Anar al contingut

Eugenèsia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eugenèsia
«L'eugenèsia és la autodirecció de l'evolució humana»: Lema del Segon Congrés Internacional d'Eugenèsia, 1921, representat com un arbre que unifica una diversitat de camps diferents.

L'eugenèsia, o eugenisme (del grec εὐγονική /eugoniké/, que significa ‘bon orige’: de εὖ /eu/ [‘bo’], i γένος /guénos/ [‘orige’, ‘parentesc’]) és una corrent de pensament que defén la millora dels traces hereditàries humans a nivell social per mig de diverses formes d'intervenció manipulada i métodos selectius d'humans.[1][2]

L'orige de l'eugenèsia està estretament relacionat en el sorgiment del darwinisme social a finals d'el XIX.[3][4][5] Els països pioners en implantar lleis eugenésicas tant positives com a negatives són Estats Units (des de 1907), Alemània,Colòmbia, Dinamarca, Noruega i Suècia (tots ells en 1917).[6]

El eugenisme pretén l'increment en número de persones supostament més fortes, sanes, inteligents o de determinada ètnia o grup social, presuponent una relació directa o llineal entre estes traces i la genètica, per lo que promou, per mig de métodos directes o indirectes, impedir o dificultar la procreació d'aquelles persones o grups que no posseïxen eixes qualitats, aplegant a considerar la seua aplicació com una ventaja en l'aforro de recursos econòmics per als països. En este sentit, està relacionada en el malthusianisme, el natalisme selectiu i l'etnonacionalisme. No obstant, actualment l'alvanç de l'investigació genètica ha posat de manifest l'error de l'interpretació de la relació directa entre gens i traces sicològiques, ya que dita relació està mediada per molts factors, entre els que cal destacar els de caràcter fisiològic (els gens no fixen la conducta, solament codifiquen un aminoàcit el qual va a formar part d'una proteïna, i esta d'un teixit en un procés o funció fisiològica). Ademés, en el cas dels caràcters psíquics i conductuals, s'afig una complicada cadena d'influències indirectes, com el caràcter dinàmic de les relacions entre els factors ambientals i genètics a lo llarc del desenroll ontogenético de cada individu. Mentres que el mig tradicional de selecció genètica en plantes i animals era la selecció artificial (basada, encara que es desconegueren, en les lleis de Mendel), els métodos de l'eugenisme d'el XIX i XX inclouen des de l'esterilisació forçada fins al genocidi. Els métodos eugenistas moderns se centren en el diagnòstic prenatal, l'exploració fetal, l'orientació genètica, la fecundació in vitro i l'ingenieria genètica.[7] També existix l'abort eugenésico que és l'interrupció voluntària de l'embaràs quan es pot predir en provabilitat o certea que el feto naixerà en un defecte o maltia.[8]

Des del punt de vista moral i ètic, l'eugenèsia entesa com a «perfeccionament de l'espècie humana» o portada a terme sense responsabilitat pot vulnerar principis fonamentals i la dignitat de la persona.[9] Des del punt de vista epistemològic, l'eugenèsia tradicional és considerada una pseudociencia, en entremesclar entre els seus fonaments tesis espurias que obedixen a interessos no defendibles des de posicions estrictament científiques,[10] encara que hi ha els qui defenen que l'eugenèsia d'el XXI (de caràcter privat, individual i terapèutic) sí es podria enquadrar com una pràctica que, en conjunció en disciplines com l'Ètica i els acorts llegislatius, és capaç de contribuir al benestar dels sers humans.[11]

Històricament, l'eugenèsia ha segut usada com a justificació per a diverses formes de discriminacions coercitives i violacions dels drets humans que varen ser promogudes per sistemes polítics, per eixemple: casos d'esterilisació forçosa de persones en defectes genètics, assessinats a persones per la seua raça, religió o orientació sexual aixina com el genocidi de races o cultures considerades inferiors. Com el programa d'eugenèsia nazi, "L'experiència més traumàtica la trobem en Alemània, a on els nazis varen posar en pràctica la seua ideologia racial, per lo que varen decidir desfer-se d'aquelles races que ells consideraven inferiors (6 millons de judeus, 800 000 gitanos,…), i eixecutant un programa mèdic denominat Aktion T4, en el que es va assessinar o va esterilisar a 275 000 persones, entre persones en discapacitat, malts mentals i homosexuals".[12]

la selecció artificial de sers humans va ser sugerida des d'époques molt antigues, a lo manco des de Platón, pero la seua versió moderna va ser formulada per volta primera per Francis Galton en 1865, recorrent allavors recent treball del seu cosí Charles Darwin. L'eugenèsia va ser una disciplina acadèmica en molts instituts i universitats. La seua veracitat científica va escomençar a qüestionar-se en la década de 1930; no obstant, en eixa época Ernst Rüdin va escomençar a incorporar la retòrica eugenésica a les polítiques racials de l'Alemània nazi. Durant el periodo de posguerra, gran part tant del públic, incloent la comunitat científica, associava l'eugenèsia en els abusos nazis, que varen incloure la "higiene racial" i l'exterminació; no obstant, varis governs regionals i nacionals varen mantindre programes eugenésicos fins a la década de 1970.[13]

Significats d'eugenèsia i eugenisme

En un principi, eugenèsia remet al 'bon orige' o 'bon linaje' en contraposició a mal orige i linaje familiar, en les connotacions racistes i clasistas que supon. Més alvance farà referència als 'bons gens' en contraposició als 'mals gens'. Els significats que el terme va ser adoptant varen derivar del seu múltiple us. Històricament, el terme ha segut usat per a aludir a qualsevol cosa compresa entre el conte prenatal de les mares —procurar que es produïxca un 'bon naiximent—,[14] passant per la selecció de parelles fèrtils, l'esterilisació forçada, l'infanticidi, la reprogenética, l'abort induït preventiu per malformacions. Els bebés de disseny i fins a l'eutanàsia han segut relacionats o considerats baix el terme d'eugenèsia.[15]

El terme eugenèsia s'usa a sovint per a referir-se en realitat al eugenisme, moviment polític i ideològic que predica una millora qualitativa, biològica de la població, front a una possible millora moral o cultural.[5] Els moviments eugenistas varen tindre influència sobretot a finals d'el XIX i principis d'el XX. En un ampli sentit històric, l'eugenèsia també pot ser l'estudi de la «millora de les qualitats genètiques humanes». Algunes voltes s'aplica per a descriure en térmens generals qualsevol acció humana la finalitat de la qual siga millorar l'acervo genètic.[16]

Francis Galton va utilisar “eugenèsia” al conjunt de propostes que varen sorgir des de l'eugenisme. Els mecanismes per a conseguir-la poden ser “positius” (pel foment de la reproducció dels “més aptes”) o “negatius” (per les traves o l'incapacitació als “menys aptes” per a que no es reproduïxquen).[5]

Per les seues finalitat normatives i a la seua relació històrica en el racisme científic, aixina com al desenroll de la ciència de la genètica, la comunitat científica internacional s'ha desvinculat casi totalment del terme eugenèsia, calificant-la a voltes de pseudociencia, si be poden trobar-se defensors de lo que es coneix com eugenèsia lliberal. Les investigacions modernes sobre els potencials usos de l'ingenieria genètica ha dut a una cada volta major invocació de l'història de l'eugenèsia en discussions sobre bioética, la majoria de les voltes de forma cautelar. Alguns bioéticos sugerixen que inclús els programes d'eugenèsia no coactiva serien inherentemente poc ètics, si ben este punt de vista ha segut qüestionat per pensadors tals com Nicholas Agar.[17]

El eugenisme o els eugenesistas defenen polítiques específiques que (de tindre èxit) durien a una millora observable de l'acervo genètic humà. ya que el definir qué millores són desijables o beneficioses és percebut com una elecció cultural més que un assunt que puga determinar-se objectivament (és dir, per investigacions empíriques i científiques), l'eugenèsia ha segut considerada a sovint una pseudociencia. L'aspecte més discutit de l'eugenèsia ha segut la definició de «millora» de l'acervo genètic humà, com qué és una característica beneficiosa i qué és un defecte. Este aspecte de l'eugenèsia ha segut històricament contaminat en racisme científic.[18]

Els primers eugenesistas estaven més preocupats en els factors observables de l'inteligència que a sovint es correlacionan fortament en la classe social. Molts eugenesistas es varen inspirar en la crío selectiva d'animals (a on se sol treballar per a conseguir pura raças) com a analogia per a la millora de la societat humana. La mescla de races (o miscegenación) solia ser considerada com alguna cosa a evitar en nom de la purea racial. En aquella época este concepte semblava tindre cert respal científic, i va seguir sent un assunt beligerant fins que el desenroll alvançat de la genètica va dur al consens científic de que la divisió d'espècies humanes en races desiguals és injustificable. Alguns veuen açò com un consens ideològic, ya que l'igualtat, lo mateix que la desigualtat, és una elecció cultural més que un assunt que puga ser determinat objectivament.[19]

La 'eugenèsia genètica' també s'ha preocupat per l'eliminació de malties hereditàries tals com l'hemofília i la maltia d'Huntington. No obstant, hi ha varis problemes en calificar certs factors com a «defectes genètics»:[20]

  • En molts casos no hi ha consens científic sobre lo que és un «defecte genètic». A sovint s'argumenta que és més un assunt d'elecció social o individual.
  • Lo que sembla ser un «defecte genètic» en un context o entorn pot no ser-ho en un atre. Est pot ser el cas dels gens en una ventaja heterocigota, com l'alfa talasemia i la maltia de Tay-Sachs, que en la seua forma heterocigota poden oferir una ventaja contra, respectivament, la malaria i la tuberculosis.
  • Moltes persones minusvàlides o inválidas poden tindre èxit en la vida.
  • Moltes de les malties que els primers eugenesistas varen identificar com a hereditàries (per eixemple la pelagra) es consideren actualment imputables completa o a lo manco parcialment a les condicions migambientals. Paregudes preocupacions han sorgit quan el diagnòstic prenatal d'una maltia congènita pugues, segons la llegislació del país, comportar un abort (vejau també diagnòstic genètic preimplantacional). Les polítiques eugenésicas han segut classificades conceptualment en dos categories: eugenèsia positiva, que fomenta la major reproducció dels designats «més aptes», i l'eugenèsia negativa, que desaconsella o impedix la reproducció dels designats «menys aptes». L'eugenèsia negativa no necessita ser coactiva: un estat podria oferir recompenses econòmiques a certes persones que se someten a l'esterilisació, si ben alguns crítics podrien respondre que este incentiu, junt en la pressió social, podria percebre's com a coacció. L'eugenèsia positiva també pot ser coactiva: l'abort en dònes «aptes» era illegal en l'Alemània nazi.[5]

Durant el XX, molts països varen promulgar polítiques i programes eugenésicos, incloent:[16]

La majoria d'estes polítiques varen ser posteriorment considerades coactives, restrictives o genocida, i actualment són poques les jurisdiccions que inclouen polítiques explícitament classificades d'eugenésicas o inequívocament eugenésicas en essència. No obstant, algunes organisacions privades ajuden a la gent en servicis d'orientació genètica, i la reprogenética pot ser considerada una forma d'eugenèsia «lliberal» no patrocinada per l'estat.

Història

L'eugenèsia, concepte falcat pel britànic Francis Galton en 1883 i difòs en l'Imperi Alemà per Alfred Ploetz i Wilhelm Schallmayer baix el terme Rassenhygiene (‘higiene racial’),[21] va conéixer el seu periodo d'apogeu entre finals d'el XIX i 1945, «quan l'eugenèsia va quedar desacreditada pels crims del nacionalsocialisme».[22] Com ha destacat Christian Geulen, en l'eugenèsia, «l'antiga idea de la lluita racial i el tema central de la mescla de races varen ser completats en un tercer motiu que anava a transformar en totalitari el discurs racial, aixina com les pràctiques que ho acompanyaven: l'idea de la creació artificial de la raça».[23] «Els proyectes d'una raça sense cossos estranys, d'una població sense malts, d'una comunitat del poble sense discrepàncies, d'un imperi colonial sense colonisats o d'una societat sense classes… en el XX es varen intentar realisar, d'una i una atra forma».[24]

Antecedents

La selecció artificial de sers humans va ser sugerida a lo manco des de l'época de l'Antiga Grècia. Des de l'antiga Grècia se sap que era una costum usual. Els recent naixcuts podien ser abandonats pels pares segons la seua voluntat. No succeïa aixina en Esparta a on era una pràctica institucional regulada per l'Estat per a seleccionar des del naiximent als futurs ciutadans sans i forts per a defendre a la ciutat. Basada en la agogé o educació de tot ciutadà naixcut en Esparta; és controlada i dirigida en totes les etapes de la vida: “La Llei, puntillosa, s'interessa pel chiquet abans del seu naiximent: en Esparta rig tota una política d'eugenèsia. A penes naixcut, el chiquet deu ser presentat davant una comissió de Vells de la Lesche: el futur ciutadà només queda acceptat si és bell, ben conformat i robust; els enclenques i contrahechos són condenats a ser tirats als Apotetas, depòsits de residus”.[25]

Plutarco en la seua obra “Vida de Licurgo”[26] nos conta com res més nàixer, el chiquet era banyat en vi per la mare per a comprovar la seua resistència als efluvios tòxics de l'alcohol. Si el chiquet superava la prova era presentat pel pare alesjé (pòrtic), i inspeccionat per un consell de sapients vells per a evaluar la seua salut, bellea i fortalea capaç de soportar els rigors d'una vida espartana. Si el chiquet no complia en estos requisits era dut al Apothetai o Apotetas (depòsit de residus), situat en l'ala este del mont Taigeto (2407 m d'altura) des d'a on eren tirats o abandonats en el Kaiada o Kheades. El mateix Platón ho propon en el diàlec La República.[27] Establix les directrius que deuen regular la vida marital i reproductiva. Es pot considerar un programa representatiu de lo que cridem eugenèsia totalitària o autoritària. Els llímits de la reproducció els senyalarà l'Estat en la República platònica. Considera que la procreació dels fills devia tindre lloc en la força de l'edat: “Les dònes donaran fills a l'Estat des dels vint als quaranta anys, i els hòmens des de que haja passat el primer fòc de la joventut fins als cincuenta y cinco anys. En ellibre de la Política,[28] Aristóteles també secunda al seu mestre Platón. Per a Aristóteles, l'Estat deu tindre control de caràcter eugenésico a les famílies, ya que elles són l'essència mateixa de la ciutat, argumentant a favor de l'abort en casos de sobrepoblación: “Més convenient cosa li semblaria a algú que es posara taxa en tindre fills que no en la possessió de la facenda, de manera que cap engendrara més de cert número de fills, i que este número i llímit li posara considerant les desgràcies que poden succeir, o si acàs morira algun d'ells, i també tenint en conte els que no tenen fills”.[29][30][31] També va recolzar l'infanticidi en els casos en que el chiquet siga deforme: “En lo que toca en matar o criar dels fills, ha d'haver una llei per a que cap cosa manca o monstruosa s'haja de criar”.[32][30]

Posteriorment i, seguint la tradició, els romans tiraven als chiquets deformes i malts des de la roca Tarpeya, un promontori situat en el centre de Roma prop del Capitolio, també utilisat per a eixecutar a criminals i delincuents.[33] No existix, no obstant, cap font històrica, cap referència que corrobore la llegenda de que la Roca Tarpeya s'usara per a matar recent naixcuts en deformitat físiques.

Creació: Francis Galton

Francis Galton, un dels pares de l'eugenèsia.

Durant els anys 1860 i 1870, Francis Galton va sistematisar diverses idees eugenésicas despuix de llegir L'Orige de les Espècies de Charles Darwin (que era primer seu). Galton va alegar que els mecanismes de la selecció natural estaven sent frustrats potencialment per la civilisació humana. En el seu raonament, Galton va considerar que les moltes societats humanes buscaven protegir als desfavorits i els dèbils i dites societats estaven "bregades" en la selecció natural responsable de l'extinció dels més dèbils. Ell va pensar que solament canviant eixes polítiques socials es podria "salvar" a la societat d'una «reversión cap a la mediocritat», una frase que va falcar primer en la biometria estadística i que més vesprada es va canviar per la frase «regressió cap a la mija».[34]

Per primera volta, Galton va esbossar formalment la seua teoria en l'artícul de 1865 «Talent i personalitat hereditaris» (Hereditary Talent and Character), desenrollant-la més a fondo en el seu llibre de 1869 El geni hereditari.[35]

  • Galton va concloure que, de la mateixa forma que la selecció artificial es podria usar per a exagerar traces en atres animals, es podrien esperar resultats similars en aplicar estes pràctiques en sers humans, tal com va escriure en l'introducció de El geni hereditari:
Em proponc mostrar en este llibre que les habilitats naturals de l'home es deriven de l'herència, baix exactament les mateixes llimitacions en que lo són les característiques físiques de tot lo món orgànic. Conseqüentment, com és fàcil a pesar d'estes llimitacions conseguir per mig de la cuidadosa selecció una raça permanent de gossos o cavalls dotada d'especials facultats per a córrer o fer qualsevol atra cosa, de la mateixa forma seria prou factible produir una raça d'hòmens altament dotada per mig de matrimonis sensats durant vàries generacions consecutives.
Galton, El geni hereditari, 1

Segons Galton, la societat fomentava malties disgenéticas (que posaven a la societat en un estat pijor) afirmant que "els menys inteligents" s'estaven reproduint més que els "més inteligents". Galton no va propondre sistema de selecció algun, sino que esperava que es trobaria una "solució" canviant les costums socials de manera que animaren a la gent a vore l'importància de la reproducció.

  • Galton va usar per primera volta la paraula eugenèsia en el seu llibre de 1883 Investigacions sobre les facultats humanes i el seu desenroll (Inquiries into Human Faculty and Its Development), en el que va voler «mencionar els diversos tòpics més o menys relacionats en el cultiu de la raça o, com podríem cridar-ho, en les qüestions “eugenésicas”». Va incloure una nota a peu per a la paraula que escrivia:
Açò és, en qüestions relacionades en lo que es denomina en grec eugenia, a saber, de bon linaje, dotat hereditariamente de qualitats nobles. Esta i les paraules relacionades (eugénico, etcétera) són igualment aplicables a hòmens, bésties i plantes. Desigem enormement una paraula breu per a aludir a la ciència de la millora delinaje, que en modo algun es llimita a les qüestions d'emparejamientos sensats, sino que, especialment en el cas de l'home, pren consciència de totes les influències que tendixen a donar encara que siga en remot grau a les races o varietats més aptes una millor oportunitat de prevaldre més ràpidament sobre els menys aptes de lo que d'una atra forma hauria fet. La paraula eugenèsia expressaria suficientment esta idea, sent com a mínim una paraula més efectiva que viricultura, que una volta em vaig aventurar a usar.
Francis Galton, Inquiriesintohumanfacultyandits development (Londres, Macmillan, 1883), pág. 17, nota 1
Karl Pearson (1912).

En 1904 Galton va definir el seu concepte d'eugenèsia com «la ciència que tracta sobre totes les influències que milloren les qualitats innates d'una raça, i també en aquelles que les desenrollen fins a la major ventaja».[36]

La formulació de Galton de l'eugenèsia estava basada en un fort enfocament estadístic, fortament influenciat per la «física social» d'Adolphe Quetelet. No obstant, a diferència d'est, Galton no respectava al «home mig» sino que ho despreciava considerant-ho un mediocre. Galton i el seu hereu estadístic Karl Pearson varen desenrollar lo que es va cridar l'enfocament biométrico de l'eugenèsia, que va desenrollar nous i complexos models estadístics (més vesprada exportats a camps completament diferents) per a descriure l'herència de les traces. En el re-descobriment de les lleis de l'herència del monge Gregor Mendel, varen sorgir dos bandos separats de defensors de l'eugenèsia. Un estava format per estadístics i un atre per biòlecs. Els primers creïen que els segons tenien models matemàtics excepcionalment primitius, mentres els biòlecs creïen que els estadístics sabien poc sobre biologia.[37]

Leonard Darwin, el quart fill de Charles Darwin, va anar el president de la Societat Eugenésica Britànica, de 1911 a 1928.

Posteriorment, varis dels fills de Charles Darwin varen destacar com a líders principals del moviment eugenésico. En 1911, es va formar un grup eugenésico-darwinista en Cambridge, en el qual figuraven tres dels fills de Darwin: Horance, Francis i George. En 1908, Francis Galton havia fundat en Londres la Societat Eugenésica Britànica[38] (Eugenics Society, hui Galton Institute), i en 1911 Leonard Darwin es va convertir en el president de la mateixa fins a 1928. Tal com va descriure Nicholas Wright Gillham en A Life of Francis Galton, en 1912, en el seu discurs presidencial davant el Primer Congrés Internacional d'Eugenèsia, Leonard Darwin va expressar el seu desig de que l'eugenèsia guanyara influència sobre atres sistemes de creència:

L'eugenèsia es convertiria no només en el grial, un substitut de la religió, com Galton havia esperat, sino en un "deure primordial" els principis del qual presumiblement es fan exigibles
Leonard Darwin (1912)[39]

Més vesprada, Charles Galton Darwin, (net de Charles Darwin) seria el president de la Societat Eugenésica durant trenta anys.[40][41] Leonard escriuria els llibres "¿Qué és l'eugenèsia?" i "La necessitat d'una reforma eugenésica" (este últim dedicat al seu pare).[42] Les teories eugenésicas es varen popularisar àmpliament durant la primera mitat d'el XX i varen gojar de molta influència entre círculs científics gràcies al renom de la família.[43] En la creixent influència de l'eugenèsia darwinista, va sorgir una ona de "higienistas", hòmens que es consideraven científics molt estudiats, que lluitaven contra la suposta "degeneració gradual de la raça".[44]

L'eugenèsia va terminar aludint a la reproducció humana selectiva com un intent d'obtindre chiquets en traces desijables considerades "superiors". També es donava un enfocament que buscava influir sobre les taxes de natalitat diferencials. Posteriorment, els teòrics eugenésicos classificarien a l'eugenèsia en dos categories: la "eugenèsia positiva": la major reproducció dels que es considerava que contaven en traces hereditàries ventajoses o millors, i la *eugenèsia negativa o "eugenèsia activa", l'evasió de la reproducció dels que tenien traces hereditàries considerades "mals" o pijors. En el passat, les polítiques eugenésicas negatives varen culminar en actes de segregació i llegislacions que encaminaven a esterilisació forçades i inclús el genocidi dels grups socials que varen ser vists com "menys aptes" o inferiors. L'eugenèsia activa va incloure l'eliminació dels discapacitats segons la política racista del extermini nazi. Les polítiques eugenésicas "positives", típicament varen prendre la forma de respals per als individus que es varen considerar "més «aptes»" o "més forts", i la seua bonificació per a animar-els a que tingueren descendència. Pràctiques relativament inocuo com l'orientació matrimonial tenien vínculs primitius en l'ideologia eugenésica. Aixina mateix, durant la Primera Guerra Mundial, en diversos llocs, el test de coeficient intelectual tenia el fi de seleccionar als soldats més inteligents per a posar-els al mando.[45]

L'eugenèsia diferia en un sentit de lo que més vesprada es coneixeria com darwinisme social. Abdós sostenien que l'inteligència era hereditària, pero l'eugenèsia afirmava la suposta necessitat de noves polítiques per a que de forma activa dugueren a la societat a un estat "més «eugenésico»", mentres que els darwinistas socials argumentaven que la pròpia societat «advertiria» naturalment el problema de la «disgenesia» si no es posaven en pràctica polítiques de benestar social.

Ensenyança universitària

Ya en 1914, a lo manco 44 universitats nortamericanes ensenyaven l'eugenèsia. Per eixemple, Middlebury College durant décades va oferir estudis en eugenèsia en carreres com a pedagogia, biologia, i sociologia.[46][47] Middlebury va sostindre un "extens involucramiento en el moviment eugenésico."[46] L'obligatori curs introductori de Middlebury "Orientating Course for Freshmen", d'un any, en 1925 incloïa el tema "Eugenèsia" i el seu pensum explicava que l'any precedent es va ensenyar en este curs baix el titular "Lo que la civilisació pot esperar de l'eugenèsia."[48]

La «edat d'or» de l'eugenèsia (1890-1945)

L'eugenèsia va conéixer el seu periodo d'apogeu entre finals d'el XIX i 1945, «quan l'eugenèsia va quedar desacreditada pels crims del nacionalsocialisme».[22] Quan en 1912 es va reunir en Londres el Primer Congrés Mundial d'Eugenèsia el moviment eugenésico estava ya molt estés especialment en Estats Units, Anglaterra, els països escandinaus i Alemània. El seu objectiu era «l'intent de controlar la distribució de les traces hereditàries en el procés colectiu de reproducció de la població per mig d'intervenció en la vida biològica i social». Es tractava de favorir la reproducció de les característiques desijades (eugenèsia «positiva») i evitar la de les indeseades (eugenèsia «negativa»). En última instància el proyecte eugenésico consistia en «poder controlar l'evolució humana».[49]

Ilustració racista de l'influent revista Harper's Weekly (1899) en la que es fa una suposta similitut entre el "irlandés ibèric" i el "negre" en contrast en l'elevat "angloteutònic".

Ya abans de 1912 s'havien posat en marcha pràctiques eugenésicas en varis països, com Anglaterra i Alemània, per a, per eixemple, favorir la reproducció de persones considerades «valioses» per mig de la planificació de l'elecció de parella. I en alguns estats d'Estats Units i en els països escandinaus, s'havien decretat les primeres prohibicions de reproducció i esterilisació forçoses dels «deficients» (malts crònics, discapacitats físics i síquicos, «criminals nats», etc.). Partint de l'idea pròpia del discurs raciste d'el XIX de l'estreta relació entre la reproducció biològica dels individus i de la comunitat sancera, molt pronte es va considerar «la possibilitat d'impedir que també grups, classes socials i races sanceres es reproduïren biològicament».[50] En lo que discrepaven els eugenistas entre sí era en si es devia primar l'intervenció en el mig, com sostenien els més lliberals, o en la «criança biològica», com sostenien els més reaccionaris. L'antropòlec lliberal nortamericà Franz Boes defenia la primera opció perque estava convençut de que el «entorn» era el factor fonamental del desenroll racial i criticava l'idea generalisada de que només intervenia la «herència». Partint d'eixa premissa ―de que «les senyes d'identitat racial podien canviar-se per mig d'influències climàtiques»― va aplegar a la conclusió de que «en grans desplaçaments de població, es podria conseguir també que desaparegueren del tot les característiques racials no desijades». I es va plantejar aplicar-ho als afroamericàs, convençut de que «si es podia trobar un clima per a ells, que a llarc determini els fera menys “negres”, s'acabaria en seguida en l'odi racial». Pero ell mateixa va acabar abandonant eixe tema de l'investigació eugenésica per a dedicar-se a l'etnologia.[51]

Alemània nazi

Artícul principal → Eugenèsia nazi.


l'Alemània nazi d'Adolf Hitler va ser famosa pels programes eugenésicos que intentaven mantindre una «raça alemana» «pura» per mig d'una série de mides arreplegades baix la cridada «higiene racial». En juliol de 1933 es va aprovar una llei que permetia l'esterilisació involuntària de «borrachos, criminals sexuals i lunáticos hereditaris i incurables, i d'aquells que patixquen una maltia incurable que poguera transmetre's a la seua descendència».[52] Entre atres activitats, els nazis varen realisar extensius experiments en sers humans vius per a comprovar les seues teories genètiques, anant des de la simple mida de les característiques físiques als experiments efectuats per Josef Mengele i Otmar von Verschuer en bessons en els camps de concentració. Durant els anys 1930 i 1940, el règim nazi va esterilisar forçosament a centenars de mils de persones als que considerava mental i físicament «no aptes» (s'estima que unes 400 000 entre 1934 i 1937). L'escala del programa nazi va provocar que els defensors nortamericans de l'eugenèsia buscaren una ampliació del seu, en alguna queixa sobre que «els alemans nos estan guanyant en el nostre propi joc».[53] Els nazis varen ser inclús més allà, assessinant a decenes de mils de discapacitats físics i psíquics per mig del programa secret Aktion T4, disfrassat baix el terme de «eutanàsia».[54]

També varen implantar polítiques eugenésicas «positives», otorgant premis a les dònes àries que tenien un gran número de fills i promovent un programa en el que dònes fadrines «racialmente pures» eren fecundades per oficials de les SS (Lebensborn). Moltes de les seues preocupacions sobre l'eugenèsia i l'higiene racial varen estar també presents en el seu extermini sistemàtic de millons de persones «indesijables», incloent judeus, gitanos, testics de Jehová i homosexuals durant l'Holocaust (bona part de l'equip i els métodos d'extermini usats en els camps varen ser desenrollats inicialment en el programa de «eutanàsia»). L'alcanç i la coacció dels programes eugenésicos alemans, junt en el fort us de la retòrica eugenésica i l'anomenada «ciència racial» durant tot el règim, varen crear una indeleble associació entre l'eugenèsia i el Tercer Reich en els anys de posguerra.[55]

Estats Units

Artícul principal → Eugenèsia en Estats Units.
Demostració d'antropometría en una exhibició d'una conferència sobre eugenèsia de 1921.

El segon major moviment eugenésico es va donar en els Estats Units. Un pioner en les idees eugenésicas (ans que foren classificades com a tals) va ser Alexander Graham Bell. En 1881 Bell va investigar la taxa de sordera en Martha's Vineyard, Massachusetts. D'açò va concloure que la sordera era de naturalea hereditària i va recomanar la prohibició del matrimoni en sorts («Memòria sobre la formació d'un tipo de sordera en la raça humana»). Com a molts atres eugenistas posteriors, va propondre controlar l'immigració en fins eugenésicos i va advertir que els coleges interns per a sorts podrien considerar-se possiblement com a llocs de cria d'una raça humana sorda. Per la seua banda els afroamericans W. I. B. Du Bois o Marcus Garvey varen recolzar l'eugenèsia o idees similars com a forma de reduir el sofriment dels negres i millorar la seua estatura.cita requerida Molts métodos llegals d'eugenèsia varen incloure en Estats Units lleis estatals contra la miscegenación o la prohibició dels matrimonis interracials. la Talle Suprema va derogar estes lleis estatals en 1967 i va declarar inconstitucionals les lleis antimiscegenación.

Diagrama d'un arbre genealògic de La família Kallikak destinat a ilustrar cóm un «desliz ilícit» podia provocar una generació completa de «imbècils».

Començant en Connecticut en 1896, molts estats varen aprovar lleis sobre el matrimoni en criteris eugenésicos, prohibint casar-se a qualsevol que anara «epilèptic, imbècil o dèbil mental». En 1898 Charres B. Davenport, un prominent biòlec, va escomençar com a director d'una estació d'investigació biològica situada en Cold Spring Harbor uns experiments sobre l'evolució de plantes i animals. En 1904, Davenport va rebre fondos del Institut Carnegie per a fundar l'Estació d'Evolució Experimental. l'Eugenics Record Office (’Oficina de Registre d'Eugenèsia’) va obrir en 1910 mentres Davenport i Harry H. Laughlin escomençaven a promocionar l'eugenèsia.[56]

Durant el XX, els investigadors es varen vore intrigados per l'idea de que les malties mentals podien transmetre's dins de les famílies i varen portar a terme varis estudis per a documentar la heredabilidad de malties tals com l'esquizofrènia, el trastorn bipolar i la depressió. A finals d'el XIX i principis d'el XX es varen promulgar lleis estatals per a prohibir el matrimoni i forçar l'esterilisació dels malts mentals en la finalitat d'evitar la «transmissió» de les malties mentals a la següent generació. Estes lleis varen ser ratificades per la Cort Suprema dels Estats Units en 1927 i no varen ser abolides fins a mediats de sigle. Per a 1945 uns 45 000 malts mentals havien segut esterilisats forçosament. En els anys següents, la Eugenics Record Office va reunir una enorme colecció d'arbres genealògics i va concloure que els qui eren «no aptes» procedien d'entorns econòmica i socialment pobres. Eugenistas tals com Davenport, el sicòlec Henry H. Goddard i el conservacionista Madison Grant (tots molt respectats en la seua época) varen escomençar a pressionar per a conseguir diverses solucions polítiques al problema dels «no aptes» (Davenport advocava per la restricció de l'immigració i l'esterilisació com a métodos principals, Goddard recomanava la segregació en el seu llibre La família Kallikak, i Grant era partidari de tot lo anterior i més, abrigant inclús l'idea de l'extermini).[57] Encara que la seua metodologia i métodos d'investigació es consideren actualment molt defectuosos, en l'época es va considerar una investigació científica llegítima. Va tindre, no obstant, detractors científics (notablement Thomas Hunt Morgan, un dels pocs mendelistas en criticar explícitament l'eugenèsia), si be la majoria d'ells es varen centrar més en la primitiva metodologia dels eugenistas i en la consideració de casi qualsevol característica humana com a hereditària, que en l'idea de l'eugenèsia en sí.[58]

L'idea del «geni» i el «talent» va ser també considerada per William Graham Sumner, un fundador de la American Sociological Society (actual American Sociological Association), qui mantenia que si el govern no interferia en la política social de laissez faire, sorgiria una classe de genis en el cim del sistema d'estratificació social, seguida d'una classe de talents. La major part del restant de la societat cauria en la classe dels mediocres. Aquells que eren considerats anormals (retardats mentals, minusvàlits, etcétera) tenien un efecte negatiu sobre el procés social en consumir recursos necessaris. Deurien ser deixats solo per a que es valgueren per sí mateixa. Pero els de la classe de delinqüents (criminals, pervertidos, etcétera) deurien ser eliminats de la societat.[59]

Mapa elaborat per Madison Grant, titulat "La distribució actual de les races europees", publicat en el seu llibre "La caiguda de la gran raça" (1916).

En l'aprovació de la llei d'immigració Johnson-Reed, els eugenesistas varen jugar per volta primera un paper protagoniste en el debat del Congrés com a experts assessores sobre l'amenaça de «linajes inferiors» procedents de l'est i el sur d'Europa. Açò va reduir el número d'immigrants de l'estranger al 15 % d'anys anteriors, en controlar el número d'individus «no aptes» que entrabar al país. La nova llei va reforçar les anteriors que prohibien la mescla racial en un intent per conservar el acervo genètic.[60] Les consideracions eugenésicas també varen estar despuix de l'aprovació de lleis sobre l'incesto en bona part dels Estats Units i varen ser usades per a justificar moltes lleis antimiscegenación.[61]

Alguns estats varen esterilisar als «imbècils» durant bona part d'el XX. la Cort Suprema dels Estats Units va sentenciar en el cas Buck contra Bell de 1927 que l'estat de Virginia podia esterilisar als considerats «no aptes». L'época més important d'esterilisació eugenésica va ser entre 1927 i 1963, quan unes 64 000 persones varen ser esterilisades forçosament baix les lleis eugenésicas dels Estats Units.[62] Un informe favorable sobre els resultats de l'esterilisació en Califòrnia, en molt l'estat que més esterilisació va realisar, va ser publicat en format de llibre pel biòlec Paul Popenoe i seria àmpliament citat pel govern nazi com a evidència de que els programes massius d'esterilisació eren factibles i humans. Quan els dirigents nazis varen ser jujats per crims de guerra en els Juïns de Núremberg despuix de la Segona Guerra Mundial, varen justificar les esterilisació massives (unes 450 000 en menys d'una década) citant als Estats Units com els seus inspiradores.[63]

Varis autors, notablement Stephen Jay Gould, han afirmat repetidament que les restriccions sobre l'immigració aprovades en els Estats Units durant els anys 1920 (i derogades en 1965) varen estar motivades per les metes de l'eugenèsia, en particular pel desig d'excloure a les races considerades inferiors de l'acervo genètic nacional. Durant el començ d'el XX, els Estats Units varen escomençar a rebre un número molt superior d'immigrants del sur i l'est d'Europa. Eugenistas influents com Lothrop Stoddard i Harry Laughlin (qui va ser designat com a testic expert pel Comité del Congrés per a Immigració i Naturalisació en 1920) presentaven el «argument» de que estes eren «races inferiors» que contaminarien el acervo genètic nacional si el seu número no es restringia. S'ha argumentat que açò va moure als Estats Units (i també a Canadà) a aprovar lleis que creaven una jerarquia de nacionalitats, classificant-les des dels més desijables anglosaxons i nòrdics fins als immigrants chinencs i redactors, a els qui se'ls va prohibir casi completament entrar al país.[64] No obstant, vàries persones, incloent a Franz Samelson, Mark Spiderman i Richard Herrnstein, han argumentat que, basant-se en l'examen dels registres dels debats del Congrés sobre política d'immigració, no es va donar virtualment consideració alguna a estos factors. Segons estos autors, les restriccions varen ser primordialmente motivades pel desig de mantindre l'integritat cultural del país front al fort influix dels estrangers.[65] Esta interpretació, no obstant, no és acceptada per la majoria dels historiadors de l'eugenèsia.

Nikola Tesla (1856-1943) als 40 anys.

En el seu temps l'eugenèsia era vista per diversos científics com "progressiste", i una forma d'aplicació al camp de la reproducció humana. Nikola Tesla, per eixemple, de la mateixa manera que Francis Galton, era partidari de l'imposició selectiva, i la seua opinió era que esta devia impulsar-se encara més fins que finalment s'establira l'eugenèsia de forma universal en el futur.[66] En una entrevista de 1937, va declarar:

L'any 2100 vorà l'eugenèsia universalment establida. En époques passades, la llei que rig la supervivència del més fort mes o menys eliminava les races menys desijables. Després la nova sensació humana de compassió va escomençar a interferir en el funcionament implacable de la naturalea. Com a resultat d'això, vàrem seguir mantenint vius i criant als no aptes.[67]
 L'únic método compatible en les nocions de civilisació i raça per a evitar la reproducció dels no aptes és l'esterilisació i l'orientació intencionada de l'instint d'apareamiento. Varis països europeus i alguns estats de l'Unió Americana esterilisen als criminals i als dements. Açò no és suficient. La tendència d'opinió entre els eugenistas és que tenim que fer que el matrimoni siga més difícil. Certament, a ningú que no siga un pare desijable se li deu permetre la producció de progenie.
Nikola Tesla, 9 de febrer de 1935, en la revista Liberty

Brasil

Renato Kehl, doctor, farmacólogo i eugenista brasiler

Segons les tesis de Nancy Stepan tant l'eugenèsia llatinoamericana i en especiala brasilera varen estar influenciades per la francesa. En Brasil, l'idea de que una persona, a lo llarc de la vida, acumulava caràcters adquirits i els transmetia a la generació següent va predominar entre els eugenistas brasilers. Açò va fer que el neolamarckisme tinguera un acostament a la tradició del sanitarisme i del higienisme. Açò va dur a la conclusió de que si els caràcters adquirits a lo llarc de la vida anaren transmesos a les generacions futures, tindríem, en unes décades, una població eugenésicamente sana.[68]

En 1919 es va crear la Societat Eugénica de São Paulo, presidida per Arnaldo Vieira de Carvalho, i un any despuix té lloc el Primer Congrés Brasiler d'Eugenèsia en la mateixa ciutat.[69]

Bust de A. Vieira de Carvalho en l'Universitat de São Paulo

Renato Kehl, creent en el racisme científic i llicenciat en Farmàcia i Medicina; va ser el major defensor de l'eugenèsia en Brasil. Cap a 1928, Kehl va abraçar de manera més clara les Lleis de Mendel en volta els arguments neolamarckistas encara presents en els seus treballs de principis de 1920. A finals de la década, trás viajar per Europa i conéixer a personalitats de Bayer, la concepció pro ària del país i de diferents Instituts eugenésicos alemans; va escomençar a negar que sanear fora eugenizar i a afirmar l'eugenèsia devia intervinir directament en les característiques biològiques de la població.[70] Va fundar la revista "Boletim d'Eugenia", en el que s'advocava per diferenciar el sanitarisme i el higienisme de l'eugenèsia i es proponia mides més extremes com l'esterilisació dels individus que anaren considerats degenerados.[69] Aixina en la seua obra "Lliçons d'Eugenèsia", Kehl resumix la posició dels eugenistas del país: Esterilisar malts mentals i criminals i l'abort per motiu eugenésico.[71]

En març de 1931, Kehl va fundar junt al zootecnista Octávio Domingues i el zoólogo Salvador de Toledo Piza Jr. la Comissió Central Brasilera d'Eugenèsia (CCBE) que va adoptar com a model a la Societat Alemana de Raça i Higiene.[69] Abdós provenien d'institucions paulistes a on el pensament dels eugenistas de l'estat era que el mestiçage resultant era millor que en el restant del país per la seua geografia i la major absència d'afrodescendientes.[72]

  • Octávio Domingues feya recalcament en la necessitat d'ensenyar genètica en escoles secundàries per a convéncer al poble de les ventages que alcançaria la raça aplicant mides eugenésicas.[73] Per a ella "consciència eugenésica" devia començar per implantar-se en les èlits per a estendre-la finalment en les classes baixes. D'eixa manera s'evitaria que els "degenerados" deixaren el seu "taca" en les futures generacions. Al contrari de Kehl que creïa que la biopolítica era totalment necessària, Domingues no creïa que esta sola poguera garantisar el mejoramiento de la raça.

Restant d'Amèrica Llatina

Encara que l'eugenèsia en Amèrica Llatina va ser principalment mèdica, preventiva, puericultura i persuasiva; també junt a les lleis migratòries es va plasmar la de tipo coercitiva.[74] L'influència de l'Iglésia catòlica, que condenava les pràctica que atentaven contra la vida o que desijaren restringir la reproducció, va contribuir a que l'eugenèsia en el continent fera de la protecció de l'infància, per mig de la puericultura, el centre del proyecte eugenésico llatinoamericà. No obstant això no va impedir una visió de l'eugenèsia de cort racista.[75]

A mitan de la década de 1910 varen escomençar en Amèrica Llatina les conferències especialisades contribuint a la circulació dels sabers sobre eugenèsia i en 1918 es crea en Argentina la primera societat eugénica d'Amèrica Llatina.[76]

Eusebio Hernández, eugenista i fundador de l'Homicultura, junt al també cubà Dumenge F. Ramos i Prim

Per al 21 de decembre de 1927 l'Unió Panamericana va convocar la Primera Conferència Panamericana d'Eugenèsia i Homicultura, celebrada en La Habana, Cuba. A ella varen acodir representants d'Argentina, Bolívia, Chile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, El Salvador, Estats Units, Guatemala, Hondures, Mèxic, Panamà, Perú, República Dominicana, Uruguai i Veneçuela.[77] El tema que es va tractar va ser l'arribada al continent de "rebujos humans" en referència als exiliats de la Primera Guerra Mundial i es va demanar l'enduriment de les lleis migratòries ya existents en el fín d'evitar l'entrada als que anaren una amenaça per al "component biològic" de les nacions llatinoamericanes i es deixara entrar a les persones en les traces biològiques necessàries per a millorar la "raça" llatinoamericana i dugueren en si l'educació i cultura que civilisaren les nacions llatinoamericanes.[78] També es va rebujar l'implementar el Còdic Panamericà d'Eugenèsia i Homicultura presentat per Estats Units i Cuba per transgredir la realitat social suramericana.[79]

En la década de 1930, l'eugenèsia es va consolidar en Amèrica Llatina i va definir les normes migratòries nacionals. Els principis de moviment varen servir de respal a una ideologia racista que vea en l'individu blanc a l'immigrant ideal. Segons els partidaris a l'eugenèsia l'immigrant blanc en instalar-se en el continent terminaria borrant dels gens les tares físiques, mentals i intelectuals de la població local, heretades d'una mescla racial mal gestionada i a la seua volta duria en si comportaments socials propis d'una societat civilisada.[78] Eixa década associacions eugenésicas en Brasil (Comissió Central de brasilera d'eugenèsia en 1930), la Societat Eugenésica Mexicana pel Mejoramiento de la Raça en 1931, l'Associació Argentina de Biotipología, Eugenèsia i Medicina Social en 1932 Argentina, la Comissió d'Eugenèsia uruguayana en 1935 i fins a 4 associacions en Perú en 1939.[80]

En 1934, es va celebrar en Buenos Aires la Segona Conferència Panamericana d'Eugenèsia i Homicultura. En ella es va aprovar el Còdic del Chiquet, obra l'uruguayà Roberto Berro, que encara que no era molt diferent al Còdic presentat per Cuba i Estats Units anys abans, consolidava a l'infància com l'eix principal del moviment.[75]

Atres països

Canadà va portar a terme mils d'esterilisació forçoses fins als anys 1970. Molts indis canadencs, aixina com immigrants de l'est d'Europa, varen ser objecte d'este programa que identificava com genèticament inferiors a les minories racials i ètniques. Suècia va esterilisar per la força a 62 000 persones, principalment malts mentals, pero també minories ètniques i racials al principi, com a part d'un programa eugenésico que va durar 40 anys. Com va ser el cas d'atres programes, es creïa que l'ètnia i la raça tenien relació en la salut mental i física. Encara que el programa no era de l'agrade de molts suecs, els polítics normalment ho recolzaven, més com un mig de millorar la «salut social» que com la mida de «proteccionisme racial» que en realitat era (el govern suec ha indemnisat posteriorment als afectats). Atres països com Austràlia, el Regne Unit, Noruega, França, Finlàndia, Dinamarca, Estònia, Islàndia i Suïssa varen portar a terme programes d'esterilisació de persones declarades deficients mentals per l'estat. Singapur va practicar una forma llimitada d'eugenèsia «positiva» que incloïa la promoció del matrimoni entre graduats universitaris en l'esperança de que engendrarien millors fills.[81]

Despuix de 1945: la deslegitimación de l'eugenèsia

En les décades següents a la Segona Guerra Mundial, l'eugenèsia es va fer cada volta més impopular per a la ciència acadèmica. Moltes organisacions i publicacions que varen tindre el seu orige en el moviment eugenésico varen escomençar a distanciar-se de dita filosofia, com quan Eugenics Quarterly es va convertir en Social Biology en 1969.

Abans dels camps d'extermini de la Segona Guerra Mundial, l'idea de que l'eugenèsia poguera dur al genocidi no era considerada sériament, no obstant, despuix de l'experiència de l'Alemània nazi, varen aumentar la cantitat de polítics i membres de la comunitat científica que varen renegar públicament de les idees sobre la «higiene racial» i sobre els membres «no aptes» de la societat. Els Juïns de Núremberg contra els dirigents nazis varen revelar al món moltes de les pràctiques genocida del règim i varen dur a la formalisació de polítiques d'ètica mèdica i la declaració sobre les races de l'Unesco en 1950. Moltes societats científiques varen publicar les seues pròpies «declaracions racials» semblades en els anys, i la Declaració Universal dels Drets Humans, desenrollada en resposta als abusos comesos en la Segona Guerra Mundial, va ser adoptada per l'ONU, afirma en el seu Artícul 16 que «Els hòmens i les dònes, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense restricció alguna per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i fundar una família».[82] Despuix la declaració de l'UNESCO en 1978 sobre la raça i els prejuïns racials va declarar que l'igualtat fonamental de tots els sers humans és l'ideal cap al que deurien convergir l'ètica i la ciència.[83]

Com a reacció als abusos nazis, l'eugenèsia va passar a ser universalment vilipendiada, aixina com en moltes de les nacions en les que havia segut una volta popular. Molts eugenistas dedicats abans de la guerra a lo que més vesprada seria calificat com «criptoeugenesia» varen enterrar decididament les seues creències eugenésicas i es varen convertir en respectats antropòlecs, biòlecs i genetistas en la posguerra (incloent a Robert Yerkes en els Estats Units i Otmar von Verschuer en Alemània). No obstant, el eugenista californià Paul Popenoe va fundar l'orientació familiar durant els anys 1950, un canvi de professió que va sorgir dels seus interessos eugenésicos per promoure els «matrimonis saludables» entre persones «aptes».[84]

Els llibres de text d'educació secundària i universitària solien tindre entre 1920 i 1940 capítuls sobre el progrés científic que supondria l'aplicació de principis eugenésicos sobre la població. Moltes publicacions científiques antigues dedicades a la genètica eren editades per eugenistas i incloïen artículs eugenésicos junt en estudis sobre l'herència en organismes no humans. En acabant de que l'eugenèsia caiguera en desgràcia davant la comunitat científica, la major part de les referències a l'eugenèsia varen ser eliminades dels llibres de text i de les subsecuentes edicions de les publicacions importants. Inclús varen canviar els noms d'algunes publicacions per a reflectir les noves actituts. Per eixemple, Eugenics Quarterly es va convertir en 1969 en Social Biology (la revista seguix existint, pero s'assembla poc a la seua predecessora). Entre els membres notables de l'American Eugenics Society (1922–94) durant la segona mitat d'el XX s'inclouen Joseph Fletcher, creador de l'ètica situacional; el Dr. Clarence Gamble de la farmacèutica Procter & Gamble i Garrett Hardin, un defensor del control de natalitat i autor de La tragèdia dels comuns. A pesar del canvi d'actitut de la posguerra sobre l'eugenèsia en els Estats Units i Europa, uns pocs països, notablement Canadà i Suècia, varen mantindre programes eugenésicos, incloent l'esterilisació forçosa d'individus en tares mentals, aixina com atres pràctiques, fins als anys 1970. En els Estats Units, les esterilisació es varen abolir en els anys 1960, a pesar de que el moviment eugenésico havia perdut la major part de la seua popularitat i respal polític a finals dels anys 1930.[85]

En les últimes décades, s'ha denunciat en Austràlia i en Perú l'engany per part de meges, que aprofitant el desconeiximent i confusió respecte a la medicina i llenguage occidental, sostreen biaixades autorisacions per a eixecutar lligam de trompes de Falopi de dònes aborigen, inclús sense fills, quan acodien a revisar atres problemes als hospitals. Estes pràctiques subrepticias buscaven reduir la natalitat entre les ètnia naturals del continent.[86][87]

Alguns com Margaret Sanger (fundadora de Planned Parenthood of America) varen trobar en l'eugenèsia una ferramenta útil per a impulsar la llegalisació dels métodos anticonceptius.[88]

«Eugenèsia lliberal» i ingenieria genètica

Artícul principal → Eugenèsia lliberal.

Des de començos dels anys 1980, quan el coneiximent sobre la genètica va alvançar significativament, l'història i conceptes eugenésicos han segut àmpliament discutits. Esforços com el Proyecte Genoma Humà han conseguit que la modificació efectiva de l'espècie humana torne a semblar possible (com va fer la teoria original de l'evolució de Darwin en els anys 1860, junt en el redescubrimiento de les Gregor Mendelleis de Mendel a principis d'el XX). La diferència a principis d'el XXI va ser l'actitut cautelosa cap a l'eugenèsia, que s'havia convertit en una consigna a témer més que a abraçar. Solament uns pocs investigadors (com el controvertit sicòlec Richard Lynn) han demanat obertament l'adopció de polítiques eugenésicas usant tecnologia moderna, pero representen una opinió minoritària en els actuals círculs científics i culturals.[89] Un intent d'implantació d'una forma d'eugenèsia va ser un «banc d'esperma de genis» (1980-99) creat per Robert Klark Graham, del que varen ser concebuts prop de 230 chiquets (el donant més conegut va ser el guanyador del premi Nobel William Shockley). No obstant, en Estats Units i Europa estos intents han segut freqüentment criticats per tindre el mateix esperit raciste i clasista que les iniciatives eugenésicas dels anys 1930. En qualsevol cas, els resultats han segut desiguals en el millor dels casos. Per la seua relació en l'esterilisació forçosa i els ideals racials del Partit Nazi, la paraula «eugenèsia» rara volta és usada pels defensors de tals programes. Solament uns pocs governs tenen actualment alguna cosa semblat a un programa eugenésico en el món. En 1994 China va aprovar la Llei d'Assistència Sanitària Maternal i Infantil, que incloïa una exploració premarital obligatòria per a «malties genètiques de naturalea greu» i «malties mentals rellevants». A els qui diagnosticaven tals malties se'ls obligava a no casar-se, a acceptar «mides anticonceptives a llarc determini» o a sometre's a l'esterilisació. Una política pareguda d'exploracions (incloent l'exploració prenatal i l'abort) destinada a reduir l'incidència de la talasemia existix en les dos parts de l'illa de Chipre. Des de l'implantació del programa en els anys 1970, s'ha reduït el percentage de chiquets naixcuts en esta maltia sanguínea hereditària d'1 de cada 158 a pràcticament zero. Dor Yeshorim, un programa que busca reduir l'incidència de la maltia de Tay-Sachs en certes comunitats judeues, és un atre programa de diagnòstic que ha atret comparacions en l'eugenèsia. En Israel, a costa de l'estat, s'anima a la població en general a realisar proves genètiques per a diagnosticar malties abans del naiximent d'un bebé. Si es diagnostica la maltia de Tay-Sachs a un feto pot optar-se per l'interrupció de l'embaràs de forma voluntària. La majoria de les demés comunitats judeues asquenazíés també efectuen programes de diagnòstic per les altes taxes d'incidència de certes malties hereditàries. En algunes comunitats judeues, l'antiga costum de la tercería (shidduch) se seguix practicant, i en un intent per evitar la tragèdia de la mort infantil que sempre resulta de ser homocigótico per a la Tay-Sachs, associacions com la fortament religiosa Dor Yeshorim (que va ser fundada per un rabí que va perdre quatre fills per esta maltia per a evitar que uns atres sofriren la mateixa tragèdia) realisen proves a les parelles jóvens per a comprovar si tenen risc de transmetre esta maltia o alguna atra mortal. Si abdós resulten ser portadors de Tay-Sachs, és freqüent que el compromís es trenque. el judaisme, com moltes atres religions, desaconsella l'abort llevat que hi haja risc per a la mare, en el cas de la quala salut d'esta té preferència. Deu també advertir-se que, ya que tots els chiquets en la maltia moriran en la seua infància, estos programes intenten evitar tals tragèdies més que directament erradicar el gen, lo que és una coincidència secundària. En la lliteratura bioética moderna, l'història de l'eugenèsia presenta moltes qüestions morals i ètica. Els comentaristes han sugerit que la «nova eugenèsia» sorgirà de tecnologies reproductives que permetran als pares crear els cridats «bebés de disseny» (lo que el biòlec Llig M. Silver va denominar prominentemente «reprogenética»). S'ha argumentat que este tipo «no coactiu» de «millora» biològica estarà predominantment motivada per la competitivitat individual i el desig de conseguir «les millors oportunitats» per als fills més que per l'impuls de millorar l'espècie completa que va caracterisar les formes d'eugenèsia de principis d'el XX. Per esta naturalea no coactiva, la falta d'implicació de l'estat i les diferències en les metes, alguns comentaristes han qüestionat que estes activitats siguen eugenésicas o un poc més en conjunt. Alguns activistes prominusválidos argumenten que, encara que les seues discapacitats poden provocar-els dolor i malestar, lo que realment els incapacita com a membres de la societat és un sistema sociocultural que no reconeix el seu dret a un tracte genuinamente igualitario. També es mostren escèptics sobre que alguna forma d'eugenèsia poguera beneficiar als discapacitats si es té en conte el tracte que li varen dispensar les campanyes eugenésicas històriques.

James D. Watson, el primer director del Proyecte Genoma Humà, va iniciar el Programa d'Implicacions Ètiques, Llegals i Socials (Ethical, Llegal and Social Implications Program), que ha finançat varis estudis sobre les implicacions de l'ingenieria genètica humana (junt en un important sitie web sobre l'història de l'eugenèsia), perque:

En situar l'ètica tan pronte en l'agenda del genoma, està donant resposta al meu propi temor personal de que massa pronte els crítics del Proyecte Genoma Humà senyalarien que era un representant del Laboratori Cold Spring Harbor que una volta va albergar a la controvertida Eugenics Record Office. La meua no formació d'un programa ètic sobre el genoma podria ràpidament ser usada com a falsa evidència de que era un eugenesista secret, tenint com a propòsit real a llarc determini l'identificació inequívoca dels gens que duen a l'estratificació social i ocupacions aixina com dels que justifiquen la discriminació racial.
James D. Watson, A passion for DNA: Gens, genomes, and society (Cold Spring Harbor, Nova York: Cold Spring Harbor Laboratory Press, 2000): 202.

Distinguits genetistas incloent als guanyadors del premi Nobel John Sulston («No crec que un dega dur al món a un chiquet clarament minusvàlit»)[90] i Watson («Una volta que tens una forma per a millorar al nostre fills, ningú pot detindre-la»)[91] recolzen el diagnòstic genètic. Quines idees deurien ser descrites com «eugenésicas» seguix sent un assunt polèmic en círculs d'investigadors i d'opinió pública. Alguns observadors com Philip Kitcher han descrit l'us del diagnòstic genètic per part dels pares com l'habilitació d'una forma d'eugenèsia «voluntària».[92]

Algunes subculturas modernes defenen diferents formes d'eugenèsia recolzada per clonació humana i ingenieria genètica humana, algunes voltes com a part d'un nou cult (vejau el moviment raeliano, cosmoteísmo o prometeísmo). Estos grups parlen també de «neoeugenesia», «evolució conscient» o «llibertat genètica». Les traces conductuals identificats també com a potencials objectius de modificació per mig d'ingenieria genètica humana inclouen l'inteligència, la depressió, l'esquizofrènia, l'alcoholisme, el comportament (o orientació) sexual i la delinqüència. Més recentment, en el Regne Unit podria dir-se que el cas La Corona contra James Edward Whittaker-Williams va assentar un precedent en prohibir el contacte sexual entre persones en «problemes d'aprenentage». L'acusat, un home en problemes d'aprenentage, va ser encarcerat per besar i abraçar a una dòna de la mateixa condició. Este fallo es va basar en la Llei de Delictes Sexuals de 2003, que redefinix els besos i abraços com a sexuals i afirma que les persones en problemes d'aprenentage són incapaços de donar el seu consentiment independentment de que l'acte implique coacció o no. Els opositors a esta llei l'han atacat per dur de regrés l'eugenèsia per la porta d'arrere baix el disfràs de l'exigència de «consentiment».[93]

Contraargumentos

Un dels primers intelectuals en criticar fortament l'eugenèsia, va ser G. K. Chesterton, en la seua obra "Eugenics and other Evils" (L'eugenèsia i atres maldats) en 1922, en la qual, assegurava que els partidaris d'esta "no tenien res de ciència en absolut".[94]

Malties front a traces

Mentres la ciència de la genètica ha proveït cada volta més mijos per a poder identificar i entendre certes característiques i malties, donada la complexitat de la genètica humana, la cultura i la psicologia, no hi ha en este moment mig algun per a determinar qué traces serien definitivament desijables o indesijables. Les manipulacions eugenésicas destinades a reduir el clim cap a la criminalitat i la violència, per eixemple, podrien resultar que la població terminara sent esclavizada per un agressor extern si pert la capacitat de defendre's a sí mateixa. Per una atra part, les malties genètiques com l'hemocromatosis pot incrementar la vulnerabilitat davant algunes dolències, provocar deformitat físiques i atres disfuncions. Les mides eugenésicas contra moltes d'estes malties ya estan sent mampreses en països de tot lo món, mentres les mides contra traces que afecten més subtilment i s'entenen pijor, com la criminalitat, estan relegades a l'àmbit de l'especulació i la ciència ficció. Els efectes de les malties són en essència totalment negatius i les societats de todas partes busquen reduir la seua incidència per varis mijos, alguns dels quals són eugenésicos en tot llevat el nom. Les atres traces que es discutixen tenen efectes tant positius com a negatius i generalment no es controlen en l'actualitat en cap lloc.

Pendent esvarosa

Una crítica comunament alvançada a l'eugenèsia és que, com queda demostrat per la seua història, inevitablement du a mides que resulten poc ètiques (Lynn 2001). H. L. Kaye va escriure que «la veritat òbvia és que l'eugenèsia ha segut desacreditada pels crims d'Hitler» (Kaye 1989). R. L. Hayman va argumentar que «el moviment eugenésico és anacrònic, sent revelades les seues implicacions polítiques pel Holocaust» (Hayman 1990).

Steven Pinker ha afirmat que és «una opinió ortodoxa entre els acadèmics d'esquerra que els gens impliquen genocidi». Ha respost a esta «opinió ortodoxa» comparant-la en l'història «negativa», segons ell, del marxisme, que, no obstant, tenia una posició oposta a la del nazisme sobre els gens.[95]

Diversitat genètica

Les polítiques eugenésicas també duen a perdre diversitat genètica, en el cas de la qual una millora culturalment acceptada de l'acervo genètic pugues, si ben no necessàriament, terminar en un desastre biològic per una major vulnerabilitat a les malties, menor capacitat d'adaptació als canvis ambientals i atres factors tant coneguts com desconeguts. Este tipo d'argument procedent del principi de precaució és a la seua volta àmpliament criticat. Un pla eugenésico a llarc determini és provable que duga al seu escenari semblat degut a que l'eliminació de traces considerades indesijables reduiria la diversitat genètica per definició. Pel contrari, alguns estudis semblen mostrar que les tendències disgenésicas duen a una menor diversitat genètica, una tendència que en teoria podria ser contrarrestada en un programa eugenésico.cita requerida

La possible eliminació del genotip del autisme és un assunt polític important per al moviment pels drets dels autista, que sosté que l'autisme és una forma de neurodiversidad. Molts defensors dels drets dels afectats pel síndrome de Down (trisomía del parell 21) consideren esta maltia un tipo de neurodiversidad, a pesar de que els hòmens afectats solen ser estèrils. Ademés s'ha argumentat[96] que "la propietat manifesta de la vida és la diversitat de les formes que adopta" i que per lo tant, sense biodiversitat no hi hauria evolució i inclús no hi hauria vida.

Traces recesivos heterocigóticos

En alguns casos els esforços per erradicar certes mutacions d'un únic gen resultarien baldíos. En el cas de que la maltia en qüestió fora un traça recesivo heterocigótico, el problema és que despuix de l'eliminació de la traça visible no desijat, quedarien encara tants gens per a la maltia en el genoma com els que varen ser eliminats en virtut del principi d'Hardy-Weinberg, que afirma que els gens d'una població es definixen com pp+2pq+qq en el punt d'equilibri. Per mig del diagnòstic genètic seria possible detectar totes les traces recesivos heterocigóticos, pero supondria un cost enorme en la tecnologia actual. baix circumstàncies normals solament és possible eliminar un al dominant del genoma. Les traces recesivos poden ser reduïts dràsticament, pero mai eliminats a menos que es conega la composició genètica completa de tots els membres de la població, com s'ha mencionat abans. Ya que solament unes poques traces indeseados, com la maltia d'Huntington, són dominants, el valor pràctic de «eliminar» traces és prou baix.

Arguments

Reductio ad Hitlerum

Algun lloc web sobre llògica ha usat la frase «L'eugenèsia deu ser mala perque va estar relacionada en els nazis» com un eixemple típic de la falàcia d'associació coneguda com reductio ad Hitlerum.[97] L'estigmatisació de l'eugenèsia per esta associació, per una atra part, no ha frenat en absolut l'aplicació de tecnologia mèdiques que disminuïxen l'incidència dels defectes congènits ni tampoc l'investigació sobre les seues causes.

Disgenesia

Els defensors de l'eugenèsia a sovint es preocupen per lo que denominen el decliu disgenésico de l'inteligència, que creuen que durà al colapse de l'actual civilisació i que també ha segut la causa del colapse d'anteriors civilisacions. Este decliu faria que l'eugenèsia fora un mal necessari, ya que el possible sofriment humà provocat per ella palidecería en comparació a dita catàstrofe. No obstant, no existix evidència científica d'estes afirmacions, ni de que un major coeficient intelectual comporte un major benestar o felicitat.

The Bell Curve

En 1994, Herrnstein i Murray varen publicar ellibre The Bell Curve en el que, basant-se en anàlisis estadístics sobre senyes procedents d'una àmplia varietat d'investigacions, els autors apleguen a una série de conclusions dirigides als responsables americans de l'elaboració de polítiques socials.[98]

Els autors proponen una estratificació de les classes socials americanes basada en una gradació intelectual, caracterisada per una èlit cognitiva que presenta una major eficàcia professional, guanya més diners, viuen en àrees distintives, etc. Les senyes sobre grups socials en la part més baixa de la gradació presenten un perfil caracterisat per conductes antisocials i problemes com a desocupació, abandó primerenc de l'escola, pobrea, delinqüència, etc. Segons els autors, a lo manco algunes d'estes diferències intergrupals tindrien un caràcter genètic.[98]

Esta obra va causar un gran debat públic. Entre multitut de reaccions, es conten un informe elaborat per més de 50 científics publicat en el Wall Street Journal i un atre elaborat per la Societat Americana de Psicologia. El primer conclou que de les troballes de les investigacions no es poden seguir les recomanacions sociopolítiques que inclou ellibre, les quals responen, no a les senyes científiques en sí mateixos, sino al posicionament ideològic dels autors.[99] El segon informe, el de la APA, arreplega un elevat volum d'evidències científiques actualisades procedents de les més variades investigacions sobre l'inteligència, per a concloure que la heredabilidad varia d'una població a una atra (per lo que no es poden extrapolar conclusions), i que, en tot cas, les vies per les que tant els gens com l'ambient contribuïxen a les diferències en inteligència són encara àmpliament desconegudes.[99]

Els mateixos Herrnstein i Murray senyalen que el CI només pot donar conte d'un 10% de la varianza responsable de l'èxit acadèmic, professional i general dels individus,[98] i per tant, encara estan per determinar les causes del restant 90%.[99]

L'eugenèsia és un tema recurrent en la ciència ficció (a sovint distópica). La novela Un món feliç d'Aldous Huxley tracta el tema en profunditat, de la mateixa manera que la més recent (i científicament actualisada) película Gattaca, la trama de la qual gira entorn al diagnòstic genètic. Boris Vian (baix el pseudónimo Vernon Sullivan) va adoptar un enfocament més alegre en la seua novela Que es muiguen els llejos. Algunes de les noveles que toquen este tema són La porta al país de les dònes de Sheri S. Tepper i Eixa horrible fortalea de C. S. Lewis. Les Guerres Eugenésicas són una part important de l'història de fondo de l'univers de Star Trek (episodis Llavor espacial, Terra fronteriça, Estació Freda 12, Els amplificats i la película L'ira de Khan). L'eugenèsia és també una part important de la trama de la película de James Bond Moonraker (el personage del vilà Sir Hugo Drax va ser basat en Adolf Hitler). En Star Trek, les guerres eugenésicas és un acontenyiment regional o global que va derivar de l'ingenieria genètica que va crear gent en millores genètiques que varen dur a desencadenar una série de guerres entre humans i humans aumentats, i que com a conseqüència va donar orige a la prohibició de dita ciència i la seua pràctica, durant el XXI. El resultant d'això és l'aparició de superhumanos com Khan Noonien Sigh, de l'episodi Llavor espacial (en anglés, Space seed) de la série original. En la série de noveles Dune de Frank Herbert els programes de reproducció selectiva constituïxen un tema important. Al començ de la série, l'orde religiosa Bene Gesserit manipula els patrons reproductius durant moltes generacions per a crear al Kwisatz Haderach. En Deu Emperador de Dune, l'emperador Leto II torna a manipular la reproducció humana per a conseguir els seus propis fins. Els Bene Tleilax també varen amprar l'ingenieria genètica per a crear sers humans en atributs genètics concrets. Tendix a haver una contracorrent eugenésica en el concepte de ciència ficció del supersoldado. Vàries representacions d'estos supersoldados solen mostrar-els criats per al combat o seleccionats genèticament per a que tinguen traces beneficioses per al combat. En les noveles Els fills de Matusalén i Temps per a amar de Robert A. Heinlein, es crea un gran fondo d'inversions per a donar incentius financers als matrimonis (les Famílies Howard) entre persones els pares de les quals i yayos han segut longeus. El resultat és un subconjunt de la població de la Terra que té una esperança de vida significativament major que la mija. Els membres d'este grup apareixen en moltes de les atres obres d'este autor. En ellibre d'Eoin Colfer The Supernaturalist, Ditto és un bebé Bartoli, nom d'un experiment fallanc del famós Dr. Bartoli, qui va intentar crear una raça superior d'humans, pero va terminar en desenroll atrofiado, en mutacions, incloent percepció extrasensorial i imposició de mans. En la série televisiva de ciència ficció de Gene Roddenberry Andrómeda, tota la raça nietzscheana està fundada sobre els principis de la reproducció selectiva. En la série del Món Anelle, de Larry Niven, el personage Teela Jandrova Brown és un resultat de vàries generacions de guanyadors de la «loteria de la procreació», un sistema que intenta animar a les persones guanyadores a procrear. En la segona temporada de Dark Angel, el principal vilà Ames White és membre d'una secta coneguda com el «Cónclau», que ha infiltrat en varis nivells de la societat a una raça de superhumanos. Esta secta intenta exterminar a tots els transgènics, incloent a la protagonista Max Guevara, a qui veuen com un ser genèticament impuro per tindre algun ADN animal mesclat en l'ADN humà.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Desenroll d'una filosofia eugénica» (Development of a Eugenic Philosophy) per Frederick Osborn en la revista American Sociological Review, vol. 2, n.º 3, juny de 1937, págs. 389-397.
  2. ↑ «Eugenèsia , raer». Consultat el 10 de decembre de 2020.
  3. ↑ Llig D. Baker (1998), "From Savage to Negre: Anthropology and the Construction of Race, 1896-1954", University of Califòrnia Press, pág. 92, 1998.
  4. ↑ Jackson, Yo (2006): Encyclopedia of Multicultural Psychology. SAGE, 2006, pág. 207.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 és el eugenisme», artícul en Apunts de demografia, Juliol Pérez Díaz
  6. ↑ (2015) Eugenèsia com a estratègia Bio-Política en el mejoramiento de la raça en Colòmbia, Econòmiques CUC, 36(5), Bogotà: Universitat Militar Nova Granada.
  7. ↑ «Actualitat de l'eugenèsia-Universitat de granada». Consultat el 09 de febrer del 2021.
  8. ↑ «Aborte eugenésico: actitut davant el diagnòstic d'un feto malformado».Dilemata.(17)
    23–50.ISSN 1989-7022.Consultat el 2023-04-10.
  9. ↑ (2002).«¿Qué hi ha de mal en l'eugenèsia?».Isegoría: Revista de filosofia moral i política.(27)
    55-71.ISSN 1130-2097.
  10. ↑ (2023).Genètica Meja i Genómica.7(7)
    17-21.
  11. ↑ (2006).«Eugenèsia actual: un nou desafiu per a les disciplines metacientíficas».Estudis fronteriços.7(13)
  12. ↑ Artícul sobre eugenèsia [1] archivat en Wayback Machine. en 'CienciaPopular'.
  13. ↑ Eugenics Society, Eugenics Education Society, artícul i bibliografia en Apunts de demografia, 2011 - Juliol Pérez Díaz.
  14. ↑ Eugenèsia i racisme en Mèxic, Laura Llum Suárez i López Guazo
  15. ↑ Una discussió sobre el canviant significat del terme pot trobar-se en Diane Paul, Controlling human heredity: 1865 to the present (Nova Jersey: Humanities Press, 1995). ISBN 1-57392-343-5.
  16. ↑ 16,0 16,1 països, en Apunts de demografia
  17. ↑ Per eixemple, Nicholas Agar, Lliberal Eugenics: In Defence of Human Enhancement (Blackwell, 2004).
  18. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. poresto. net. Consultat el 2023-02-14.
  19. ↑ Comissió de Drets Humans del Districte. «DISCRIMINACIÓ, IGUALTAT I DIFERÈNCIA POLÍTICA». Consultat el 2024-04-29.
  20. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. evolution. berkeley. edu. Consultat el 28 d'agost de 2018.
  21. ↑ Hering Torres, 2007, p. 24.
  22. ↑ 22,0 22,1 Geulen, 2010, p. 110.
  23. ↑ Geulen, 2010, p. 109-110.
  24. ↑ Geulen, 2010, p. 134-136. ”En la producció planificada de nous sers humans i nous pobles es va invertir en el sigle XX tanta energia intelectual com a vides de sers humans i de pobles va costar el seu proyecte. Els plans dissenyats fins a eixe moment, en general només teòrics, per a la regulació i el desplaçament, la creació i aniquilació de races, varen adquirir un caràcter pràctic en els sistemes totalitaris i en les guerres totals. La vida biològica i la política, cada volta més relacionades des del començ de l'Edat Moderna, es cortocircuitaron definitivament, lo que va produir fins a mediats del sigle XX formes de destrucció colectiva tan enormes com desconegudes fins a llavors”
  25. ↑ Marrou, H. I. (2004). Història de l'educació en l'antiguetat (Vol. 80). Edicions AKAL.
  26. ↑ d'Oliveira Silva, M. A. (2006). Plutarco historiador: análise dones biografias espartanas. EdUSP.
  27. ↑ Platón, F. G., & Manuel, P. (1949). La república.
  28. ↑ ARISTÓTELES, Política. Editorial Gredos. 1974.
  29. ↑ [2] [3] archivat en Wayback Machine. per ARISTOTELES. Traducció de PEDRO SIMON ABRIL EDICIONS LA NOSTRA RAÇA, MADRIT. p. 66
  30. ↑ 30,0 30,1 «Aristotle (384–322 bc): philosopher and scientist of ancient Greece».Archives of Disease in Childhood. Fetal and Neonatal Edition.91(1)
    F75–F77.ISSN 1359-2998.doi:10.1136/adc.2005.074534.Consultat el 11 de març de 2020.
  31. ↑ Ponsatí Murlà (13 de juny de 2019). «De l'ètica a la política», Qué saps... d'Aristóteles, RBA, p. 103. ISBN 9788491874409.
  32. ↑ [4] [5] archivat en Wayback Machine. per ARISTOTELES. Traducció de PEDRO SIMON ABRIL EDICIONS LA NOSTRA RAÇA, MADRIT. p. 248
  33. ↑ La Roca Tarpeya ("Rupes Tarpeia" en llatí) era una abrupta pendent de l'antiga Roma, junt al cim sur del tossal Capitolina. Tenia vistes a l'antic fòrum romà. Durant la República, es va utilisar com a lloc d'eixecució d'assessins i traïdors, que sense cap pietat eren llançats des d'ella.
  34. ↑ Capítul 3 de Donald A. MacKenzie, Statistics in Britain, 1865-1930: The social construction of scientific knowledge (Edinburgo: Edinburgh University Press, 1981).
  35. ↑ Francis Galton, «Hereditary talent and character», Macmillan's Magazine 12 (1865): 157-166 i 318-327; Francis Galton, Hereditarygenius:aninquiryintoitslawsand consequences (Londres: Macmillan, 1869).
  36. ↑ Francis Galton, definition, scope, and aims» [6] archivat en Wayback Machine., The American Journal of Sociology 10:1 (juliol de 1904).
  37. ↑ Capítuls 2 i 6 de MacKenzie, Statistics in Britain.
  38. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de maig de 2013. Consultat el 24 d'agost de 2013.
  39. ↑ A. I. Samaan (2013), "From a Race of Masters to a Master Race: 1948 To 1848"; p. 481.
  40. ↑ https://web.archive.org/web/20100604035732/http://www.galtoninstitute.org.uk/Newsletters/GINL0412/chief_sea_lion.htm
  41. ↑ Dr. Jerry Bergman, (2011), "The Dark Side of Charles Darwin: A Critical Analysis of an Icon of Science", págs. 237-238.
  42. ↑ Pat Shipman (2002), Evolution of Racism: Human Differences and the Use and Abuse of Science", p. 121.
  43. ↑ Lois A. Cuddy (2000), Poetics of Evolution: Sub/versions of Classicism, Culture, p. 223.
  44. ↑ José M. Sánchez Ron, "Temes del nostre temps: Ciència i societat en Espanya: de l'Ilustració a la Guerra Civil", Cap: Orige i desenroll de l'eugenèsia en Espanya, Edicions el arquero (SCIC), pág. 181 (nota al peu de pàgina).
  45. ↑ Omar R. Lopez Mate, "Mònstruos com nosatres", Suramericana.
  46. ↑ 46,0 46,1 A Vermont College Remogau the Name of a Eugenicist From Its Campus. Is That Enough? (in (en)), The Nation (Estats Units). "its own extensive involvement in the eugenics movement.” [...] In a 1914 list published by the Journal of Heredity, Middlebury was among 44 colleges offering courses on eugenics through subjects such as pedagogy, biology, and sociology"
  47. ↑ “The Catalogue” . Middlebury College Bulletin XVII (3). Middlebury College. “16. Genetics [...] Mendelian inheritance and the application of its principles in animal and plant breeding and eugenics”
  48. ↑ “An Outline for an Orientating Course for Freshmen” (en) . Middlebury College Bulletin XX (1): 6, 13-16. “4. THE WEEKLY LECTURES [...] Among the topies treated during the past year during the lecture period were: How to Read and Study; What Has Civilization to Expect from Eugenics [...] 9. ILLUSTRATIVE EXPANSION OF SOME OF THE PROBLEMS [...] Variation and Mutation. Eugenics. Enzymes. Vitamins.”
  49. ↑ Geulen, 2010, p. 137.
  50. ↑ Geulen, 2010, p. 137-139.
  51. ↑ Geulen, 2010, p. 139-142.
  52. ↑ «Sterilisation of the unfit - Nazi legislation», The Guardian (26 de juliol de 1933). Disponible en llínea.
  53. ↑ Citat en Selgelid, Michael J. 2000. «Neugenics?» Monash Bioethics Review 19 (4):9-33.
  54. ↑ Les polítiques eugenésicas nazis es discutixen en vàries fonts. Algunes de les més definitives són Robert Proctor, Racial hygiene: Medicine under the Nazis (Cambridge, MA: Harvard University Press, 1988) i Dieter Kuntz, ed., Deadly medicine: creating the master race (Washington, DC: Museu de l'Holocaust, 2004) (llínea). Sobre el desenroll del moviment d'higiene racial anterior al nazisme, vejau Paul Weindling, Health, race and German politics between national unification and Nazism, 1870-1945 (Nova York: Cambridge University Press, 1989).
  55. ↑ Vejau Proctor, Racial hygiene i Kuntz, ed., Deadly medicine.
  56. ↑ L'història de l'eugenèsia en els Estats Units es discutix en detall en Mark Haller, Eugenics: Hereditarian attitudes in American thought (New Brunswick, NJ: Rugers University Press, 1963) i Daniel Kevles, In the name of eugenics: Genetics and the uses of human heredity (Nova York: Knopf, 1985), sent l'últim l'obra estàndar d'investigació sobre la matèria.
  57. ↑ Vejau Kevles, In the name of eugenics.
  58. ↑ Hamilton Cravens, The triumph of evolution: American scientists and the heredity-environment controversy, 1900-1941 (Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1978), pág. 179.
  59. ↑ Sumner, William Graham: Folkways (1907). ISBN 0-7812-8970-X.
  60. ↑ Paulombardo, «Eugenics Laws Restricting Immigration», ensaig en el Eugenics Archive (versió en llínea [7] archivat en Wayback Machine.).
  61. ↑ Paulombardo, «Eugenic Laws Against Race-Mixing», ensaig en el Eugenics Archive (versió en llínea).
  62. ↑ Paulombardo, «Eugenic Sterilization Laws», ensaig en el Eugenics Archive (versió en llínea).
  63. ↑ Les relacions entre eugenecistas nortamericanes i nazis es discutixen en Edwin Black, DTL «Eugenics and the Nazis — the Califòrnia connection», Sant Francisco Chronicle (9 de novembre de 2003), aixina com en Edwin Black, War Against the Weak (Nova York: Four Wars Eight Windows, 2003). L'obra de Stefan Kühl, The Nazi connection: Eugenics, American racism, and German National Socialism (Nova York: Oxford University Press, 1994), és considerada l'obra estàndar d'investigació sobre la matèria.
  64. ↑ Vejau Lombardo, «Eugenics Laws Restricting Immigration»; i Stephen Jay Gould, The mismeasure of man (Nova York: Norton, 1981).
  65. ↑ Richard Herrnstein i Charles Murray, The Bell Curve (Free Press, 1994), 5; i Mark Syderman i Richard Herrnstein, «Intelligence tests and the Immigration Act of 1924», American Psychologist 38 (1983): 986-995.
  66. ↑ http://blogs.smithsonianmag.com/paleofuture/2012/11/nikola-tesla-the-eugenicist-eliminating-undesirables-by-2100/[8] archivat en Wayback Machine. Smithsonian. com, History & Archeology, November 16, 2012 "Nikola Tesla the Eugenicist: Eliminating Undesirables" by 2100.
  67. ↑ Nota: L'idea de sers humans "aptes" i "no aptes", en context, prové directament del darwinisme social.
  68. ↑ Stepan, Nancy (1991). The hour of eugenics: race, gender and nation in Latin Amèrica, Ithaca: Universitat Cornell.
  69. ↑ 69,0 69,1 69,2 (2014) "De Plantes I Hòmens: Cóm Els Genetistas Es Varen vincular a l'Eugenèsia En Brasil (un Estudi De Cas, 1929-1938)", Asclepio 66 (2), Madrit: CSIC.
  70. ↑ De Souza (2006). "A política biològica Com Projeto: A ‘eugenia negativa’ I a construção Dona Nacionalidade Na trajetória De Renato Kehl (1917-1932)", Revista Dona Sociedade Brasileira d'História Dona Ciência 4, Riu de Janeiro: Antonio Augusto Passos Videira, Olival Freire Jr.
  71. ↑ «Degeneració i eugenèsia en l'història de la siquiatría brasilera: Renato Kehl i els herete-degenerados». SciELO. Consultat el 2026-08-01.
  72. ↑ Mota (2001). Tropeços dona Medicina Bandeirante: São Paulo, 1892-1920, São Paulo: Universitat de São Paulo.
  73. ↑ Domingues, Octávio (1930). Vos Programes d'Ensino i a Genètica, Boletim d'Eugenia 2 (13) (en portugués), Ric de Janeiro: Institut Brasiler d'Eugenèsia.
  74. ↑ Armus, Diego (2016). Eugenèsia en Buenos Aires: Discursos, pràctiques, historiografia, História, Ciências, Saúde – Manguinhos, 23, Riu de Janeiro: Fundació Oswaldo Cruz.
  75. ↑ 75,0 75,1 Olaya, 2015, p. 29.
  76. ↑ Olaya, 2015, p. 23.
  77. ↑ «Primera Conferència Panamericana d'Eugenèsia i Homicultura de les Repúbliques Americanes. La Habana, 21-23 de Decembre, 1927». Dret internacional públic. Consultat el 2026-07-25.
  78. ↑ 78,0 78,1 Olaya, 2015, pp. 15-26.
  79. ↑ Actes de la primera Conferència Panamericana d'Eugenèsia i Homicultura de les Repúbliques Americanes, celebrada en l'Havana, Cuba, des del 21 fins al 23 de decembre de 1927 [9]
  80. ↑ Olaya, 2015.
  81. ↑ Hi ha vàries obres que discutixen l'eugenèsia en diversos països del món. Per a l'història de l'eugenèsia en Escandinavia, vejau Gunnar Broberg i Nils Roll-Hansen, eds., Eugenics And the Welfare State: Sterilization Policy in Demark, Sweden, Norway, and Findland (Michigan State University Press, 2005). Un atre estudi internacional és Mark B. Adams, ed., The Wellborn Science: Eugenics in Germany, France, Brazil, and Russia (Nova York: Oxford University Press, 1990).
  82. ↑ «Declaració Universal dels Drets Humans». Archivat des d'el original, el 13 d'octubre de 2006. Consultat el 17 d'octubre de 2006.
  83. ↑ «Declaració sobre la raça i els prejuïns racials». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2006. Consultat el 17 d'octubre de 2006.
  84. ↑ Una discussió dels canvis generals en els punts de vista sobre l'eugenèsia i la raça despuix de la Segona Guerra Mundial es troba en Elazar Barkan, The retreat of scientific racism: changing concepts of race in Britain and the United States between the world wars (Nova York: Cambridge University Press, 1992).
  85. ↑ Vejau Broberg i Nil-Hansen, ed., Eugenics And the Welfare State i Alexandra Stern, Eugenic nation: faults and frontiers of better breeding in modern America (Berkeley: University of Califòrnia Press, 2005).
  86. ↑ «[10]». Consultat el 11 de maig de 2017.
  87. ↑ «[11]». Consultat el 28 de juliol de 2017.
  88. ↑ «Història» (en en). www. plannedparenthood. org. Consultat el 28 d'agost de 2018.
  89. ↑ Vejau, p. i., Richard Lynn, Eugenics: A Reassessment (Human Evolution, Behavior, and Intelligence) (Praeger Publishers, 2001).
  90. ↑ Citat en Brendan Bourne, «Scientist warns disabled over having children», The Sunday Claves Gran Bretanya (13 d'octubre de 2004). Disponible htmlen llínea.
  91. ↑ Citat en Mark Henderson, «Let's cure stupidity, says DNA pioneer», The Times (28 de febrer de 2003). Disponible htmlen llínea.
  92. ↑ Philip Kitcher, The Lives to Menja (Penguin, 1997). Crítica disponible llínea.
  93. ↑ McKellar, Ian (29 de setembre de 2005). «Jail sentence for kiss and cuddle man». Hunts Post.
  94. ↑ http://en.wikisource.org/wiki/Eugenics_and_other_Evils/Part_2/Chapter_1
  95. ↑ «United Press International: Q&A: Steven Pinker of 'Blank Slate'». Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2006. Consultat el 26 d'agost de 2006.
  96. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. bioinformatica. uab. és. Consultat el 2023-03-22.
  97. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 26 d'agost de 2006.
  98. ↑ 98,0 98,1 98,2 Bell Curve: Intelligence and Class Structure in American Life, Simon and Schuster. ISBN 978-1-4391-3491-7.
  99. ↑ 99,0 99,1 99,2 Introducció a l'estudi de les diferències individuals, Sanz i Torres. ISBN 9788419433756.

Bibliografia

    • Black, Edwin (2003). La Guerra Contra els Dèbils: El Eugenisme i la Campanya Nortamericana per Crear una Raça Mestra. Nova York: Four Walls Eight Windows. ISBN 9781568582580.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGeulen2010">Geulen (2010). Breu història del racisme, Madrit: Aliança Editorial. ISBN 978-84-206-6442-2.
  • (2007).«'Raça': variables històriques».Revista d'estudis socials.(26)
16-27.

Enllaços externs

Eugenèsia en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eugenèsia&oldid=1592094»