Acervo gènic

En genètica de poblacions, el acervo gènic (en anglés gene pool; també cridat patrimoni genètic) d'una espècie o població és el grup complet d'alels únics presents en el material genètic de la totalitat dels individus existents en dita població. Un acervo genètic ampli s'associa a una variabilitat genètica àmplia, que s'associa en poblacions robustes, o siga en major adaptabilitat a diverses circumstàncies, capaces de sobreviure a intensos events de selecció. Pel contrari, una baixa variabilitat genètica (coll de botella o consanguinitat) comporta una superior especialisació al mig i una menor adaptabilitat a circumstàncies no previstes, lo que aumenta la possibilitat d'extinció en contexts nous.

Quan existixen varis alels per a un gen o locus dau, es diu que la població és polimòrfica sobre eixe gen o locus. Quan dita variació no existix es diu que és monomórfica.

El concepte de "pool de gens" o "acervo genètic" servix com a ferramenta per a conceptualizar l'habilitat de les poblacions de plantes de creuar-se en atres poblacions no específiques i en poblacions d'atres espècies, usualment dins del mateix gènero. El pool de gens "primari" consistix en poblacions interfértiles, generalment assignades a una mateixa espècie, i pot haver poblacions assignades a atres espècies si són completament compatibles en el creuament. El pool de gens "secundari" està representat per totes les demés poblacions que poden creuar-se en eixe cultiu. El fluix de gens és possible, pero una conseqüència és una reducció de la fertilitat de les generacions híbrides. Les espècies del pool de gens "terciario" ya no poden creuar-se en l'espècie cultivada, salve per mig d'biotecnología alvançada, perque els híbrits resultants moltes voltes expressen anormalitats i usualment són letals o completament estèrils.