Pensament sistémico

El pensament sistémico busca comprendre i analisar de manera ordenada i completa les interaccions entre les variables d'un sistema o de varis subsistema o elements interrelacionados i que s'expresse en térmens de retroalimentación. D'esta manera pot intentar comprendre el seu funcionament i resoldre els problemes que presenten els seus propietats. Es tracta d'un marc conceptual, un nou context que s'ha desenrollat en els últims setanta anys que facilita la claritat i modificació de patrons. Antònim= pensament analític; observa les parts sense relació en el tot.

Eixemple de sistema.

El sistema

Sistemes

De manera contínua fins que va aparéixer la Teoria General de Sistemes el método que era concebut per a "fer ciència" consistia en dividir per parts el tot, generant menuts trossos d'informació i examinant cada u per separat. No obstant, i gràcies als principis científics que varen donar base al pensament sistémico integrat per biòlecs, es va notar que l'anàlisis estava sent biaixat puix estaven ometent el fet que: examinar les parts individualment llimita les senyes i ignora les interaccions entre els subsistema del conjunt, un argument sobre açò és que "examinar l'evolució d'una espècie sense tindre en conte la seua actuació en unes atres i en el mig ambient és illògic". El sistema és tot entitat organisme o conjunt de parts organisades en un número de subsistema o components en interacció. Està format per components, que són entitats del sistema que en combinació en atres components es combina, separa o compara les causes per a produir les conseqüències (entrades i eixides).

Característiques

Per definició, un sistema és una complexitat organisada en les següents característiques:^{cita requerida}

• És obert a l'impacte de l'entorn.
• Té llímits.
• Energia, matèria i informació són importats des de l'exterior dels seus llímits.
• Part de l'energia s'almagasena per a impedir la desintegració futura; una atra part es transforma per i per a les necessitats del sistema.
• Complexitat
• Fallos

Antecedents

La teoria general de sistemes va ser enunciada originalment per Ludwig von Bertalanffy en 1937. Un desenroll similar en siquiatria ho va representar Kurt Goldstein. Va continuar a través del treball de Walter Cannon en fisiologia, també va haver desenrolls similars en l'Ingenieria de comunicacions que varen conduir a la cibernètica. En 1961 Talcott Parsons en el seu llibre El sistema social, va anar el primer en aplicar sistemàticament la teoria de sistemes a la societat.

Fundamentación

En filosofia, el pensament sistémico troba un antecedent en la teoria hilozoista. Des de la biologia es troben els fonaments d'este tipo de pensament en el vitalismo. L'idea vitalista va ser revixcuda per Rupert Sheldrake, qui postula l'existència d'un camp morfogenètic com a agent causal del desenroll i manteniment de la forma biològica. Des de la psicologia es troba fonamentat en el concepte de gestalt, un tot irreductible aspecte clau de la percepció, i en la psicologia cognitiva, en el concepte de cognició com a procés mental.

Principis filosòfics

Lo que es pot apreciar en un sistema són generalitats sobreixents que poden integrar-se en quatre principis:

• Principi de posició: Lloc que ocupa el sistema dins del suprasistema, lo que implica el concepte de jerarquia.
• Principi de relació: La relació entre els sistemes origina polaridades, forces atractives i repulsoras, lo que implica la teoria del camp.
• Principi de llimitació: Resultat de l'intenció del dissenyador del sistema. Controla la seua duració, fixa la seua mida i ritme, determina el radi de la seua influència i produïx l'esquema o model de funcionament.
• Principi de equifinalidad: Si un sistema té metes per a un propòsit, pot alcançar-les per diversos mijos per a aplegar al mateix fi.

Criteris sicològics

De lo micro a lo macro

• Les propietats essencials pertanyen al conjunt, cap de les parts les té per sí sola.
• L'atenció ha de ser focalizada en distints nivells del sistema: Lo micro i lo macro, lo sub i lo supra.
• És un tipo de pensament migambiental.
• Una part és un patró en una inseparable ret de relacions.
• El coneiximent es teixix en una àmplia ret (en el mecanicisme es pensava que es construïa). La realitat és una ret de relacions.

Segons Gregory Bateson, són sis els criteris bàsics que definixen el procés mental:

• Una ment és un agregat de parts o components interactuantes.
• L'interacció entre les parts de la ment és desencadenada per la diferència.
• El procés mental requerix energia colateral.
• El procés mental requerix cadenes circulares de determinació.
• En el procés mental, els efectes de la diferència deuen ser vists com a transformacions de successos que els han precedit.
• La descripció i classificació d'estos processos de transformació revelen una jerarquia de prototips llògics inmanentes en els fenomens.

Vore també

• cibernètica
• dinàmica de sistemes
• ingenieria de sistemes
• sistema complex
• sistema dinàmic
• teoria de sistemes