Transició demogràfica

La transició demogràfica és una teoria demogràfica que explica el pas a la tecnologia d'un règim demogràfic preindustrial, presidit per altes taxes de mortalitat i natalitat, a un atre industrial en un fort increment de la població i posteriorment postindustrial, en taxes molt baixes de mortalitat i natalitat. Encara que esta teoria, en principi i en lo fonamental, tenia bàsicament com a propòsit donar conte dels canvis demogràfics provocats per la revolució industrial, la seua utilisació, encara que en crítiques i llimitacions, té en molts sentits, vigència encara hui dia, ya que pot senyalar-se i interpretar-se que ha constituït un paradigma en la demografia de bona part del XX.[1][2]
Inicialment la transició demogràfica pretenia explicar la relació entre els canvis demogràfics i els canvis socioeconòmics que es varen produir en el XVIII en els països desenrollats d'Europa i per lo tant establir una relació de causalitat entre població, desenroll i creiximent demogràfic.
Desenroll de la teoria de la transició demogràfica

La teoria de la transició demogràfica té el seu inici en els estudis iniciats pel demógraf nortamericà Warren Thompson en l'any 1929. Thompson va observar els canvis que havien experimentat en els últims doscents anys les societats industrialisades del seu temps sobre les taxes de natalitat i de mortalitat.
Kingsley Davis (1908-1997) —qui falcaria els térmens explosió demogràfica i creiximent zero—, va eixercitar un paper important en la conceptualisació i desenroll del model de transició demogràfica.
Frank Wallace Notestein en 1953[3] va utilisar el concepte de transició demogràfica (demographic transition) per a explicar canvis demogràfics des d'una alta mortalitat i natalitat a una baixa de la mortalitat i posterior baixa de la natalitat aixina com l'aument de la població i els problemes econòmics de dits canvis. Abdel Omran, des de la teoria de la transició epidemiològica va resaltar l'importància de la baixa de la mortalitat com a estímul per a la reducció de la fecunditat.[1]
No obstant, les conclusions negatives, en relació en la mortalitat, del Proyecte Europeu de Fecunditat (promogut per Ansley Coale en l'Universitat de Princeton, 1963) varen dur a Francine Van de Valle a senyalar que no podia concloure's que el decliu de la mortalitat contribuïra al de la natalitat. Ademés John Knodel[4] va descobrir que en alguns landers d'Alemània el decliu de la fecunditat matrimonial va caure abans que la mortalitat infantil.
Contradiccions de la teoria de la transició demogràfica
Autors com Simon Szreter, recolzant-se en els plantejaments de Dennis Hodgson, consideren que existixen dos periodos molt distints i inclús contradictoris en la Teoria de la Transició Demogràfica (TTD): el primer constituïx lo que es coneix com la teoria clàssica de la TTD i és anterior als anys 1950, el segon es correspon en plantejaments més institucionals i posteriors que pretenen corregir certs postulats que s'havien comprovat erròneus sobre que el control o reducció del creiximent de la població era frut del desenroll econòmic i social —en este sentit, en França i certes regions d'Europa de l'Est la relació va ser justament l'inversa—.[5]
La institucionalisació de la TTD o remodelació de la TTD es va produir en un context polític nou -la posguerra posterior a la Segona Guerra Mundial-. Va ser Notestein qui va centrar la TTD i el control de la fecunditat en els nous factors de caràcter cultural social i de valors que s'estaven produint. Notestein junt a Kingsley Davis varen promoure l'aplicació de polítiques de planificació familiar en aquells països que es consideraven en fase demogràfica pretransicional en l'objecte de provocar el compliment de la teoria remodelada —en clara contradicció en els principis de la TTD clàssica—; ara, segons la nova TTD, el control de la població devia provocar un desenroll econòmic. [6]
Fenomens que s'intenten explicar en la teoria
La teoria de la transició demogràfica pretén explicar conjuntament dos fenomens:
- En primer lloc, explica per qué el creiximent de la població mundial s'ha disparat en els últims 200 anys, passant dels 1000 millons d'habitants de 1800 als més de 8000 millons de l'actualitat.
- En segon lloc, descriu el periodo de transformació d'una societat preindustrial, caracterisada per tindre unes taxes de natalitat i de mortalitat altes, a una societat industrial o inclús una societat postindustrial, caracterisades per tindre abdós taxes baixes.
La transició demogràfica, por cuanto implica un fort creiximent de la població, pot denominar-se 'revolució demogràfica' o 'explosió demogràfica', especialment durant la seua fase inicial, caracterisada per la disminució de la mortalitat que produïx altes taxes de creiximent. No deu confondre's en el concepte d'explosió de natalitat (baby boom) que es produïx en periodos de posguerra en efectes en cert modo similars, pero per causes opostes.
Sol utilisar-se l'expressió explosió blanca per al periodo de transició demogràfica que els països europeus varen sofrir durant la revolució industrial dels sigles XVIII i XIX (començant per Anglaterra i seguint pels països d'Europa nort-occidental, sent més tardana en Europa meridional i oriental) i que va coincidir en fortes taxes d'emigració cap a Amèrica i els respectius imperis colonials.[7] No deu confondre's en el terme revolució blanca, que es dona a distints conceptes polítics.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 David Reher, Interaccions entre mortalitat i fecunditat durant la transició demogràfica. Un marc explicatiu, en Homenage. Doctor Jordi Nadal: la industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya, Albert Carreras,Miquel Gutiérrez (eds.), Universitat de Barcelona, 1999, ISBN 84-475-2146-X, Vol I, pág. 290 i ss.
- ↑ Osama Saito, Demografia històrica: realisacions i expectatives
- ↑ [enllaç trencat]. Vore publicacions en google books de Notestein
- ↑ «John Knodel Currículum Vitae». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2010. Consultat el 25 de novembre de 2010.
- ↑ Simon Szreter, The Idea of Demographic Transition and the Study of Fertility Change: A Critical Intellectual History, 1993, Population and Development Review 19 (4): 659-701
- ↑ Recensió a l'artícul de Simon Szreter, The Idea of Demographic Transition and the Study of Fertility Change: A Critical Intellectual History, 1993, Population and Development Review 19 (4): 659-701
- ↑ Evolucion del creiximent de la població [1] archivat en Wayback Machine.'
- Este artícul conté una traducció derivada de «Transición demográfica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.