Malthusianisme
El malthusianismo o maltusianismo és una teoria i ideologia demogràfica, econòmica i sociopolítica, desenrollada per l'economiste britànic Thomas Robert Malthus (1766-1834) durant la revolució industrial, segons la qual el ritme de creiximent de la població respon a una progressió geomètrica, mentres que el ritme de aument dels recursos per a la seua supervivència ho fa en progressió aritmètica. Per esta raó, de no intervindre obstàculs repressius (fam, guerres, pesta, etc.), el naiximent de nous sers aumentaria la pauperisació gradual de l'espècie humana i inclús podria provocar la seua extinció, lo que s'ha denominat catàstrofe malthusiana.[1][2]
Ensaig sobre el principi de la població
- Artícul principal → Ensaig sobre el principi de la població.
Malthus, en el seu llibre de 1798 Ensaig sobre el principi de la població (An Essay on the Principle of Population), va predir que la sobrepoblación provocaria l'extinció de la raça humana per a l'any 1880.[3]
Influències i crítiques
Si el ritme de creiximent de la població respon a una progressió geomètrica, mentres que el ritme de aument dels recursos per a la seua supervivència ho fa en progressió aritmètica es podia inferir que la caritat i ajuda als pobres (pròpia del Conservadurisme One-nation) eren inútils (possibiliten argumentar contra allò que aumentara el ritme de creiximent de la població), ya que solament resultarien en un creiximent del número de pobres. Esta idea va ser aprofitada pels Whigs per a desenrollar les seues idees econòmiques, ejemplificadas per la Llei de Pobres de 1834, que va ser descrita pels seus oponents com a
Les idees de Malthus varen influir en la construcció de la teoria de l'evolució de Charles Darwin, a través de la novelista Harriet Martineau.
Per al Dr. Donen Ritschel (Centre d'Història de l'Educació en l'Universitat de Maryland) el malthusianismo, encara que s'ha identificat en la superpoblación en els seus inicis, responia a una teoria de creiximent de la població pobra i dependent que podria dur —per les necessàries ajudes de l'Estat en el consegüent aument de despeses— a una bancarrota nacional.
Karl Marx, en una nota de El Capital, expon una de les primeres crítiques de la teoria malthusiana, ya que considera la seua teoria demogràfica com un plagi superficial d'autors tan distints com Daniel Defoe, Benjamin Franklin, Alfred Russel Wallace i uns atres, postulant que el progrés en la ciència i la tecnologia permeten el creiximent exponencial de la població per temps indefinit.[4] En 1863, va citar a Darwin novament en Teories sobre la plusvalia dient: «En el seu esplèndit treball, Darwin no es va donar conte de que, en descobrir la “progressió geomètrica” en el regne animal i vegetal, va derrocar la teoria de Malthus».[5]
La teoria de Malthus és un tema recurrent en les ciències socials. Per eixemple, John Maynard Keynes, en el seu llibre Les conseqüències econòmiques de la pau, obri la polèmica en una image malthusiana sobre l'economia política d'Europa com a inestable a causa de la pressió demogràfica malthusiana sobre els suministraments d'aliments.
Neomalthusianismo 1850-1914
- Artícul principal → Neomalthusianismo.
Es consideren neomaltusíanas aquelles posicions que seguixen considerant el creiximent de la població desproporcionado en relació en la producció d'aliments (Llei de Malthus) proponent la procreació conscient, promaternidad responsable o llimitació de la natalitat —per mig de l'us de métodos anticonceptius— com a solució dirigida a les classes baixes o pobres (proletariat).[6]
Encara que el neomalthusianismo remet a la corrent ideològica apareguda a mitan de el XIX en Estats Units i Anglaterra, difosa en França, Espanya, Portugal i atres països llatinoamericans, associada en la majoria dels casos al anarquisme, pot entendre's, en un sentit molt ampli, com a posicions neomalthusianas aquelles que manifesten la desproporció de la població en relació en la capacitat del planeta per a produir recursos i en general aquelles que proponen, a partir de mediats de el XX, contindre la població mundial.
Grup de Chicago: els precursors del neomalthusianismo
El grup de Chicago es considera precursor del neomalthusianismo. Va estar associat a la Federació Universal de la Lliga de la Regeneració Humana i tenia com a revista de difusió The Lucifer. Varen ser membres del grup Moses Harman i la seua filla Lillian Harman, Ezra Heywood, el mege Foote i el seu fill E.C. Walker i la gran activista Anada Craddock. Posteriorment, Margaret Sanger i Emma Goldman, a través de conferències i el periòdic anarquiste Mother Earth quan conseguixquen el dret a la maternitat lliure.[7]
1896 - Lliga de la Regeneració Humana de França
Paul Robin funda en 1896 la Lliga de la Regeneració Humana de França, la presidència de la qual d'honor va ostentar l'anglés George Dryslale, autor de Elements de Ciència Social, llibre de 1854 que serà referència per al neomalthusianismo francés i espanyol.[6]
L'anarquiste francés Paul Robin definirà el neomalthusianismo com a mig de combatre la pobrea per mig de la llimitació dels naiximent fins que existixquen les condicions idònees que garantisen per als futurs fills dels obrers una bona educació, una bona organisació social i un bon naiximent.[6]
1900 - Federació Universal de la Lliga de la Regeneració Humana
En 1900 es funda, clandestinament en París, la Federació Universal de la Lliga de la Regeneració Humana, 'lliga neomalthusiana promaternidad conscient i lliure', en el domicili parisenc de l'anarquiste català Francisco Ferrer Guàrdia, en l'assistència de Paul Robin, Charles Dryslale (germà de George Dryslale, autor de Elements de Ciència Social, obra de 1854), l'anarquista lituana Emma Goldman i el mege holandés Rutgers.[8]
1904 - Secció espanyola de la Federació Universal
En 1904 es funda en Barcelona la Secció espanyola de la Federació Universal de la Lliga de la Regeneració Humana en la presència de Luis Bulffi de Quintana i la feminista Nelly Roussel (1878-1922), entre uns atres.[6]
1906 - Folga de panches - Luis Bulffi de Quintana
El mege anarquiste espanyol Luis Bulffi de Quintana va editar, a partir de 1904 la revista neomalthusiana Salut i Força, que duya com a lema Procreació conscient i llimitada. Revista mensual ilustrada de la Lliga de Regeneració Humana i en 1906 va publicar el seu ensaig més conegut, Folga de panches, que va aplegar a alcançar la sexta edició en 1909. Va ser detingut i encarcerat per propaganda neomalthusiana.[9]
Vore també
Referències
- ↑ Guillermon Rodríguez González, El Socialisme del Sigle XXI, 2006, ISBN 978-0-557-04277-7, pág, 67
- ↑ Malthusianismo, Neomalthusianismo, Crítica, en filosofia.org
- ↑ Thomas Malthus, Ensaig sobre el principi de la població, Madrit, 1846, Text complet
- ↑ Marx's footnote on Malthus from Capital
- ↑ Lane, David; Pumain, {{{nom2}}}; Leeuw, Sander Ernst van der; West, {{{nom4}}} (13 de febrer de 2009). Complexity Perspectives in Innovation and Social Change (en en), Springer Science & Business Media, p. 122. ISBN 978-1-4020-9663-1.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Eduard Masjuan Bracons, L'ecologia humana en l'anarquisme ibèric: urbanisme "orgànic" o ecològic, neomalthusianismo, i naturismo social, Icària, Antrazyt, ISBN 84-86864-42-9, Segona part, pags. 205 i ss
- ↑ Emma Goldman: Made for America, 1890-1901, Emma Goldman, Candace Falk, Barry Pateman, Jessica M. Moren, University of Califòrnia Press, 2003
- ↑ Eduard Masjuan Bracons, L'ecologia humana en l'anarquisme ibèric: urbanisme "orgànic" o ecològic, neomalthusianismo, i naturismo social, Icària, Antrazyt, ISBN 84-86864-42-9, pág. 320 i ss.
- ↑ Eduard Masjuan Bracons, L'ecologia humana en l'anarquisme ibèric: urbanisme "orgànic" o ecològic, neomalthusianismo, i naturismo social, Icària, Antrazyt, ISBN 84-86864-42-9, pags. 310, 318-19, 320, ss.<
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Malthusianismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.