Creiximent poblacional

El creiximent poblacional o creiximent demogràfic és el canvi en el número d'individus que componen una població en un determinat periodo de temps. Este canvi s'expressa generalment com la diferència entre el número d'habitants a l'inici i al final del periodo, i pot ser positiu (aument) o negatiu (disminució).^[1]

L'estudi del creiximent poblacional és fonamental en demografia, geografia de la població i ecologia, ya que permet comprendre les dinàmiques socials, econòmiques i ambientals associades als canvis en el tamany i la composició de les poblacions humanes i d'atres espècies. Els models matemàtics que descriuen este fenomen inclouen el model exponencial (creiximent illimitat) i el model llogístic (creiximent en llímits imposts per la capacitat de càrrega de l'entorn).^[2]

Les principals teories que expliquen els canvis demogràfics en les societats modernes són la teoria de la transició demogràfica, la teoria de la segona transició demogràfica i la teoria de la revolució reproductiva. Estes teories, sustentades en estudis transversals i llongitudinals, oferixen marcs interpretatius per a comprendre l'evolució de la natalitat, la mortalitat i l'estructura per edats en diferents contexts històrics i geogràfics.^[3]

Conceptes fonamentals

Taxa de creiximent poblacional

Artícul principal → Taxa de creiximent demogràfic.

La taxa de creiximent poblacional (PGR, de l'anglés Population Growth Rate) és l'indicador que expressa el canvi relatiu en el tamany d'una població durant un periodo de temps, generalment un any. Es calcula com la diferència entre la població al final i a l'inici del periodo, dividida per la població a l'inici del periodo:^[1]

$Taxa de creiximent = \frac{P (t_{1}) - P (t_{0})}{P (t_{0})}$

A on:

$P (t_{0})$ és la població a l'inici del periodo
$P (t_{1})$ és la població al final del periodo

Esta taxa sol expressar-se com a percentage multiplicant el resultat per 100. Una taxa positiva indica creiximent poblacional, una taxa negativa indica descens de la població i una taxa de zero indica creiximent poblacional zero (població en equilibri).^[1]

En demografia, la taxa de creiximent també pot descompondre's en els seus components fonamentals:

$Taxa de creiximent = (Taxa de natalitat - Taxa de mortalitat) + (Taxa d'inmigració - Taxa d'emigració)$

Factors determinants

El creiximent poblacional està determinat per tres components principals:^[4]^[5]

Fertilitat: es referix al número de fills que tenen les dones en edat reproductiva (generalment entre 15 i 49 anys). La fertilitat està influenciada per factors com el nivell educatiu, l'accés a mètodes anticonceptius, la incorporació de la dona al mercat laboral i les normes culturals. En els països desenrollats, s'observa una relació inversa entre el nivell educatiu de les dones i la taxa de fertilitat.^[4]

Mortalitat: és el número de defuncions en una població durant un periodo determinat. La disminució de la mortalitat, especialment l'infantil i la materna, ha segut un dels principals motors del creiximent poblacional en els últims dos sigles. La millora en les condicions sanitàries, el desenroll de vacunes i antibiòtics, i els avanços en l'atenció mèdica han contribuït a aumentar l'esperança de vida en tot el món.^[5]

Migració: comprén tant l'inmigració (arribada de persones a un territori) com l'emigració (eixida de persones). La migració pot tindre un impacte significatiu en el creiximent poblacional, especialment en països en baixes taxes de natalitat. Els migrants solen pertànyer als grups d'edat econòmicament actius, lo que pot rejovenir l'estructura per edats de la població receptora i contribuir al creiximent demogràfic.^[6]

Models de creiximent poblacional

Creiximent exponencial

El model de creiximent exponencial descriu una situació ideal en la que la població creix a una taxa constant sense llimitacions de recursos o espai. En este model, el tamany de la població en el temps $t$ ve donat per:^[2]

$P (t) = P_{0} e^{r t}$

A on:

$P_{0}$ és la població inicial
$r$ és la taxa intrínseca de creiximent
$e$ és la base del llogaritme natural

Este model és característic de poblacions en condicions òptimes o en etapes inicials de colonisació d'un nou hàbitat.

Creiximent llogístic

El model llogístic, propost per Pierre François Verhulst en 1838, incorpora un llit superior al creiximent impost per la capacitat de càrrega de l'entorn ( $K$ ). L'equació diferencial que ho descriu és:^[2]

$\frac{d P}{d t} = r P (1 - \frac{P}{K})$

La seua solució és una curva sigmoide (en forma d'S) que descriu poblacions que inicialment creixen exponencialment i després s'estabilisen en aproximar-se a la capacitat de càrrega.

Perspectives teòriques sobre els canvis demogràfics

Teoria de la transició demogràfica

Artícul principal → Transició demogràfica.

La teoria de la transició demogràfica explica el pas d'un règim demogràfic tradicional (altes taxes de natalitat i mortalitat) a un règim modern (baixes taxes de natalitat i mortalitat). Este procés es desenrolla en quatre etapes:^[7]

Etapa pretransicional: altes taxes de natalitat i mortalitat, creiximent lent.
Etapa de transició primerenca: descens de la mortalitat, natalitat alta, creiximent accelerat.
Etapa de transició tardana: descens de la natalitat, creiximent desacelerat.
Etapa postransicional: taxes baixes de natalitat i mortalitat, creiximent baix o nul.

Segona transició demogràfica

Artícul principal → Segona transició demogràfica.

La teoria de la segona transició demogràfica, desenrollada per Ron Lesthaeghe i Dirk van de Kaa en la dècada de 1980, descriu els canvis ocorreguts en els països desenrollats des de la dècada de 1960, caracterisats per:^[3]

Descens de la fecunditat per baix del nivell de reeiximent
Postergació del matrimoni i aument de la cohabitació
Aument dels divorcis i de les famílies monoparentals
Major autonomia individual i canvis en els valors familiars

Revolució reproductiva

Artícul principal → Revolució reproductiva.

La teoria de la revolució reproductiva propon una interpretació alternativa basada en estudis llongitudinals que emfatisa el paper de la reducció de la mortalitat infantil com a desencadenant de la transició cap a baixes taxes de fertilitat. Esta teoria manté que la revolució reproductiva és la tercera gran revolució de la modernitat, després de la revolució agrícola i la revolució industrial.^[3]

Tendències globals

Fi del creiximent natural

El creiximent natural de la població (diferència entre naiximents i defuncions) està aplegant a la seua fi en un número creixent de països. Segons projeccions demogràfiques, l'any en què s'espera que les morts superen els naiximents varia considerablement entre regions:^[8]

Països a on s'espera la fi del creiximent natural entre 1990 i 2020

Països a on s'espera entre 2021 i 2050

Països a on s'espera entre 2051 i 2100

Països a on s'espera després de 2100

Evolució de la població mundial

Erro al crear miniatura:

Evolució de la població mundial des de 1950 fins a 2015, en projeccions fins a 2100 segons l'ONU.

La població mundial ha experimentat un creiximent sense precedents des de l'inici de la Revolució Industrial, passant d'aproximadament 1.000 millons de persones en 1800 a més de 8.000 millons en 2023. Segons les projeccions de les Nacions Unides, s'espera que la població mundial aplegue a un màxim d'al voltant de 10.400 millons de persones en la dècada de 2080, per a després estabilisar-se o començar un lleu descens.^[9]

Problemàtiques associades al creiximent poblacional

Creiximent urbà accelerat

El creiximent poblacional s'ha concentrat especialment en les àrees urbanes. L'urbanisació accelerada planteja desafiaments significatius per al desenroll sostenible, ya que les ciutats consumixen grans quantitats d'energia, aigua i atres recursos naturals, al mateix temps que generen emissions i residus. La falta de planificació adequada pot donar lloc a problemes de vivenda, mobilitat, contaminació i exclusió social.^[10]

Impactes ambientals

El creiximent poblacional és un factor determinant en la petjada ecològica humana. Entre els principals impactes ambientals associats es troben:^[11]

Pèrdua de biodiversitat per transformació d'hàbitats naturals
Aument de les emissions de gasos d'efecte hivernacle
Major demanda de recursos hídrics i energètics
Generació de residus i contaminació

Ordenament territorial

L'ordenament territorial és un instrument de planificació que busca organisar l'ús del territori de manera equilibrada i sostenible, considerant tant les necessitats de la població com la conservació ambiental. Des de la geografia ambiental, es promou un enfocament interdisciplinari que integre dimensions socials, econòmiques, ambientals i culturals en la gestió del territori.^[12]^[13]

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Weeks, John R. (2020). «2. Demographic Measurement», Population: An Introduction to Concepts and Issues, 13ª edició, Cengage Learning. ISBN 978-0-357-36057-6.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Poston, Dudley L. (2019). «2. Population Growth», Handbook of Population, Springer. ISBN 978-3-030-10909-7.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 (2008).«La tercera revolució de la modernitat. La revolució reproductiva».Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques (Reis).(122)
89-118.
↑ ^4,0 ^4,1 Weeks, John R. (2020). «6. The Fertility Transition», Population: An Introduction to Concepts and Issues, 13ª edició, Cengage Learning. ISBN 978-0-357-36057-6.
↑ ^5,0 ^5,1 Poston, Dudley L. (2019). «5. Mortality», Handbook of Population, Springer. ISBN 978-3-030-10909-7.
↑ Castles, Stephen (2020). «3. Migration and Development», The Age of Migration, 6ª edició, Guilford Press. ISBN 978-1-4625-4289-5.
↑ Kirk, Dudley (2017). «1. The Demographic Transition», Demographic Transition Theory, Springer. ISBN 978-1-4020-4373-4.
↑ Statista. «The End of Natural Population Growth?» (en en).
↑ «World Population Prospects 2022».
↑ (2018).«Análisis de la dinámica de crecimiento urbano en la cabecera parroquial de Conocoto».Pontificia Universidad Católica del Ecuador.
↑ (2019).«Los desafíos del México urbano».SciELO.28(1)
183-206.
↑ «Ordenamiento territorial».
↑ (1998).«Ordenamiento territorial: el manejo de los espacios rurales».EURE.24(73)
116-118.

Enllaços externs

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Weeks, John R. (2020). «2. Demographic Measurement», Population: An Introduction to Concepts and Issues, 13ª edició, Cengage Learning. ISBN 978-0-357-36057-6.

[:1-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Poston, Dudley L. (2019). «2. Population Growth», Handbook of Population, Springer. ISBN 978-3-030-10909-7.

[REIS-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 (2008).«La tercera revolució de la modernitat. La revolució reproductiva».Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques (Reis).(122)
89-118.

[:2-4] 4,0 ^4,1 Weeks, John R. (2020). «6. The Fertility Transition», Population: An Introduction to Concepts and Issues, 13ª edició, Cengage Learning. ISBN 978-0-357-36057-6.

[:3-5] 5,0 ^5,1 Poston, Dudley L. (2019). «5. Mortality», Handbook of Population, Springer. ISBN 978-3-030-10909-7.

[6] Castles, Stephen (2020). «3. Migration and Development», The Age of Migration, 6ª edició, Guilford Press. ISBN 978-1-4625-4289-5.

[7] Kirk, Dudley (2017). «1. The Demographic Transition», Demographic Transition Theory, Springer. ISBN 978-1-4020-4373-4.

[8] Statista. «The End of Natural Population Growth?» (en en).

[9] «World Population Prospects 2022».

[10] (2018).«Análisis de la dinámica de crecimiento urbano en la cabecera parroquial de Conocoto».Pontificia Universidad Católica del Ecuador.

[11] (2019).«Los desafíos del México urbano».SciELO.28(1)
183-206.

[12] «Ordenamiento territorial».

[13] (1998).«Ordenamiento territorial: el manejo de los espacios rurales».EURE.24(73)
116-118.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]