Interval (matemàtica)
Un interval (del llatí intervallum)[1] és un subconjunt conexo de la recta real, és dir, un subconjunt que satisfà que, per a cual vullga i , si , llavors .[2] És un conjunt mesurable i té la mateixa cardinalidad que la recta real.[3]

Proposició
Un interval és un subconjunt de que verifica la següent propietat:
Notació
Existixen dos notacions principals: en un cas s'utilisen corchetes i corchetes invertits, en l'atre corchete i paréntesis; abdós notacions estan descrites en l'estàndart internacional ISO 31-11.
Intervals oberts
Donats dos número real
i
, es definix el conjunt
cridat interval obert d'extrem inferior
i extrem superior
.
En paraules, l'interval obert és el conjunt de número real compresos entre i : este conjunt no conté a cap dels extrems i .[4] És un interval de llongitut finita.
- Atres notacions
En la definició de llímit ordinari d'una funció real es considera com a domini un interval obert que conté al punt d'acumulació.
En la topología usual de la recta (o ) s'usa un interval obert per a definir un conjunt obert en dita topología. En la topología usual de , un interval obert és un conjunt obert. L'interval obert és igual al seu interior, la seua frontera és el conjunt i la seua clausura és l'interval tancat . El seu exterior són les semirrecta i .[5] No té punts aïllats, mentres que tots els seus punts són punts d'acumulació del mateix interval.[6]
Intervals tancats
Sí inclou els extrems.
- Que s'indica:
En notació conjuntista:
Intervals semiabiertos
Inclou únicament un dels extrems.
- En la notació o be indiquem.
En notació conjuntista:
- I en la notació o be ,
Els quatre tipos d'intervals anteriors es diuen finitos; els experts assignen com la seua llongitut . Són molt útils en l'anàlisis matemàtic i en els temes de topología general, per a l'estudi de diferents conceptes com a clausura, interior, frontera, conexidad, etc.[7] S'usen en definició de funcions com la funció màxim sancer, o la funció sostre o funció chafe en matemàtiques discretes i per a la solució d'equacions que comporten valor absolut, la funció signe, etc.[8]
Els intervals finitos tenen un centre de simetria que és , cridat punt mig, a on els extrems són i en . En el cas , no existix punt mig i l'interval obert és .[9]
Intervals en infinit
Este tipo d'intervals apareix quan es coneix solament un dels extrems i l'atre és l'infinit, és dir, un valor en térmens absoluts major que qualsevol un atre, ya siga positiu o negatiu. Al no poder-se incloure l'infinit en l'interval, estos es consideren sempre oberts.
Inclou un extrem i infinit per la dreta.
- En la notació o indiquem.
En notació conjuntista:
Sense incloure l'extrem:
- I en la notació o ,
Inclou un extrem i infinit per l'esquerra.
- En la notació o indiquem.
En notació conjuntista:
Sense incloure l'extrem:
- I en la notació o ,
En notació conjuntista:
Per a tot valor real:
- I en la notació o ,
En notació conjuntista:
Família d'intervals
- és una família d'intervals oberts.
- és una família d'intervals tancats.
Operacions en intervals
En notació conjuntista: supongam el conjunt :
Açò es llig: és el conjunt de tots els número real tal que és menor que quatre.
I el conjunt :
és el conjunt de tots els número real , tal que és menor que .
El conjunt unió de i seria:
Un element està en l'unió de dos o més conjunts si i solament si està per lo manco en un d'ells.
El conjunt intersecció de i és el buit:[10]
perque i no tenen punts en comú.
Es nota de la següent manera:
Donats els conjunts A i C:
El conjunt unió de i és:
El conjunt unió és aquell que pren els valors de cada u dels conjunts, entre tots els conjunts inclosos.
El conjunt intersecció de i és:
El conjunt intersecció és aquell que pren els valors en comú entre tots els conjunts inclosos.
Vore també
Referències i notes
- ↑ «Interval». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 13 d'agost de 2021.
- ↑ Barbolla García R.M. i uns atres. Introducció a l'anàlisis real Alhambra, Madrit, 1982, segona edició ISBN 84-205-0771-7
- ↑ De Guzmán. Rubio: Integració: teoria i tècniques" ISBN 84-205-0631-1
- ↑ César A. TREJO: El concepte de número. Publicació de OEA, Washington D.C. (1973). Edició revisada i corregida
- ↑ Ayala i uns atres: Elements de la Topología general, Salamanca, Espanya, ISBN 84-7829-006-0
- ↑ Rubiano: Topología general, Bogotà
- ↑ Mansfield, M.J. (1974). Introducció a la topología. Madrit, Espanya. Editorial Alhambra S.A.
- ↑ Arizmendi. Carrillo. Lara: Càlcul Cecsa, Mexico D.F.
- ↑ Spivak: Calculus, tom I http://valle.fciencias.unam.mx/licenciatura/bibliografia/spivak.pdf
- ↑ Conjunt buit
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intervalo (matemática)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.