Anar al contingut

Pròtesis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Pròtesis (desambiguació).
Demostració d'una persona en dos membres protésicos jugant al futbolí.

Una Pròtesis[1] és una extensió artificial que reemplaça o proveïx una part del cos que falta per diverses raons.

Una pròtesis corporal és la que reemplaça un membre del cos, complint casi la mateixa funció que un membre natural, siga una cama, un braç, un peu, una mà, o ben un o varis dits. Pero existixen varis atres tipos de pròtesis, algunes de les quals reemplacen funcions perdudes del cos, mentres que unes atres complixen funcions estètiques.

És habitual confondre un aparat ortopédico o ortesis en una pròtesis, utilisant abdós térmens indistintament. Una ortesis no substituïx total ni parcialment a un membre, sino que reemplaça o millora les seues funcions.


Tipos de pròtesis

Per als membres superiors


Atres eixemples de pròtesis


Pròtesis mamàries i cirugia de revisió

En pacients en pròtesis mamària que requerixen cirugia secundària, poden realisar-se procediments destinats a modificar la bojaca protésico i millorar el soport de l'implant. En este context, s'ha descrit la tècnica PRISMA (Pectoralis–Rib Implant Support and Muscle Adjustment), que combina la colocació de l'implant en un pla dual modificat en fixació muscular per a proporcionar soport adicional. La tècnica va ser evaluada en un estudi prospectivo observacional de 74 pacients en aument mamari previ someses a mastopexia secundària.[2]


Efectes adversos de les pròtesis mamàries

  • Les pròtesis mamàries de Poly Implant Prothèses (PIP) tenen un major número de trencaments i de casos d'inflamacions locals.[3] El director i fundador de l'empresa PIP, Jean-Claude Mas, ha segut el principal responsable de la comercialisació i distribució d'este tipo de pròtesis mamàries. En la composició dels implants PIP s'haurien utilisat components químics per a l'indústria, que inclouen materials altament tòxics com els olis de silicona, el baysilone o el rhodorsil, que s'ampren com a aditius per a carburants i per a la fabricació de tubos de caucho. La transcendència d'este succés incidix que este tipo de components no han segut provats suficientment, alarmant a més de 30 000 dònes que les duen en el món, i obligant-les a canviar la pròtesis.[4]Per l'especial fragilitat de les pròtesis PIP i a la possible inflamació dels teixits quan el gel aplega a fer contacte en ells, l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris ha recomanat la explantación de les PIP, i el control mèdic a les persones que les duguen.[5]
  • Les pròtesis mamàries en superfície texturizada, especialment certs models de texturización més agressiva han mostrat una major associació en el limfoma anaplásico de cèlules grans (LACG o BIA-ALCL, per les seues sigles en anglés). Este fet ha tingut un impacte significatiu en la percepció de seguritat dels implants, provocant un aument notable de pacients que consulten o soliciten la explantación (retirada de pròtesis), inclús en absència de síntomes.[6]


Vore també


Indicacions

Síndromes neurològics Gens en errors

  • Agenesia

Luxacions

  • Oncología

Virus Malalties reumáticas Musculatura dèbil Malalties articulares Anormalitats musculars Greix excessiu Anestèsia patològica Infecció bacteriana Nodos de teixit conectivo


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Paez, Zamir; Ramírez, Brian; Páez, Hassan; Ovalle, Maria Alejandra(2026).«PRISMA (Pectoralis–Rib Implant Support and Muscle Adjustment): An Innovative Technique for Secondary Mastopexy».Plastic and Reconstructive Surgery – Global Open.14(6): e7868.doi:10.1097/GOX.0000000000007868.(en en)
  3. ↑ «Información sobre las prótesis mamarias Poly Implant PIP. Agencia Española de Medicaments y Productos Sanitarios. 02/03/2012.». Archivat des de l'original, el 20 de junio de 2012. Consultat el 11 de junio de 2012.
  4. ↑ David Martínez. Las prótesis mamarias PIP podrían contener carburante. La Vanguardia. 2012.
  5. ↑ Situación de las prótesis mamarias de marca PIP. Asociación Española de Cirugía Estética Plástica.
  6. ↑ Puig, Dr Julio (2022-12-01). «Retirada Protesis Mama Seguridad Social: ¿Es posible?» (en es-es). Consultat el 2025-04-16.

Enllaços externs