Teoria demogràfica
Una teoria demogràfica és aquella teoria de la ciència demogràfica que pretén donar conte de l'estructura i la dinàmica de la població establint lleis o principis que regirien eixos fenomens. Una teoria demogràfica explicaria els canvis i acontenyiments de les poblacions humanes, de la seua dimensió, estructura, evolució i característiques generals, tant des d'un punt de vista quantitatiu O com cualitavo -sociològic i econòmic-.[1][2]
Classificació de les teories demogràfiques
Les teories de la població es poden classificar, segons Sidney H. Coontz[3] en tres grups:
Teories biològiques
Les teories biològiques indiquen que el home és com qualsevol ser vivent. Dins d'estes teories s'inclouen totes aquelles que consideren que les lleis que rigen el creiximent de l'espècie humana són les mateixes que les que regulen el creiximent dels animals i de les plantes.
- La tesis que correlaciona la disponibilitat d'aliments en el creiximent de la població seria un clar eixemple de les teories biològiques, ya que es podria aplicar tant a l'espècie humana com als demés sers vius. Segons esta tesis, es presenten periodos alternantes en els quals el número de habitants es troba per baix del nivell dels recursos alimenticis o per damunt dels mateixos, lo que determina una disminució o un aument de la mortalitat, respectivament. Dins de les teories biològiques podria incloure's el Malthusianisme[4] i les de Josué de Castro.[5]
Teories culturals
Les teories culturals emfatisen l'impacte del desenroll cultural i educatiu en la llimitació de la natalitat, be siga per la percepció creixent d'un modo de vida en el que cal ser més previsivo (tindre solament els fills que es poden criar en les millors condicions), o pel creixent nivell educatiu (sobretot de les dònes) i, al mateix temps, per l'aument de l'escolaritat en els nivells mijos i superiors (també especialment del sexe femení) que fa necessari dedicar als estudis una bona part de l'edat més propícia a tindre descendència. L'idea d'una teoria cultural sobre el creiximent demogràfic podríem considerar-la de l'autoria de Warren Thompson. Poden considerar-se també teories de la població culturals el Neomalthusianisme, la Teoria de la transició demogràfica, la Teoria de la segona transició demogràfica i la recent teoria de la revolució reproductiva.
Teories econòmiques
Les teories econòmiques, estan basades en les teories de Marx-Lenin, que suponen que el creiximent de la població es dona com a resultat de la demanda pel treball. En gran part, les teories econòmiques han deixat de tindre vigència pel desenroll tecnològic de l'indústria, que ocasiona una menor necessitat de mà d'obra a mida que passa el temps. Més be es referixen a la segona mitat de el XIX.
Teoria de la població de Malthus: Malthusianismo
Es denomina malthusianisme a la teoria demogràfica desenrollada per l'economiste britànic Thomas Malthus (1766-1834) durant la revolució industrial, segons la qual el ritme de creiximent de la població respon a una progressió geomètrica, mentres que el ritme de aument dels recursos per a la seua supervivència ho fa en progressió aritmètica. Per esta raó,de no intervindre obstàculs repressius (fam, guerres, pesta, etc.), el naiximent de nous sers aumentaria la pauperizaació gradual de l'espècie humana i inclús podria provocar la seua extinció -lo que s'ha denominat catàstrofe malthusiana.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Teoria demogràfica, en Scribd
- ↑ «Teories de la Població, CCHS». Archivat des de l'original, el 18 de juny de 2013. Consultat el 3 de maig de 2013.
- ↑ Sidney H. Coontz. Teories de la població i la seua interpretació econòmica. Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, 1960.
- ↑ Thomas Robert Malthus. Ensaig sobre el principi de la població. Londres, 1798
- ↑ Josué de Castro. Geografia de la fam, 1946. Geopolítica de la fam, 1951
- ↑ Guillermo Rodríguez González, El Socialisme del Sigle XXI, 2006, ISBN 978-0-557-04277-7, pág, 67
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría demográfica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.