L'argument del dia del juí final és un argument provabilista que tracta de predir quàn es produirà l'extinció de l'espècie humana a partir del número total d'individus d'esta espècie que existixen en l'actualitat. A grans traces, sosté que, suponent que els humans vius en el presente es troben en un lloc aleatori de l'història humana, és provable que es troben més o menys a mig camí de la mateixa.

Població mundial des de 10000 a. C. a 2000 d. C.

Fundamentación matemàtica

Siga N el número total d'individus de l'espècie humana a lo llarc de tota la seua història, és dir, des de la seua aparició fins a la seua extinció i n el número d'individus de l'espècie humana que han vixcut fins a l'actualitat. Direm que n és la posició actual (en térmens absoluts) de l'espècie humana.

Enunciat

El principi de Copérnico sugerix que la provabilitat de que l'espècie humana es trobe en una certa posició n d'entre les N possibles és la mateixa per a tot n. Per tant, sense conéixer encara el valor de N, podem supondre que la posició relativa n/N es distribuïx uniformemente en l'interval (0,1].

Inclús despuix de conéixer la posició absoluta n, podem continuar suponent que la nostra posició relativa n/N es distribuïx uniformemente en l'interval (0,1] ya que partim de l'hipòtesis de que ignorem el valor de N (que recordem, és el número total d'humans que han vixcut i viuran).

Si prenem ara una confiança arbitrària, per eixemple del 90%, podem dir (en esta confiança) que la nostra posició relativa n/N està en l'interval (0.1,1]. Dit d'un atre modo, podem admetre que estem «un 90% segurs» de que estem entre l'últim 90% d'humans que naixeran. Donada la nostra posició absoluta n, açò implica que hi ha una cota superior provable per a N: rebujant N de la relació n/N > 0.1, apleguem a que N < 10 n en una confiança del 90%.

Si suponem que fins a la data han naixcut 108.000 millons d'humans podem afirmar en un 90% de confiança que el número total d'humans serà menor que 10 x 108.000 millons = 1,080 billons (1,08⋅1012).

Suponent que la població mundial s'estabilise en alcançar els 10 000 millons, i que s'alcance una esperança de vida de huitanta anys, es pot calcular quànt temps tardaran els restants 970.000 millons d'humans en nàixer. L'argument prediu, en una confiança del 90%, que la humanitat no desapareixerà en els pròxims 205 mil anys. Depenent de l'estimació que fem de l'evolució de la població mundial en els següents sigles, el resultat pot variar, pero el centre de l'argument és que l'espècie humana pot extinguir-se.[1] Usant assunció diferents, Nick Bostrom, que crida al seu argument SSA (Self-Sampling Assumption o Supost de Automuestreo) aplega a la conclusió de que en una provabilitat del 95% de que l'extinció de la humanitat serà dins de 9120 anys i un 5% de provabilitat de que alguns estiguen vius per a llavors.[2]

Història

El primer en expressar l'argument en els térmens exposts va ser l'astrofísic Brandon Carter en 1983, per lo que en ocasions li l'ha denominat la catàstrofe de Carter. Posteriorment, va ser defés pel filòsof John A. Leslie i, des de llavors, ha segut propost de manera independent per l'astrofísic J. Richard Gott i pel físic teòric Holger Bech Nielsen. També Heinz von Foerster i atres científics han propost principis similars.

Vore també

Referències

  1. ↑ Korb, K.(1998).«A refutation of the doomsday argument».Mind.107(426): 403–410.doi:10.1093/mind/107.426.403.
  2. ↑ Bostrom (2005): "Self-Location and Observation Selection Theory"


Referències