluntà far, podria manipular la canya del timó, ajustant-la constantment en temps real, fins a alcançar la llum. Esta és la funció del timonel. En els temps rudos d'Homero la paraula grega per a designar al timonel era kybernetes, que Wiener va traduir a l'anglés com cybernetics, en espanyol cibernètica.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Cybernetics | Definition & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2024-09-26.
- ↑ Johnson (juny de 2000). «Glossari», Archaeological Theory. An Introduction, 1ª edició, Provença, Barcelona: Editorial Airel, Societat Anònima, p. 232. ISBN 8434466236.
- ↑ Gage, Stephen. “The boat/helmsman”. Technoetic Arts 5 (1): 15–24. Intellect. doi:. ISSN 1477-965X.
- ↑ «What is cybernetics - NTNU».
- ↑ Müller, Albert (2000). “A Brief History of the BCL”. Österreichische Zeitschrift für Geschichtswissenschaften 11 (1): 9–30.
- ↑ «APAH Anàlisis i Psicodinámica de l'Activitat Humana». www.actividadhumana.com. Consultat el 29 d'agost de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cibernética» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.