Fecunditat

Archiu:Arcimboldo - Les saisons - L'automne.jpg

Fecunditat

La fecunditat és la realisació efectiva de la fertilitat, és dir, la reproducció biològica en qualsevol espècie. La fecunditat és el número dels fills que es tenen en un país o lloc determinat.

Conceptes

Concepte biològic

En biologia, fecunditat és el potencial reproductiu d'un organisme o població, medit pel número de gamets ,llavors o propágulas asexuals. La fecunditat és controlada tant per la genètica com per l'ambient, i és el principal indicador de fitness (adaptació en evolucionisme). El terme fecundació s'utilisa com a sinònim de fertilisació.

En ecologia de poblacions, la fecunditat és un concepte important i ben estudiat. Pot incrementar-se o decréixer dins d'una població segons certs factors de regulació. Per eixemple, en males époques produïdes per carència de menjar, la fecunditat jovenil, i inclús la dels adults, mostra tendència a decréixer. En els ungulats, el seu aument mostra relació en els canvis climàtics.

Concepte demogràfic

Com a concepte demogràfic, es medix pel número mig de fills que té una generació, habitualment referit a la dòna a lo llarc de la seua vida reproductiva (índex de fecunditat o taxa de fecunditat), o per mig de la taxa de fecunditat general (número de naiximent per cada mil dònes en edat fèrtil en un any). No deu confondre's en la natalitat, que és el total de naixcuts vius en un any.

És característica del Antic Règim demogràfic una fecunditat molt alta, per damunt de quatre fills per dòna, i lo mateix va ocórrer durant la transició demogràfica, i actualment en els països menys desenrollats, que no el han completat.

També pot elaborar-se un indicador travesser a partir de la fecunditat de les persones de distintes edats que viuen en un mateix any, assimilant-les a les successives edats d'una generació considerada fictícia. Este indicador serà l'Índex sintètic de fecunditat (ISF) d'un any en particular, de fet és l'indicador més comú i generalment cridat, sense més aclariments, 'fecunditat' de l'any considerat. La simulació és similar al càlcul de l'esperança de vida en nàixer per a les persones de diferents edat en un any històric qualsevol.

Fecunditat de tongada

Des de la teoria de la transició demogràfica es considera que el règim demogràfic modern reduïx la fecunditat i es considera que la sifra que equilibra la població entre generacions o fecunditat de tongada deu ser de 2,1 fills per dòna de promig, en la qual cosa es conseguiria una piràmide de població estable, o inclús per baix d'eixa sifra, en lo que les piràmides de població -recolzades en estudis travessers- es convertixen en regresivas.

Des de la teoria de la revolució reproductiva es considera que eixa sifra de fecunditat de tongada mínima es construïx entenent que cada dòna deu reproduir-se a sí mateixa, ademés de la seua parella, i, ademés, en part, per això la dècima, a els qui no tenen fills. Para MacInnes i Pérez Díaz, encara que s'haja utilisat en profusió i servit a polítiques natalistas i proclames alarmistes este nivell de fecunditat és falaz, bàsicament perque és frut d'una utilisació errònea de l'anàlisis dels fenomens de la reproducció humana i les seues conseqüències en la població.

Reproducció com a balanç entre fecunditat i mortalitat

Per a la teoria de la revolució reproductiva la reproducció de les poblacions depén de la fecunditat i de la mortalitat. Si en una població a penes s'aplega a les edats reproductives la fecunditat de tongada del 2,1 és insuficient. I, una població que supera en créixens les edats reproductives pot créixer aumentar en gran manera si es manté eixa taxa de 2,1 i, sobretot, mantindre's en el temps en fecunditat inferiors al 2,1 fills per dòna.

Polítiques demogràfiques

Les polítiques demogràfiques són les que intenten incidir sobre la fecunditat, estimulant el número de fills per família considerat idòneu pel Estat. Existixen dos tipos:

• les polítiques antinatalistas, que fomenten des dels anys 1970 (sobretot despuix de l'informe del Club de Roma sobre els llímits del creiximent) el control de la natalitat en els països subdesenrollats. La més radical és la política de fill únic en la República Popular China, que es va sostindre durant vàries décades en conseqüències demogràfiques profundes.
• les polítiques pronatalistas, que fomenten les famílies numeroses. Varen sorgir en Europa despuix de la Primera Guerra Mundial, en detectar-se el fenomen demogràfic de la disminució de la natalitat en un periodo bèlic, i es varen fer part de l'ideologia dels règims fascistes. Un plantejament similar va ocórrer en l'Espanya del franquisme, a on va coincidir ademés en l'orientació nacionalcatólica d'eixe règim (l'Iglésia catòlica condena l'us de métodos anticonceptius, encara que promou una paternitat responsable, des de l'encíclica de Pablo VI Humanae Vitae -vore també Moral sexual catòlica-). En l'actualitat és la política demogràfica dels països desenrollats, i sobretot de Rússia i alguns antics països socialistes del Est d'Europa, en taxes negatives de creiximent natural. En l'any 2013 en Japó, país en baixa mortalitat i natalitat, la representant del Partit Demòcrata Lliberal va propondre la prohibició de l'abort en l'objecte d'aumentar la natalitat.

Fecunditat en Espanya

Espanya ha passat de sifres de tres fills per dòna, a finals del franquisme, fins a 1,2 fills per dòna a finals de el XX. En els primers anys de el XXI es ve produint una recuperació de la fecunditat, degut més al comportament més natalista dels immigrants que a les polítiques de protecció a la família. No obstant, no s'alcancen les sifres que permetrien la substitució de generacions.

Vore també

• Fertilitat
• Taxa de fecunditat general
• Taxa global de fecunditat
• Reproducció assistida
• Reproducció assistida en el cristianisme
• Reproducció assistida en el judaisme
• Reproducció assistida en l'islamisme